Cursos subvencionats per a treballadors i aturats

Nom de l’entitat Mataró INN Sector/especialitat professional Habilitats directives, Qualitat Mediambiental i Marqueting i vendes Municipi on es realitza el curs/acció Mataró Nom del centre on s’imparteix Training Tutor Adreça Jaume Balmes, 37  08301 Mataró Data d’inici 01-11-2018 Data de finalització 31-12-2018 Horari (dies de la setmana i hores/dia) a determinar a cada curs Total d’hores a determinar a cada curs Requisits d’accés a determinar a cada curs Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció diploma d'aprofitament Termini d’inscripció fins a començar el curs Com s’ha de fer la inscripció? Presencialment a les oficines Documentació a lliurar Es sol.licitarà: Fitxa d´alumne, Fotocòpia de DNI i Fotocòpia d´una nòmina o rebut actualitzat del pagament a la Seguretat Social en el cas dels treballadors i autònoms del mes d’inici del curs, i document DARDO per als aturats.

OPERACIONS DE MANTENIMENT DE VEHÍCLES

Nom de l’entitat Cambra de Comerç de Barcelona Enllaç a l’acció www.garantiajuvenilcambra.org Sector/especialitat professional Auxiliar mecànic Si forma part de la Garantia Juvenil, indiqueu el nom concret del programa PICE – Garantia Juvenil Municipi on es realitza el curs/acció Mataró Nom del centre on s’imparteix Delegació Cambra de Comerç de Mataró Adreça TecnoCampus Data d’inici 17-09-2019 Data de finalització 18-11-2019 Horari (dies de la setmana i hores/dia) De dilluns a divendres – 5 hores – Total d’hores 215 Requisits d’accés Estar inscrit i ser beneficiari de Garantia Juvenil (complir els requisits) Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Una vegada finalitzat i superat el curs s'obté el diploma d'aprofitament de l'acció formativa realitzada. Termini d’inscripció 16/09/2019 Com s’ha de fer la inscripció? Enviant correu electrònic : cursospice@cambrabcn.org o WhatsApp: 619 47 74 11 Documentació a lliurar Certificat Garantia Juvenil Més documentació En finalitzar els mòduls formatius, els participants seran capaços de realitzar tasques rutinàries de: mecanitzat bàsic, desmuntar, muntar i substituir elements mecànics i elèctrics simples del vehicle, sota supervisió.

CP ACTIVITATS ADMINISTRATIVES EN RELACIÓ AMB EL CLIENT (NIVELL 2)

Nom de l’entitat ADAMS FORMACIÓ Enllaç a l’acció https://www.adams.es/cursos-gratuitos/gestion-empresas/adgg0208-activitats-administratives-relacio-amb-client-/27720#.XZyW0CZ7nGg Sector/especialitat professional Administració i gestió Municipi on es realitza el curs/acció Barcelona Nom del centre on s’imparteix Adams Formació Adreça Bailèn, 126 008009 Barcelona Data d’inici 12/12/2019 Data de finalització 22/06/2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) De dilluns a divendres de 09 a 15h Total d’hores 840 hores Requisits d’accés Graduat escolar, ESO o equivalent Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Certificat de professionalitat (nivell 2) Termini d’inscripció 05/12/2019 Com s’ha de fer la inscripció? A través de la web Documentació a lliurar

– Fotocòpia DNI
– Full d’inscripció al SOC (DARDO),
– Titulació oficial homologada
– Currículum vitae

Més documentació La competència general d'aquest certificat és realitzar tasques de recepció i gestió administrativa derivada de les relacions amb el públic o client, utilitzant els mitjans informàtics, i en cas necessari, una llengua estrangera.

 ATENCIÓ AL CLIENT DEL PETIT COMERÇ EN LLENGUA ESTRANGERA 

Nom de l’entitat Idfo (institut per al desenvolupament de la formació i l’ocupació) Enllaç a l’acció https://www.idfo.com/curso/atencio-al-client-del-petit-comerc-en-llengua-estrangera–angles/3077 Sector/especialitat professional IDIOMES Municipi on es realitza el curs/acció Mataró Nom del centre on s’imparteix

Idfo Mataró

Adreça Plaça de les Tereses, 17 4a planta. Mataró Data d’inici 30-04-2020 Data de finalització 18-07-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) Dimarts i Dijous de 14:30 a 16:30h Total d’hores 30 Requisits d’accés

En aquest curs NO es poden inscriure treballadors de l’Administració pública.

Curs per a treballadors/es en actiu amb places limitades per desocupats.

En el cas de persones en actiu ES IMPRESCINDIBLE que l’empresa en la qual  treballen disposi de centre de treball a Catalunya.

Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diploma o Certificat d’aprofitament Termini d’inscripció Del 19-12-19 al 27-04-20 Com s’ha de fer la inscripció?

