Reptes: Júlia, Voluntariat lliure a Alemanya

JÚLIA

Voluntariat lliure a Alemanya

“Coneixes gent, aprens a ser més autònoma, aprens a espavilar-te, aprens noves cultures. Ho vius tot intensament perquè cada cosa és una cosa nova”

La Júlia va optar per fer una estada que parteix d’una filosofia molt simple: canviar unes hores de treball al dia per menjar i allotjament, amb l’oportunitat d’aprendre idiomes, costums i ritmes de vida dels diferents indrets.

Hi ha diverses plataformes per Internet que generen un espai virtual de trobada entre particulars que cerquen ajuts puntuals per tirar endavant el seu projecte (una granja, un alberg, un hort,…) i viatgers/es a qui interessen estades alternatives, sense la intervenció d’agències intermediàries. La Júlia va fer servir helpX: https://www.helpx.net/ però existeixen d’altres com https://www.workaway.info/ o http://wwoof.net/

En aquests portals “pots trobar ofertes diferents. Si vols integrar-te en una família pots buscar una casa, si vols fer més la teva buscar llocs on hi hagi diversos voluntaris”. Els règims de manutenció varien i la dedicació en treball acostuma a ser flexible (d’entre 3 i 6 h diàries) i conciliable amb l’objectiu de fer turisme. La durada s’acorda amb l’hoste abans de marxar podent ser d’uns pocs dies fins a alguns mesos. Finalment, un cop l’estada ja està pactada, és el viatger qui es responsabilitza dels tràmits del visat i de contractar l’assegurança si cal. 

Havia començat primer de carrera de Psicologia. Anava i venia cada dia de Malgrat a Barcelona i a part, estava fent altres activitats: castellers, diables, anglès i el Cau. De fet, aquell any vaig començar a fer de cap a l’esplai, i a l’estiu amb els companys de l’agrupament vaig viatjar per primera vegada sense la família.

Entre gener i febrer, tenia vacances després dels exàmens i volia aprofitar per viatjar. Amb l’assessora de mobilitat vam estar mirant opcions i em va presentar el portal Helpx , de voluntariat lliure, que s’ajustava als meus propòsits.

Helpx és una pàgina web on pots trobar ofertes de persones que necessiten algú que els ajudi i a canvi et donen menjar i et deixen dormir a casa seva. És com un voluntariat però no hi ha cap entitat entremig, i acostumen a ser famílies que pengen els anuncis. En el portal cerques el país on vols anar i et surten les feines disponibles, després et pots fixar en els comentaris que han escrit altres voluntaris i triar en base a aquest criteri.

Cercava ofertes de voluntariat per Europa del Nord, i em va agradar la d’una  granja familiar d’un petit poble alemany proper a Hamburg. Després de fer-me el compte a Helpx (que em va costar 30 euros per 2 anys), vaig enviar una correu per presentant-me a la família, vam parlar per Skype, i vam quedar d’acord amb les dates i condicions de l’estada.  

Vaig fer la maleta. A més de llibres i les meves coses, portava una caixa de galetes Tries com obsequi pels meus hostes. Recordo que per arribar a la granja calia agafar diversos autobusos i trens, i vaig haver de planificar molt bé l’itinerari perquè desconeixia totalment el lloc.

Finalment, vaig arribar al vespre a una casa molt gran i bastant allunyada, on la família tenia animals de granja (la producció dels quals feien servir per l’autoconsum). Havia triat treballar amb animals perquè em motivava més que en un hort, un jardí o un hotel.  Em vaig decantar per un lloc rural perquè cercava tranquil·litat després d’un semestre d’excessiva activitat.

La família que m’acollia estava formada per la mare, el pare i dos fills petits. Des de que van néixer els nens no havien allotjat més voluntaris i jo era la primera després d’aquest llarg parèntesi. Al matí ens aixecàvem, esmorzàvem tots junts i llavors l’home se’n anava a la feina i jo em quedava amb la dona que era traductora i treballava des de casa.

A la granja cada matí havia de posar menjar als animals i després netejar una mica l’estable de palla. El ritme era molt pausat: treballaves una estona i llavors la dona et cridava per anar a prendre un té amb galetes, després t’hi tornaves a posar fins a l’hora de dinar que l’ajudava a la cuina.

A les cinc de la tarda ja era fosc i feia fred. Llavors havia de tancar els animals i després podia fer el que volgués. Sovint jugava amb els nens o em passava l’estona llegint tranquil·lament a casa. Em sentia com una més de la família: assistint festes d’aniversari, explicant-me històries de la guerra, acompanyant-me per visitar algun poble del voltant.

