Inici Servei comarcal de joventut Mobilitat Internacional Jove Pàgina 11

Mobilitat Internacional Jove

Articles destacats

Jornada sobre la mobilitat internacional juvenil al Maresme i presentació de l’exposició “Reptes, joves del Maresme en els règims de mobilitat”

Dijous, 5 d’abril a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró)

 

24 municipis i el Consell Comarcal impulsen el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme per informar i assessorar els joves de la comarca que volen fer una estada a l’estranger ja sigui per estudiar, treballar, millorar l’idioma o fer un voluntariat. Amb l’experiència dels 5 anys de servei, el Consell Comarcal ha preparat una exposició que sota el títol “Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” dona veu a 8 joves perquè, a partir de la seva experiència personal, ens acostin als clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger. 

Les vuit històries són representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades que es poden fer a l’estranger. El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació al país estranger.

Els i les vuit joves reflexionen sobre el moment de marxar, les seves vivències i aprenentatges en el país on van fer l’estada i la seva experiència quan van tornar a casa. 

L’exposició, que es presentarà el dijous 5 d’abril a Mataró (Espai Jove de Cerdanyola. Passeig Ramon Berenguer, 84-86) , es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol.licitin. De fet, ja ha passat per Palafolls i Vilassar de Mar.

“Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” es presentarà emmarcada en una jornada en la qual es reflexionarà sobre la mobilitat internacional juvenil.

PROGRAMA:

  • 18:30.h.– Benvinguda, a càrrec de Maria Luisa Merchán, Regidora d’Esports, Polítiques de Gènere, Joventut i Convivencia de l’Ajuntament de Mataró.
  • 18.35h.- Concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional a partir dels testimonis:
    • Col·lecció Reptes: “El moment de marxar”, el context de la mobilitat juvenil.
    • Presentació de l’exposició REPTES. Servei Comarcal de Joventut.
    • Presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei d’informació i orientació juvenil impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal. Javier Naya, tècnic de joventut de Pineda de Mar i Clara Roca, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Mataró.
  • 19.05h.- Competències transversals en les experiències de mobilitat
    • Col·lecció Reptes: “Aprenentatges”
    • Presentació de la recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. Joves amb titulacions superiors que han migrat a Londres. Neus Alberich (Agència Catalana de la Joventut)
  • 19:45h.- Els impactes de la mobilitat i el retorn
    • Col·lecció reptes: “Experiències de Retorn”, testimonis del retorn.
  • 20:00h.- Cloenda de la Jornada. Cesc Poch, Director de l’Agència Catalana de la Joventut, i, Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme.  
  • 20:15h.– Visita Guiada a l’exposició 

 L’acte és obert a tothom, però cal inscripció prèvia mitjançant AQUEST FORMULARI


Els 24 municipis que impulsen el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Butlletí de Març

Ja us podeu descarregar el butlletí del mes de Març.

Atenció perquè hi trobareu una oferta de Voluntariat Europeu per Krsko (Eslovenia) que gestionem des del nostre Servei i en podeu enviar candidatures. També l’experiència d’en Carlos com a voluntari a Polònia, amb el Servei Civil Internacional, i el contacte amb les entitats que gestionen camps de treball a l’estiu i que properament obriran inscripcions.  

 

El voluntariat atrau el 57% dels joves que s’assessoren en el servei de mobilitat internacional del Maresme

 

El 57% de les consultes que durant l’any passat va atendre el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme van ser sobre qüestions relacionades amb el voluntariat. Els i les joves cerquen millorar l’idioma, fer currículum o adquirir competències transversals i interculturals. El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme està impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal. El seu objectiu és assessorar i orientar els i les joves que volen fer estades a l’estranger.

El Servei ha experimentat un important creixement tant pel que fa a les assessories presencials que s’han doblat respecte a altres anys, com a participació en els diferents tallers que es programen. 

El volum més important de joves que demana informació i assessorament per fer una estada a l’estranger es situa en la franja dels 16 als 25 anys d’edat. El 28% té estudis universitaris; el 25% ha acabat batxillerat; el 23% té estudis d’ESO; el 22% ha fet cicles de formació i el 2% acredita només estudis primàris. En la distribució per sexes, guanyen les dones. Percentualment representen el 65% del total d’usuaris del Servei.

