Reptes: Adrià, pràctiques a la Xina
ADRIÀ
Pràctiques a la Xina
“Sis mesos a un lloc tan diferent et canvien. Veig que el món és més petit del que em pensava, i que també és més fàcil la comunicació i la relació amb gent de lluny.”
Existeixen diferents programes de pràctiques, tant per a estudiants com per a persones que s’acaben de titular, amb requisits i condicions que varien. Alguns es tramiten a través de programes finançats pels organismes internacionals (Eurodissea, Argo, Fullbright…), mentres d’altres, es poden cercar de manera independent a través de candidatures espontànies, tal com va fer l’Adrià.
Després de realitzar una recerca en profunditat de moltes empreses del seu sector, buscant si oferien trainership, career o interships —sol ser informació que es troba a les pàgines web de les mateixes empreses— va enviar la seva candidatura presentant el currículum, la carta de motivació i un portfoli amb la feina feta. Va rebre dues ofertes i llavors va pactar i valorar les condicions que més li convenien.
L’experiència de l’Adrià ens mostra com en la globalització les oportunitats laborals poden arribar d’arreu, i que malgrat les barreres administratives, lingüístiques i mentals semblin més altes en països culturalment més allunyats, se’n poden extreure grans aprenentatges. També ens ensenya que la clau per fer d’aquesta estada una bona experiència està en part en la consciència de “no esperar que tothom s’adapti a tu, perquè ets tu el que te’n vas fora”.
Em vaig graduar en Disseny de moda el juliol del 2015. La moda es un sector molt competitiu. Per això, després de la universitat vaig decidir buscar unes pràctiques a l’estranger que em permetessin completar la meva formació, no seria tant senzill.
Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.
I la meva oportunitat va venir inesperadament quan l’empresa de Milà em va proposar fer les pràctiques a la seva seu a Xiamen (Xina). Em vaig informar de com era la ciutat i vaig estudiar les condicions que m’oferien: allotjament i manutenció inclosos, una paga mensual i ajuda per fer els tràmits administratius
I van començar els preparatius: el vol, l’assegurança, i el visat. El visat per les pràctiques va ser complicat d’aconseguir. Per això molta gent acaba marxant a treballar en una situació administrativa irregular, cosa que els genera inseguretat malgrat que tinguin feina.
De Xiamen em va atrapar l’ambient humit dels seus carrers plens de palmeres i arbres, on els edificis de vidre s’alcen al cantó de cases colonials. L’apartament que em va proporcionar l’empresa estava en un barri que canviava de la nit al dia fruit del creixement que viu la ciutat.
El fet de venir d’occident em situava en un lloc privilegiat en la jerarquia de l’empresa. Gaudia d’un apartament a l’edifici on allotjaven als directius, taxi, cantina… Em relacionava amb alts càrrecs que segurament no hagués tractat si hagués estat xinès.
A la feina vaig encaixar amb les tasques que em van encarregar, treballant en la creació de prototips dels productes a l’ordinador, i lluny del què s’acostuma a creure, en un ambient relaxat i amb jornades laborals de 8 hores.
L’únic handicap va ser el de no parlar la llengua del país. Amb les companyes ens comunicavem en anglès, però entre elles ho feien en xinès, com és lògic. Em vaig acostumar a viure sentint veus contínuament sense entendre les paraules.
Paradoxalment, això no va fer que deixés de sentir-me molt acollit. Les companyes de feina em van obrir les portes de la seva família i del seu món des del primer dia. Anava a casa seva, amb la mentalitat de tastar el que em proposaven, d’anar als llocs si m’hi convidaven…vaig viure intensament la vida xinesa.
I de fet a partir del primer mes ja feia vida social. Amb les companyes de feina anàvem al karaoke, a fer excursions i a restaurants. Pel carrer, alguns desconeguts em demanaven fer-se una selfie amb mi, fent-me sentir immerescudament popular.
Sis mesos et poden canviar? En què? Depèn de la intensitat amb la que vius el pas del temps, no tant de la seva durada. Les barreres —culturals, lingüístiques, administratives i geogràfiques— no ens impedeixen que ens entenguem.
Vaig tornar expectant de saber si em valorarien les pràctiques quan em posés a buscar feina de nou. Va ser així, vaig saber explicar el que havia après a Xiamen, i ara tinc la sort d’estar treballant en una empresa fent el que m’agrada i pel què he estudiat.
Maresmencs i maresmenques al món
😀Elià i Guim
🛫Vilassar de Mar
Tres anys viatjant pel món en furgoneta
L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.
Què us va portar a iniciar el viatge?
Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.
La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.
Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.
A què us dediqueu?
(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”
(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.
Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.
Amb què comptàveu en el moment de marxar?
Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.
Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.
Quines van ser les primeres sensacions?
Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!
Com ho fèieu per subsistir?
El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.
La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.
No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.
Què us deia la gent que us trobàveu?
Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.
En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?
Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.
Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.
On us va enganxar la Covid?
Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.
Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.
Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.
El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.
(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.
Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!
Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld
Reptes: Júlia, Voluntariat lliure a Alemanya
JÚLIA
Voluntariat lliure a Alemanya
“Coneixes gent, aprens a ser més autònoma, aprens a espavilar-te, aprens noves cultures. Ho vius tot intensament perquè cada cosa és una cosa nova”
La Júlia va optar per fer una estada que parteix d’una filosofia molt simple: canviar unes hores de treball al dia per menjar i allotjament, amb l’oportunitat d’aprendre idiomes, costums i ritmes de vida dels diferents indrets.
Hi ha diverses plataformes per Internet que generen un espai virtual de trobada entre particulars que cerquen ajuts puntuals per tirar endavant el seu projecte (una granja, un alberg, un hort,…) i viatgers/es a qui interessen estades alternatives, sense la intervenció d’agències intermediàries. La Júlia va fer servir helpX: https://www.helpx.net/ però existeixen d’altres com https://www.workaway.info/ o http://wwoof.net/.
En aquests portals “pots trobar ofertes diferents. Si vols integrar-te en una família pots buscar una casa, si vols fer més la teva buscar llocs on hi hagi diversos voluntaris”. Els règims de manutenció varien i la dedicació en treball acostuma a ser flexible (d’entre 3 i 6 h diàries) i conciliable amb l’objectiu de fer turisme. La durada s’acorda amb l’hoste abans de marxar podent ser d’uns pocs dies fins a alguns mesos. Finalment, un cop l’estada ja està pactada, és el viatger qui es responsabilitza dels tràmits del visat i de contractar l’assegurança si cal.
Havia començat primer de carrera de Psicologia. Anava i venia cada dia de Malgrat a Barcelona i a part, estava fent altres activitats: castellers, diables, anglès i el Cau. De fet, aquell any vaig començar a fer de cap a l’esplai, i a l’estiu amb els companys de l’agrupament vaig viatjar per primera vegada sense la família.
Entre gener i febrer, tenia vacances després dels exàmens i volia aprofitar per viatjar. Amb l’assessora de mobilitat vam estar mirant opcions i em va presentar el portal Helpx , de voluntariat lliure, que s’ajustava als meus propòsits.
Helpx és una pàgina web on pots trobar ofertes de persones que necessiten algú que els ajudi i a canvi et donen menjar i et deixen dormir a casa seva. És com un voluntariat però no hi ha cap entitat entremig, i acostumen a ser famílies que pengen els anuncis. En el portal cerques el país on vols anar i et surten les feines disponibles, després et pots fixar en els comentaris que han escrit altres voluntaris i triar en base a aquest criteri.
Cercava ofertes de voluntariat per Europa del Nord, i em va agradar la d’una granja familiar d’un petit poble alemany proper a Hamburg. Després de fer-me el compte a Helpx (que em va costar 30 euros per 2 anys), vaig enviar una correu per presentant-me a la família, vam parlar per Skype, i vam quedar d’acord amb les dates i condicions de l’estada.
Vaig fer la maleta. A més de llibres i les meves coses, portava una caixa de galetes Tries com obsequi pels meus hostes. Recordo que per arribar a la granja calia agafar diversos autobusos i trens, i vaig haver de planificar molt bé l’itinerari perquè desconeixia totalment el lloc.
