S’amplien els punts d’informació d’assessorament als joves maresmencs que volen fer estades a l’estranger

Camps de treball internacional. Un tastet de mobilitat al teu abast!

10 municipis del Maresme acolliran l’exposició Create’n’Share durant el primer semestre d’aquest 2015

Maresmencs i maresmenques al món

Europa una diversitat de cultures. L’experiència de l’Eugènia.

Sóc la Maribel de Tordera i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!!

Maresmencs i maresmenques al món

Treballant i viatjant pel món, l’experiència de l’argentonina Mireia García.

Exposicions i Recursos de la Mobilitat internacional per joves

Maresmencs i maresmenques al món

Descobrint Xile a través d’un Erasmus d’arquitectura

Maresmencs i maresmenques al món

Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

22 març 2016

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme continua creixent. L’interès dels municipis i dels joves maresmencs que demanen assessorament per fer una estada internacional ha fet ampliar els punts d’informació presencials. Des d’aquest mes de març, els joves també poden ser atesos a Pineda de Mar i El Masnou. Aquests municipis s’hi sumen a Mataró, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar que ja disposaven de punts d’assessoria presencial del servei.

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme, gestionat pel Consell Comarcal, compta amb la implicació de 23 municipis. Té com a objectiu promoure la interculturalitat i la participació activa dels i les joves a la societat i al món, ampliant i facilitant les seves opcions perquè puguin tenir alguna experiència en el marc dels programes i recursos de mobilitat internacional: voluntariat, formació, treball… que contribueixi a millorar les seves oportunitats per crèixer personalment i professionalment.

Des des dels inicis del Servei, de forma periòdica al llarg de l’any, s’organitzen diferents tallers itinerants, hi han participat al voltant de 370 joves. També es fa atenció personalitzada en algun dels punts d’assessorament amb què compta el Servei. Fins ara, aquesta atenció es feia a Mataró, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar. Per donar una major cobertura territorial, aquest mes de març s’ha ampliat la xarxa de punts d’atenció especialitzada en mobilitat internacional amb l’obertura d’un servei a Pineda de Mar i un altre al Masnou.

Des de la creació del Servi de mobilitat internacional, a principis de 2012, més de 400 joves maresmencs han estat assessorats presencialment. Les consultes sobre recerca de feina i les relacionades amb l’aprenentatge de l’idioma -princialment l’anglès- són les més habituals. Tot i això, en el darrer any s’han incrementat les relacionades amb estades solidàries i de voluntariat. Precisament la promoció d’opcions de mobilitat menys conegudes, com són els intercanvis juvenils i els programes de voluntariat, ha estat una prioritat per al Servei de Mobilitat en els darrers dos anys. Aquesta tasca ha culminat amb la implicació activa del Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu del programa Erasmus+

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat que està impulsat pels ajuntament d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.

2 febrer 2016

Els camps de treball, tal i com es plantegen a escala internacional, són activitats que combinen al mateix temps, oferir desinteressadament un servei a la comunitat, amb activitats lúdiques i d’interrelació sociocultural, amb joves d’altres països. Aquest treball voluntari vol dir aportar el propi esforç a una iniciativa col·lectiva que té com a finalitat millorar algun aspecte concret de la societat.

Es pot escollir d’entre un ampli ventall de camps de treball segons l’activitat a realitzar: ecologia, arqueologia, recuperació del patrimoni històric, música, etc.

Et refresquem la memòria amb aquest vídeo:

Pots assistir a les sessions informatives que hi ha programades per informar-te amb més detall sobre els requisits, especialitats, destinacions, etc. També pots contactar directament amb les entitats que gestionen i organitzen els camps de treball: COCAT, SCI i SETEM. Les inscripcions s’obren aviat, així que si t’interessa no ho deixis passar!

Si per horaris i temps ho tens complicat per anar a les xerrades, et pots posar contacte amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme o amb el Punt d’Informació Juvenil del teu ajuntament.

