😀Mei i Paula

🛫Cabrils / Viladecans

🛬França

✅Camp de Treball

↪MENÚ

Un parell de mesos més tard va arribar la data esperada i així va començar el nostre viatge. L’anada la vam fer en caravana, des de Barcelona a Ambert. Una vegada allà, només havíem d’arribar al punt de trobada on els campleaders ens recollirien per anar cap a la granja on ens allotjaríem. Hi havia tres habitacions a compartir entre 12 persones, dos lavabos i una zona comuna. També disposàvem d’un espai a l’aire lliure on podíem acampar i fer activitats. El nostre camp de treball es basava en crear espais habilitats per ases, per tant, la nostra feina va ser deixar el terreny lliure de males herbes, construir tanques i fer un petit estable. Cada workcamp s’organitza diferent, en el nostre cas, nosaltres mateixos vam decidir que cada dia hi hauria un “cooking team” que es quedaria a netejar, comprar i cuinar mentre la resta anaven a treballar, de 9-13h. El treball en general estava bé, alguns dies era més físic i cansat que d’altres, però s’anaven alternant les activitats.

La cuina era bàsicament vegetariana (pasta, arròs, amanides, verdures…). Com a plats especials, un dia, el campleader ens va preparar un peix amb patates deliciós i una companya italiana ens va fer tiramisú. De postres sempre menjàvem formatge d’Ambert (un formatge blau molt bo). Les tardes les teníem lliures, podíem anar a passejar, a visitar pobles, a veure els ases, jugar a ping-pong, vòlei, soccer, o fer diverses activitats en grup. A les nits, després de sopar, fèiem jocs en grup, tocàvem l’ukelele, rèiem… Aquests eren els nostres moments preferits i sempre ens anàvem a dormir més tard del que hauríem.

Al cap de setmana, fèiem “campfires” i dormíem en tendes de campanya després d’haver sopat barbacoa de verdures acompanyades amb especialitats d’algun país. Cal no oblidar que al cap de setmana rentàvem la roba, ja que només dúiem quatre o cinc mudes. Per tant, com podeu veure, treballàvem i ens cansàvem, però després ens ho passàvem molt bé, és a dir, tot estava compensat.

Un factor a tenir en compte era la llengua, però ens vam adonar que aquesta no ens va suposar cap problema en la comunicació del dia a dia. La intenció de qualsevol persona a l’hora de participar en un projecte així és també la de millorar l’anglès i, quan ets allà, t’adones que ningú no és professional i que parlar perfectament no és el que realment importa, sinó estar disposat a practicar per aprendre.

I va arribar el dia de retornar, aquest viatge el vam fer en tren i autocar. El comiat va ser molt emotiu, i va ser en aquest moment quan vam posar en perspectiva i vam ser conscients de totes les experiències viscudes. Personalment, aquest workcamp va suposar un clar abans i després per nosaltres. Coneixes gent fascinant que té un gran impacte a la teva vida precisament per la seva forma de veure-la, que de vegades és molt diferent d’allò al que estem acostumades.

Crees vincles que pensaves impossibles de construït en tan poc temps i aprens coses dels altres i de tu mateix. Sobretot aprens d’altres països, d’altres cultures, d’altres idiomes, d’altres costums… i això suposa una oportunitat per descobrir-te també a tu mateixa i enfortir les teves capacitats socials i la teva autonomia.