A la tornada de les vacances vaig procurar emportar-me una part d’aquella serenor que havia viscut durant aquells dies, i prendre’m les coses amb més calma, passant també més estones amb els de casa.

A l’estiu vaig tornar a marxar amb Helpx, aquest cop a Bèlgica i amb un amic. Vam anar a una comuna de vàries famílies que tenien un restaurant i un hort ecològic. La convivència es feia sobretot amb altres voluntaris. Els hostes que he conegut et faciliten l’adaptació, i són flexibles si vols disposar de dies per fer el turista. D’altra banda, també és important escollir bé l’espai en el que vols implicar-te i penses que et sentiràs més còmode dins de la diversitat d’ofertes existents.  

Reptes: Jordi, treball a Holanda

JORDI

Treball a Holanda

“Potser si que hagués obert aquest estudi de disseny, però les coses que hi faré segur que seran de manera diferent pel fet d’haver viscut a Holanda.”

La recerca de feina a l’estranger no és una tasca fàcil, com ens comenta el Jordi en la seva experiència “és un risc molt alt i et poses en situacions que requeriran molt de tu, són difícils i alhora que molt satisfactòries si surten bé.”

Abans de marxar: “no vaig preparar res, bé si em vaig fer la targeta sanitària europea”. Tot i així ens explica que es va informar amb gent que havia viscut a Holanda.

Aprofitar les experiències d’altres persones que les han compartit a la xarxa és una molt bona pràctica. Pots trobar aquest tipus d’informació a pàgines com: http://trabajarporelmundo.org/ o en blogs de viatgers/es: http://www.buscablogsdeviaje.com/. I específicament per a la recerca de feina a l’estranger trobareu informació sobre ocupació al Portal Eures de la mobilitat professional: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

A part dels preparatius, durant els primers mesos al país que s’ha escollit com destí, cal ajustar les expectatives sobre el treball que es cerca, i el domini de la llengua anglesa, amb la realitat d’un mercat laboral desconegut. La història d’en Jordi ens parla d’aquest aprenentatge i de com la seva experiència en una nova cultura empresarial, li ha servit per iniciar un projecte d’empreneduría al retorn.

Vaig estudiar enginyeria tècnica en disseny industrial i vaig començar a treballar de “matxaca” d’enginyer fent plànols en una empresa. Aquesta feina no m’agradava gaire i vaig decidir marxar a treballar a l’estranger Pensava que em donaria una major seguretat personal anar a un altre lloc i que les coses t’acabin anant bé. És el què ha passat.

Jo sóc dissenyador i vaig triar aquest país perquè era clarament una oportunitat per fer el tipus de feina a la que vull dedicar-me. A part hi tenia un amic que sabia que m’acolliria de braços oberts i em deixaria estar a casa seva.

Al principi, a la meva família no els va agradar massa la idea que marxés, ja que aquí estava treballant i tenia un bon sou per primer cop després d’acabar els estudis. Partir semblava una mala decisió, quan simplement era decisió arriscada.

El meu amic ja portava un any vivint a Rotterdam. A la meva arribada em va presentar al seu cercle social que ràpidament va passar a ser també el meu. En el món dels holandesos era difícil introduir-s’hi. Llavors vam fer amistat sobretot amb persones com nosaltres, que provenien de països de l’Europa Mediterrània i que passaven allà un temps.

Vaig anar a buscar feina a Holanda pensant-me que tenia un anglès bo i en realitat tenia un anglès bàsic amb el que podia sobreviure, però insuficient per a què em contractessin. Primer vaig cercar en estudis de disseny però només m’oferien fer pràctiques. En les empreses d’enginyeria la indústria era nacional, calia parlar holandès, i jo no en sabia. 

Mentre buscava feina, amb uns amics vam iniciar el nostre propi estudi, aprofitant les facilitats que tenen els autònoms allà. Vam crear productes fets de fusta tallada amb làser (estoigs, porta ulleres, diaris,…) que veníem en mercats locals. A la gent li agradaven els nostres dissenys, tot i que les ventes no ens permetien guanyar-nos la vida, i vaig reprendre la cerca d’un lloc de treball.

Durant quatre mesos vaig anar rebent NOS a les ofertes de feina. Quan se m’acabaven els estalvis em va començar a fer més por. Havia anat a Holanda amb l’esperança de treballar en algo que no hagués pogut trobar a Espanya, per això vaig descartar l’hostaleria.

