INTERMEDIATE ENGLISH CONVERSATION

Nom de l’entitat IDFO (Institut per al desenvolupament de la formació i l’ocupació) Enllaç a l’acció https://www.idfo.com/curso/intermediate-english-conversation/3105 Sector/especialitat professional Idiomes Municipi on es realitza el curs/acció Arenys de Mar Nom del centre on s’imparteix Edifici Xifré Adreça Carrer d’auterive s/n Data d’inici 05-05-2020 Data de finalització 04-06-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) Dimarts i dijous de 18:00 a 20:30h Total d’hores 25 Requisits d’accés

– Prova de selecció prèvia a l’inici del curs
– Curs per a treballadors/es en actiu amb places limitades per persones desocupades.
– En el cas de persones en actiu ES IMPRESCINDIBLE que l’empresa en la qual  treballen disposi de centre de treball a Catalunya.

Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diploma o certificat d’aprofitament Termini d’inscripció Del 10-02-2020 al 30-04-2020 Com s’ha de fer la inscripció?

En el següent enlaç https://www.idfo.com/curso/intermediate-english-conversation/3105

Documentació a lliurar

treballadors en actiu:
– fotocòpia dni per les 2 cares (en vigència)
– fotocòpia capçalera de la Nòmina o rebut autònom del mes d´inici del curs o del mes anterior

Treballadors en situació d’atur:
– fotocòpia dni per les 2 cares (en vigència)
– fotocòpia dardo (document de renovació de la demanda del soc)
– document oficial on aparegui el nº de seguretat social (nòmina antiga i/o primera pàgina de l´informe de vida laboral)

Més documentació Aquest curs et servira per utilitzar l'idioma amb seguretat i flexibilitat receptiva i productiva per poder comunicar-se en situacions quotidianes i menys habituals. Poder parlar de temes generals o d'interès personal.

Butlletí de Mobilitat Internacional de Juny

En aquest mes de juny al nostre butlletí de Mobilitat internacional jove, trobaràs algunes eines per presentar-te a candidatures en ofertes de feina a Europa, recursos al youtube per aprendre i millorar les teves competències lingüístiques en idiomes estrangers, a més de moltes i diverses ofertes de pràctiques, treball, beques i voluntariat. 

La maresmenca de juny, ens parla del què són els intercanvis juvenils internacionals, aquest cop dins de l’àmbit del lleure. Bona lectura! 

 

Reptes: Mohamed, au-pair a Londres

MOHAMED

Au-pair a Londres

“Vaig dir necessito marxar fora, i des de fora ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”

Al principi en Mohammed va marxar per trobar feina a Anglaterra, ens explica com “uns amics em van aconsellar en com fer el currículum i què dir a les entrevistes”. A nivell Europeu sempre es recomana fer servir els models Europass: europass.cedefop.europa.eu/es)

Un cop allà es va trobar amb la barrera idiomàtica, i sobretot amb la de trobar habitatge en una ciutat tant cotitzada com és Londres. Per això li va semblar una bona opció treballar com Au-pair, que consisteix en conviure amb una família i ajudar-los amb la cura dels infants i/o les tasques domèstiques lleugeres a canvi de l’allotjament, la manutenció i una petita quantitat de diners. “Si només vols aprendre anglès i després tornar, recomano al 100% anar d’au-pair. Es fàcil, no t’has de preocupar per allotjament ni per l’alimentació, tens un sou més que suficient, i treballes entre 25 o 30h a la setmana”

El Mohamed va trobar la família a través d’una pàgina del Facebook. Les seva sociabilitat i aptitud envers als infants, li va permetre  adaptar-se molt bé a la convivència familiar, superar el repte de fer amics en un nou entorn, i també aconseguir els seus objectius en la partida: aprendre anglès, estalviar diners i conèixer món.

Abans de marxar estava una mica agobiat, les coses no anàvem del tot bé econòmicament a casa i em sentia responsable d’ajudar a la família perquè sóc el germà gran. Vaig dir “necessito marxar fora, i des de fora intento ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”.

