Els cursos, realitzats a través de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP), comencen el 24 de maig i tenen una durada de 3 setmanes amb una sessió presencial per fer l’examen final de curs.
Consulteu tota la informació i període d’inscripció a la web de l’ICQP.
OBJECTE
• Subvenció d’un import fix de 9.100€ per a cada jove que es doni d’alta de manera ininterrompuda al règim de la Seguretat Social dels treballadors autònoms o mutualitat del col·legi professional corresponent durant un període de 12 mesos ininterromputs per garantir uns ingressos mínims a l’autònom a l’inici de la seva activitat econòmica.
ÀMBIT TEMPORAL DELS AJUTS (Caràcter retroactiu)
• Joves prèviament inscrits a GJ, que es donin d’alta com treballador autònom des de l’1 de setembre de 2016 fins a la data màxima de presentació de sol·licituds de la subvenció (10 d’octubre de 2016).
REQUISITS ESPECÍFICS DELS SOL·LICITANTS
• Inscrit a GJ abans de donar-se d’alta com a treballador autònom.
• Haver iniciat l’activitat econòmica com a persona treballadora autònoma prèviament a la sol·licitud de l’ajut.
• Domicili fiscal a Catalunya.
• No estar contractar per compte d’altre simultàniament a l’alta al RETA.
• No haver estat beneficiari dels ajuts de la línia A que regula l’Ordre EMO/298/2015.
CERTIFICATS ELECTRÒNICS
• Cal disposar de certificat digital vàlid i vigent (per poder presentar la sol·licitud electrònicament).
• Per persones físiques:
o Certificat de signatura avançada idCAT (Consorci d’Administració Oberta de Catalunya).
o Certificat del DNI electrònic.
TERMINI SOL·LICITUD
• Termini del 27 de setembre fins al 10 d’octubre de 2017.
IMPORT DE LES SUBVENCIONS
• Quantia màxima de 9.100,00€ per la permanència durant 12 mesos ininterromputs d’alta al RETA.
• Permanència mínima d’alta al RETA: 8 mesos.
MESOS IMPORT SUBVENCIÓ
Menys 8 0
8 5.850€
9 6.500€
10 7.150€
11 7.800€
12 9.100€
SOL·LICITUDS
• Formulari sol·licitud a Canal Empresa (http://canalempresa.cat)
• S’ha de presentar per via electrònica.
• Cal certificat digital vàlid.
DOCUMENTACIÓ A ADJUNTAR A LES SOL·LICITUDS
• Certificat acreditatiu d’inscripció al registre telemàtic de la Garantia Juvenil.
• Declaració censal d’alta de l’impost sobre activitats econòmiques en algun municipi de Catalunya (models 036-037).
• En el cas de professionals col·legiats, document original d’alta en la mutualitat del col·legi professional corresponent.
• Full de domiciliació bancària degudament diligenciat i segellat (s’ha d’aportar en el cas de canvi de dades o si és el primer cop que se sol·licita una subvenció al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies). http://economia.gencat.cat/web/.content/70_tresoreria_pagaments/arxius/trans_banc_area_sepa.pdf
RESOLUCIÓ I NOTIFICACIÓ
• Òrgan competent que dicta la resolució: director/a Serveis Territorials on hagin tramitat la sol·licitud de la subvenció.
• Termini màxim resolució: un mes a comptar de la data en què s’hagi aportat tota la documentació perceptiva.
• Resolució concessió/denegació: mitjans electrònics de manera individual.
Nou ajuntaments de la comarca han iniciat un projecte d´anàlisi i diagnòstic de la realitat juvenil, amb l´objectiu d´ordenar, desenvolupar i millorar les polítiques municipals de joventut, mitjançant els Plans Locals de Joventut. Els ajuntaments d´Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera, amb el suport del Consell Comarcal, han destinat recursos tècnics per al coneixement de les necessitats, característiques, mancances i oportunitats de la població jove d´entre 15 i 29 anys, que sumen un gruix de 19.000 persones.Com cada mes, amb el nostre butlletí, et presentem les notícies i oportunitats de mobilitat internacional per a joves. Aquest mes en una edició especial dedicada al Servei de Voluntariat Europeu (EVS).
Hi trobaràs l’experiència de l’Eva i l’Ester, les dues voluntàries que hem enviat, des del Consell Comarcal del Maresme, a participar en dos projectes de voluntàriat, a Eslovènia i a Bèlgica respectivament. A la secció de Maresmencs al Món, el testimoni de la Júlia que també està fent un EVS a Romania. Per si després de llegir les seves experiències tens curiositat en conèixer millor aquest programa de l’Erasmus +, hem programat xerrades informatives de l’EVS arreu de la comarca per explicar-t’ho directament!!