Un dia que estava tot trist, l’amic que m’acollia allà em va parlar d’una empresa d’impressions en 3D d’Eindhoven (a 112 km de Rotterdam). A mi sempre m’havia apassionat aquesta tecnologia i els hi vaig enviar un correu tant entusiasta, que van decidir a escoltar-me.

Els primers contactes amb l’empresa van ser per mail, Skype, fins que em van dir que hi anés a fer una entrevista. L’entrevista me la van fer jugant al futbolí amb els que serien els meus dos caps. Els vaig guanyar i em vaig riure una mica d’ells, cosa que es veu que els hi va agradar.

Era una cultura d’empresa molt diferent de les que havia conegut aquí. Em vaig adaptar ràpid i amb l’anglès poc a poc vaig anar agafant la fluïdesa que necessitava per treballar. De vegades em feia sentir malament el no poder ser jo mateix, i expressar els meus pensaments complexes en la llengua estrangera.

M’ho passava bé a la feina. Sovint s’organitzaven esdeveniments per fer que estiguéssim contents, cosa que alhora feia que s’involucressin més a l’empresa. Allà em van valorar aspectes que ni jo sabia que tenia, com el fet de portar-me bé amb tothom. 

Estava treballant a l’empresa de dia i a les nits en el nostre estudi de disseny. La situació era insostenible. Vam decidir tornar i obrir el nostre estudi a Premià de Dalt. Sovint penso que si no hagués marxat 2 anys a Holanda, potser també haguéssim creat aquesta estudi, però les coses que farem en ell segur que seran diferents.

Ara després de més d’un any d’haver tornat i tot i les moltes dificultats que m’he anat trobant, puc dir que el tornar (de la mateixa manera que el marxar) va ser una bona decisió. Ja que finalment he muntat l’empresa de disseny Studio Khamai amb en David i l’Ivan, un projecte que va néixer a Holanda i que ara podem tirar endavant a casa nostra, al Maresme.

Reptes: Adrià, pràctiques a la Xina

ADRIÀ

Pràctiques a la Xina

Sis mesos a un lloc tan diferent et canvien. Veig que el món és més petit del que em pensava, i que també és més fàcil la comunicació i la relació amb gent de lluny.

Existeixen diferents programes de pràctiques, tant per a estudiants com per a persones que s’acaben de titular, amb requisits i condicions que varien. Alguns es tramiten a través de programes finançats pels organismes internacionals (Eurodissea, Argo, Fullbright…), mentres d’altres, es poden cercar de manera independent a través de candidatures espontànies, tal com va fer l’Adrià.

Després de realitzar una recerca en profunditat de moltes empreses del seu sector, buscant si oferien trainership, career o interships —sol ser informació que es troba a les pàgines web de les mateixes empreses— va enviar la seva candidatura presentant el currículum, la carta de motivació i un portfoli amb la feina feta. Va rebre dues ofertes i llavors va pactar i valorar les condicions que més li convenien.

L’experiència de l’Adrià ens mostra com en la globalització les oportunitats laborals poden arribar d’arreu, i que malgrat les barreres administratives, lingüístiques i mentals semblin més altes en països culturalment més allunyats, se’n poden extreure grans aprenentatges. També ens ensenya que la clau per fer d’aquesta estada una bona experiència està en part en la consciència de “no esperar que tothom s’adapti a tu, perquè ets tu el que te’n vas fora”.

Em vaig graduar en Disseny de moda el juliol del 2015. La moda es un sector molt competitiu. Per això, després de la universitat vaig decidir buscar unes pràctiques a l’estranger que em permetessin completar la meva formació, no seria tant senzill.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

I la meva oportunitat va venir inesperadament quan l’empresa de Milà em va proposar fer les pràctiques a la seva seu a Xiamen (Xina). Em vaig informar de com era la ciutat i vaig estudiar les condicions que m’oferien: allotjament i manutenció inclosos, una paga mensual i ajuda per fer els tràmits administratius

I van començar els preparatius: el vol, l’assegurança, i el visat. El visat per les pràctiques va ser complicat d’aconseguir. Per això molta gent acaba marxant a treballar en una situació administrativa irregular, cosa que els genera inseguretat malgrat que tinguin feina.

De Xiamen em va atrapar l’ambient humit dels seus carrers plens de palmeres i arbres, on els edificis de vidre s’alcen al cantó de cases colonials. L’apartament que em va proporcionar l’empresa estava en un barri que canviava de la nit al dia fruit del creixement que viu la ciutat.

