Interessats contactar amb:
Noemí Pujol Martínez
Consultora Formació Continua
T 93 245 29 22 – M. 691 40 89 27
npujol@tadelformacio.com
Interessats contactar amb:
Noemí Pujol Martínez
Consultora Formació Continua
T 93 245 29 22 – M. 691 40 89 27
npujol@tadelformacio.com
Al Maresme hi ha 3.841 joves d’entre 16 i 29 anys registrats com a aturats. A aquest col·lectiu s’adreça la Garantia Juvenil, una iniciativa de la Unió Europea per facilitar la inserció laboral dels joves a partir de diferents línies d’actuació. A la comarca, el CCM és una de les administracions referents, conjuntament amb l’ajuntament de Mataró i les Oficines de Treball del SOC. La Garantia Juvenil posa en marxa aquest mes de febrer diferents recursos per als joves que hi estan inscrits. Més de 350 places, distribuides en 13 programes d’actuació, per donar resposta a un ampli ventall de necessitats dels joves que volen incorporar-se al mercat laboral.
Només els joves que estiguin inscrits a la Garantia Juvenil poden accedir als recursos del programa. Per realitzar la inscripció es pot sol·licitar el suport de les Impulsores de la Garantia Juvenil. En el cas dels veïns de Mataró poden accedir-hi trucant al telèfon: 93 798 96 49 o a través del correu maresme@oficinajove.cat. Els joves de la resta de municipis de la comarca ho poden fer a través del Consell Comarcal del Maresme emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ.
Els requisits per poder-se inscriure són els següents:
Els ajuntaments que impulsen el Servei de Mobilitat estan a la teva disposició per atendre’t i orientar-te segons els dubtes i necessitats que se’t puguin plantejar. Contacta-hi!
Dirigit a tots/es aquells/es joves menors de 18 anys amb interès en el món de l’educació en el lleure, realitzant activitats amb infants i joves, com ara Casals d’estiu, Colònies, Campaments, Monitors voluntaris en associacions de Lleure, Casals infantils, ludoteques, menjadors escolars, etc.
Preu: 60 euros
Dates: Del 25 de juny al 5 de juliol de 2024
Les dades de violència masclista a Catalunya relacionades amb delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual del primer semestre de l’any reflecteixen que el 49% de les víctimes tenen menys de 20 anys i que el 21% dels agressors també es troben en aquesta franja d’edat. Són dades del Departament d’Interior que constaten la necessitat de promoure accions de prevenció entre els més joves. Amb aquest objectiu, el Consell Comarcal del Maresme, a través del Servei de Joventut, ha realitzat un procés de treball amb professionals de diferents àmbits, que culmina amb l’elaboració d’un dossier d’activitats perquè mestres i tècnics puguin treballar des d’una òptica preventiva les violències masclistes amb joves i adolescents.
Aquest recurs neix del treball multidisciplinar que durant l’any passat van dur a terme 15 professionals de Joventut, d’Igualtat, Serveis Socials i Ensenyament del Maresme amb la formació de l’ Associació Candela i el suport del Direcció General de Joventut.
A partir de l’anàlisi de com s’està abordant la violència masclista amb la joventut a la comarca, es va identificar la necessitat d’apostar per un enfocament educatiu i continuat, en el què els i les joves puguessin sentir-se identificats. Es van crear sis grups de treball que, després de rebre formació i assessorament, van dissenyar accions preventives en tres àmbits: la socialització de gènere, l’amor romàntic i relacions afectivo sexuals, i les relacions abusives. Dites accions es van ubicar en un itinerari curricular que relaciona les diverses temàtiques amb els grups d’edat que van del darrer cicle de primària fins a batxillerat/FP/cicles formatius. Així, per als nens i nenes de 6è de primària i 1er d’ESO es proposa treballar la corresponsabilitat a la llar; pels de 2n d’ESO el ciberassetjament i els sexpreading; pels de 3er d’ESO el mite de l’amor romàntic; pels més grans (batxillerat, cicles formatius i FP) el consentiment i assetjament en espais d’oci nocturn i la diversitat sexual i de gènere.
Pel tipus de metodologia aquestes activitats s’adeqüen tan als contextos formals com no formals d’aprenentatge. A més, s’ofereix una guia per a què els propis entorns educatius (equipaments juvenils, per exemple) puguin revisar les seves diferents dimensions (programació, dinàmiques, comunicació, i organització dels espais i recursos) amb una perspectiva de gènere.
El Consell Comarcal posa aquest recurs a l’abast de tothom des del web: www.ccmaresme.cat per tal d’avançar en polítiques de sensibilització i prevenció de les violències masclistes en adolescents i joves, una etapa de la vida en què es té una certa dificultat per identificar les situacions de violència i abús. A més, se sol considerar que la violència masclista és quelcom que tan sols succeeix en les parelles adultes i es tendeix a associar-la exclusivament amb l’exercici del maltracte físic. Les estadístiques, però, apunten la vulnerabilitat de joves i adolescents, un col·lectiu on el tipus de violència predominant és la psicològica, un tipus d’abús que, sovint, és més difícil de detectar.
És per això que l’itinerari curricular dissenyat aborda un ampli ventall de situacions que donen visibilitat a abusos que solen passar més desapercebuts com, per exemple, el sexpreading (enviament d’imatges íntimes de caràcter sexual d’una persona sense el seu consentiment), el ciberassetjament (difamació i assetjament a través de xarxes socials) o les violències que poden viure les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) per motiu d´orientació sexual, d’identitat de gènere o d´expressió de gènere.
L’objectiu és que els i les professionals disposin d’eines que els permetin capacitar els i les adolescents i joves per identificar fàcilment les violències masclistes i rebutjar-les.
En aquest treball, liderat pel servei de Joventut del Consell Comarcal, han participat professionals dels municipis d’Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Canet de Mar, Mataró, El Masnou i Palafolls.
El proper dimecres, 23 de novembre, en sessió híbrida (presencial i online), es durà a terme un taller per ajudar les persones llogateres a identificar les clàusules abusives o nul·les dels contractes de lloguer i a fer valer els seus drets.
Entre d’altres, es parlarà dels temes a tenir en compte en el moment de signar el contracte de lloguer d’un habitatge o quins drets té la persona llogatera en el moment que li comuniquen la no renovació del contracte. A més, es resoldran els dubtes que s’hi puguin plantejar.
La sessió presencial es farà a l’Espai Can LLaurador de Teià (Avda. José Roca Suàrez Llanos, 32-38) i la sessió virtual serà per Zoom.
INSCRIPCIONS: Cliqueu aquí
😀Nil i David
🛫Premià de Dalt /Premià de Mar
Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.
Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?
Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.
David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.
En què consisteix Peaceline?
David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.
Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.
Com us vau assabentar de l’oportunitat?
David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.
Teníeu informació de les altres rutes?
Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.
Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?
David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista
Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.
David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.
Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?
David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.
Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.
Qui hi pot particpar?
Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.
El programa està subvencionat?
Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.
Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?
Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.
Més informació a: https://www.peaceline.eu