Dels 4 blocs temàtics dels què informa i orienta el Servei als joves: voluntariat, estudis, feina i turisme alternatiu, el de voluntariat és el que ha despertat en principi més interès. El 57% de les peticions d’informació han estat relacionades amb aquest àmbit. De fet, el Servei de Mobilitat internacional jove del Maresme és entitat oficial d’enviament de voluntaris a través del programa Erasmus + de la Unió Europea. Els i les joves veuen en els programes de voluntariat una oportunitat de fer una estada curta durant les vacances, o bé un projecte més llarg, després del estudis per millorar l’idioma estranger, fer currículum, adquirir competències transversals i interculturals, o aconseguir contactes en una primera arribada en un país estranger.

Els majors de 25 anys per la seva banda, focalitzen el seu interès en major mesura ver al món laboral. L’aspiració de marxar a l’estranger per trobar una feina ha estat el 20% del total de les motivació per marxar i els estudis han representat el 8%. Només l’1% s’ha interessat per conèixer les ofertes de turisme alternatiu; el 3% ha demanat informació sobre la tramitació a l’hora de viatjar i el 10% ha demanat informació específica d’un país determinat. Els països anglosaxons són els més sol·licitats, però també s’ha notat un increment de la demanda sobre Alemanya i Noruega.

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme està descentralitzat i presta assessories presencials en 5 punts de la comarca: Mataró, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar i Vilassar de Mar. Tot i això, realitza diferents accions en els municipis que ho sol·liciten. L’any passat  van passar 357 joves pels  tallers als instituts que es van programar a Mataró, Vilassar de Mar, El Masnou, Òrrius i Arenys de Munt. El catàleg d’accions per aquest 2018 ja està publicada i es pot consultar CLICANT AQUÍ.

Des del Servei de mobilitat internacional jove del Maresme consideren que la millor forma d’explicar als i les joves les diferents alternatives d’estades a l’estranger i el que poden aportar a nivell individual és a través de les experiències personals. Amb aquest objectiu s’ha muntat una exposició que recull en diferents formats l’experiència de 8 joves maresmencs que expliquen en primera persona la seva vivència. Sota el títol de “Reptes: Joves del Maresme en els règims de mobilitat“, l’exposició tindrà un caràcter itinerant. Ja es pot visitar a Palafolls (fins el 16 de març). Del 19 al 29 de març estarà a Vilassar de Mar i el 5 d’abril es presentarà a Mataró.

  


Formen part del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme els següents municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Butlletí de Mobilitat Internacional Jove de Gener

Hi trobareu recursos per si us esteu plantejant fer una estada a l’estranger al 2018, ofertes de pràctiques, treball i voluntariat, i com a maresmenca del mes: “l’Aina, pastissera a Noruega”. 

Bona lectura! 

 

Sóc la Maribel de Tordera i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!!

“EVS is a Journey” és un dels projectes que ha realitzat la Maribel durant la seva estada a Eslovènia en el marc del programa de Voluntariat Europeu: la producció d’un vídeo que retrata totes les dimensions de l’experiència de l’EVS, en un reflex del què està vivint ella mateixa amb els seus companys i companyes del viatge. 

La Maribel va marxar fa uns mesos a fer un Voluntariat Europeu a la ciutat eslovena de Krskö. Des del Servei de Mobiltiat Internacional Jove del Maresme, la vam assessorar, acompanyar en la cerca del projecte de voluntariat i facilitar la seva preparació per marxar (a través de formació, tramitació de l’assegurança, etc.). A la meitat del seu voluntariat ens explica en què consisteix el seu dia a dia. 

Dober Dan! (Bon dia en eslovè)

Sóc la Maribel de Tordera (Barcelona) i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!! 

Què que hi ha a Krsko? Busqueu Krsko a google, només trobareu imatges sobre una central nuclear… doncs si, només hi ha això. Però cada dia que va passant estic més contenta d’haver escollit aquest lloc per fer el meu voluntariat. Aquí em sento com a casa i no em fa falta res més del que tinc. 

Vivim a un centre de joves (casal de joves + hostal), on col·laboro amb les activitats que s’hi realitzen, un conjunt de persones, d’arreu d’Europa, que com jo, també fem un EVS en el mateix o diferents projectes al meu aquí al centre.

Fins ara he estat a un munt de festivals de cine, de teatre, d’art en general, on he estat treballant de reportera, gravant, entrevistant als artistes i editant posteriorment. També en alguna ocasió he fet de fotògrafa o simplement he redactat. Aquí al centre cobreixo les activitats de la mateixa a part d’ajudar amb lo que es necessiti per dur-les a terme. També vaig publicant al Facebook i Youtube del centre. Es podria dir que fins ara la meva tasca ha estat al sector de “Social Media”.

