Data: 2013-05-07
Maresmencs i maresmenques al món
Treballant i viatjant pel món, l’experiència de l’argentonina Mireia García.
Hola! El meu nom és Mireia García i sóc d’Argentona. Ara mateix tinc 25 anys, però tenia 22 quan vaig començar a treballar viatjant pel món. Sempre he tingut la motivació i la curiositat per conèixer nous llocs i diferents cultures, així que des de sempre he intentat viatjar tot el que he pogut. En un principi els meus viatges eren a llocs propers, dins de Catalunya, ja que no tenia molts mitjans per poder anar molt més lluny.
Amb la meva família sí que vaig tenir l’oportunitat de sortir alguns cops fora d’Espanya, però eren només a països veïns com Andorra, França o Portugal.
El meu camí a la vida viatgera va començar quan vaig trobar una oferta de treball com a fotògrafa en vaixell de creuer. Jo encara estava acabant d’estudiar el cicle formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística, però igualment vaig enviar el meu currículum per intentar-ho.
Mentre esperava una resposta a aquesta oferta de treball, també vaig començar a explorar altres alternatives per a viatjar i treballar al mateix moment així que vaig fer una recerca amb les diferents opcions que tenia. En aquell moment, el meu germà estava en Suïssa treballant com Au-pair, que també era una de les meves opcions per a viatjar fora, així que em vaig decidir a intentar també aquesta opció.
Durant aquesta recerca, em van citar en Madrid per a fer una entrevista de treball per a l’oferta a la qual vaig enviar el meu currículum per treballar com a fotògrafa en vaixell de creuers, així que hi vaig anar i vaig realitzar l’entrevista.
Mentrestant jo continuava buscant una família per a fer d’Au-pair fins que vaig trobar una en Londres per anar-hi en Setembre i quedar-me allà fins al Juny següent.
Per a la meva sorpresa, just abans de confirmar amb aquesta família, vaig rebre un correu informant-me que havia sigut acceptada per a treballar com a fotògrafa així que no vaig dubtar ni un moment en començar a preparar-me per anar-me’n a treballar als creuers.
Jo no tenia cap coneixement de com funcionava aquest tipus de treball, ni que havia de fer, ni res… Així que l’empresa em va ajudar bastant a preparar-me per al viatge.
Per a treballar en vaixell de creuer es necessiten uns cursos específics que es diuen MSCW (STCW en anglès), que serveixen per a preparar-te per a situacions d’emergència, seguretat, etc. Aquests cursos no són gratuïts, així que va ser una inversió que vaig haver de fer en un principi, a més d’unes proves mèdiques que et demanen i una llibreta marítima semblant al passaport, però per a mariners.
Era tot un procés que s’havia de fer per a poder treballar com a marinera en qualsevol vaixell i també específic per al vaixell de creuers, que s’ha de fer pas a pas per aconseguir-ho tot. A mi em va portar més o menys dos mesos per a estar preparada del tot per a poder embarcar.
A finals de novembre del 2017 ja tenia quasi tots els documents que necessitava, així que em van assignar la meva data d’embarcament per al meu primer contracte de treball, el 8 de desembre del 2017 en Panamà, per a embarcar a un vaixell que estava fent una ruta pel mar del Carib.
Al principi vaig sentir por. La decisió de deixar la meva família i els meus amics i anar-me’n fora jo sola era una decisió que em va costar molt de prendre, sobretot per ser una noia tan jove viatjant sola a un lloc desconegut. Vaig haver de ficar molta força de voluntat i pensar positivament per poder fer aquest pas, ja que si no ens atrevim a fer les coses que ens donen por, mai farem res. El més difícil de tot, és el primer pas de sortir de la nostra zona de confort, un cop fet, el camí es comença a tornar a poc a poc més fàcil.
Per a viatjar a Panamà es necessita una Visa que realment és fàcil d’aconseguir, encara que a mi me la va aconseguir l’empresa. Vaig passar allà 5 mesos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents països i illes del centre d’Amèrica. Una de les millors experiències que he pogut realitzar, ja que d’altra forma, potser no podria haver conegut tants llocs diferents.
No mentiré dient que tot va ser fàcil. El principi va ser molt difícil, ja que estava molt lluny de casa i no coneixia a ningú allà. Em vaig sentir sola en un lloc estrany, però em vaig adonar que realment això és el que succeeix sempre que comences qualsevol cosa, així que només havia d’aprendre i, amb el temps, em vaig acostumar a aquest nou estil de vida. Vaig madurar molt, ja que ara totes les decisions les havia de prendre jo i havia d’aprendre a viure sola.
Treballar en vaixell de creuer em va donar l’oportunitat de conèixer persones de tot el món, amb diferents cultures, religions, costums, formes de veure la vida… I tot això em va obrir molt la ment. Vaig sentir que casa meva podia ser el món sencer, i que anés on anés sempre em podria sentir a gust. Vaig aprendre que realment no importa a on estiguis, el que realment importava era el que jo volia fer, com em sentia i què era el que necessitava, que la vida està plena d’oportunitats per a poder fer el que realment volem fer i que els impediments només ens els posem nosaltres mateixos.
Després d’aquests 5 mesos vaig tornar a casa. El que més havia trobat a faltar, a part de la meva família i els meus amics, era el menjar de casa. En cap altre lloc del món es menja com en casa.
Mai vaig deixar de viatjar, inclòs quan estava de vacances en casa, aprofitava per a fer viatges a altres llocs que no s’arriba amb vaixell.
Vaig continuar treballant en vaixells de creuers fins març del 2020, així que he tingut l’oportunitat de recórrer gran part del nord i sud d’Europa, una miqueta d’Àfrica i les Illes Canàries, i el centre d’Amèrica. No he deixat de treballar en vaixells de creuers perquè volgués, sinó perquè han deixat de funcionar temporalment
Jo estava un altre cop en el mar del Carib quan van prendre la decisió de parar tot el funcionament dels creuers. Així que estava un altre cop en Panamà, el lloc on va començar la meva història. Em feia una mica de por tornar a Espanya, ja que no hi havia vols directes des de Panamà i estaven cancel·lant tots els vols des d’Amèrica i les fronteres d’Europa havien tancat, així que vaig prendre la decisió de viatjar a Brasil, d’on és la meva parella actual, que també treballa en vaixells de creuer, per reunir-me amb ell.
Junts durant tota la quarantena i amb aquesta situació, vam decidir començar un projecte en el qual poguéssim ajudar a altres persones a trobar la seva manera de viure viatjant o a fer els seus viatges personals fora, ja que sempre que parlem amb algú sempre ens fan les mateixes preguntes sobre tots els llocs que hem visitat i hem conegut. Aquest projecte va rebre el nom de Mundeaderos (www.mundeaderos.com). Actualment continuem treballant amb aquestprojecte, ja que amb tota la nostra experiència hem après moltes coses de diferents llocs i creiem en la possibilitat de poder fer el que volem sense limitacions.
Personalment, recomano viatjar, sortir a conèixer el món, i adonar-te del que vols fer amb el teu futur, en què vols invertir el teu temps, ja que això serà el preu més car que pagaràs en la vida. Viatjar és molt més fàcil del que realment pensem i existeixen moltes oportunitats diferents.
La por al que és desconegut és molt comú en totes les persones, la diferència és com cadascú afronta aquesta por. Pots deixar que la teva por t’impedeixi fer coses i quan ja sigui tard t’adonis de l’oportunitat que no vas aprofitar per causa de la por, o pots agafar la por de la mà i portarla amb tu en totes les teves aventures. Sigui viatjant o ficant en casa, la por és un sentiment que viu constantment en les nostres vides.
Durant tot el meu recorregut i encara avui dia continuo sentint por en moltes coses, però m’he adonat que el que realment importa és el temps i en què el gastem, ja que mai sabem que pot passar en el futur.
Amb això vull terminar dient-vos el que a mi m’hagués agradat que em diguessin en el moment en què vaig decidir sortir de la meva zona de confort i és: Encara que ara dubtis del que estàs fent creu-me, que aquesta és la millor decisió que prendràs en la vida, i que un cop surtis, podràs tornar a entrar i sortir quan vulguis i els cops que vulguis. Que aquesta decisió serà la que et portarà a aprendre qui ets, que vols, i a on vas. Que el camí serà difícil, de vegades molt difícil, però que sempre tiraràs endavant i superaràs tot el que vingui perquè, encara que no ho creguis ara, ets capaç.
Segueix el blog de viatges https://mundeaderos.com Hi trobaràs podcasts i article sobre els viatges que la Mireia i el Felipe han fet arreu del món.
El Consell Comarcal posa en marxa el programa “Joves per l’Ocupació” al Maresme.
El programa té l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones joves amb mancances formatives tot apropant-los al mercat del treball i afavorint la seva reinserció al circuit educatiu.
El Consell Comarcal del Maresme inicia el 2013 amb el programa “Joves per l’Ocupació”, programa impulsat pel SOC amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones joves a través d’un acompanyament durant tot un any basat en millorar la qualificació i l’adquisició de les competències professionals suficients que ajudin a definir i construir una trajectòria professional. Els i les joves participants podran accedir a un contracte laboral d’aproximadament 6 mesos vinculat a empreses del territori.
El programa es destina a joves que es troben a l’atur i que no tenen cap formació postobligatòria, és a dir, joves que tenen l’ESO però no han accedit o finalitzat cap CFGM o Batxillerat i joves que no han arribat a graduar l’ESO. Hi tindran accés 40 joves de la comarca.
Els participants rebran el suport i acompanyament de 2 professionals especialitzades que tutoritzaran a cada jove en tot el procés de millora competencial, itinerari formatiu i accés al món laboral. El procés combinarà sessions formatives de millora de l’ocupabiltat, noves tecnologies i emprenedoria amb la formació professionalitzadora en les especialitats cambrer/a de restaurant i bar i electromecànica de vehicles. A més a més del seguiment i tutorització durant la inserció laboral.
Actualment el programa es troba en la fase de selecció dels joves i hi ha programades diverses sessions informatives i entrevistes de selecció. El programa s’iniciarà al mes de març.
24/01 Mataró C.Cívic Cabot i Barba 12h Sessió Informativa
29/01 Pineda de Mar Centre Innova 10h Sessió Informativa
30/01 Pineda de Mar Centre Innova 16h Sessió Informativa
31/01 Masnou Edifici Centre – Àrea de Promoció Econòmica 10h / 16h Sessió Informativa
Les sessions informatives es complementaran amb entrevistes de selecció que es concertaran directament amb els joves assistents.
Creix el percentatge de graduats en ESO al Maresme arribant al 89,04%
L’estudi sobre les realitats juvenils al Maresme que elabora biennalment lObservatori de Desenvolupament Local en col·laboració amb el Buscador Jove, el Servei de Joventut del Consell Comarcal, constata un creixement en la taxa de graduació a l’ESO. L’informe relatiu a 2016 xifra en el 89,04% el nombre de joves maresmencs que finalitza els estudis obligatoris acreditant l’ESO. Aquest percentatge és superior al registrat a Catalunya que se situa en el 87,73%.
El Consell Comarcal elabora l’informe de Realitats Juvenils per donar eines als ajuntaments que els permetin planificar les seves polítiques per a joves d’entre 12 i 29 anys. Aquest col·lectiu aplega 78.408 persones i representa el 17,84% del total de població de la comarca, un pes demogràfic que a nivell del Maresme ha disminuït un 0,4% en la comparativa interanual, menys que a l’àmbit metropolità (-0,6%) i al conjunt de Catalunya (-0,9%).
Per municipis, els que han registrat una disminució més destacada de joves d’entre 12 i 29 anys són Òrrius (-3,8%), Arenys de Mar (-3,2%), Calella (-2,9%), Alella (-2.0%), Mataró (-1,5%) i Pineda de Mar (-1,3%). En canvi, els que comptabilitzen un increment percentual de joves més important són Sant Vicenç de Montalt (7,2%), Sant Cebrià de Vallalta (4,0%), Caldes d’Estrac (3,2%), Teià (2,4%), Tiana (2,3%) i Dosrius (2,1%).
Partint d’aquesta anàlisi demogràfic, l’estudi se centra principalment en els àmbits educatiu i laboral.
Pel que fa a la formació, les dades reflecteixen una progressió a l’alça de la taxa de graduació a l’ESO destacant Cabrera de Mar que assoleix el 100% d’acabament dels estudis secundaris obligatoris, mentre Dosrius és el municipi que té unes xifres més baixes (68,75%). La mitjana comarcal es situa al 89,04%, un percentatge superior al català (87,73%). Com a contrapunt, la taxa d’escolarització postobligatòria al Maresme (a partir dels 17 anys) es redueix al 68% davant del 74,86% de mitjana catalana.
En relació a la situació laboral, les dades apunten a una davallada de l’atur juvenil registrat per al col·lectiu d’entre 16 i 34 anys, tot i que continua sent més elevat que en els anys previs a la crisi. L’informe incorpora en aquesta edició noves dades respecte als anys anteriors que permeten fer una apreciació qualitativa del tipus d’accés al món laboral. Dóna visibilitat a les 50 ocupacions que més contractes han generat entre els i les jove, així com les 25 ocupacions que aglutinen el major nombre de contractes indefinits per aquest col·lectiu. En les dues classificacions, la de cambrers assalariats és la que ocupa el primer lloc.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Les realitats Juvenils del Maresme 2016”
Reptes: Mohamed, au-pair a Londres
MOHAMED
Au-pair a Londres
“Vaig dir necessito marxar fora, i des de fora ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”
Al principi en Mohammed va marxar per trobar feina a Anglaterra, ens explica com “uns amics em van aconsellar en com fer el currículum i què dir a les entrevistes”. A nivell Europeu sempre es recomana fer servir els models Europass: europass.cedefop.europa.eu/es)
Un cop allà es va trobar amb la barrera idiomàtica, i sobretot amb la de trobar habitatge en una ciutat tant cotitzada com és Londres. Per això li va semblar una bona opció treballar com Au-pair, que consisteix en conviure amb una família i ajudar-los amb la cura dels infants i/o les tasques domèstiques lleugeres a canvi de l’allotjament, la manutenció i una petita quantitat de diners. “Si només vols aprendre anglès i després tornar, recomano al 100% anar d’au-pair. Es fàcil, no t’has de preocupar per allotjament ni per l’alimentació, tens un sou més que suficient, i treballes entre 25 o 30h a la setmana”
El Mohamed va trobar la família a través d’una pàgina del Facebook. Les seva sociabilitat i aptitud envers als infants, li va permetre adaptar-se molt bé a la convivència familiar, superar el repte de fer amics en un nou entorn, i també aconseguir els seus objectius en la partida: aprendre anglès, estalviar diners i conèixer món.
Abans de marxar estava una mica agobiat, les coses no anàvem del tot bé econòmicament a casa i em sentia responsable d’ajudar a la família perquè sóc el germà gran. Vaig dir “necessito marxar fora, i des de fora intento ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”.
L’anglès sempre m’havia semblat molt teòric, fins que un professor del cicle que feia les classes actives em va fer venir ganes d’aprendre’n més. Des de llavors em vaig posar a mirar pelis i sèries en versió original, el mòbil en anglès,… Era el moment de marxar a fer una estada.
