#MaresmeJove una de les seccions estrella del butlletí de mobilitat internacional és la dels Maresmencs/ques al món.
Cada mes joves del Maresme ens expliquen les seves històries i vivències relacionades amb un projecte de mobilitat internacional.
Tu tens molt a dir!!!! Comparteix amb nosaltres la tea història.
Posa’t en contacte amb l’assessora per mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat, instagram i facebook i ella et dirà com fer-ho!
😀Alicia
🛫Pineda de Mar
Hola…o com diria en portuguès Olà!
Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.
Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.
El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.
En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.
El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.
Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!
En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.
En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!
Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!
Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.
De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.
Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona.
En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària.
Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.
El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:
Pots consultar les notícies i novetats a través de les xarxes del Facebook i Twitter.
Ja pots consultar el Butlletí mensual del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme d’aquest mes! Beques, ofertes de voluntariat, formacions internacionals, ofertes de feina i pràctiques, etc. Com cada mes, t’acostem propostes diverses i variades perquè puguis trobar una proposta que encaixi amb el teu perfil, habilitats, interessos, motivacions…
A més, per als i les que encara esteu decidint i buscant opcions per aquest estiu, us donem uns recursos extra que potser us ajudaran a fer la tria! I si tens dubtes, recorda que pots demanar dia i hora per una assessoria personalitzada i individual amb la nostra assessora de mobilitat!
Que vagi de gust!
El Servei de Mobilitat Internacional, coordinat pel Consell Comarcal del Maresme, ofereix diferents plataformes per acostar al jovent els diferents recuros i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional.
En aquesta línia, ofereix als centres educatius de la comarca tallers adreçats a l’alumnat de 4rt d’ESO, de 1r i 2n de batxillerat, de cicles formatius, de Programes de Formació i Inserció i a
joves participants en el Programa Singulars i en cursos de monitors de lleure.
L’any passat es van fer 43 tallers a diferents centres educatius d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls,
Pineda de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar. En total van participar-hi 988 alumnes que van fer un primer tast d’opcions per anar a estudiar, treballar, fer estades de pràctiques i de voluntariat o per viatjar de manera alternativa en diferents països.
El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Hola! Sóc l’Adri, d’Alella. Estic estudiant arquitectura a Barcelona i vaig aprofitar l’oportunitat de poder marxar d’intercanvi a través de la universitat per anar a estudiar el 4t curs a Valparaíso, a Xile. Dir que vaig estar un any sencer a Valparaíso no seria del tot veritat. Si bé és cert que a efectes pràctics vaig estar un any fora de casa, un cop a Llatinoamèrica em vaig moure molt. Les distàncies allà se’m van fer molt curtes! Vaig arribar a Xile el 24 de juliol de 2018. No hi havia cap rastre de la calor de Catalunya: a l’aeroport de Santiago de Xile estàvem a zero graus, ple hivern. Vaig marxar sense tenir gaire idea d’aquell lloc nou que seria casa meva durant un any. Suposo que marxar a través de la universitat em feia sentir més segura, ja que almenys de la part més burocràtica se’n van encarregar una mica. Visats, permisos d’estudiant, tot plegat tampoc va ser massa feina. Marxàvem sis estudiants d’arquitectura a Xile, dos a Valparaíso i quatre a Santiago. Tenia ganes d’anar-hi sola, o almenys amb gent que no conegués, però em vaig endur la sorpresa que les altres places les van donar a unes noies un any més grans que jo però molt amigues meves! I en el fons va ser més fàcil començar en un lloc nou tenint algú al costat. A Valparaíso hi vaig anar amb la Mar. Quan vam arribar allà, ens hi esperava la Marta, una noia de la nostra universitat que just estava acabant el seu intercanvi. Vam arribar a Xile i vam anar a petar directament al seu grup d’amics meravellós, i molta gent xilena que omplia la casa cada dia. Recordo el dia que la Marta va tornar a Barcelona, els primers comiats quan tot just només portàvem un parell de setmanes a Xile. Crec que coincidir amb ella uns dies ens va aclimatar de cop. Ens vam quedar a viure a casa seva, la Casa Verdolaga, quina meravella de casa! Bé, meravella segons com es miri. Valparaíso és una ciutat portuària i amb moltíssim pendent, i està ple de casetes amuntegades les unes amb les altres. Casa nostra era una casa de set habitacions i una gran sala que tant feia de cuina com de menjador com d’estudi, una mica de tot. Però alhora plena de goteres els dies de pluja forta, sense calefacció i amb un munt d’escales per arribar-hi! Pensava que viure amb sis persones més seria molt caòtic però ens aveníem molt bé i portàvem més o menys els mateixos ritmes.