6 febrer 2015

Alella és el primer dels 10 muncipis que des d’aquest mes de febrer i fins a principis de juliol acolliran l’exposició fotogràfica dels intercanvis juvenils Create’n’share. L’exposició també estarà present als municipis de Malgrat de Mar, Tordera, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Mataró, Calella, Vilassar de Dalt, Cabrils i Cabrera de Mar.

L’exposició Create’n’Share, inaugurada el passat mes d’octubre a Vilassar de Mar, recull l’experiència viscuda pels i les joves que han participat en els intercanvis juvenils, amb la intenció de que altres joves i entitats juvenils de la nostra comarca coneguin què és un intercanvi juvenil i s’animin a participar-hi. En aquest vídeo us expliquem de forma resumida què són les estades de voluntariat i els intercanvis juvenils.

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme facilitem formació, assessorament i suport als joves i entitats que vulgueu promoure i participar en intercanvis juvenils. Contacteu amb el vostre Punt d’Informació Juvenil o directament amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove a través del Facebook.

18 setembre 2015

Si encara no has decidit què faràs aquest curs…

… o si vols preparar i començar a pensar en què faràs quan l’acabis! Mira’t aquest vídeo sobre les pràctiques a l’estranger! Si vols ampliar la informació al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme t’informem, t’orientem i t’acompanyem en tot el procés.

Consulta les darreres notícies al nostre Facebook.

19 juliol 2022

😀Eugènia

🛫Mataró

🛬Anglaterra / Alemanya

✅Estudis

↪MENÚ

Un estiu de fa temps, quan tenia 19 anys, vaig decidir fer un voluntariat a algun país d’Europa, preferia que fos a prop ja que era la primera vegada que marxaria sola de viatge. Gràcies a la Organització COCAT, vaig marxar de voluntària a un camp de treball a Anglaterra. Van ser només dues setmanes però va ser suficient per despertar en mi un interès enorme per Europa i per la diversitat de cultures que trobem en el nostre continent.

Al tornar a casa, començava el 3r any de carrera i no vaig dubtar ni un moment en marxar d’Erasmus al 4t any i tornar a viure una experiència internacional. A l’organitzar-ho, vaig marxar quatre mesos abans de l’inici de curs a una ciutat d’Alemanya propera on després faria l’intercanvi acadèmic. En aquesta ciutat em va acollir una família alemanya amb qui vaig viure aquests quatre mesos a canvi de passar temps amb les seves filles i parlar-los en castellà per tal que n’aprenguessin. Durant aquest temps a Alemanya vaig començar a aprendre alemany i em vaig trobar altra vegada amb una nova cultura i societat totalment diferents a les de casa. Un cop començat el curs acadèmic a Alemanya, vaig viure l’Erasmus amb gran felicitat i a dia d’avui puc dir que aquestes experiències em van canviar la vida, sobretot em van obrir la ment i em van convertir en la persona que soc avui.

Em vaig graduar i vaig començar a treballar però trobava a faltar el contacte amb el món internacional o simplement parlar en anglès. Així doncs em vaig fer voluntària d’una increïble associació internacional d’estudiants anomenada ESN on he tingut un recorregut de cinc anys i de la qual guardo un preciós record.

Aquí he après moltíssim, he millorat com a persona i he aportat el meu granet de sorra en les labors de integració social i cultural que fem les persones voluntàries. També m’ha permès viatjar per tota Europa en el context d’aquesta associació i mantenir el contacte amb estudiants d’arreu del continent.

Per últim lloc, fa pocs anys vaig decidir realitzar un viatge arreu d’Europa sola, coneixent les persones locals i altres viatgers i viatgeres d’aquells països on em trobés. Van ser dos mesos de viatge per cinc països (alguns planejats i d’altres improvisats), que altra vegada em van aportar una enorme riquesa cultural i un gran respecte i tolerància cap a les cultures desconegudes.