Ara estic ben bé a la meitat del meu EVS i tot i seguir amb aquestes tasques, els meus futurs projectes canvien una mica a partir d’ara ja que, he començat a col·laborar amb una escola de primària fent classes d’anglès i, també, amb l’organització d’esdeveniments, aquí, al centre.

Tot i la satisfacció d’aprendre noves habilitats ja que, jo mai havia realitzat ni estudiat res del que aquí estic fent, no tot és treballar.  Fent un EVS viatges molt, coneixes nous països, fas nous amics d’arreu d’Europa, coneixes altres cultures, etc. a les fotos es pot observar.. Així que ho recomano totalment!

 

 

 

 

Reptes: Mohamed, au-pair a Londres

MOHAMED

Au-pair a Londres

“Vaig dir necessito marxar fora, i des de fora ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”

Al principi en Mohammed va marxar per trobar feina a Anglaterra, ens explica com “uns amics em van aconsellar en com fer el currículum i què dir a les entrevistes”. A nivell Europeu sempre es recomana fer servir els models Europass: europass.cedefop.europa.eu/es)

Un cop allà es va trobar amb la barrera idiomàtica, i sobretot amb la de trobar habitatge en una ciutat tant cotitzada com és Londres. Per això li va semblar una bona opció treballar com Au-pair, que consisteix en conviure amb una família i ajudar-los amb la cura dels infants i/o les tasques domèstiques lleugeres a canvi de l’allotjament, la manutenció i una petita quantitat de diners. “Si només vols aprendre anglès i després tornar, recomano al 100% anar d’au-pair. Es fàcil, no t’has de preocupar per allotjament ni per l’alimentació, tens un sou més que suficient, i treballes entre 25 o 30h a la setmana”

El Mohamed va trobar la família a través d’una pàgina del Facebook. Les seva sociabilitat i aptitud envers als infants, li va permetre  adaptar-se molt bé a la convivència familiar, superar el repte de fer amics en un nou entorn, i també aconseguir els seus objectius en la partida: aprendre anglès, estalviar diners i conèixer món.

Abans de marxar estava una mica agobiat, les coses no anàvem del tot bé econòmicament a casa i em sentia responsable d’ajudar a la família perquè sóc el germà gran. Vaig dir “necessito marxar fora, i des de fora intento ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”.

L’anglès sempre m’havia semblat molt teòric, fins que un professor del cicle que feia les classes actives em va fer venir ganes d’aprendre’n més. Des de llavors em vaig posar a mirar pelis i sèries en versió original, el mòbil en anglès,… Era el moment de marxar a fer una estada.

Tenia un amic que estava vivint a Bourthmont, al Regne Unit, des de feia un temps i li vaig demanar si em podria ajudar a cercar feina allí. Vaig comprar els vols, i li vaig dir la data d’arribada.

Al comiat em vaig sentir molt estimat, especialment per les noies de l’equip de bàsquet que entreno. Em van preparar un sopar, regals, una festa, i a l’aeroport m’esperaven per sorpresa amb una pancarta que deia en anglès “els guanyadors sempre tornen a casa, no importa quan”.

La feina a Bourthmond era de rentaplats, no m’esperava més, però no sabia que hauria de treballar 12h diàries. A la nit del primer dia quan vaig acabar la jornada, em van ensenyar l’habitació on m’havia de quedar i  tenia restes de menjar i cigarrets al terra. Vaig decidir que l’endemà me n’anava a Londres a buscar-me la vida. 

A Londres em vaig posar a buscar feina. Uns amics em van aconsellar en com cercar feina a la ciutat. Em vaig recordar de coneguts dels meus pares al Masnou, a qui sovint ajudo per anar al metge o per omplir papers. Llavors vas a l’estranger i veus que no saps com van les coses, que no coneixes l’idioma, i que també necessites l’ajut de la gent.

Però tot va sortir bé. En dos dies vaig trobar feina en un restaurant i vaig anar a viure en un alberg. Em va sobtar que a la ciutat hi ha molt de respecte dels uns pels altres i que era totalment acceptable que les dones treballessin amb vel.

Em vaig registrar a l’agència virtual “Aupair world”, però vaig trobar la feina a través d’una pàgina del Facebook on es pengen anuncis de famílies que cerquen au-pairs. Em vaig posar en contacte amb una i ens vam entendre de seguida. Amb els pares podia comunicar-me en àrab, i això va facilitar les coses en el primer moment.