En aquest butlletí, a més de trobar diferents opcions i propostes de mobilitat, estrenem secció: El Maresme es mou! Aquí volem donar a conèixer les iniciatives que els ajuntaments i entitats de la comarca realitzen en torn a la mobilitat internacional. Comencem amb les beques de cooperació per a joves que promou i organitza l’ajuntament d’Alella.
I, recorda, que si tens el “cuquet” de fer una estada en un altre país, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, posa a la teva disposició l‘assessoria especialitzada en mobilitat internacional.
El procés participatiu involucrarà a més de 600 persones joves de tot el territori català per debatre i presentar propostes en torn de 12 eixos temàtics. La carta serà una eina per incidir políticament en la consecució de les reivindicacions juvenils i impulsar els models socials pels quals aposten les persones joves.
A través del procés participatiu “(Re)pensem-ho tot, construïm col·lectivament”, el CNJC vol promoure la participació dels i les joves d’arreu de Catalunya en la redacció la 4a Carta Catalana de la Joventut.
Les Cartes Catalanes de la Joventut recullen els debats i discussions que preocupen a les persones joves, així com propostes per transformar la realitat juvenil i marcs teòrics per analitzar-la. Són documents de consens que s’elaboren a partir de la participació oberta i transversal de joves i entitats juvenils d’arreu del territori.
El procés participatiu (Re)Pensem-ho tot, té per objectiu generar espais de trobada i diàleg juvenil per intercanviar opinions, anàlisis, reflexions, crear propostes i definir demandes que facin front als reptes i problemàtiques que afrontem les persones joves. Tot el debat s’ha estructurat a través de 12 eixos temàtics:
Per tal de promoure el debat i la presentació de propostes en cadascun dels eixos, s’ha establert un calendari de 15 tallers arreu de Catalunya, i, de forma paral·lela, s’està promovent que les entitats juvenils també prenguin part en el procés participatiu. Des del CNJC proposen a les entitats, treballar amb una dinàmica que els permetrà activar el debat intern en els espais associatius i de participació de l’entitat.
Si voleu prendre part en tot aquest procés i participar en la construcció de la 4a Carta Catalana de la Joventut, consulteu des d’aquesta web totes les fases del procés i valoreu en quina us podeu implicar!
La iniciativa #trenquemestereotips consta de quatre imatges que combinen joguines carregades d’estereotips de gènere amb els eslògans “M’agrada disfressar-me de fada ninja”; “M’agrada arreglar les coses amb una mica màgia”; “M’agrada que el meu peluix faci de migcampista”; “M’agrada carregar la cuineta al camió”, que criden l’atenció i conviden a la reflexió sobre la superació d’estereotips a través dels missatges següents:
La divulgació electrònica i en vídeo de les imatges i missatges es farà a través de les xarxes socials, on es convida a tothom a que s’impliqui en la no transmissió d’estereotips sexistes a través del joc i les joguines i a mostrar creativament la seva adhesió a aquesta idea amb missatges i/o fotografies a facebook, twitter i instagram amb l’etiqueta #trenquemestereotips.
#trenquemestereotips també es difon en suport cartell a través dels municipis, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, les escoles, llars d’infants, centres comercials i biblioteques, entre altres. Els materials de la iniciativa estan disponibles a través del web de l’ICD.
Nota: el cos de la notícia està extret de la web de l’ICD
JORDI
Treball a Holanda
“Potser si que hagués obert aquest estudi de disseny, però les coses que hi faré segur que seran de manera diferent pel fet d’haver viscut a Holanda.”
La recerca de feina a l’estranger no és una tasca fàcil, com ens comenta el Jordi en la seva experiència “és un risc molt alt i et poses en situacions que requeriran molt de tu, són difícils i alhora que molt satisfactòries si surten bé.”
Abans de marxar: “no vaig preparar res, bé si em vaig fer la targeta sanitària europea”. Tot i així ens explica que es va informar amb gent que havia viscut a Holanda.
Aprofitar les experiències d’altres persones que les han compartit a la xarxa és una molt bona pràctica. Pots trobar aquest tipus d’informació a pàgines com: http://trabajarporelmundo.org/ o en blogs de viatgers/es: http://www.buscablogsdeviaje.com/. I específicament per a la recerca de feina a l’estranger trobareu informació sobre ocupació al Portal Eures de la mobilitat professional: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage
A part dels preparatius, durant els primers mesos al país que s’ha escollit com destí, cal ajustar les expectatives sobre el treball que es cerca, i el domini de la llengua anglesa, amb la realitat d’un mercat laboral desconegut. La història d’en Jordi ens parla d’aquest aprenentatge i de com la seva experiència en una nova cultura empresarial, li ha servit per iniciar un projecte d’empreneduría al retorn.
