Butlletí del mes d’Abril

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, treballem per apropar-te ofertes i informació sobre totes les oportunitats que t’estan esperant a l’estranger. El dia 10 de cada mes et fem arribar el Butlletí, on recollim tots aquests recursos.

 

Aquest abril comencem la secció de notícies amb  opcions per fer a l’estiu, ja que sou molts i moltes les que us heu apropat a la nostra assessoria per orientar-vos sobre aquest tema. I ja que ha estat el mes de l’Ensenyament, també us plantegem la possibilitat de fer un any acadèmic fora, on cercar informació i quins aspectes s’han de tenir en compte. A més a més, i com ja és habitual, trobareu les oportunitats que hi ha actualment d’Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques aborals i ofertes de feina.

En la secció de El Maresme es mou! trobareu els esdeveniments on som presents a la comarca, com els tallers a l’IES Pere Ribot de Vilassar de Mar, o les Jornades de Mobilitat Internacional que tindràn lloc properament al Baix Maresme (Alella, El Masnou i Teià).  

En la secció de Maresmencs i maresmenques al món trobareu l’experiència de la Irene Mayol, que va anar a Colòmbia de cooperant amb la beca de l’Ajuntament d’Alella.

Que el disfruteu molt, i no dubteu en fer-nos arribar els vostres comentaris a mobilitatjove@ccmaresme.cat

PRÀCTIQUES LABORALS A L’ESTRANGER TNL MOBILITAT. CONVOCATÒRIA 2019-2020

TRET DE SORTIDA DEL PROGRAMA TNL CONVOCATÒRIA 2019-2020.

Novembre és un mes clau per l’inici del programa TNL Mobility que promou pràctiques laborals a l’estranger.

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme enguany tornem a organitzar una xerrada informativa per explicar amb tot detall els continguts del programa.

Hem convidat a diferents organitzacions perquè ens expliquin els seus projectes de pràctiques a l’estranger i puguis conèixer el ventall d’oportunitats que ofereix el programa

Et pots inscriure’t en aquest enllaç : 


 


Qué és el TNL?


Són Pràctiques laborals a l’estranger per a joves inscrits a la Garantia Juvenil.


El Programa TLN Mobilicat s’emmarca en la mesura relativa als programes de mobilitat per millorar les competències professionals.

L’objectiu general del Programa TLN Mobilicat és facilitar la inserció laboral estable a persones joves inscrites i en situació de beneficiàries al Registre del Servei Nacional de Garantia Juvenil, per mitjà de la millora del perfil professional i de les competències personals claus fent períodes de pràctiques formatives en empreses públiques i privades d’estats membre de la Unió Europea.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, en el marc d’aquesta convocatòria, impulsa la línia de subvencions del Programa TLN Mobilicat, que ofereix serveis d’orientació i capacitació lingüística i intercultural als participants, com a elements previs i preparatoris per a l’adquisició d’experiència laboral pràctica en un país de la Unió Europea. Un cop superada la fase de preparació i la capacitació es durà a terme un període de pràctiques professionals no remunerades a països de la Unió Europea.

Quins són els requisits d’accés?

  • Tenir entre 18 i 29 anys

  • Tenir estudis professionals/superiors i poca/cap experiència laboral

  • Estar inscrita al SOC com a demandants d’ocupació.

    • Haver finalitzat la formació secundària obligatòria poder acreditar la realització d’una especialitat de formació per a l’ocupació, siguin certificats de professionalitat o no, amb una durada mínima de 200 hores, i trobar-se en una de les  situacions següents:

      • sense experiència laboral prèvia,

      • o bé, amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat realitzada.

    • Haver finalitzat estudis d’especialització de grau mig i superior, i trobar-se en una de les següents situacions:

      • sense experiència laboral prèvia o amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat feta.


Què és el programa TLN Mobilicat?

 
   

 

SIOP Mataró 2020 a un click.

Enguany la SIOP havia de tenir lloc el passat mes de març, però totes les activitats programades van haver de ser cancel·lades a causa del coronavirus. Aquesta situació ha obligat a l’organització de les jornades a reinventar-se, de manera que han habilitat un portal web on es poden trobar totes les opcions de formació.