El fet de venir d’occident em situava en un lloc privilegiat en la jerarquia de l’empresa. Gaudia d’un apartament a l’edifici on allotjaven als directius, taxi, cantina… Em relacionava amb alts càrrecs que segurament no hagués tractat si hagués estat xinès.

A la feina vaig encaixar amb les tasques que em van encarregar, treballant en la creació de prototips dels productes a l’ordinador, i lluny del què s’acostuma a creure, en un ambient relaxat i amb jornades laborals de 8 hores.

L’únic handicap va ser el de no parlar la llengua del país. Amb les companyes ens comunicavem en anglès, però entre elles ho feien en xinès, com és lògic. Em vaig acostumar a viure sentint veus contínuament sense entendre les paraules.

Paradoxalment, això no va fer que deixés de sentir-me molt acollit. Les companyes de feina em van obrir les portes de la seva família i del seu món des del primer dia. Anava a casa seva, amb la mentalitat de tastar el que em proposaven, d’anar als llocs si m’hi convidaven…vaig viure intensament la vida xinesa.

I de fet a partir del primer mes ja feia vida social. Amb les companyes de feina anàvem al karaoke, a fer excursions i a restaurants. Pel carrer, alguns desconeguts em demanaven fer-se una selfie amb mi, fent-me sentir immerescudament popular.

Sis mesos et poden canviar? En què? Depèn de la intensitat amb la que vius el pas del temps, no tant de la seva durada. Les barreres —culturals, lingüístiques, administratives i geogràfiques— no ens impedeixen que ens entenguem.

Vaig tornar expectant de saber si em valorarien les pràctiques quan em posés a buscar feina de nou. Va ser així, vaig saber explicar el que havia après a Xiamen, i ara tinc la sort d’estar treballant en una empresa fent el que m’agrada i pel què he estudiat.

Exposicions i Recursos de la Mobilitat internacional per joves

Exposició Create’N Share



































 

 



Create’N Share relata una experiència dintercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat. 


Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.


Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un. 


Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat


Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.

Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers. 


Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació. 







































Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat


























 
 
 

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.


Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.  


El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències  internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos  d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger. 


L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició



Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris. 


Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRs o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.


Destinataris: Públic en general













































Ja es pot consultar el Butlletí de Mobilitat Internacional de l’Octubre

Com cada mes t’acostem informació interessant sobre diferents opcions per fer una estada a l’estranger. Aquest mes, entre moltes altres informacions, t’avancem que en breu sortiran les places del programa TLN Mobilicat adreçat a persones joves beneficiaries de la Garantia Juvenil interessades en fer una estada de pràctiques a l’estranger, i t’expliquem en què consisteix. 

Fidels a la nostra voluntat de donar veu als que esteu vivint o heu passat per una experiència de mobilitat a l’estranger, aquest mes comencem una col·laboració amb l’Elna, una jove del Maresme que està fent d’aupair a Londres i vol compartir les seves impressions amb tots nosaltres. Aquesta secció completa les ja habituals “El Maresme es Mou” i “Maresmencs al món”, on els ajuntaments i professionals i les persones joves, respectivament, ens expliquen les seves activitats i vivències pel món. 

 

Butlletí de Mobilitat Jove del Setembre

Ja us podeu descarregar el nostre butlletí de Setembre, amb ofertes de pràctiques, voluntariats i treball a l’estranger.

També podreu conèixer pàgines web que us ajudaran a planificar l’estada fora: com trobar allotjament, quins mitjans de transport alternatius existeixen, i recursos per mantenir-vos durant el viatge.   

 

Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de juliol!

Al butlletí d’aquest mes hi trobaràs El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme estrena Instragram! Entre

Hi trobaràs informació sobre la nostra nova xarxa social… Ja som a Instagram!! També, totes les nostres seccions habituals: notícies amb uns consells bàsics per a viatjar aquest estiu; oportunitats de fer el Servei de Voluntariat Europeu a Romania, França i Sicília; la beca de World Nomads per a un viatge de 12 dies en l’Índia, relacionada amb la producció audiovisual i el cinema; etc. 

A la secció del Maresmencs al món, us acostem l’experiència d’en Ricardo, un jove membre i fundador de l’entitat maresmenca Humanity Wings d’ajuda i suport a les persones en cerca de refugi. Ens explica com va ser la seva experiència als camps de Salònica als quals ha viatjat 8 cops ja.

 

Esperem que com sempre el gaudiu i el compartiu amb les vostres coneixences! 