Vaig estudiar enginyeria tècnica en disseny industrial i vaig començar a treballar de “matxaca” d’enginyer fent plànols en una empresa. Aquesta feina no m’agradava gaire i vaig decidir marxar a treballar a l’estranger Pensava que em donaria una major seguretat personal anar a un altre lloc i que les coses t’acabin anant bé. És el què ha passat.
Jo sóc dissenyador i vaig triar aquest país perquè era clarament una oportunitat per fer el tipus de feina a la que vull dedicar-me. A part hi tenia un amic que sabia que m’acolliria de braços oberts i em deixaria estar a casa seva.
Al principi, a la meva família no els va agradar massa la idea que marxés, ja que aquí estava treballant i tenia un bon sou per primer cop després d’acabar els estudis. Partir semblava una mala decisió, quan simplement era decisió arriscada.
El meu amic ja portava un any vivint a Rotterdam. A la meva arribada em va presentar al seu cercle social que ràpidament va passar a ser també el meu. En el món dels holandesos era difícil introduir-s’hi. Llavors vam fer amistat sobretot amb persones com nosaltres, que provenien de països de l’Europa Mediterrània i que passaven allà un temps.
Vaig anar a buscar feina a Holanda pensant-me que tenia un anglès bo i en realitat tenia un anglès bàsic amb el que podia sobreviure, però insuficient per a què em contractessin. Primer vaig cercar en estudis de disseny però només m’oferien fer pràctiques. En les empreses d’enginyeria la indústria era nacional, calia parlar holandès, i jo no en sabia.
Mentre buscava feina, amb uns amics vam iniciar el nostre propi estudi, aprofitant les facilitats que tenen els autònoms allà. Vam crear productes fets de fusta tallada amb làser (estoigs, porta ulleres, diaris,…) que veníem en mercats locals. A la gent li agradaven els nostres dissenys, tot i que les ventes no ens permetien guanyar-nos la vida, i vaig reprendre la cerca d’un lloc de treball.
Durant quatre mesos vaig anar rebent NOS a les ofertes de feina. Quan se m’acabaven els estalvis em va començar a fer més por. Havia anat a Holanda amb l’esperança de treballar en algo que no hagués pogut trobar a Espanya, per això vaig descartar l’hostaleria.
Un dia que estava tot trist, l’amic que m’acollia allà em va parlar d’una empresa d’impressions en 3D d’Eindhoven (a 112 km de Rotterdam). A mi sempre m’havia apassionat aquesta tecnologia i els hi vaig enviar un correu tant entusiasta, que van decidir a escoltar-me.
Els primers contactes amb l’empresa van ser per mail, Skype, fins que em van dir que hi anés a fer una entrevista. L’entrevista me la van fer jugant al futbolí amb els que serien els meus dos caps. Els vaig guanyar i em vaig riure una mica d’ells, cosa que es veu que els hi va agradar.
Era una cultura d’empresa molt diferent de les que havia conegut aquí. Em vaig adaptar ràpid i amb l’anglès poc a poc vaig anar agafant la fluïdesa que necessitava per treballar. De vegades em feia sentir malament el no poder ser jo mateix, i expressar els meus pensaments complexes en la llengua estrangera.
M’ho passava bé a la feina. Sovint s’organitzaven esdeveniments per fer que estiguéssim contents, cosa que alhora feia que s’involucressin més a l’empresa. Allà em van valorar aspectes que ni jo sabia que tenia, com el fet de portar-me bé amb tothom.
Estava treballant a l’empresa de dia i a les nits en el nostre estudi de disseny. La situació era insostenible. Vam decidir tornar i obrir el nostre estudi a Premià de Dalt. Sovint penso que si no hagués marxat 2 anys a Holanda, potser també haguéssim creat aquesta estudi, però les coses que farem en ell segur que seran diferents.
Ara després de més d’un any d’haver tornat i tot i les moltes dificultats que m’he anat trobant, puc dir que el tornar (de la mateixa manera que el marxar) va ser una bona decisió. Ja que finalment he muntat l’empresa de disseny Studio Khamai amb en David i l’Ivan, un projecte que va néixer a Holanda i que ara podem tirar endavant a casa nostra, al Maresme.
Totes les forces polítiques amb representació al Consell Comarcal del Maresme han votat favorablement el Pla Comarcal de Joventut del Maresme 2004, un document en la redacció del qual hi han participat, a més del CCM, 22 ajuntaments de la comarca. El Pla, que té com a filosofia facilitar als ajuntaments recursos i suport que afavoreixin el desenvolupament de polítiques locals de joventut a la comarca, estableix per aquest 2004 accions de sensibilització i educació intercultural, formació per a tècnics/ques i regidors/es de joventut, suport als grups de música de la comarca. També s’impulsarà una trobada comarcal de joves i es reforçarà com a eina de recursos el Portal JoveData: 2012-09-06
Tipus d’acte: -8-