La Setmana de la Informació i l’Orientació Professional (SIOP) va néixer amb el propòsit de posar a l’abast de la ciutadania de Mataró, especialment de l’alumnat jove, tota l’oferta educativa i formativa que la ciutat ofereix.


Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme també hi som presents.
https://estudiaramataro.cat/siop/informacio-i-orientacio-professional


Hi trobaràs informació genèrica del servei on compartim una selecció de recursos per estudiar, treballar, fer estades de voluntariat o de pràctiques i també per viatjar de manera alternativa.


També hem seleccionat les experiències de 8 joves de Mataró que en els darrers tres anys han compartit a través del nostre butlletí mensual què ha significat per a elles i que han fet durant la seva estada internacional. Hi trobaràs vivències de joves que han fet voluntariat, que treballen en un altre país, que van fer unes estades de pràctiques o que van participar en un viatge dins d’un projecte de final de curs!

Experiències ben diverses que esperem que et puguin inspirar per futures mobilitats a l’estranger un cop sigui possible tornar a viatjar!

Maresmencs i maresmenques al món

😀Carla

🛫 Pineda de Mar

🛬Lituània

✅ Intercanvi juvenil

La Carla de Pineda de Mar ens explica la seva experiència en un intercanvi juvenil a Lituània

Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a Lituània amb la Fundació Catalunya Voluntària.

La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiència internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en què consisteixen els intercanvis juvenils.

Com va anar el procés d’inscripció?

Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pàgina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la Fundació Catalunya Voluntària em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.

Vas participar en alguna sessió preparatòria?

Primer ens vam conèixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que és la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinàmiques amb els altres països. Va assistir una trobada preparatòria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.

Què vau fer el primer dia?

El primer dia vam aterrar a Riga, Letònia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allà vam agafar un bus fins a Panevėžys, Lituània, que era més petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred però no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt però ja s’havia desfet.

Quan vam arribar a Panevėžys ens van venir a recollir a l’estació de bus i ens van portar a una casa de colònies on estàvem tots els participants junts, una casa a la muntanya.

Ens vam quedar quasi sempre allà, sembrava una mica la casa de Gran Hermano!

Quines activitats fèieu?

Fèiem dinàmiques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlàvem de maltractaments, discriminacions homòfobes, transsexualitat, racismes… Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.

Vam fer la “nit cultural”, on cada país havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre país. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I després les van fer Cagar el Tió, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.

Què tal amb l’idioma?

La veritat és que la gent era molt maca i ens ajudàvem moltíssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglès súper alt. Es va notar molt la diferència. A excepció de dues noies que anaven amb nosaltres que sí que el dominaven, ja que una és professora d’anglès i l’altre ha estat vivint fora.

Quins països van participar?

Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.

Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?

Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…

Per exemple, vaig veure que a Lituània tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, això em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cívic d’allà, amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temàtica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a Lituània no està permès. També vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc està gaire ben vist.

En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.

Hi ha algun tema en particular que et cridés l’atenció?

De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgènere. Sobre quina és la teva sexualitat biològica, que és el sexe amb el qual neixes, amb què et sents identificada, l’orientació sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bé.

Com eren els àpats?

Cada dia esmorzàvem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. Això si, tot el dia mengen cogombre! Dinàvem a les 13:30 i sopàvem a les 19:30 h. Crec que és molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, però em va xocar que mai menjàvem postres. Ni fruita, ni iogurt…

Va ser una experiència bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fèiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.

Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?

En general em va agradar molt l’experiència.

Després de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents països al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepció o sentiments. Quan estàvem xerrant ens enteníem molt bé, ens posàvem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexió.

Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.

El millor que m’emporto són les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conèixer nova gent, noves experiències… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. Són gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.

I desprès d’això?