La primera setmana a casa em sentia una mica incòmode perquè no sabia si podia estar amb la família o tenia que respectar la seva intimitat. No m’havien posat cap horari però em van dir que a partir de les 22h millor que no estigués a la sala d’estar. Al final això no es va complir per res i passàvem els vespres junts.

Havia solucionat el problema d’habitatge i amb la família m’hi trobava bé, però no coneixia a ningú i passava força temps sol a casa. Em vaig comprar una bicicleta i una pilota de bàsquet de segona mà, i vaig començar a buscar pistes de bàsquet en el barri. Vaig trobar un equip per jugar, però la dificultat d’entendre’m en anglès, va fer que deixés d’anar-hi.  

Sabia que els principis són durs per tothom, però estava convençut que les coses acabarien anant bé. Sóc una persona oberta i no em fa vergonya presentar-me dient que sóc nou aquí. Així a la diada de l’11S vaig trobar a una colla de catalans entre els què hi havia un altre noi au-pair. Ens vam fer bons amics, i també vaig començar a conèixer gent de tot arreu amb qui sortíem a fer turisme.

Jugant i cuidant als dos nens vaig anar aprenent l’anglès. Escoltant-los acabava entenent-los i interioritzant les expressions. Als matins els portava a l’escola i els anava a recollir. També m’ocupava d’algunes tasques de la llar (posar el rentaplats, la rentadora, fer el sopar,…).  

Quan els nens eren a classe quedàvem per fer un cafè amb una amiga ens feia classes d’anglès voluntàriament. A la tarda quedàvem amb au-pairs d’arreu del món al parc i mentre els infants jugaven, fèiem petar la xerrada.

Després de 5 mesos intensos vaig decidir tornar per acabar el cicle formatiu de grau superior en administració i finances. Vaig venir de sorpresa, i la rebuda va ser molt càlida per part de la família, els amics i l’equip de bàsquet. Per consolidar el meu anglès, vaig decidir apuntar-me a una acadèmia.

I a més de l’idioma, l’estada a Londres m’ha ajudat a decidir-me de què és el que vull fer. Mentre em preparo per entrar a magisteri, continuo entrenant a l’equip de bàsquet femení que és la meva passió i que junt a la família, és l’espai on he desenvolupat les meves aptituds de coach.

Reptes: Laura, voluntariat amb ONG al Nepal

LAURA

Voluntariat amb ONG al Nepal

“L’ONG gestiona un centre d’acollida que es diu Balmandil (el temple dels nens). Hi ha personal nepalès i hi van enviant voluntaris per treballar amb infants o en projectes de millora de les infraestructures. En aquell moment van voler engegar un projecte per dinamitzar l’ensenyament d’anglès a l’escola”

La Laura va fer un voluntariat en cooperació internacional amb l’objectiu d’apropar-se a un nou àmbit professional per orientar la seva carrera. En aquestes estades l’objectiu principal és el de donar suport a activitats que desenvolupen entitats locals del sud en els seus projectes de millora de l’entorn.

Les condicions del voluntariat poden variar. Les grans ONG’s tenen programes ja definits, però en general el voluntari pacta unes tasques abans de marxar que després es redefineixen un cop allà, en funció de les necessitats del projecte, la utilitat de les competències que tingui el voluntari/a i els seus interessos. No té salari, i l’entitat acostuma a proporcionar allotjament o pot ajudar a trobar-ne.

La figura del cooperant sovint esta atravessada per les relacions històriques de poder entre els països del nord i del sud. Situar-se en pla d’igualtat en aquest context implica un xoc inicial gran.

L’estada de la Laura al Nepal, va coincidir amb els terratrèmols del 2015 que van sacsejar greument el país. Això va fer replantejar les seves funcions en terreny per passar de la cooperació a l’acció humanitària en emergències.

En acabar Enginyeria Industrial, em vaig adonar que les sortides laborals “típiques” d’aquests estudis no m’atreien. Em plantejava estudiar cooperació, però em calia una experiència internacional. Vaig decidir marxar al Nepal de voluntària amb una ONG. No sabia que al final res sortiria com havia previst.

Nepal em va sorprendre des de que vaig baixar de l’avió. Milers de colors convivint en el mateix espai que reclamaven la meva atenció i no van deixar de fer-ho en els cinc mesos que hi vaig viure. Bhimpedi, el poble on aniria a fer de voluntària, era un indret muntanyós de poques cases aplegades al voltant de la carretera. Com seria la meva vida allí?