Durant aquest viatge vaig realitzar tasques de voluntària en camps de treball, gràcies al portal Workaway, el qual em permetia cobrir les despeses d’allotjament i àpats, apart de contribuir a accions socials.

En definitiva, viatjar ens obre la ment i ens fa millors persones, sobretot conèixer les persones autòctones de cada societat i entendre la seva forma de veure el món. Sens dubte, recomanaria a tothom que pugui que s’animi a viatjar.

Links d’interès:

Publicat al Butlletí de juliol del 2021

5 desembre 2017

	“EVS is a Journey” és un dels projectes que ha realitzat la Maribel durant la seva estada a Eslovènia en el marc del programa de Voluntariat Europeu: la producció d’un vídeo que retrata totes les dimensions de l’experiència de l’EVS, en un reflex del què està vivint ella mateixa amb els seus companys i companyes del viatge.


La Maribel va marxar fa uns mesos a fer un Voluntariat Europeu a la ciutat eslovena de Krskö. Des del Servei de Mobiltiat Internacional Jove del Maresme, la vam assessorar, acompanyar en la cerca del projecte de voluntariat i facilitar la seva preparació per marxar (a través de formació, tramitació de l’assegurança, etc.). A la meitat del seu voluntariat ens explica en què consisteix el seu dia a dia.
	Dober Dan! (Bon dia en eslovè) Sóc la Maribel de Tordera (Barcelona) i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!! Què que hi ha a Krsko? Busqueu Krsko a google, només trobareu imatges sobre una central nuclear… doncs si, només hi ha això. Però cada dia que va passant estic més contenta d’haver escollit aquest lloc per fer el meu voluntariat. Aquí em sento com a casa i no em fa falta res més del que tinc. Vivim a un centre de joves (casal de joves + hostal), on col·laboro amb les activitats que s’hi realitzen, un conjunt de persones, d’arreu d’Europa, que com jo, també fem un EVS en el mateix o diferents projectes al meu aquí al centre. Fins ara he estat a un munt de festivals de cine, de teatre, d’art en general, on he estat treballant de reportera, gravant, entrevistant als artistes i editant posteriorment. També en alguna ocasió he fet de fotògrafa o simplement he redactat. Aquí al centre cobreixo les activitats de la mateixa a part d’ajudar amb lo que es necessiti per dur-les a terme. També vaig publicant al Facebook i Youtube del centre. Es podria dir que fins ara la meva tasca ha estat al sector de “Social Media”. Ara estic ben bé a la meitat del meu EVS i tot i seguir amb aquestes tasques, els meus futurs projectes canvien una mica a partir d’ara ja que, he començat a col·laborar amb una escola de primària fent classes d’anglès i, també, amb l’organització d’esdeveniments, aquí, al centre. Tot i la satisfacció d’aprendre noves habilitats ja que, jo mai havia realitzat ni estudiat res del que aquí estic fent, no tot és treballar. Fent un EVS viatges molt, coneixes nous països, fas nous amics d’arreu d’Europa, coneixes altres cultures, etc. a les fotos es pot observar.. Així que ho recomano totalment!

19 juliol 2022

😀Mireia

🛫 Argentona

🛬Mòn

✅ Feina

↪MENÚ

Hola! El meu nom és Mireia García i sóc d’Argentona. Ara mateix tinc 25 anys, però tenia 22 quan vaig començar a treballar viatjant pel món. Sempre he tingut la motivació i la curiositat per conèixer nous llocs i diferents cultures, així que des de sempre he intentat viatjar tot el que he pogut. En un principi els meus viatges eren a llocs propers, dins de Catalunya, ja que no tenia molts mitjans per poder anar molt més lluny.

Amb la meva família sí que vaig tenir l’oportunitat de sortir alguns cops fora d’Espanya, però eren només a països veïns com Andorra, França o Portugal.

El meu camí a la vida viatgera va començar quan vaig trobar una oferta de treball com a fotògrafa en vaixell de creuer. Jo encara estava acabant d’estudiar el cicle formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística, però igualment vaig enviar el meu currículum per intentar-ho.

Mentre esperava una resposta a aquesta oferta de treball, també vaig començar a explorar altres alternatives per a viatjar i treballar al mateix moment així que vaig fer una recerca amb les diferents opcions que tenia. En aquell moment, el meu germà estava en Suïssa treballant com Au-pair, que també era una de les meves opcions per a viatjar fora, així que em vaig decidir a intentar també aquesta opció.

Durant aquesta recerca, em van citar en Madrid per a fer una entrevista de treball per a l’oferta a la qual vaig enviar el meu currículum per treballar com a fotògrafa en vaixell de creuers, així que hi vaig anar i vaig realitzar l’entrevista.

Mentrestant jo continuava buscant una família per a fer d’Au-pair fins que vaig trobar una en Londres per anar-hi en Setembre i quedar-me allà fins al Juny següent.

Per a la meva sorpresa, just abans de confirmar amb aquesta família, vaig rebre un correu informant-me que havia sigut acceptada per a treballar com a fotògrafa així que no vaig dubtar ni un moment en començar a preparar-me per anar-me’n a treballar als creuers.

Jo no tenia cap coneixement de com funcionava aquest tipus de treball, ni que havia de fer, ni res… Així que l’empresa em va ajudar bastant a preparar-me per al viatge.

Per a treballar en vaixell de creuer es necessiten uns cursos específics que es diuen MSCW (STCW en anglès), que serveixen per a preparar-te per a situacions d’emergència, seguretat, etc. Aquests cursos no són gratuïts, així que va ser una inversió que vaig haver de fer en un principi, a més d’unes proves mèdiques que et demanen i una llibreta marítima semblant al passaport, però per a mariners.

Era tot un procés que s’havia de fer per a poder treballar com a marinera en qualsevol vaixell i també específic per al vaixell de creuers, que s’ha de fer pas a pas per aconseguir-ho tot. A mi em va portar més o menys dos mesos per a estar preparada del tot per a poder embarcar.

A finals de novembre del 2017 ja tenia quasi tots els documents que necessitava, així que em van assignar la meva data d’embarcament per al meu primer contracte de treball, el 8 de desembre del 2017 en Panamà, per a embarcar a un vaixell que estava fent una ruta pel mar del Carib.

Al principi vaig sentir por. La decisió de deixar la meva família i els meus amics i anar-me’n fora jo sola era una decisió que em va costar molt de prendre, sobretot per ser una noia tan jove viatjant sola a un lloc desconegut. Vaig haver de ficar molta força de voluntat i pensar positivament per poder fer aquest pas, ja que si no ens atrevim a fer les coses que ens donen por, mai farem res. El més difícil de tot, és el primer pas de sortir de la nostra zona de confort, un cop fet, el camí es comença a tornar a poc a poc més fàcil.

Per a viatjar a Panamà es necessita una Visa que realment és fàcil d’aconseguir, encara que a mi me la va aconseguir l’empresa. Vaig passar allà 5 mesos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents països i illes del centre d’Amèrica. Una de les millors experiències que he pogut realitzar, ja que d’altra forma, potser no podria haver conegut tants llocs diferents.

No mentiré dient que tot va ser fàcil. El principi va ser molt difícil, ja que estava molt lluny de casa i no coneixia a ningú allà. Em vaig sentir sola en un lloc estrany, però em vaig adonar que realment això és el que succeeix sempre que comences qualsevol cosa, així que només havia d’aprendre i, amb el temps, em vaig acostumar a aquest nou estil de vida. Vaig madurar molt, ja que ara totes les decisions les havia de prendre jo i havia d’aprendre a viure sola.

Treballar en vaixell de creuer em va donar l’oportunitat de conèixer persones de tot el món, amb diferents cultures, religions, costums, formes de veure la vida… I tot això em va obrir molt la ment. Vaig sentir que casa meva podia ser el món sencer, i que anés on anés sempre em podria sentir a gust. Vaig aprendre que realment no importa a on estiguis, el que realment importava era el que jo volia fer, com em sentia i què era el que necessitava, que la vida està plena d’oportunitats per a poder fer el que realment volem fer i que els impediments només ens els posem nosaltres mateixos.

Després d’aquests 5 mesos vaig tornar a casa. El que més havia trobat a faltar, a part de la meva família i els meus amics, era el menjar de casa. En cap altre lloc del món es menja com en casa.

Mai vaig deixar de viatjar, inclòs quan estava de vacances en casa, aprofitava per a fer viatges a altres llocs que no s’arriba amb vaixell.

Vaig continuar treballant en vaixells de creuers fins març del 2020, així que he tingut l’oportunitat de recórrer gran part del nord i sud d’Europa, una miqueta d’Àfrica i les Illes Canàries, i el centre d’Amèrica. No he deixat de treballar en vaixells de creuers perquè volgués, sinó perquè han deixat de funcionar temporalment

Jo estava un altre cop en el mar del Carib quan van prendre la decisió de parar tot el funcionament dels creuers. Així que estava un altre cop en Panamà, el lloc on va començar la meva història. Em feia una mica de por tornar a Espanya, ja que no hi havia vols directes des de Panamà i estaven cancel·lant tots els vols des d’Amèrica i les fronteres d’Europa havien tancat, així que vaig prendre la decisió de viatjar a Brasil, d’on és la meva parella actual, que també treballa en vaixells de creuer, per reunir-me amb ell.

Junts durant tota la quarantena i amb aquesta situació, vam decidir començar un projecte en el qual poguéssim ajudar a altres persones a trobar la seva manera de viure viatjant o a fer els seus viatges personals fora, ja que sempre que parlem amb algú sempre ens fan les mateixes preguntes sobre tots els llocs que hem visitat i hem conegut. Aquest projecte va rebre el nom de Mundeaderos (www.mundeaderos.com). Actualment continuem treballant amb aquestprojecte, ja que amb tota la nostra experiència hem après moltes coses de diferents llocs i creiem en la possibilitat de poder fer el que volem sense limitacions.

Personalment, recomano viatjar, sortir a conèixer el món, i adonar-te del que vols fer amb el teu futur, en què vols invertir el teu temps, ja que això serà el preu més car que pagaràs en la vida. Viatjar és molt més fàcil del que realment pensem i existeixen moltes oportunitats diferents.

La por al que és desconegut és molt comú en totes les persones, la diferència és com cadascú afronta aquesta por. Pots deixar que la teva por t’impedeixi fer coses i quan ja sigui tard t’adonis de l’oportunitat que no vas aprofitar per causa de la por, o pots agafar la por de la mà i portarla amb tu en totes les teves aventures. Sigui viatjant o ficant en casa, la por és un sentiment que viu constantment en les nostres vides.

Durant tot el meu recorregut i encara avui dia continuo sentint por en moltes coses, però m’he adonat que el que realment importa és el temps i en què el gastem, ja que mai sabem que pot passar en el futur.

Amb això vull terminar dient-vos el que a mi m’hagués agradat que em diguessin en el moment en què vaig decidir sortir de la meva zona de confort i és: Encara que ara dubtis del que estàs fent creu-me, que aquesta és la millor decisió que prendràs en la vida, i que un cop surtis, podràs tornar a entrar i sortir quan vulguis i els cops que vulguis. Que aquesta decisió serà la que et portarà a aprendre qui ets, que vols, i a on vas. Que el camí serà difícil, de vegades molt difícil, però que sempre tiraràs endavant i superaràs tot el que vingui perquè, encara que no ho creguis ara, ets capaç.

Segueix el blog de viatges https://mundeaderos.com Hi trobaràs podcasts i article sobre els viatges que la Mireia i el Felipe han fet arreu del món.

Publicat al Butlletí de gener del 2021

16 novembre 2017

Exposició Create’N Share

Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.

Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.

El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger.

L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició

Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris.

Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRs o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.

Destinataris: Públic en general

11 maig 2023

😀Adriana

🛫 Alella

🛬Xile

✅ Estudis

↪MENÚ

Hola! Sóc l’Adri, d’Alella. Estic estudiant arquitectura a Barcelona i vaig aprofitar l’oportunitat de poder marxar d’intercanvi a través de la universitat per anar a estudiar el 4t curs a Valparaíso, a Xile. Dir que vaig estar un any sencer a Valparaíso no seria del tot veritat. Si bé és cert que a efectes pràctics vaig estar un any fora de casa, un cop a Llatinoamèrica em vaig moure molt. Les distàncies allà se’m van fer molt curtes! Vaig arribar a Xile el 24 de juliol de 2018. No hi havia cap rastre de la calor de Catalunya: a l’aeroport de Santiago de Xile estàvem a zero graus, ple hivern. Vaig marxar sense tenir gaire idea d’aquell lloc nou que seria casa meva durant un any. Suposo que marxar a través de la universitat em feia sentir més segura, ja que almenys de la part més burocràtica se’n van encarregar una mica. Visats, permisos d’estudiant, tot plegat tampoc va ser massa feina. Marxàvem sis estudiants d’arquitectura a Xile, dos a Valparaíso i quatre a Santiago. Tenia ganes d’anar-hi sola, o almenys amb gent que no conegués, però em vaig endur la sorpresa que les altres places les van donar a unes noies un any més grans que jo però molt amigues meves! I en el fons va ser més fàcil començar en un lloc nou tenint algú al costat. A Valparaíso hi vaig anar amb la Mar. Quan vam arribar allà, ens hi esperava la Marta, una noia de la nostra universitat que just estava acabant el seu intercanvi. Vam arribar a Xile i vam anar a petar directament al seu grup d’amics meravellós, i molta gent xilena que omplia la casa cada dia. Recordo el dia que la Marta va tornar a Barcelona, els primers comiats quan tot just només portàvem un parell de setmanes a Xile. Crec que coincidir amb ella uns dies ens va aclimatar de cop. Ens vam quedar a viure a casa seva, la Casa Verdolaga, quina meravella de casa! Bé, meravella segons com es miri. Valparaíso és una ciutat portuària i amb moltíssim pendent, i està ple de casetes amuntegades les unes amb les altres. Casa nostra era una casa de set habitacions i una gran sala que tant feia de cuina com de menjador com d’estudi, una mica de tot. Però alhora plena de goteres els dies de pluja forta, sense calefacció i amb un munt d’escales per arribar-hi! Pensava que viure amb sis persones més seria molt caòtic però ens aveníem molt bé i portàvem més o menys els mateixos ritmes.

Realment tenia moltes ganes de viure fora de casa, de compartir casa amb altra gent de la meva edat. La Lena, el Bat, la Helen, el Toby, la Itsaso, la Mar i jo. Alemanya, França, Dinamarca, País Basc i Catalunya. Suposo que sempre que marxes d’intercanvi l’experiència és molt especial, ja que en el fons la gent marxa perquè en té ganes. A Valparaíso m’hi vaig trobar un grup enorme d’estudiants d’intercanvi i ben ràpid vam crear una gran família. Era una sensació estranya, ja que érem gent sense cap vincle previ amb el lloc, i per tant amb una llibertat absoluta per moure’ns i conèixer coses noves. Però, tot i que hi estava molt a gust, jo havia anat d’intercanvi per conèixer Xile, els seus racons i la seva gent. Així que de mica en mica em vaig anar apropant a la gent d’allà. Sincerament, va ser molt fàcil. Mai m’havia sentit tan acollida en un lloc desconegut. Els primers dies a Xile em van fer la mateixa pregunta milions de vegades. Per què Xile? Podia haver escollit qualsevol altre país del món gairebé. I jo tampoc ho tinc massa clar. Tenia moltes ganes de marxar un any sencer fora, no volia anar a un lloc de parla anglesa i més enllà de la universitat m’interessava anar a un país que m’ensenyés coses noves. No sabia ni que existia Valparaíso, però a poc a poc vaig anar investigant i vaig veure que era el lloc on havia d’anar.

Tot i ser ciutat, Valparaíso és petit i la vida quotidiana hi és molt fàcil. Coneixíem totes les botiguetes del barri i al cap de ben poc vam passar a ser unes veïnes més. La universitat va acabar de decantar-me per marxar allà. Estudiar arquitectura a Barcelona, tot i que m’agradi molt, és molt desgastant, i cap a quart curs la majoria tenim ganes de prendre’ns la carrera amb una mica més de calma per gaudir-la bé. La universitat de Valparaíso era perfecta per a això. Segur que hi ha universitats amb més prestigi o amb millor professorat, però jo allà vaig aprendre arquitectura des d’un altre punt de vista. Fèiem classes de poesia, d’expressió corporal, compartíem assignatures amb gent de disseny i amb gent d’altres cursos. I vam aprendre a construir i a conèixer els materials. Al novembre, vam marxar dues setmanes a Brasil. L’anomenada “travesía” forma part del pla acadèmic, i de fet és la base de l’ensenyament de la universitat.

Podria estar pàgines i pàgines parlant de la universitat i de la seva gent, em van fascinar i van ser la meva principal porta d’entrada a la societat xilena. He deixat allà grans amistats que de ben segur m’acompanyaran molts anys més! Sento que d’alguna forma vaig viure dos intercanvis diferents. Al gener, molts estudiants d’intercanvi van tornar al seu país, ja que molta gent només venia per un semestre. Allà el curs està girat respecte al nostre: el curs comença al març i acaba al desembre. Així que vaig passar unes vacances de Nadal a ple estiu. Els tres mesos d’estiu, i de vacances, em van permetre conèixer molts llocs nous. No sé si ara tornaria a viatjar tant com vaig fer, però el cert és que va ser meravellós. Vaig conèixer Bolívia, Perú, la Patagònia i el nord de Xile. Xile és tan llarg i estret que hi trobes tants climes com et puguis imaginar. Al gener, vam volar fins al sud de tot de Xile i ens vam passar tot el mes pujant cap amunt de mica en mica, “mochileando” com diuen allà Motxilla a l’esquena, i a caminar i conèixer gent amb qui compartir el viatge

Quan al març vaig tornar a la universitat, vaig sentir-me com quan comença un curs nou. Amb la il·lusió de veure aquella gent que en pocs mesos s’havien convertit en el meu dia a dia. Els últims mesos van passar volant, el temps s’anava escolant i no paràvem de viure noves experiències. Sempre hi havia gent interessant a qui conèixer, Valparaíso és el niu de la bohèmia xilena i volguessis o no et topaves amb recitals, música improvisada al carrer o artistes que pintaven meravelles. Vaig sentir-me molt còmoda en aquell país que, tot i ser paradigma del neoliberalisme més arrelat, dóna una gran importància a la cultura, i ho fa d’una forma gens elitista. Allà el jove que pinta retrats a la cantonada xerra amb el gran poeta que no para de publicar. D’alguna forma sentia que allà la gent feia vida de carrer perquè compartien lluites polítiques molt més conscientment que aquí. I és de les coses que més trobo a faltar, les lluites compartides i la facilitat amb què, tot i la diferència, passaves a ser una més en qualsevol espai.

No tenia del tot clar per què marxava de casa, ni tampoc per què marxava a Valparaíso, però el que ara tinc molt clar és que no dubtaré en tornar-hi al més aviat possible, per continuar vivint tot allò que sento que vaig començar a sentir com a propi.

Publicat al Butlletí d’octubre de 2020

18 juliol 2022

😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

↪MENÚ

Create’N Share relata una experiència d‘intercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat.

Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.

Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un.

Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat

Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.
Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers.

Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació.

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!

Publicat al Butlletí de novembre del 2021