JÚLIA
Voluntariat lliure a Alemanya
“Coneixes gent, aprens a ser més autònoma, aprens a espavilar-te, aprens noves cultures. Ho vius tot intensament perquè cada cosa és una cosa nova”
La Júlia va optar per fer una estada que parteix d’una filosofia molt simple: canviar unes hores de treball al dia per menjar i allotjament, amb l’oportunitat d’aprendre idiomes, costums i ritmes de vida dels diferents indrets.
Hi ha diverses plataformes per Internet que generen un espai virtual de trobada entre particulars que cerquen ajuts puntuals per tirar endavant el seu projecte (una granja, un alberg, un hort,…) i viatgers/es a qui interessen estades alternatives, sense la intervenció d’agències intermediàries. La Júlia va fer servir helpX: https://www.helpx.net/ però existeixen d’altres com https://www.workaway.info/ o http://wwoof.net/.
En aquests portals “pots trobar ofertes diferents. Si vols integrar-te en una família pots buscar una casa, si vols fer més la teva buscar llocs on hi hagi diversos voluntaris”. Els règims de manutenció varien i la dedicació en treball acostuma a ser flexible (d’entre 3 i 6 h diàries) i conciliable amb l’objectiu de fer turisme. La durada s’acorda amb l’hoste abans de marxar podent ser d’uns pocs dies fins a alguns mesos. Finalment, un cop l’estada ja està pactada, és el viatger qui es responsabilitza dels tràmits del visat i de contractar l’assegurança si cal.
Havia començat primer de carrera de Psicologia. Anava i venia cada dia de Malgrat a Barcelona i a part, estava fent altres activitats: castellers, diables, anglès i el Cau. De fet, aquell any vaig començar a fer de cap a l’esplai, i a l’estiu amb els companys de l’agrupament vaig viatjar per primera vegada sense la família.
Entre gener i febrer, tenia vacances després dels exàmens i volia aprofitar per viatjar. Amb l’assessora de mobilitat vam estar mirant opcions i em va presentar el portal Helpx , de voluntariat lliure, que s’ajustava als meus propòsits.
Helpx és una pàgina web on pots trobar ofertes de persones que necessiten algú que els ajudi i a canvi et donen menjar i et deixen dormir a casa seva. És com un voluntariat però no hi ha cap entitat entremig, i acostumen a ser famílies que pengen els anuncis. En el portal cerques el país on vols anar i et surten les feines disponibles, després et pots fixar en els comentaris que han escrit altres voluntaris i triar en base a aquest criteri.
Cercava ofertes de voluntariat per Europa del Nord, i em va agradar la d’una granja familiar d’un petit poble alemany proper a Hamburg. Després de fer-me el compte a Helpx (que em va costar 30 euros per 2 anys), vaig enviar una correu per presentant-me a la família, vam parlar per Skype, i vam quedar d’acord amb les dates i condicions de l’estada.
Vaig fer la maleta. A més de llibres i les meves coses, portava una caixa de galetes Tries com obsequi pels meus hostes. Recordo que per arribar a la granja calia agafar diversos autobusos i trens, i vaig haver de planificar molt bé l’itinerari perquè desconeixia totalment el lloc.
Finalment, vaig arribar al vespre a una casa molt gran i bastant allunyada, on la família tenia animals de granja (la producció dels quals feien servir per l’autoconsum). Havia triat treballar amb animals perquè em motivava més que en un hort, un jardí o un hotel. Em vaig decantar per un lloc rural perquè cercava tranquil·litat després d’un semestre d’excessiva activitat.
La família que m’acollia estava formada per la mare, el pare i dos fills petits. Des de que van néixer els nens no havien allotjat més voluntaris i jo era la primera després d’aquest llarg parèntesi. Al matí ens aixecàvem, esmorzàvem tots junts i llavors l’home se’n anava a la feina i jo em quedava amb la dona que era traductora i treballava des de casa.
A la granja cada matí havia de posar menjar als animals i després netejar una mica l’estable de palla. El ritme era molt pausat: treballaves una estona i llavors la dona et cridava per anar a prendre un té amb galetes, després t’hi tornaves a posar fins a l’hora de dinar que l’ajudava a la cuina.
A les cinc de la tarda ja era fosc i feia fred. Llavors havia de tancar els animals i després podia fer el que volgués. Sovint jugava amb els nens o em passava l’estona llegint tranquil·lament a casa. Em sentia com una més de la família: assistint festes d’aniversari, explicant-me històries de la guerra, acompanyant-me per visitar algun poble del voltant.
A la tornada de les vacances vaig procurar emportar-me una part d’aquella serenor que havia viscut durant aquells dies, i prendre’m les coses amb més calma, passant també més estones amb els de casa.
A l’estiu vaig tornar a marxar amb Helpx, aquest cop a Bèlgica i amb un amic. Vam anar a una comuna de vàries famílies que tenien un restaurant i un hort ecològic. La convivència es feia sobretot amb altres voluntaris. Els hostes que he conegut et faciliten l’adaptació, i són flexibles si vols disposar de dies per fer el turista. D’altra banda, també és important escollir bé l’espai en el que vols implicar-te i penses que et sentiràs més còmode dins de la diversitat d’ofertes existents.