Tenia un amic que estava vivint a Bourthmont, al Regne Unit, des de feia un temps i li vaig demanar si em podria ajudar a cercar feina allí. Vaig comprar els vols, i li vaig dir la data d’arribada.
Al comiat em vaig sentir molt estimat, especialment per les noies de l’equip de bàsquet que entreno. Em van preparar un sopar, regals, una festa, i a l’aeroport m’esperaven per sorpresa amb una pancarta que deia en anglès “els guanyadors sempre tornen a casa, no importa quan”.
La feina a Bourthmond era de rentaplats, no m’esperava més, però no sabia que hauria de treballar 12h diàries. A la nit del primer dia quan vaig acabar la jornada, em van ensenyar l’habitació on m’havia de quedar i tenia restes de menjar i cigarrets al terra. Vaig decidir que l’endemà me n’anava a Londres a buscar-me la vida.
A Londres em vaig posar a buscar feina. Uns amics em van aconsellar en com cercar feina a la ciutat. Em vaig recordar de coneguts dels meus pares al Masnou, a qui sovint ajudo per anar al metge o per omplir papers. Llavors vas a l’estranger i veus que no saps com van les coses, que no coneixes l’idioma, i que també necessites l’ajut de la gent.
Però tot va sortir bé. En dos dies vaig trobar feina en un restaurant i vaig anar a viure en un alberg. Em va sobtar que a la ciutat hi ha molt de respecte dels uns pels altres i que era totalment acceptable que les dones treballessin amb vel.
Em vaig registrar a l’agència virtual “Aupair world”, però vaig trobar la feina a través d’una pàgina del Facebook on es pengen anuncis de famílies que cerquen au-pairs. Em vaig posar en contacte amb una i ens vam entendre de seguida. Amb els pares podia comunicar-me en àrab, i això va facilitar les coses en el primer moment.
La primera setmana a casa em sentia una mica incòmode perquè no sabia si podia estar amb la família o tenia que respectar la seva intimitat. No m’havien posat cap horari però em van dir que a partir de les 22h millor que no estigués a la sala d’estar. Al final això no es va complir per res i passàvem els vespres junts.
Havia solucionat el problema d’habitatge i amb la família m’hi trobava bé, però no coneixia a ningú i passava força temps sol a casa. Em vaig comprar una bicicleta i una pilota de bàsquet de segona mà, i vaig començar a buscar pistes de bàsquet en el barri. Vaig trobar un equip per jugar, però la dificultat d’entendre’m en anglès, va fer que deixés d’anar-hi.
Sabia que els principis són durs per tothom, però estava convençut que les coses acabarien anant bé. Sóc una persona oberta i no em fa vergonya presentar-me dient que sóc nou aquí. Així a la diada de l’11S vaig trobar a una colla de catalans entre els què hi havia un altre noi au-pair. Ens vam fer bons amics, i també vaig començar a conèixer gent de tot arreu amb qui sortíem a fer turisme.
Jugant i cuidant als dos nens vaig anar aprenent l’anglès. Escoltant-los acabava entenent-los i interioritzant les expressions. Als matins els portava a l’escola i els anava a recollir. També m’ocupava d’algunes tasques de la llar (posar el rentaplats, la rentadora, fer el sopar,…).
Quan els nens eren a classe quedàvem per fer un cafè amb una amiga ens feia classes d’anglès voluntàriament. A la tarda quedàvem amb au-pairs d’arreu del món al parc i mentre els infants jugaven, fèiem petar la xerrada.
Després de 5 mesos intensos vaig decidir tornar per acabar el cicle formatiu de grau superior en administració i finances. Vaig venir de sorpresa, i la rebuda va ser molt càlida per part de la família, els amics i l’equip de bàsquet. Per consolidar el meu anglès, vaig decidir apuntar-me a una acadèmia.
I a més de l’idioma, l’estada a Londres m’ha ajudat a decidir-me de què és el que vull fer. Mentre em preparo per entrar a magisteri, continuo entrenant a l’equip de bàsquet femení que és la meva passió i que junt a la família, és l’espai on he desenvolupat les meves aptituds de coach.