Tot just tornar he començat un curs d’administració. Ha anat tot quadrat. Em ficaré les piles amb l’anglès, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i més endavant sí que m’agradaria participar en altres intercanvis


Publicat al Butlletí de gener de 2020

El Servei de mobilitat internacional ofereix tallers al juliol per assessorar els joves que volen marxar a l’estranger

 

Els joves maresmencs que volen marxar a l’estranger per trobar feina o estudiar tenen l’oportunitat de seguir els tallers organitzats pel Servei de mobilitat internacional durant el mes de juliol. Al llarg de tres sessions s’informarà i assessorarà els participants sobre diferents aspectes a tenir en compte a l’hora de presentar la seva candidatura a una oferta de treball, estudis o voluntariat.

Aquest itinerari d’estiu va adreçat a joves de 16 a 35 anys.  Es divideix en sessions estructurades de manera que ajuden els joves a trobar recursos a l’estranger, realitzar el seu Currículum i la seva Carta de Presentació de manera atractiva i destacant les competències i capacitats individuals. A més, ajuden els joves a preparar l’entrevista en anglès.

Els tallers d’estiu es duran a terme a 3 municipis:

  • Vilassar de Mar

Data: tallers 1,8 i 15 de Juliol.

Entrevistes personals 22 i 29

Hora: 19‐20:30h

Lloc: Can Jorba C/Santa Eulàlia, 140 , Vilassar de Mar

Inscripció: http://goo.gl/KlEXtJ

  • Malgrat de Mar

Data: tallers 2,9 i 16 de Juliol.

Entrevistes personals 23 i 30

Hora: 18‐19:30h

Lloc: Centre Cívic Malgrat de Mar. C/Segre 1 Inscripció: http://goo.gl/IPVBcf

  • Mataró

Data: tallers 3,10 i 17 de Juliol.

Entrevistes personals 24 i 3

Hora: 11‐12:30h

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba. Plaça Miquel Biada 5, Mataró

Inscripció: http://goo.gl/iAqAwB 


Pel que fa al contingut, seguirà la següent estructura:

  • Sessió 1: Oportunitats a l’estranger + prepara’t!

– Introducció a l’itinerari: què farem i com.

– Quin nivell d’anglès tenim, i diferents formes d’avaluació: Passaport de les llengües

– Conèixer recursos per Millorar el teu Anglès, abans de marxar.

– Quines oportunitats hi ha a l’estranger i quins són els requisits que es demanen.

– Recerca de feina i investigació d’una entitat, empresa, escola

– Tasques: Buscar una oferta de feina, pràctiques, voluntariat interessant. Investigar l’entitat. La resta de sessions es treballarà amb aquest oferta/ oportunitat concreta.

  • Sessió 2: El CV en anglès

– Els continguts del CV, els formats, etc

– Com fer el teu CV en anglès: Escriptura positiva, consells i exemples

– Les competències: què són, quines tens, quines necessites.

– Tècnica STAR. Tasques: Redacció del CV adient per l’oportunitat escollida.

  • Sessió 3: La carta de motivació i l’entrevista en anglès.

– Carta de Motivació: què és, com es fa servir, com fer‐la, consells i exemples

– L’entrevista en anglès: tipus d’entrevistes, com preparar‐se, preguntes i respostes i consells. Tasques: Redacció d’una carta de motivació‐ presentació adient per a l’oportunitat escollida. Enviar candidatura amb CV i Carta.

  • Sessió 4. L’entrevista: viu l’experiència

– Entrevista personal en anglès.

– Valoració del CV i la carta.

– Valoració de l’entrevista.

– Consells de millora. tasques: Busca una oferta de feina, envia el teu CV i la carta de motivació. Et farem una entrevista en anglès, per a que puguis practicar!

Sóc la Maribel de Tordera i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!!

“EVS is a Journey” és un dels projectes que ha realitzat la Maribel durant la seva estada a Eslovènia en el marc del programa de Voluntariat Europeu: la producció d’un vídeo que retrata totes les dimensions de l’experiència de l’EVS, en un reflex del què està vivint ella mateixa amb els seus companys i companyes del viatge. 

La Maribel va marxar fa uns mesos a fer un Voluntariat Europeu a la ciutat eslovena de Krskö. Des del Servei de Mobiltiat Internacional Jove del Maresme, la vam assessorar, acompanyar en la cerca del projecte de voluntariat i facilitar la seva preparació per marxar (a través de formació, tramitació de l’assegurança, etc.). A la meitat del seu voluntariat ens explica en què consisteix el seu dia a dia. 