Realment tenia moltes ganes de viure fora de casa, de compartir casa amb altra gent de la meva edat. La Lena, el Bat, la Helen, el Toby, la Itsaso, la Mar i jo. Alemanya, França, Dinamarca, País Basc i Catalunya. Suposo que sempre que marxes d’intercanvi l’experiència és molt especial, ja que en el fons la gent marxa perquè en té ganes. A Valparaíso m’hi vaig trobar un grup enorme d’estudiants d’intercanvi i ben ràpid vam crear una gran família. Era una sensació estranya, ja que érem gent sense cap vincle previ amb el lloc, i per tant amb una llibertat absoluta per moure’ns i conèixer coses noves. Però, tot i que hi estava molt a gust, jo havia anat d’intercanvi per conèixer Xile, els seus racons i la seva gent. Així que de mica en mica em vaig anar apropant a la gent d’allà. Sincerament, va ser molt fàcil. Mai m’havia sentit tan acollida en un lloc desconegut. Els primers dies a Xile em van fer la mateixa pregunta milions de vegades. Per què Xile? Podia haver escollit qualsevol altre país del món gairebé. I jo tampoc ho tinc massa clar. Tenia moltes ganes de marxar un any sencer fora, no volia anar a un lloc de parla anglesa i més enllà de la universitat m’interessava anar a un país que m’ensenyés coses noves. No sabia ni que existia Valparaíso, però a poc a poc vaig anar investigant i vaig veure que era el lloc on havia d’anar.
Tot i ser ciutat, Valparaíso és petit i la vida quotidiana hi és molt fàcil. Coneixíem totes les botiguetes del barri i al cap de ben poc vam passar a ser unes veïnes més. La universitat va acabar de decantar-me per marxar allà. Estudiar arquitectura a Barcelona, tot i que m’agradi molt, és molt desgastant, i cap a quart curs la majoria tenim ganes de prendre’ns la carrera amb una mica més de calma per gaudir-la bé. La universitat de Valparaíso era perfecta per a això. Segur que hi ha universitats amb més prestigi o amb millor professorat, però jo allà vaig aprendre arquitectura des d’un altre punt de vista. Fèiem classes de poesia, d’expressió corporal, compartíem assignatures amb gent de disseny i amb gent d’altres cursos. I vam aprendre a construir i a conèixer els materials. Al novembre, vam marxar dues setmanes a Brasil. L’anomenada “travesía” forma part del pla acadèmic, i de fet és la base de l’ensenyament de la universitat.
Podria estar pàgines i pàgines parlant de la universitat i de la seva gent, em van fascinar i van ser la meva principal porta d’entrada a la societat xilena. He deixat allà grans amistats que de ben segur m’acompanyaran molts anys més! Sento que d’alguna forma vaig viure dos intercanvis diferents. Al gener, molts estudiants d’intercanvi van tornar al seu país, ja que molta gent només venia per un semestre. Allà el curs està girat respecte al nostre: el curs comença al març i acaba al desembre. Així que vaig passar unes vacances de Nadal a ple estiu. Els tres mesos d’estiu, i de vacances, em van permetre conèixer molts llocs nous. No sé si ara tornaria a viatjar tant com vaig fer, però el cert és que va ser meravellós. Vaig conèixer Bolívia, Perú, la Patagònia i el nord de Xile. Xile és tan llarg i estret que hi trobes tants climes com et puguis imaginar. Al gener, vam volar fins al sud de tot de Xile i ens vam passar tot el mes pujant cap amunt de mica en mica, “mochileando” com diuen allà Motxilla a l’esquena, i a caminar i conèixer gent amb qui compartir el viatge
Quan al març vaig tornar a la universitat, vaig sentir-me com quan comença un curs nou. Amb la il·lusió de veure aquella gent que en pocs mesos s’havien convertit en el meu dia a dia. Els últims mesos van passar volant, el temps s’anava escolant i no paràvem de viure noves experiències. Sempre hi havia gent interessant a qui conèixer, Valparaíso és el niu de la bohèmia xilena i volguessis o no et topaves amb recitals, música improvisada al carrer o artistes que pintaven meravelles. Vaig sentir-me molt còmoda en aquell país que, tot i ser paradigma del neoliberalisme més arrelat, dóna una gran importància a la cultura, i ho fa d’una forma gens elitista. Allà el jove que pinta retrats a la cantonada xerra amb el gran poeta que no para de publicar. D’alguna forma sentia que allà la gent feia vida de carrer perquè compartien lluites polítiques molt més conscientment que aquí. I és de les coses que més trobo a faltar, les lluites compartides i la facilitat amb què, tot i la diferència, passaves a ser una més en qualsevol espai.
