Reptes: Jordi, treball a Holanda

JORDI

Treball a Holanda

“Potser si que hagués obert aquest estudi de disseny, però les coses que hi faré segur que seran de manera diferent pel fet d’haver viscut a Holanda.”

La recerca de feina a l’estranger no és una tasca fàcil, com ens comenta el Jordi en la seva experiència “és un risc molt alt i et poses en situacions que requeriran molt de tu, són difícils i alhora que molt satisfactòries si surten bé.”

Abans de marxar: “no vaig preparar res, bé si em vaig fer la targeta sanitària europea”. Tot i així ens explica que es va informar amb gent que havia viscut a Holanda.

Aprofitar les experiències d’altres persones que les han compartit a la xarxa és una molt bona pràctica. Pots trobar aquest tipus d’informació a pàgines com: http://trabajarporelmundo.org/ o en blogs de viatgers/es: http://www.buscablogsdeviaje.com/. I específicament per a la recerca de feina a l’estranger trobareu informació sobre ocupació al Portal Eures de la mobilitat professional: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

A part dels preparatius, durant els primers mesos al país que s’ha escollit com destí, cal ajustar les expectatives sobre el treball que es cerca, i el domini de la llengua anglesa, amb la realitat d’un mercat laboral desconegut. La història d’en Jordi ens parla d’aquest aprenentatge i de com la seva experiència en una nova cultura empresarial, li ha servit per iniciar un projecte d’empreneduría al retorn.

Vaig estudiar enginyeria tècnica en disseny industrial i vaig començar a treballar de “matxaca” d’enginyer fent plànols en una empresa. Aquesta feina no m’agradava gaire i vaig decidir marxar a treballar a l’estranger Pensava que em donaria una major seguretat personal anar a un altre lloc i que les coses t’acabin anant bé. És el què ha passat.

Jo sóc dissenyador i vaig triar aquest país perquè era clarament una oportunitat per fer el tipus de feina a la que vull dedicar-me. A part hi tenia un amic que sabia que m’acolliria de braços oberts i em deixaria estar a casa seva.

Al principi, a la meva família no els va agradar massa la idea que marxés, ja que aquí estava treballant i tenia un bon sou per primer cop després d’acabar els estudis. Partir semblava una mala decisió, quan simplement era decisió arriscada.

El meu amic ja portava un any vivint a Rotterdam. A la meva arribada em va presentar al seu cercle social que ràpidament va passar a ser també el meu. En el món dels holandesos era difícil introduir-s’hi. Llavors vam fer amistat sobretot amb persones com nosaltres, que provenien de països de l’Europa Mediterrània i que passaven allà un temps.

Vaig anar a buscar feina a Holanda pensant-me que tenia un anglès bo i en realitat tenia un anglès bàsic amb el que podia sobreviure, però insuficient per a què em contractessin. Primer vaig cercar en estudis de disseny però només m’oferien fer pràctiques. En les empreses d’enginyeria la indústria era nacional, calia parlar holandès, i jo no en sabia. 

Mentre buscava feina, amb uns amics vam iniciar el nostre propi estudi, aprofitant les facilitats que tenen els autònoms allà. Vam crear productes fets de fusta tallada amb làser (estoigs, porta ulleres, diaris,…) que veníem en mercats locals. A la gent li agradaven els nostres dissenys, tot i que les ventes no ens permetien guanyar-nos la vida, i vaig reprendre la cerca d’un lloc de treball.

Durant quatre mesos vaig anar rebent NOS a les ofertes de feina. Quan se m’acabaven els estalvis em va començar a fer més por. Havia anat a Holanda amb l’esperança de treballar en algo que no hagués pogut trobar a Espanya, per això vaig descartar l’hostaleria.

Un dia que estava tot trist, l’amic que m’acollia allà em va parlar d’una empresa d’impressions en 3D d’Eindhoven (a 112 km de Rotterdam). A mi sempre m’havia apassionat aquesta tecnologia i els hi vaig enviar un correu tant entusiasta, que van decidir a escoltar-me.

Els primers contactes amb l’empresa van ser per mail, Skype, fins que em van dir que hi anés a fer una entrevista. L’entrevista me la van fer jugant al futbolí amb els que serien els meus dos caps. Els vaig guanyar i em vaig riure una mica d’ells, cosa que es veu que els hi va agradar.

Era una cultura d’empresa molt diferent de les que havia conegut aquí. Em vaig adaptar ràpid i amb l’anglès poc a poc vaig anar agafant la fluïdesa que necessitava per treballar. De vegades em feia sentir malament el no poder ser jo mateix, i expressar els meus pensaments complexes en la llengua estrangera.

M’ho passava bé a la feina. Sovint s’organitzaven esdeveniments per fer que estiguéssim contents, cosa que alhora feia que s’involucressin més a l’empresa. Allà em van valorar aspectes que ni jo sabia que tenia, com el fet de portar-me bé amb tothom. 