En principi les meves tasques allà consistien en donar suport al professorat per dinamitzar les classes d’anglès de l’escola. Alhora, i ja que estava allotjada en una casa d’acollida per infants que l’entitat tenia en el mateix poble, vam decidir que també hi col·laboraria, assignant responsabilitats en els treballs comunitaris de neteja i manteniment als joves que hi vivien.  

Això em va portar alguns petits conflictes amb els nois, i a replantejar-me quin era el meu rol allà.  A més, i malgrat la bona acollida i la complicitat que tenia amb alguns infants, el fet de que parlessin una llengua de la qual no entenia ni un mot tampoc ajudava massa.

No em vaig deixar vèncer per aquests moments i em vaig posar a estudiar nepalès. Alhora, vaig fer amistat amb una parella d’allà que sabien anglès. Sovint els anava a veure i teníem converses agradables que em permetien entendre millor les diferents escales de valor que tenia la gent d’allà i que més que la llengua, era el que portava a incomprensions.  

Poc a poc, em vaig anar situant i trobant el meu lloc a Bhimphedi. Estaven construint una pista esportiva i com que havia jugat molts anys a basquet, em van demanar si podia entrenar un equip. El dia en què inauguràvem la pista, vam sentir un tremolor que recorria la terra. Vaig saber que era un terratrèmol quan vaig veure caure les primeres cases del poble.

Havia escollit viatjar al Nepal perquè pensava que era un lloc segur. No tenia previst viure aquell sisme que ho va sacsejar tot. Del primer moment només tinc records inconnexos: el caos, la duresa de veure persones que coneixes patint.

Les notícies del terratrèmol van sortir a la premsa internacional ràpidament. I quan vaig contactar amb els meus pares van provar de convèncer-me de què tornés a casa. Vaig decidir no tornar, estava bé allà, i a més em va semblar molt injust tenir l’opció de marxar còmodament, deixant aquella situació darrera.

Els següents dies vam intentar fer vida normal i reprendre les classes d’anglès, però aviat ens vam adonar que la gent tenia altres prioritats. L’ONG on treballava va fer una campanya per recaptar diners que ens va possibilitar viatjar a la Índia per comprar tendes de campanya i repartir-les entre la població.

S’exhauria el meu visat de turista i s’acostava l’hora de tornar. No en tenia masses ganes. Em sentia com si estigués en una bombolla amb una experiència molt intensa que havia viscut, i que la resta de persones del meu entorn no compartia. L’hauria d’aprendre a gestionar.

I va arribar el moment. Pujo a l’avió, m’adormo i en 15 hores de vol torno a ser en un món que em semblava diferent, que de fet és diferent. Em sentia descol·locada. M’havia acostumat a un altre lloc i estil de vida, tornava diferent, i encaixar de amb la vida d’aquí em va costar al principi, ja que la comparava amb la d’allà constantment

Havia vist maneres de viure amb molt poques coses i llavors tot em semblaven excessos. Vaig entendre però que no podia rebutjar l’entorn on he crescut, i que calia acceptar les dues realitats que coneixia. També estava contenta de tot el que havia après i això va decidir-me a estudiar un màster en acció humanitària, i a dedicar-me actualment a aquesta professió.

Reptes: Eva, servei de voluntariat europeu a Eslovènia

EVA

Servei de voluntariat europeu a Eslovènia

“Tothom té aquestes crisis a la vida en què no saps gaire què fer. Doncs pren-t’ho com una oportunitat per coneixe’t millor, el teu jo d’ara aplicat a un context diferent”

El Servei de Voluntariat Europeu (SVE o EVS, en anglès) és una acció dins del programa Erasmus+ de la Unió Europea, que permet a joves d’entre 18 i 30 anys fer un voluntariat de 6-12 mesos en un país de la Unió Europea o veïns. El programa cobreix totes les despeses, 300 euros mensuals, formació i acompanyament del voluntari durant l’estada.

Aquesta oportunitat està pensada per què puguis aprendre de manera no formal, és a dir a partir de la vivència i la implicació en alguna activitat comunitària en un país que teu: “l’EVS et proporciona moltes eines per poder integrar-te. Els tutors del projecte coneixen el territori, fas contactes i també tens espai per dir el que t’agrada i a què et vols dedicar”. A la fi de l’estada s’emet el Youthpass, que és un certificat que acredita les tasques i competències desenvolupades (idiomàtiques, digitals, cíviques, interculturals, d’autoaprenentatge).