Guia visual per sol·licitar oportunitats de pràctiques i feina a Institucions de la Unió Europea
T’agradaria treballar en algun organisme oficial de la Unió Europea?
El Ministeri d’Exteriors d’Espanya ha elaborat un seguit d’infografies amb alguns consells a
tenir en compte a l’hora de sol·licitar una feina o unes pràctiques en alguna institució de la
Unió Europea. Et compartim alguns dels recursos visuals que han creat:
Per fer un bon Currículum…
• Fes ús el model Europass:
https://europa.eu/europass/es
• Redacta en anglès o francès.
• Disposes de formació en
lideratge? Ressalta-ho!
Tens una entrevista de feina en un organisme de la UE?
• Informa’t sobre el servei que ofereix el lloc.
• Investiga sobre els membres del comitè de selecció.
• Si l’entrevista és per
videoconferència, comprova
amb antelació que el programa funciona!
Podràs consultar aquestes i altres infografies a: https://bit.ly/2GtgQ9I
Anglès A1
Nom de l’entitat
SOM – Servei Ocupació Mataró
Enllaç a l’acció
https://www.mataro.cat/ca/ocupacio/persones/formularis/preinscripcio-accions-formatives
Sector/especialitat professional
Totes aquelles que requereixin l´anglès com a competència transversal.
Municipi on es realitza el curs/acció
MATARÓ
Nom del centre on s’imparteix
SOM – AJUNTAMENT DE MATARÓ
Adreça
Cr. de Francisco Herrera, 70
Data d’inici
10-01-2020
Data de finalització
20-04-2020
Horari (dies de la setmana i hores/dia)
De dilluns a divendres de 9.15 a 12:15
Total d’hores
190
Requisits d’accés
Nivell acadèmic o de coneixements generals mínim: segon curs d´educació secundària obligatòria (ESO) o nivell equivalent a efectes acadèmics o professionals.
Nivell mínim de coneixements d´anglès a través d´una prova de nivell.
Preferentment persones en situació d´atur
Interès i motivació per formar-se en la llengua anglesa.
Disponibilitat horària
Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció
A1
Termini d’inscripció
Principis de desembre de 2019
Com s’ha de fer la inscripció?
Per la pàgina web o bé trucant o bé demanant informació in situ.
Documentació a lliurar
l’acreditació formativa necessària per realitzar la formació.
Més documentació
Aquest programa formatiu proporcionarà als alumnes la formació i l´aprenentatge en llengua anglesa necessària perquè puguin presentar-se a les proves d´acreditació oficial del nivell A1 del Marc Comú
Europeu de Referència per les Llengües.
Joves per l’Ocupació_ Consell comarcal del Maresme
Descripció del Programa: Accions d’orientació, tutorització, seguiment individualitzat, formació i pràctiques professionals en empreses.
- Objectiu: Facilitar la inserció laboral i fomentar el retorn al sistema educatiu dels joves participants.
- Modalitats Formatives: Zelador/a sanitari, Auxiliar de Magatzem i Auxiliar de comerç polivalent.
- Llista d’espera
- Perfil de Joves: entre 16 a 24 anys (fins a 30 anys en cas de disposar de certificat de discapacitat igual o superior al 33%)
- Requisits d’accés :
- Ser Beneficiari de Garantia Juvenil
- Estar inscrit al SOC com a demandants d’ocupació (DONO).
- No tenir el graduat de la E.S.O. o amb graduat de la E.S.O. i sense estudis postobligatoris.
Com Apuntar-se ?
1. Si estàs inscrit a la Garantia Juvenil omplir les dades personals de l’interessat/a en el següent formulari.https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdIIMBeWEy5FNMm20pAf2W-REjqasM9NzWayeHEEBxsJkB9zg/viewform
2. Si no estàs inscrit a la Garantia Juvenil omple les dades en el següent enllaç.