Butlletí de Mobilitat Internacional de Juny

En aquest mes de juny al nostre butlletí de Mobilitat internacional jove, trobaràs algunes eines per presentar-te a candidatures en ofertes de feina a Europa, recursos al youtube per aprendre i millorar les teves competències lingüístiques en idiomes estrangers, a més de moltes i diverses ofertes de pràctiques, treball, beques i voluntariat. 

La maresmenca de juny, ens parla del què són els intercanvis juvenils internacionals, aquest cop dins de l’àmbit del lleure. Bona lectura! 

 

TAULA D’EXPERIÈNCIES SOBRE INTERCANVIS JUVENILS INTERNACIONALS. Erasmus +


Quin és el valor afegit dels intercanvis internacionals en la formació dels i les joves que hi participen? Quins impactes a nivell educatiu, motivacional, en la participació, s’hi vinculen? Com es poden sol·licitar en el programa ERASMUS + de la Unió Europea, i quins models existeixen alhora d’anar-los teixint?  

 

Per a què pugueu valorar totes les possibilitats dels Intercanvis juvenils internacionals, des del Servei de Mobilitat Jove del Maresme us proposem una Taula d’experiències dirigida a professionals de joventut i a totes aquelles persones que des del món del lleure o de l’ensenyament, els hi interessi aquest tema i vulguin apropar-se a aquesta eina educativa. Comptarem amb la presència de l’entitat Nexes, i amb tres experiències del territori

La taula es portarà a terme el dia 23 de Maig de 9:30 a 12:00 a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

En podeu fer les INSCRIPCIONS

Horari

Programa

9h30

Benvinguda, presentació entitats

9h40 – 10h25

NEXES. Presentació intercanvis juvenils:
   Programa Erasmus +
   Intercanvis juvenils (principis i valors)
–   Com presentar un intercanvi

 

TAULA D’EXPERIÈNCIES

10h25 

 10h45

1)   INS Premià de Mar i la Fundació “Compartir” de Romania.

Es fan experiments científics i activitats de convivències amb joves amb risc abandonament dels estudis. L’intercanvi es va fer el 2015 amb resultats excel·lents i actualment són aquests joves qui organitzant un nou intercanvi Erasmus+ dins del seu treball de síntesis a la ESO.  

https://vimeo.com/channels/foradequadre/131310085

10h45 – 11h05

2)   Casal de joves El Kaliu de Lliça de Vall

A Lliça de Vall les persones joves del casal del Kaliu, han participat en diversos intercanvis internacionals organitzats per entitats com Teleduca. L’intercanvi s’utilitza com una eina estratègica per fomentar la participació ciutadana, i l’educació intercultural dels i les joves del municipi. 

 

11h05 – 11h25

3)   Servei de Joventut de la Garrotxa

Participa en intercanvis entre joves catalans i del sud de França sobre temes de formació i treball en comarques rurals. El projecte es va iniciar l’estiu de 2014 i aquesta edició serà la quarta, s’hi ha sumat la regió del ripollès i de Aspres, essent ara joves de 4 regions participants.  

http://www.garrotxajove.cat/inici/noticies/1-general/1091-2016-07-28-08-00-24

11h30 – 11h45

Torn de Preguntes

 

Tancament

Setmana de la Mobilitat internacional jove al Baix Maresme

 

Del 27 d’abril fins al 23 de maig, els municipis d’Alella, El Masnou i Teià, organitzen una sèrie d’activitats que giren entorn a la mobilitat jove en diferents formats.

La primera activitat l’acull Teià i consisteix en una Xerrada oberta sobre les diverses opcions de voluntariat internacional a l’estiu, amb les entitats convidades Servei Civil Internacional que ens explicarà què son els camps de solidaritat, i la COCAT, que ens parlarà dels camps de treball internacional per joves a tot el món.

Al Masnou, a Can Humet, podreu adreçar-vos a “l’assessoria exprés” on trobareu a la nostra experta en Mobilitat internacional que us acompanyarà en la definició del vostre projecte de marxar a l’estranger, donant-vos a conèixer les opcions existents i aconsellant-vos en els camins que més s’ajustin als vostres objectius.

A Alella, es faran dues activitats. La primera, una crida sobre l’intercanvi juvenil amb la vila francesa de Carquefou, que es farà aquest estiu. La segona un taller sobre estudis i treball a l’estranger el dia 23 de maig, on podreu informar-vos dels recursos per cercar feina en un altre país.

Per més informació, adreçeu-vos al mail mobilitatjove@ccmaresme.cat, o als Serveis de Joventut d’Alella (gira@alella.cat), El Masnou (joventut@elmasnou.cat), i Teià (joventut@teia.cat)