L’anglès sempre m’havia semblat molt teòric, fins que un professor del cicle que feia les classes actives em va fer venir ganes d’aprendre’n més. Des de llavors em vaig posar a mirar pelis i sèries en versió original, el mòbil en anglès,… Era el moment de marxar a fer una estada.

Tenia un amic que estava vivint a Bourthmont, al Regne Unit, des de feia un temps i li vaig demanar si em podria ajudar a cercar feina allí. Vaig comprar els vols, i li vaig dir la data d’arribada.

Al comiat em vaig sentir molt estimat, especialment per les noies de l’equip de bàsquet que entreno. Em van preparar un sopar, regals, una festa, i a l’aeroport m’esperaven per sorpresa amb una pancarta que deia en anglès “els guanyadors sempre tornen a casa, no importa quan”.

La feina a Bourthmond era de rentaplats, no m’esperava més, però no sabia que hauria de treballar 12h diàries. A la nit del primer dia quan vaig acabar la jornada, em van ensenyar l’habitació on m’havia de quedar i  tenia restes de menjar i cigarrets al terra. Vaig decidir que l’endemà me n’anava a Londres a buscar-me la vida. 

A Londres em vaig posar a buscar feina. Uns amics em van aconsellar en com cercar feina a la ciutat. Em vaig recordar de coneguts dels meus pares al Masnou, a qui sovint ajudo per anar al metge o per omplir papers. Llavors vas a l’estranger i veus que no saps com van les coses, que no coneixes l’idioma, i que també necessites l’ajut de la gent.

Però tot va sortir bé. En dos dies vaig trobar feina en un restaurant i vaig anar a viure en un alberg. Em va sobtar que a la ciutat hi ha molt de respecte dels uns pels altres i que era totalment acceptable que les dones treballessin amb vel.

Em vaig registrar a l’agència virtual “Aupair world”, però vaig trobar la feina a través d’una pàgina del Facebook on es pengen anuncis de famílies que cerquen au-pairs. Em vaig posar en contacte amb una i ens vam entendre de seguida. Amb els pares podia comunicar-me en àrab, i això va facilitar les coses en el primer moment.

La primera setmana a casa em sentia una mica incòmode perquè no sabia si podia estar amb la família o tenia que respectar la seva intimitat. No m’havien posat cap horari però em van dir que a partir de les 22h millor que no estigués a la sala d’estar. Al final això no es va complir per res i passàvem els vespres junts.

Havia solucionat el problema d’habitatge i amb la família m’hi trobava bé, però no coneixia a ningú i passava força temps sol a casa. Em vaig comprar una bicicleta i una pilota de bàsquet de segona mà, i vaig començar a buscar pistes de bàsquet en el barri. Vaig trobar un equip per jugar, però la dificultat d’entendre’m en anglès, va fer que deixés d’anar-hi.  

Sabia que els principis són durs per tothom, però estava convençut que les coses acabarien anant bé. Sóc una persona oberta i no em fa vergonya presentar-me dient que sóc nou aquí. Així a la diada de l’11S vaig trobar a una colla de catalans entre els què hi havia un altre noi au-pair. Ens vam fer bons amics, i també vaig començar a conèixer gent de tot arreu amb qui sortíem a fer turisme.

Jugant i cuidant als dos nens vaig anar aprenent l’anglès. Escoltant-los acabava entenent-los i interioritzant les expressions. Als matins els portava a l’escola i els anava a recollir. També m’ocupava d’algunes tasques de la llar (posar el rentaplats, la rentadora, fer el sopar,…).  

Quan els nens eren a classe quedàvem per fer un cafè amb una amiga ens feia classes d’anglès voluntàriament. A la tarda quedàvem amb au-pairs d’arreu del món al parc i mentre els infants jugaven, fèiem petar la xerrada.

Després de 5 mesos intensos vaig decidir tornar per acabar el cicle formatiu de grau superior en administració i finances. Vaig venir de sorpresa, i la rebuda va ser molt càlida per part de la família, els amics i l’equip de bàsquet. Per consolidar el meu anglès, vaig decidir apuntar-me a una acadèmia.