Hi ha diverses entitats que publiquen les ofertes d’SVE existents https://europa.eu/youth/evs_database. Cal que el voluntari contacti amb una entitat d’enviament en el país d’origen que l’ajudarà a trobar el projecte i s’encarregarà dels tràmits administratius. L’entitat d’acollida per la seva banda, es la què proposa el projecte i es a on el o la jove farà el seu voluntariat en destí, gestionant els recursos econòmics i d’aprenentatge.

Durant l’últim any de carrera d’història de l’art, treballava en un centre obert i en dos museus els caps de setmana. En acabar, volia fer alguna cosa que m’enriquís. Em van parlar del SVE i em vaig anar a informar del què oferia aquest programa.

Per fer un SVE cal cercar una oferta de voluntariat i presentar la candidatura a través d’una entitat d’enviament, que en el meu cas va ser el Consell Comarcal del Maresme. L’assessora em va proposar un voluntariat per dinamitzar un Centre Juvenil a Krško (Eslovènia) i em va semblar l’opció perfecte.

L’SVE esta emmarcat en un programa europeu, això et dona molta seguretat però també implica alguns tràmits administratius addicionals. Vam revisar l’acord d’activitats amb l’assessora, i el Servei va tramitar l’assegurança, el carnet i els vols d’avió. També vam fer una formació preparatòria de l’estada.

El centre on treballaria i viuria era un edifici gran. A les plantes superiors hi havia un alberg juvenil on estava allotjada amb 4 voluntàries més. A baix, l’espai jove on col·laboraria dinamitzant activitats culturals i recreatives per a la població.

A Eslovènia fins i tot els infants de 12 anys saben anglès, i això em va facilitar enormement l’adaptació. Inicialment donava suport a la informadora juvenil del centre. Més endavant, vaig proposar destinar unes hores del voluntariat a un altre projecte.

Aquesta iniciativa no estava contemplada en el meu contracte, però a tothom li va semblar bé. Vaig començar a col·laborar amb l’associació Sonček (Sol) dos cops per setmana i aquest es va convertir amb el meu gran projecte.

També vaig participar en accions que gestionaven altres 11 voluntàries europees a la ciutat. Era fantàstic, perquè l’SVE et dona la xarxa i el temps necessaris per convertir-te en un agent de dinamització comunitària, malgrat que l’estada al lloc sigui relativament curta.

Tot i que al llarg d’un any sempre hi ha moments de nostàlgia de les persones, les coses i els paisatges que et son tant familiars i que has deixat darrera. Soc vegetariana i vaig trobar a faltar el gust dels espinacs que collim al nostre hort a Òrrius.

Tot i així, el programa et proporciona “un coixí” de persones al teu voltant que apaivaga aquestes sensacions momentànies. A més, vaig tenir la sort de conèixer la Alenka, la responsable de la neteja del centre, que em trobava cada matí quan obria la porta de la meva habitació i em donava molta tranquil·litat.

També vaig fer amistat amb altres voluntaris que com jo, tenien ganes de descobrir aquell entorn nou. Vam pactar les condicions del voluntariat i vam disposar d’un parell de setmanes per viatjar pel país. SVE, significa anar a conèixer món, però d’una forma més propera a la cultura i a la gent que en el turisme “exprés” on només veus els edificis.

L’experiència a Eslovènia ha tingut un gran impacte en la meva trajectòria. En un moment on no sabia per on tirar, m’ha servit per evidenciar la faceta “d’educadora” que sempre he tingut amagada, i també m’ha donat la capacitat de decisió.

A la tornada, costa fer front a la monotonia del passat que sembla un retrocés: la mateixa feina que abans de marxar, freqüentar la gent de sempre, parlar la llengua materna,… Marxaré a fer d’Au-pair al Regne Unit, mentre segueixo estudiant a la UOC.

Reptes: Àlex, turisme alternatiu a Iran

ÀLEX

Turisme alternatiu a Iran

“No he marxat per necessitat de trobar una feina o de buscar uns estudis, sinó per les ganes de viatjar i de fer el meu projecte: un diari de viatge il·lustrat”

El turisme alternatiu proposa maneres de viatjar diferents que et permeten conèixer a altres persones, fer una immersió intercultural de manera lliure, flexible, autogestionada i amb molt baix pressupost.