Dober Dan! (Bon dia en eslovè)

Sóc la Maribel de Tordera (Barcelona) i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!! 

Què que hi ha a Krsko? Busqueu Krsko a google, només trobareu imatges sobre una central nuclear… doncs si, només hi ha això. Però cada dia que va passant estic més contenta d’haver escollit aquest lloc per fer el meu voluntariat. Aquí em sento com a casa i no em fa falta res més del que tinc. 

Vivim a un centre de joves (casal de joves + hostal), on col·laboro amb les activitats que s’hi realitzen, un conjunt de persones, d’arreu d’Europa, que com jo, també fem un EVS en el mateix o diferents projectes al meu aquí al centre.

Fins ara he estat a un munt de festivals de cine, de teatre, d’art en general, on he estat treballant de reportera, gravant, entrevistant als artistes i editant posteriorment. També en alguna ocasió he fet de fotògrafa o simplement he redactat. Aquí al centre cobreixo les activitats de la mateixa a part d’ajudar amb lo que es necessiti per dur-les a terme. També vaig publicant al Facebook i Youtube del centre. Es podria dir que fins ara la meva tasca ha estat al sector de “Social Media”.

Ara estic ben bé a la meitat del meu EVS i tot i seguir amb aquestes tasques, els meus futurs projectes canvien una mica a partir d’ara ja que, he començat a col·laborar amb una escola de primària fent classes d’anglès i, també, amb l’organització d’esdeveniments, aquí, al centre.

Tot i la satisfacció d’aprendre noves habilitats ja que, jo mai havia realitzat ni estudiat res del que aquí estic fent, no tot és treballar.  Fent un EVS viatges molt, coneixes nous països, fas nous amics d’arreu d’Europa, coneixes altres cultures, etc. a les fotos es pot observar.. Així que ho recomano totalment!

 

 

 

 

(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



Maresmencs i maresmenques al món

😀Nil i David

🛫Premià de Dalt /Premià de Mar

🛬Alemanya / Letònia / Lituània / Polònia

✅Intercanvi

Entrevista a David Pascual i Nil Codina, joves embaixadors de PEACE LINE.


Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.

Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?

Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.

David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.

En què consisteix Peaceline?

David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.

Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.

Com us vau assabentar de l’oportunitat?

David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.

Teníeu informació de les altres rutes?

Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.

Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?

David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista

Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.

David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.

Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?

David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.

Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.

Qui hi pot particpar?

Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.

El programa està subvencionat?

Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.

Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?

Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.

Més informació a: https://www.peaceline.eu

Publicat al Butlletí de març del 2022

Maresmencs i maresmenques al món

😀Albert

🛫 Premià de Mar

🛬Irlanda

✅ Feina

L’Albert i la Marina ens expliquen com és la vida a Cork.

What’s the craic, gent. Em dic Albert, sóc de Premià de Mar i actualment estic vivint a la ciutat de Cork, Irlanda!

 El 15 d’octubre del 2018 vaig arribar a aquesta petita ciutat, acompanyat de la meva parella, la Marina, amb el propòsit de millorar l’anglès i viure una experiència inoblidable a l’estranger.

El principal objectiu era millorar l’idioma.

Si parlo de la meva pròpia experiència, mai m’han motivat gaire els cursos acadèmics perquè sempre he tingut la sensació d’estar aprenent coses que mai faré servir a curt o mitjà termini. Per això, i des de fa molts anys, sempre he vist amb bons ulls anar-me’n fora una temporada per posar-me a prova.

 Cal dir que mai havia vist el moment de fer-ho però… vols saber el secret per aconseguir-ho? Posa’t una data i organitza’t.

I així va ser.

Ens vam donar un any de marge per estalviar i organitzar el nostre gran projecte: decidint el país, buscant informació per Internet, visitant el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, renovant documents d’identitat, llogant la casa compartida per una agència anomenada Viva Cork, etc.

En temes personals, la Marina va deixar la feina a Barcelona amb el propòsit de buscar-ne al nou destí. A distància li va resultar complicat fer-ho, així que va decidir apuntar-se a un curs d’anglès durant un mes a la ciutat de Cork i mentrestant, buscar ofertes.