I a més de l’idioma, l’estada a Londres m’ha ajudat a decidir-me de què és el que vull fer. Mentre em preparo per entrar a magisteri, continuo entrenant a l’equip de bàsquet femení que és la meva passió i que junt a la família, és l’espai on he desenvolupat les meves aptituds de coach.

El joc de Mobilitat Internacional

Qui hi ha al darrere del Joc de Mobilitat Internacional?

T’ho expliquem!

Fa uns mesos que des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i Nexes Interculturals hem estat treballant en la creació del joc de la mobilitat internacional.

Es tracta d’una eina per apropar de manera lúdica i vivencial a les persones joves la diversitat d’oportunitats de mobilitat internacional a les que poden optar. La dinàmica pretén valorar i reflexionar al voltant de diferents aspectes com les actituds que ens ajuden a afrontar el viatge o les adversitats amb les quals ens podem trobar. En el procés s’ha comptat amb el suport del del Consell Comarcal del Maresme, del Servei de Joventut de Vilassar de Mar i amb la col·laboració de tres joves de la comarca que han participat amb la part conceptual i amb les il·lustracions del joc.

Us els volem presentar, i sobretot posar en valor la seva participació en aquest procés col·lectiu. Sense ells el joc no hauria estat possible, moltes gràcies per ser-hi!

Les persones joves que han participat en el procés de creació del Joc de Mobilitat Internacional:

A què et dediques?

Soc dibuixant, ara mateix m’estic dedicant a crear projecte de MANGA original.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

Necessitava fer quanta més experiència possible en el camp de la il·lustració i del dibuix i aquest projecte ha sigut una molt bona oportunitat! Les promeses del joc m’han agradat molt i han sigut una motivació més.

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

Aquesta experiència ha estat una sortida de la zona de confort: m’ha ajudat a ser molt més assertiva, col·laborar amb més persones també m’ha ajudat a ampliar més la mirada i la meva manera de treballar. Ara soc molt més ràpida a fer esbossos, he après a simplificar el meu procés creatiu i a tenir en compte moltes més coses (com per exemple els pressupostos i quant de temps dedicar a cada etapa del procés).

A què et dediques?

Ara mateix em dedico a ampliar els meus camps a la forma de representar l’art. Actualment, estic estudiant estilisme d’indumentària en un Cicle Superior.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

Vaig veure la publicació per Instagram i com que sempre he volgut viatjar fora del país, vaig veure una oportunitat de saber i donar a conèixer a més gent sobre el projecte de mobilitat internacional

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

He conegut gent molt interessant i a més he pogut aprendre com fer un joc de taula a la vegada d’estar creant-lo.

A què et dediques?

Estic estudiant per a ser professor a Dinamarca. És una pedagogia alternativa. Aprenent viatjant, el món és la nostra escola, és un dels lemes de l’escola.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

El joc ha estat sempre una eina l’aprenentatge que he utilitzat per aprendre o ensenyar. Al mateix temps, la possibilitat de combinar el fet de viatjar, la creació d’un joc i donar-l’hi l’oportunitat al jovent de conèixer les possibilitats és una cosa que va cridar-me l’atenció des del primer moment.

El Maresme ha estat la terra on he crescut, a la qual em sento arrelat. Poder fer un projecte de joc amb persones amb qui comparteixes cultura i tradició és tot un goig.

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

Que tot és possible quan es treballa en equip. És meravellós veure el treball de dissenyadors gràfics. És tota una feinada i posar-ho tot en comú dona satisfacció. És molt importat saber on estan les teves capacitats, és millor dir que NO amb temps que dir que Sí, i a l’últim moment no arribar-hi. Gràcies companyes per la feina feta i enhorabona

Butlletí juny 2023

Maresmencs i maresmenques al món


😀Elisabet

🛫El Masnou

🛬Lapònia

✅Feina

MENÚ


Quan reps una trucada del Pare Noel…

Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys

A vegades em diuen cul inquiet perquè no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a l’estranger per aprendre l’anglès i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir d’Espanya, conèixer noves cultures, persones increïbles que es creuen al teu camí i el que aprens d’elles, crear noves rutines, i el més extraordinari, fer d’un lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena d’addicció. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.

Òbviament, fer el pas i marxar a ‘’l’aventura’’ no és fàcil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. Però l’única manera d’avançar és afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacció molt gran que l’únic que et fa pensar és -Vull repetir!

M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència més abstracta i màgica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a Escòcia, un país que em va enamorar encara que el temps no acompanyés. Pluja i núvols gairebé cada dia, però al final, era l’essència del país o així és com li vaig donar la volta per gaudir-lo. Després vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre Portuguès. També he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un país que ja havia visitat anteriorment i em cridava l’atenció. Malauradament, la pandèmia va començar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. Després de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.

S’acostava l’hivern i vaig decidir buscar treball de temporada per països nòrdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pàgina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilà! Em va cridar l’atenció una oferta de treball per Lapland Safaris a Lapònia, Finlàndia. Un país nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia d’elf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bé, però per la covid-19 finalment la temporada d’hivern es va cancel·lar.

Un any després, és a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la sol·licitud i aquest cop em van oferir directament l’oportunitat de treballar com a guia d’elf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys il·lusió em feia, ja que no m’imaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famílies i nens petits durant l’època de Nadal. D’altra banda, pensava, perquè no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia l’adrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a Hèlsinki i des d’allà un altre cap a Kitillä, situat dins el Cercle Polar i ja a Lapònia. Des del moment que vaig sortir de l’aeroport ja vaig al·lucinar, tot era de color blanc.

Durant la primera setmana vam fer la formació i també alguns dels safaris que oferia l’empresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensació era de llimb total. Durant la formació em vaig preguntar que feia allà, sentia que aquest treball no era per mi. D’alguna manera havíem de fer teatre entretenint a les famílies i el fet de parlar en públic davant de 60 persones em creava pànic. Les pors que se’m van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, però no volia fer d’aquesta experiència un fracàs i vaig començar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.

Deu sonar graciós i potser una mica patètic, però quedar-me va ser la millor decisió que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. Havíem de parlar en anglès amb el micròfon dins del bus ple d’humans, durant 45 min de trajecte de l’aeroport a l’hotel. També teníem trajectes més curts i de més llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir més i més còmode amb el micròfon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que m’ho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot l’idiota que vulguis que ningú et jutjarà. Cadascú creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada d’aquests paisatges màgics et feia estar sempre amb un somriure.

Això sí, vam arribar a temperatures de -35º i havíem d’anar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballàvem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famílies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diàries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, però t’acabes adaptant. Els meus companys eren tots d’arreu d’Europa, vivíem i treballàvem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, així i tot, a la vegada molt units.

El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt d’acabar. Em sentia super afortunada d’haver pogut formar part d’aquesta experiència. He estat gairebé dos mesos compartint l’etapa amb gent magnífica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en públic i a més a més fer possible que famílies gaudissin d’unes vacances de Nadal màgiques i inoblidables.

Sempre podem aprendre coses gràcies a la por. Per això animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, però segur que t’aportarà coneixement positiu.


Publicat al Butlletí d’abril del 2022

Cabrils – Altell

Punt d’informació juvenil i Espai Jove de Cabrils

Descripció:

Espai pels joves de 12 a 29 anys

Què hi pots trobar?

Espai de Trobada > Espai per trobar-te amb els teus amics o fer-ne de nous…
Espai Multimèdia > Servei de connexió a internet, realització i impressió de treballs, recerca d’informació…
Ludoteca > Jocs de taula.
Cessió d’espais per a reunions o activitats > Cal demanar-ho amb antel•lació

Programació estable d´activitats:

Programació d’activitats al Nadal Jove, Setmana Santa i Estiu jove.

Comissió Social > reunions mensuals per preparar accions d’informació, conscienciació i sensibilització en busca d’un món millor.

Tipus de recurs Espai Jove | PIJ Destinataris Espai pels joves de 12 a 29 anys Territori d’actuació / Municipi Cabrils Adreça postal

C. Emília Carles, 6
08348, Cabrils

Telèfon 93.753.38.06/ 678.60.56.15 Adreça electrònica Espai Altell – joventut@cabrils.cat Web Instagram joventut_cabrils
www.facebook.com/Altell-Espai-Jove-Cabrils Horari Matins de dilluns a divendres de 10 a 14h i dilluns i dimecres de 17.30 a 20h

La Fundació “la Caixa” presenta l’estudi Fracàs i abandonament escolar a Espanya


Actualment, 3 de cada 10 alumnes espanyols abandonen els estudis obligatoris abans de graduar-se. Aquesta xifra dobla la mitjana europea. L’estudi vol aprofundir en el coneixement dels processos i factors que desemboquen en l’abandonament dels estudis.

A través de l’anàlisi de dades estadístiques es fa una quantificació de la magnitud del problema de la no acreditació de l’ESO i l’abandonament dels estudis postobligatoris a l’Estat Espanyol, alhora que, fruit del seguiment i anàlisi d’una mostra de 850 expedients d’alumnes que han abandonat l’escola prematurament, es conclou que l’abandonament escolar no és tan una decisió puntual, sinó un procés de desvinculació progressiva de l´escola que s´origina molt abans que el problema es manifesti. Els expedients revelen que 9 de cada 10 estudiants que abandonen prematurament els estudis són repetidors.

Clica
aquí
per descarregar-te l’estudi.

El Consell Comarcal posa en marxa el programa “Joves per l’Ocupació” al Maresme.

El programa té l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones joves amb mancances formatives tot apropant-los al mercat del treball i afavorint la seva reinserció al circuit educatiu.

El Consell Comarcal del Maresme inicia el 2013 amb el programa “Joves per l’Ocupació”, programa impulsat pel SOC amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones joves a través d’un acompanyament durant tot un any basat en millorar la qualificació i l’adquisició de les competències professionals suficients que ajudin a definir i construir una trajectòria professional. Els i les joves participants podran accedir a un contracte laboral d’aproximadament 6 mesos vinculat a  empreses del territori.

El programa es destina a joves que es troben a l’atur i que no tenen cap formació postobligatòria, és a dir, joves que tenen l’ESO però no han accedit o finalitzat cap CFGM o Batxillerat i joves que no han arribat a graduar l’ESO. Hi tindran accés 40 joves de la comarca.

Els participants rebran el suport i acompanyament de 2 professionals especialitzades que tutoritzaran a cada jove en tot el procés de millora competencial, itinerari formatiu i accés al món laboral. El procés combinarà  sessions formatives de millora de l’ocupabiltat, noves tecnologies i emprenedoria amb  la formació professionalitzadora en les  especialitats cambrer/a de restaurant i bar i electromecànica de vehicles. A més a més del seguiment i tutorització durant la inserció laboral.

Actualment el programa es troba en la fase de selecció dels joves i hi ha programades diverses sessions informatives i entrevistes de selecció. El programa s’iniciarà al mes de març.

24/01 Mataró C.Cívic Cabot i Barba 12h Sessió Informativa
29/01 Pineda de Mar Centre Innova 10h Sessió Informativa
30/01 Pineda de Mar Centre Innova 16h Sessió Informativa
31/01 Masnou Edifici Centre – Àrea de Promoció Econòmica 10h / 16h Sessió Informativa

Les sessions informatives es complementaran amb entrevistes de selecció que es concertaran directament amb els joves assistents.

Consells pràctics als professionals de Joventut que treballen fent ús de les xarxes socials

Document elaborat amb les propostes dels diversos professionals de l’àmbit de la Joventut recollides durant la trobada de Community Managers dels Serveis d’Informació Juvenil organitzada pel Consell Comarcal del Barcelonès al setembre 2012.