Aquestes alternatives promouen l’intercanvi entre viatgers/es, que volen conèixer altres formes de viure, amb famílies, organitzacions, col·lectius o persones individuals que es contacten a través d’Internet.

L’Àlex ens apropa la seva experiència a través del Couchsurfing, una xarxa d’intercanvi hospitalari: “vam estar a casa de sis famílies, et feien de guia, et portaven a menjar a tal lloc, et cuinaven plats que no podries trobar als restaurants, no t’imposaven cap mena de costum i et respectaven tal com eres.”

Aquesta proximitat amb persones que l’acollien li ha permès comprendre millor la política i la història d’Iran, tot revisant els seus propis prejudicis.

Sempre m’han agradat els llibres i sempre he pensat que algun dia n’escriuria un. El viatge a Iran era l’ocasió: fer un diari il·lustrat del què m’anava passant. A la bossa em vaig endur materials per fer el diari; una màrfega i una tenda per si calia acampar per lliure.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

Vam estar a casa de sis famílies i només ens va costar trobar lloc durant la festa local del Nowrus. Els nostres hostes ens explicaven la història política des de la revolució del 79 fins ara. Parlant-hi recollia aspectes de la vida a Iran que, com a turista, hagués estat incapaç de descriure en el llibre.

També comprenia millor els seus estils de vida. Tothom havia llegit poesia i en memoritzaven fragments. Una noia ens va explicar que els alumnes competien per veure qui havia llegit més llibres i jo pensava que en el meu institut era just al contrari, competíem per veure qui en llegia menys,…

Viatjant pel país em sorprenia la bellesa de l’arquitectura, de l’art islàmic, com la mesquita de Sheikh Lotfollah. També anava descobrint el Shiisme. Els aiatol·lahs per exemple, eren líders espirituals que es poden dedicar també a la política, com Rouhami, el president actual. 

Vam viure el xoc cultural en la nostra forma de viatjar. Fent autoestop molts conductors ens demanaven diners per la benzina: compartim viatge doncs també despeses. I quan hem volgut acampar al carrer, s’han responsabilitzat del nostre benestar com a estrangers

Durant aquest mes, vam anar aprenent a mirar el país i a nosaltres mateixos amb uns altres ulls. Un dia que jugàvem un partit de futbol en una lligueta de veïns, hi va haver una apagada de llums. Tots van cridar “terrorisme”, ho feien perquè hi érem nosaltres, rient-se del que saben que pensem sobre Iran.

Cada vespre escrivia en un diari tot el que ens estava passant i les converses que recordava. Tinc 240 pàgines escrites que m’han servit per fer el llibre, on amb un llenguatge visual narro les nostres vivències i els fets històrics i polítics que ens explicava la gent. 

Dibuixos d’Àlex Oliver Ponsarnau

oliver.skander@gmail.com

Quan vaig tornar d’Iran vaig estar uns mesos a França intentant compaginar la feina agrícola amb la creació del meu llibre. Arribava de treballar cansat i no tenia l’energia necessària per posar-me a dibuixar. He decidit tornar al meu estudi de Mataró i concentrar-me.

Reptes: Júlia, camp de treball internacional a Itàlia

JÚLIA

Camp de treball internacional a Itàlia

“Volia sortir de “la caixa”, que si el poble, que si els estudis, que si la universitat,… Necessitava marxar i buscar altres horitzons més enllà del món on he crescut, i de passada aprendre anglès.”

Els camps de treball són experiències on les persones voluntàries es responsabilitzen de portar a terme tasques en l’àmbit educatiu, cultural, esportiu, o mediambiental, (en funció del camp) organitzats en grups de joves de diferents procedències nacionals, per afavorir l’intercanvi cultural.

Els camps duren un parell setmanes. L’edat mínima per participar-hi sol ser els 18 anys (16 en alguns casos) i quan es tracta de països del Sud normalment 20 o 21. Cal pagar tots els costos de viatge i l’assegurança i una quota per a l’organització catalana (d’uns 100-150€). Les despeses d’allotjament i manutenció queden cobertes així com els processos obligatoris de formació prèvia i d’avaluació posterior.

Tal com ens explica la Júlia el que et porta a participar en els camps de treball sovint són més les ganes de conèixer i conviure amb altres voluntaris, que no tant les tasques en sí. Els aprenentatges que es desprenen d’aquesta experiència es vinculen a la capacitat de treballar en equips internacionals i al teixit d’amistats d’arreu del món.