No tenia del tot clar per què marxava de casa, ni tampoc per què marxava a Valparaíso, però el que ara tinc molt clar és que no dubtaré en tornar-hi al més aviat possible, per continuar vivint tot allò que sento que vaig començar a sentir com a propi.
Us presentem el darrer butlletí del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de l’any. Aquest arriba carregat de notícies, beques intercanvis, ofertes laborals i molta més informació.
D’aquesta edició destaquem les beques del programa TLN Mobilicat per a joves beneficiaris de la Garantia Juvenil, les quals ofereixen una oportunitat per fer pràctiques a l’estranger a joves d’entre 16 i 29 anys.
Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!
No te’l perdis!!
ÀLEX
Turisme alternatiu a Iran
“No he marxat per necessitat de trobar una feina o de buscar uns estudis, sinó per les ganes de viatjar i de fer el meu projecte: un diari de viatge il·lustrat”
El turisme alternatiu proposa maneres de viatjar diferents que et permeten conèixer a altres persones, fer una immersió intercultural de manera lliure, flexible, autogestionada i amb molt baix pressupost.
Aquestes alternatives promouen l’intercanvi entre viatgers/es, que volen conèixer altres formes de viure, amb famílies, organitzacions, col·lectius o persones individuals que es contacten a través d’Internet.
L’Àlex ens apropa la seva experiència a través del Couchsurfing, una xarxa d’intercanvi hospitalari: “vam estar a casa de sis famílies, et feien de guia, et portaven a menjar a tal lloc, et cuinaven plats que no podries trobar als restaurants, no t’imposaven cap mena de costum i et respectaven tal com eres.”
Aquesta proximitat amb persones que l’acollien li ha permès comprendre millor la política i la història d’Iran, tot revisant els seus propis prejudicis.
Sempre m’han agradat els llibres i sempre he pensat que algun dia n’escriuria un. El viatge a Iran era l’ocasió: fer un diari il·lustrat del què m’anava passant. A la bossa em vaig endur materials per fer el diari; una màrfega i una tenda per si calia acampar per lliure.
Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.
Vam estar a casa de sis famílies i només ens va costar trobar lloc durant la festa local del Nowrus. Els nostres hostes ens explicaven la història política des de la revolució del 79 fins ara. Parlant-hi recollia aspectes de la vida a Iran que, com a turista, hagués estat incapaç de descriure en el llibre.
També comprenia millor els seus estils de vida. Tothom havia llegit poesia i en memoritzaven fragments. Una noia ens va explicar que els alumnes competien per veure qui havia llegit més llibres i jo pensava que en el meu institut era just al contrari, competíem per veure qui en llegia menys,…
Viatjant pel país em sorprenia la bellesa de l’arquitectura, de l’art islàmic, com la mesquita de Sheikh Lotfollah. També anava descobrint el Shiisme. Els aiatol·lahs per exemple, eren líders espirituals que es poden dedicar també a la política, com Rouhami, el president actual.
Vam viure el xoc cultural en la nostra forma de viatjar. Fent autoestop molts conductors ens demanaven diners per la benzina: compartim viatge doncs també despeses. I quan hem volgut acampar al carrer, s’han responsabilitzat del nostre benestar com a estrangers
Durant aquest mes, vam anar aprenent a mirar el país i a nosaltres mateixos amb uns altres ulls. Un dia que jugàvem un partit de futbol en una lligueta de veïns, hi va haver una apagada de llums. Tots van cridar “terrorisme”, ho feien perquè hi érem nosaltres, rient-se del que saben que pensem sobre Iran.
Cada vespre escrivia en un diari tot el que ens estava passant i les converses que recordava. Tinc 240 pàgines escrites que m’han servit per fer el llibre, on amb un llenguatge visual narro les nostres vivències i els fets històrics i polítics que ens explicava la gent.
Quan vaig tornar d’Iran vaig estar uns mesos a França intentant compaginar la feina agrícola amb la creació del meu llibre. Arribava de treballar cansat i no tenia l’energia necessària per posar-me a dibuixar. He decidit tornar al meu estudi de Mataró i concentrar-me.
Tot i que el confinament no ens deixa sortir de casa, sabem que això passarà!!!! Ànims!!!!
| Mentrestant per no avorrir-te, et proposem que llegueixis el BUTLLETÍ D’ABRIL del servei, on hi trobaràs informació sobre beques, intercanvis, pràctiques i ofertes de feina per anar a l’estranger! |  |
| Aquest mes destaquem les aventures de l’Anna Alfaro, una jove alellenca que ens explica les seves peripècies i el seu recorregut per Indonèsia, Tailànida, Malaisia, Japó i França. Segur que no et deixa indiferent!!!! | |
| Recorda que el servei no s’atura i estem fent assessories telemàtiques per continuar oferint la màxima informació relacionada amb la mobilitat internacional. Si tens dubtes o et planteges una estada a l’estranger aquest estiu, contacta amb l’assessora a través del mail o del watsup. | |
😀Carla
🛫Pineda de Mar
Bonjour bonjour!!! Ça va bien?
Em dic Carla Martín Camps, tinc 22 anys i soc de Pineda de Mar.
Vaig tenir la gran sort de ser l’escollida per a realitzar un voluntariat de llarga duració, de 9 mesos, a Frontignan, França, amb el projecte de ‘Cos Europeu de Solidaritat’.
La meva missió com a voluntària en el departament de servei a la joventut de l’ajuntament, és l’organització i realització d’activitats de lleure, esportives i culturals, també el suport escolar, i la missió principals, fer la difusió del projecte de voluntariat internacional als joves del poble.
Feta aquesta petita introducció… Us explicaré una mica la meva experiència!
Sempre tenia en ment viatjar i fer un projecte de voluntariat de llarga duració, però mai havia tingut el coratge de dir, sí, me’n vaig; degut a que fa por, por de canviar tot el meu dia a dia, d’anar a un país amb una cultura diferent, de no saber l’idioma, d’anar sola… Vaig sentir mil i una pors.
Però després vaig pensar: ‘De veritat no aniràs a fer un voluntariat de 9 mesos a un altre país per aquestes pors?’ No podia deixar escapar una oportunitat tan gran, així que, amb totes les meves pors (no les vaig deixar de cantó, les vaig convertir petits reptes personals, que havia de superar) , em vaig submergir en aquesta gran aventura.
Vaig arribar l’1 de maig del 2021, i a l’estació de Sète m’esperaven els meus dos tutors, el de voluntariat i el de treball, i també l’altre voluntari, vingut de Vizela, Portugal, i vam anar a conèixer la que seria la nostra casa durant aquests mesos. La veritat és que vaig quedar sorpresa, ja que és una caseta petita, però molt molt equipada, no li falta de res!
La primera setmana va ser una mica d’adaptació i de sortir del ‘shock’, va ser una primera setmana intensa, amb moltes reunions, presentacions, visites… I tot en francès!! El cap m’anava a explotar! Imagineu-vos, primera setmana, a un país on domines el bàsic del seu idioma, escoltar-lo vegada si vegada també i lo millor de tot, haver d’intentar parlar-lo!
Però tot això és normal, la segona setmana ja em sentia casi com a casa, em vaig sorprendre a mi mateixa del gran canvi que havia fet en només una setmana, estava molt i molt còmode.
La relació amb l’altre voluntari era molt bona, realitzava tasques que m’agradaven, coneixia a gent nova… Tot això feia que les pors i l’enyorança no juguessin un paper tant principal.
Els dies han anat passant, massa ràpid, ja porto casi 3 mesos. En aquests tres mesos he pogut viure experiències increïbles i molt enriquidores. M’estic coneixent a mi mateixa, estic fent coses que mai hagués pensat i personalment estic creixent molt.
És una experiència que recomano al 100%. Nois i noies que vulgueu sortir a conèixer món, feu-ho, no ho dubteu ni un moment, sortir de la zona de confort ens fa grans, ens fa viure experiències inoblidables, deixeu de cantó totes aquestes pors internes i sortiu a menjar-vos el món, no som conscients de la nostra grandesa fins que trenquem els nostres límits mentals.
Trenca el teu motlle i viu! Us puc assegurar que no us en penedireu!!!