Finalment, vaig arribar al vespre a una casa molt gran i bastant allunyada, on la família tenia animals de granja (la producció dels quals feien servir per l’autoconsum). Havia triat treballar amb animals perquè em motivava més que en un hort, un jardí o un hotel. Em vaig decantar per un lloc rural perquè cercava tranquil·litat després d’un semestre d’excessiva activitat.
La família que m’acollia estava formada per la mare, el pare i dos fills petits. Des de que van néixer els nens no havien allotjat més voluntaris i jo era la primera després d’aquest llarg parèntesi. Al matí ens aixecàvem, esmorzàvem tots junts i llavors l’home se’n anava a la feina i jo em quedava amb la dona que era traductora i treballava des de casa.
A la granja cada matí havia de posar menjar als animals i després netejar una mica l’estable de palla. El ritme era molt pausat: treballaves una estona i llavors la dona et cridava per anar a prendre un té amb galetes, després t’hi tornaves a posar fins a l’hora de dinar que l’ajudava a la cuina.
A les cinc de la tarda ja era fosc i feia fred. Llavors havia de tancar els animals i després podia fer el que volgués. Sovint jugava amb els nens o em passava l’estona llegint tranquil·lament a casa. Em sentia com una més de la família: assistint festes d’aniversari, explicant-me històries de la guerra, acompanyant-me per visitar algun poble del voltant.
A la tornada de les vacances vaig procurar emportar-me una part d’aquella serenor que havia viscut durant aquells dies, i prendre’m les coses amb més calma, passant també més estones amb els de casa.
A l’estiu vaig tornar a marxar amb Helpx, aquest cop a Bèlgica i amb un amic. Vam anar a una comuna de vàries famílies que tenien un restaurant i un hort ecològic. La convivència es feia sobretot amb altres voluntaris. Els hostes que he conegut et faciliten l’adaptació, i són flexibles si vols disposar de dies per fer el turista. D’altra banda, també és important escollir bé l’espai en el que vols implicar-te i penses que et sentiràs més còmode dins de la diversitat d’ofertes existents.
Zero 2014 – X Jornades de joves creadors a Vilassar de Mar
Data: 2014-10-17
ACTIC 1
Nom de l’entitat
Ajuntament de Premià de Mar
Enllaç a l’acció
https://premiademar.cat/curs-actic1
Sector/especialitat professional
Eines TIC
Municipi on es realitza el curs/acció
Premià de Mar
Nom del centre on s’imparteix
Biblioteca Municipal Martí Rosselló
Adreça
Carretera de Vilassar de Dalt, 100
Data d’inici
29-10-2019
Data de finalització
19-11-2019
Horari (dies de la setmana i hores/dia)
Dimarts i Dijous, de 16 a 20h
Total d’hores
25
Requisits d’accés
Cursos de formació adreçats prioritàriament a persones en situació d'atur. Preferentment inscrits al Servei Local d'Ocupació del seu municipi.
Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció
Certificat d'assistència
Termini d’inscripció
Inscripcions fins al 25 de setembre de 2019
Com s’ha de fer la inscripció?
Via formulari d'inscripció.
Documentació a lliurar
No requerida
Més documentació
El curs prepara per a la prova per a l´obtenció del certificat ACTIC 1
Vull marxar a l’estranger
#MaresmeJove t’estàs plantejant iniciar un projecte de mobilitat internacional? Saps totes les opcions que n’hi ha? Saps què has de fer i quines passes seguir?
Primer de tot, has de coneixer quins recursos tens al teu abast per pendre la decisió encertada. D’opcions n’hi ha moltes, intercanvis, pràctiques, camps de treball, voluntariat…
En el marc de la campanya Viu un Estiu diferent, des del servei de mobilitat vam crear 3 videos explicatius sobre el Cos Europeu de Solidaritat, els camps de treball i els intercanvis juvenils. Visualitza’ls per fer-te una primera idea!
Ara pots tenir les idees més clares, però no saps on buscar el teu projecte?
Contacta amb nosaltres i t’informarem!
Plenari de professionals de joventut del Maresme
Divendres 7 de març de les 9:30h a les 12:30h.
Espai Jove d’Alella (Avinguda Ferran Fabra, 1).
El Consell Comarcal del Maresme contracta 12 joves per ajudar-los a adquirir experiència laboral
Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil – Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.
Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.
En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