En canvi, jo vaig optar per buscar-me una feina en remot abans d’anar-me’n, per assegurar-nos uns ingressos fixos i així poder canviar de plans durant l’estança.

Avui, us puc garantir que tot ens ha sortit exactament com ho teníem planejat.

Vam començar vivint en una casa compartida durant 2 mesos amb gent d’arreu del món. Això ens va facilitar moltíssim l’aspecte social. Tant, que la segona setmana ja estàvem al típic pub irlandès, amb unes birres a la mà i parlant anglès amb els nostres nous amics!

Paral·lelament a la nostra “vida social”, vam començar a buscar apartament per seguir la nostra aventura. Sense dubte, buscar pis ha sigut la tasca més esgotadora.

El portal més important d’aquí és daft.ie.

Tot està allà i com a consell, no perdis el temps anant a agències. Entra al portal, cerca i oblida’t d’enviar e-mails, truca!

Aquí les agències no t’ensenyen la propietat quan vols i et va bé, sinó que hi ha portes obertes el dia i hora que ells creuen convenient, moltes vegades inclús el mateix dia de publicar l’anunci. Per aquesta raó, enviar un e-mail és perdre una oportunitat. Ja ho diuen per aquí que és més fàcil trobar feina que trobar pis, i és totalment cert!

La segona tasca més esgotadora ha sigut obtenir el PPS number.

Teòricament, si no tens aquest document, no pots treballar, ni llogar pis i tampoc obrir un compte bancari irlandès. Però de fet, nosaltres primer vam llogar un pis i després el vam sol·licitar. Aquí les coses són lentes, paciència, perquè la Marina va haver d’anar com 3 o 4 vegades a l’oficina a reclamar el carnet perquè el necessitava per cobrar la nòmina.

Ah si! El dia d’avui la Marina té feina en un Deli i ha millorat moltíssim l’idioma, més que jo!

Va trobar feina en un tres i no res. De fet, totes les persones que hem conegut en la nostra aventura treballen i de coses similars, perquè clar, per molt que tinguis X coneixements o estudis, si no pots comunicar-te adequadament, no tens res a fer.

Per la meva part, he tirat més per coneguts, activitats esportives i de ball.

L’experiència està sent increïble, tant, que estem planejant un altre viatge per aquest setembre que ve.

Això sí, el clima ha sigut el més difícil d’assimilar. Les activitats a l’aire lliure que pots fer són escasses, i acostumat a tenir el mar i la muntanya a prop, personalment m’he sentit una mica limitat. És un dels motius pels quals hem decidit tancar aquesta aventura al juny i tornar cap al Maresme, per agafar sol i després, marxar cap a un altre lloc!

Per tant, recomano Cork totalment però per estar només uns mesos, com nosaltres i les persones que hem conegut han fet. També tingues en compte l’estil de vida que portes o vols. Jo he avorrit els pubs i he trobat molt a faltar el sol i l’esport a l’aire lliure, però potser a tu t’encanta.

Per cert, l’anglès d’aquí és molt peculiar i a vegades pots arribar a deprimir-te quan no entens res del que diuen. És un sentiment comú de tots els estrangers que he conegut aquí, a Cork. Us animo que tingueu paciència i entreneu l’oïda, perquè ells mateixos saben que és difícil i ho reconeixen.

Adéu!

Publicat al Butlletí de abril de 2019

“Small steps, big changes”: projecte de voluntariat a Eslovènia amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El treball amb nens i joves, l’organització d’esdeveniments, el lleure infantil, els esports, el periodisme, el vídeo i/o la fotografia configuren algunes de les diferents activitats que el/la voluntari seleccionat, conjuntament amb voluntaris d’altres països d’Europa, haurà de realitzar en el projecte de voluntariat “Small steps, big changes”. El projecte es realitzarà de gener a octubre de 2016, a Krsko (Eslovènia).

Doneu-li un cop d’ull a la convocatòria! 

 


Si voleu conèixer altres oportunitats, ens podeu seguir al Facebook.