Estava treballant a l’empresa de dia i a les nits en el nostre estudi de disseny. La situació era insostenible. Vam decidir tornar i obrir el nostre estudi a Premià de Dalt. Sovint penso que si no hagués marxat 2 anys a Holanda, potser també haguéssim creat aquesta estudi, però les coses que farem en ell segur que seran diferents.

Ara després de més d’un any d’haver tornat i tot i les moltes dificultats que m’he anat trobant, puc dir que el tornar (de la mateixa manera que el marxar) va ser una bona decisió. Ja que finalment he muntat l’empresa de disseny Studio Khamai amb en David i l’Ivan, un projecte que va néixer a Holanda i que ara podem tirar endavant a casa nostra, al Maresme.

Reptes: Adrià, pràctiques a la Xina

ADRIÀ

Pràctiques a la Xina

Sis mesos a un lloc tan diferent et canvien. Veig que el món és més petit del que em pensava, i que també és més fàcil la comunicació i la relació amb gent de lluny.

Existeixen diferents programes de pràctiques, tant per a estudiants com per a persones que s’acaben de titular, amb requisits i condicions que varien. Alguns es tramiten a través de programes finançats pels organismes internacionals (Eurodissea, Argo, Fullbright…), mentres d’altres, es poden cercar de manera independent a través de candidatures espontànies, tal com va fer l’Adrià.

Després de realitzar una recerca en profunditat de moltes empreses del seu sector, buscant si oferien trainership, career o interships —sol ser informació que es troba a les pàgines web de les mateixes empreses— va enviar la seva candidatura presentant el currículum, la carta de motivació i un portfoli amb la feina feta. Va rebre dues ofertes i llavors va pactar i valorar les condicions que més li convenien.

L’experiència de l’Adrià ens mostra com en la globalització les oportunitats laborals poden arribar d’arreu, i que malgrat les barreres administratives, lingüístiques i mentals semblin més altes en països culturalment més allunyats, se’n poden extreure grans aprenentatges. També ens ensenya que la clau per fer d’aquesta estada una bona experiència està en part en la consciència de “no esperar que tothom s’adapti a tu, perquè ets tu el que te’n vas fora”.

Em vaig graduar en Disseny de moda el juliol del 2015. La moda es un sector molt competitiu. Per això, després de la universitat vaig decidir buscar unes pràctiques a l’estranger que em permetessin completar la meva formació, no seria tant senzill.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

I la meva oportunitat va venir inesperadament quan l’empresa de Milà em va proposar fer les pràctiques a la seva seu a Xiamen (Xina). Em vaig informar de com era la ciutat i vaig estudiar les condicions que m’oferien: allotjament i manutenció inclosos, una paga mensual i ajuda per fer els tràmits administratius

I van començar els preparatius: el vol, l’assegurança, i el visat. El visat per les pràctiques va ser complicat d’aconseguir. Per això molta gent acaba marxant a treballar en una situació administrativa irregular, cosa que els genera inseguretat malgrat que tinguin feina.

De Xiamen em va atrapar l’ambient humit dels seus carrers plens de palmeres i arbres, on els edificis de vidre s’alcen al cantó de cases colonials. L’apartament que em va proporcionar l’empresa estava en un barri que canviava de la nit al dia fruit del creixement que viu la ciutat.

El fet de venir d’occident em situava en un lloc privilegiat en la jerarquia de l’empresa. Gaudia d’un apartament a l’edifici on allotjaven als directius, taxi, cantina… Em relacionava amb alts càrrecs que segurament no hagués tractat si hagués estat xinès.

A la feina vaig encaixar amb les tasques que em van encarregar, treballant en la creació de prototips dels productes a l’ordinador, i lluny del què s’acostuma a creure, en un ambient relaxat i amb jornades laborals de 8 hores.

L’únic handicap va ser el de no parlar la llengua del país. Amb les companyes ens comunicavem en anglès, però entre elles ho feien en xinès, com és lògic. Em vaig acostumar a viure sentint veus contínuament sense entendre les paraules.

Paradoxalment, això no va fer que deixés de sentir-me molt acollit. Les companyes de feina em van obrir les portes de la seva família i del seu món des del primer dia. Anava a casa seva, amb la mentalitat de tastar el que em proposaven, d’anar als llocs si m’hi convidaven…vaig viure intensament la vida xinesa.

I de fet a partir del primer mes ja feia vida social. Amb les companyes de feina anàvem al karaoke, a fer excursions i a restaurants. Pel carrer, alguns desconeguts em demanaven fer-se una selfie amb mi, fent-me sentir immerescudament popular.

Sis mesos et poden canviar? En què? Depèn de la intensitat amb la que vius el pas del temps, no tant de la seva durada. Les barreres —culturals, lingüístiques, administratives i geogràfiques— no ens impedeixen que ens entenguem.

Vaig tornar expectant de saber si em valorarien les pràctiques quan em posés a buscar feina de nou. Va ser així, vaig saber explicar el que havia après a Xiamen, i ara tinc la sort d’estar treballant en una empresa fent el que m’agrada i pel què he estudiat.

Experiències de retorn

Ells han canviat i el seu entorn també ho ha fet. L’alegria de retrobar als pròxims es barreja amb la necessitat de mantenir la autonomia, i la construcció de plans de futur amb les competències que s’han adquirit durant l’estada fora.

Aprenentatges

L’aprenentatge és inherent al procés d’adaptació a un entorn que de vegades et rep amb els braços oberts i t’ofereix grans oportunitats, o al contrari, requereix dots de resiliència per aconseguir els objectius plantejats al marxar.

El moment de marxar

La decisió de fer una estada a l’estranger sovint acompanya moments de transició en la vida dels i les joves, i s’enfoca com una forma d’adquirir autonomia, i competències valorades en el mercat laboral d’una generació marcada per la globalització.

Exposicions i Recursos de la Mobilitat internacional per joves

Exposició Create’N Share



































 

 



Create’N Share relata una experiència dintercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat. 


Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.


Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un. 


Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat


Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.

Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers. 


Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació. 







































Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat


























 
 
 

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.


Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.  


El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències  internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos  d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger. 


L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició



Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris. 


Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRs o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.


Destinataris: Públic en general













































Ajuntament Arenys de Munt

Perfil professional sol.licitat: 


1 Tècnic/a Auxiliar de Gestió de continguts web: CFGM/CFGS Desenvolupament d’aplicacions web (Informàtica i Comunicació); CFGS Gestió comercial i màrqueting (Comerç i Màrqueting).  


Grau Universitari Periodisme, Grau en Comunicació audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques o similar. O Certificat de professinalitat en Confecció i publicació de pàgines web, Sistemes de gestió d’informació, Administració dIBM Websphere portal server i creació de portals web, Community manager, eines, analítica i informes o Disseny de pàgines web


Tasques a realitzar: 


1.- Gestionar els continguts de les webs de transparència i seu electrònica municipals


2.- Modificar, actualitzar i aquestes webs seguint les indicacions de la Regiduria de comunicacions i identificar noves eines disponibles


3.- Definir, proposar i generar continguts


 


Els interessats han d’enviar un CV actualitzat al correu mvives@ademunt.cat


Data límit de presentació CV: 23 novembre 

Ajuntament de Tordera



Perfils professionals sol.licitats:



  • 1 Enginyer municipal (Grau en Enginyeria industrial, o diplomatura en Enginyeria Industrialo  Enginyeria en Tecnologies Industrials.

  • 1 Tecnic Auxliar de Suport a l’Àrea de Serveis personals i suport a la gestió del Projecte RIU (CGS Integració Social, o Llicenciat en Pedagogia, o Grau en Pedagogia)

  • 1 Informàtic de Suport àrea informática (CGM Sistemes microinformàtics i xarxes, o CGS Administració de sistemes informàtics en xarxa, o Grau d’Enginyeria Informàtic)



Interessats :  presentar candidatura per registre entrada de l’Ajuntament d’acord amb les bases reguladores, que es poden consultar al web www.tordera.cat

Ajuntament de Lloret de Mar

Perfils professionals sol.licitats: 



  • CFGS Integració social.

  • CFGS Activitats Físiques i Esportives

  • Llicenciatura / Grau en Dret

  • Grau en Sociologia/Pedagogia

  • Grau de Comptabilitat i Finances 


Contactar amb:


Carles Dillundé
T. 972 361831
cdillunde@lloret.cat 

Ajuntament de Mataró

Perfils professionals sol.licitats:



  •  Auxiliar administratiu/v.  CFGM de gestió administrativa

  • Educador/a d’escola bressol.  CFGS d’educació infantil

  • Integrador/a social. CFGS d’Integració Social

  • Tècnic/a de salut pública. CFGS de la família sanitària: documentació i administració sanitàries, dietètica, higiene bucodental, entre altres.

  • Tècnic/a d’ocupació. Grau universitari en Pedagogia, Psicologia i similar

  • Treballador/a social. Grau universitari en Treball Social

  • Dissenyador/a gràfic i web.  CFGS de desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, de desenvolupament d’aplicacions web o similar.


Preferentment per a joves empadronats a Mataró, Argentona i Cabrera de Mar. 




Contactar amb:


Sara Armengol 


Servei d’Ocupació de Mataró (SOM)


Telf. +34 93 757 82 41 extensió 1465


 sarmengol@ajmataro.cat