A Catalunya les principals entitats que gestionen camps de voluntariat internacional són la COCAT:  http://www.cocat.org/ i el SCI http://www.sci-cat.org/

Després d’un any d’estar estudiant, van arribar les vacances d’estiu i les dedicaria a viatjar. Volia sortir de “la caixa”, que si el poble, la universitat,… Necessitava marxar i buscar altres horitzons més enllà del món on he crescut, i de passada aprendre anglès.

Varies organitzacions ofereixen la possibilitat de participar en camps de treball internacionals a les seves webs. Pots consultar els camps en diferents categories: mediambientals, socials, d’esports,… esculls els que t’agraden i el dia que s’obren les inscripcions ja disposes dels seus codis per  apuntar-te. 

Fent la motxilla, em vaig emportar una postal per escriure un missatge a cada voluntari quan acabés el camp. No sabia amb qui em trobaria, però tenia la certesa que cada persona m’aportaria alguna cosa diferent,  obrir-me al mon en temes desconeguts, noves maneres de veure les coses, motivacions per continuar endavant,…

La primera impressió en arribar al camp va ser molt positiva: tant el lloc com la resta de companys voluntaris semblaven molt acollidors. Érem 11 persones procedents de set països en tres continents.

En els camps es treballa de 6 a 8h, en funció de com estigui organitzat i les tasques a realitzar. La resta d’hores es destinen a activitats d’oci i a crear convivència, que és la veritable raó per la qual has anat fins allà. Nosaltres vam col·laborar en l’organització d’un Triatló sostenible: muntàvem les balles, el recorregut, les zones per menjar, i assistíem als atletes donant-los aigua.

L’arribada a la Pugglia va ser molt emotiva per part de la gent del poble que ens estava esperant. Era un municipi de només 500 habitants, proper a la costa adriàtica. Ens havien preparat una benvinguda, cuinant pasta per tothom, i ensenyant-nos el ball popular de la tarantel·la.

L’endemà de la nostra arribada, la gent ens saludava pel carrer i ens parlaven en italià perquè la majoria no sabia anglès. Aquest contacte jo el vivia amb molta proximitat, pel fet de ser espanyola em tractaven com si fos de la família. Altres voluntaris que venien d’una major llunyania cultural estaven més cohibits.

Després de treballar anàvem de restaurants, menjàvem a la platja, jugàvem a vòlei, podíem descansar o estar solts llegint un llibre. També podies anar-te’n a parlar amb un altre voluntari que t’expliqués la seva vida. Al començament tothom té una mica de por, perquè no coneix a la resta de participants, però t’obres ràpid perquè t’adones que tothom parteix de zero.  

Hi havia un voluntari que venia de la Sibèria i que no havia vist mai el mar. Jo he nascut en un poble de la costa, i em va impactar molt quan el va veure per primer cop als seus 30 anys. Va ser com si estigués en la seva pell, vivint tota l’emoció d’aquell moment.

Tot i que la convivència de vegades es complica. Jo dormia molt a prop de la cuina i cada matí hi havia dos voluntaris que s’aixecaven a preparar-se ous amb ceba per esmorzar. Jo em despertava cada dia amb l’olor a ceba fregida que no es molt agradable… Ho vam parlar i l’opció va ser que em llevés abans.

En l’estada et crees les teves persones de suport: la millor amiga d’allà, el que et cuidarà com si fos el germà, la teva pròpia família en dues setmanes. Surts de la teva zona de confort, però en construeixes una. T’involucres en tot el que passa en el grup, i les emocions pugen i baixen com a la muntanya russa.

A la tornada a casa, els primers dies em sentia descol·locada, buscava a la gent amb qui havia compartit aquelles dues setmanes, i que feia tres setmanes no coneixia. Es crea un vincle tan fort, que fins i tot després de tres anys continuo parlant amb molts d’ells. Quan explicava la meva experiència als amics del poble, no empatitzavem amb mi. No havien estat allà i no sabien amb quina passió havia viscut aquelles setmanes.

Aquesta experiència m’ha ajudat a ser pacient amb la gent, vaig aprendre que per treballar en equip s’ha de saber escoltar el que diu l’altre. De fet, a l’organització italiana els hi va agradar la meva manera d’interactuar amb el grup, i em van proposar ser coordinadora d’un camp l’estiu següent. Així que vaig tornar al mateix poble per fer un nou camp de treball sobre la neteja de les platges d’aquella regió.  

1...101112...17Pàgina 11 de 17
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats