ÀLEX
Turisme alternatiu a Iran
“No he marxat per necessitat de trobar una feina o de buscar uns estudis, sinó per les ganes de viatjar i de fer el meu projecte: un diari de viatge il·lustrat”
El turisme alternatiu proposa maneres de viatjar diferents que et permeten conèixer a altres persones, fer una immersió intercultural de manera lliure, flexible, autogestionada i amb molt baix pressupost.
Aquestes alternatives promouen l’intercanvi entre viatgers/es, que volen conèixer altres formes de viure, amb famílies, organitzacions, col·lectius o persones individuals que es contacten a través d’Internet.
L’Àlex ens apropa la seva experiència a través del Couchsurfing, una xarxa d’intercanvi hospitalari: “vam estar a casa de sis famílies, et feien de guia, et portaven a menjar a tal lloc, et cuinaven plats que no podries trobar als restaurants, no t’imposaven cap mena de costum i et respectaven tal com eres.”
Aquesta proximitat amb persones que l’acollien li ha permès comprendre millor la política i la història d’Iran, tot revisant els seus propis prejudicis.
Sempre m’han agradat els llibres i sempre he pensat que algun dia n’escriuria un. El viatge a Iran era l’ocasió: fer un diari il·lustrat del què m’anava passant. A la bossa em vaig endur materials per fer el diari; una màrfega i una tenda per si calia acampar per lliure.
Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.
Vam estar a casa de sis famílies i només ens va costar trobar lloc durant la festa local del Nowrus. Els nostres hostes ens explicaven la història política des de la revolució del 79 fins ara. Parlant-hi recollia aspectes de la vida a Iran que, com a turista, hagués estat incapaç de descriure en el llibre.
També comprenia millor els seus estils de vida. Tothom havia llegit poesia i en memoritzaven fragments. Una noia ens va explicar que els alumnes competien per veure qui havia llegit més llibres i jo pensava que en el meu institut era just al contrari, competíem per veure qui en llegia menys,…
Viatjant pel país em sorprenia la bellesa de l’arquitectura, de l’art islàmic, com la mesquita de Sheikh Lotfollah. També anava descobrint el Shiisme. Els aiatol·lahs per exemple, eren líders espirituals que es poden dedicar també a la política, com Rouhami, el president actual.
Vam viure el xoc cultural en la nostra forma de viatjar. Fent autoestop molts conductors ens demanaven diners per la benzina: compartim viatge doncs també despeses. I quan hem volgut acampar al carrer, s’han responsabilitzat del nostre benestar com a estrangers
Durant aquest mes, vam anar aprenent a mirar el país i a nosaltres mateixos amb uns altres ulls. Un dia que jugàvem un partit de futbol en una lligueta de veïns, hi va haver una apagada de llums. Tots van cridar “terrorisme”, ho feien perquè hi érem nosaltres, rient-se del que saben que pensem sobre Iran.
Cada vespre escrivia en un diari tot el que ens estava passant i les converses que recordava. Tinc 240 pàgines escrites que m’han servit per fer el llibre, on amb un llenguatge visual narro les nostres vivències i els fets històrics i polítics que ens explicava la gent.
Quan vaig tornar d’Iran vaig estar uns mesos a França intentant compaginar la feina agrícola amb la creació del meu llibre. Arribava de treballar cansat i no tenia l’energia necessària per posar-me a dibuixar. He decidit tornar al meu estudi de Mataró i concentrar-me.