A través de l’enllaç:
https://www.idfo.com/curso/atencio-al-client-del-petit-comerc-en-llengua-estrangera–angles/3077
Fes clic a inscriure’s i segueix les indicacions:

Documentació a lliurar

Treballadors/es en actiu:
– fotocòpia dni per les 2 cares (en vigència)
– fotocòpia capçalera de la Nòmina o rebut autònom del mes d´inici del curs o del mes anterior

Treballadors/es en situació d’atur:
– fotocòpia dni per les 2 cares (en vigència)
– fotocòpia dardo (document de renovació de la demanda del soc)
– document oficial on aparegui el nº de seguretat social (nòmina antiga i/o primera pàgina de l´informe de vida laboral)

Més documentació Ser capaç d´atendre a un client/a en un establiment comercial utilitzant l’anglès.

NETEJA EN ESPAIS OBERTS I INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Nom de l’entitat Fundación Laboral de la Construcción Enllaç a l’acció https://www.cursosenconstruccion.com/cursos-gratuitos/cataluna?term=MF1313_1%3A%20LIMPIEZA%20DE%20ESPACIOS%20ABIERTOS Sector/especialitat professional CONSTRUCCIÓ Municipi on es realitza el curs/acció BADALONA Nom del centre on s’imparteix

Fundación Laboral de la Construcción

Adreça AVDA. DE LA COMUNITAT EUROPEA, 32 Data d’inici 27-04-2020 Data de finalització 12-06-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) DE DILLUNS A DIVENDRES DE 15:00 a 18:00h Total d’hores 210h Requisits d’accés Para acceder a certificados de profesionalidad de nivel 1 de cualificación profesional no se exigirá requisito académico ni profesional alguno. Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció DIPLOMES APROFITAMENT Termini d’inscripció 7 dies abans de l'inici del curs Com s’ha de fer la inscripció? Entregar documentació o bé en persona a la nostra oficina o bé per e-mail a cllorente@fundacionlaboral.org Documentació a lliurar
  • Complimentar fitxa d’inscripció.
  • Còpia DNI/NI.
  • Còpia dardo INEM.
Més documentació Realizar las labores de limpieza en espacios abiertos, instalaciones y equipamientos industriales, utilizando los medios, útiles y vehículos de tonelaje inferior a 3.500kg, adecuados a cada espacio y/o equipamiento para alcanzar la consecución de un óptimo nivel de limpieza, higiene y ornato

Tallers de Mobilitat Internacional a l’abril!

Amb la intenció d’acostar les diferents opcions i alternatives de mobilitat a les persones joves, des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme es programen, mensualment, tallers monogràfics de temàtiques diverses.

Els tallers s’adrecen als i joves del Maresme que volen explorar i conèixer millor el món de la mobilitat internacional com una alternativa en el seu procés d’aprenentatge vital i formatiu.

A l’abril és un bon moment per començar a planificar l’estiu. Les opcions per fer estades a l’estranger durant l’estiu són molt diverses: camps de treball, feina temporal, estudiar idiomes, viatjar… Amb els tallers de mobilitat programats per aquest mes podràs saber-ne una mica més i, si et quedes amb dubtes, a l’assessoria et podrem orientar de forma més personalitzada perquè t’acabis de decidir.

Consulta la programació des d’aquest enllaç.

Reptes està de Ruta!

Visita o programa l’exposició Reptes!

Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.

 

Maresmencs i maresmenques al món


😀Elià i Guim

🛫Vilassar de Mar

🛬Món

✅Viatge alternatiu

MENÚ


Tres anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.

Què us va portar a iniciar el viatge?

Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.

La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.

Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.

A què us dediqueu?

(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”

(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.

Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.

Amb què comptàveu en el moment de marxar?

Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.

Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.

Quines van ser les primeres sensacions?

Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!

Com ho fèieu per subsistir?

El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.

La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.

No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.

Què us deia la gent que us trobàveu?

Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.

En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?

Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.

Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.

On us va enganxar la Covid?

Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.

Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.

Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.

El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.

(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.

Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!

Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld


Publicat al Butlletí de maig del 2021

Nou ajuntaments de la comarca realitzen un estudi per conèixer la realitat juvenil al seu municipi

 


Nou ajuntaments de la comarca han iniciat un projecte d´anàlisi i diagnòstic de la realitat juvenil, amb l´objectiu d´ordenar, desenvolupar i millorar les polítiques municipals de joventut, mitjançant els Plans Locals de Joventut. Els ajuntaments d´Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera, amb el suport del Consell Comarcal, han destinat recursos tècnics per al coneixement de les necessitats, característiques, mancances i oportunitats de la població jove d´entre 15 i 29 anys, que sumen un gruix de 19.000 persones.


En la primera fase del diagnòstic, abordat a partir d´estadístiques de població del Cens i del Padró continu d´habitants, s´hi han afegit els ajuntaments d´Arenys de Munt, Palafolls i Teià, i s´ha comptat amb l´assessorament de l´Observatori Català de la Joventut. Al llarg de la segona fase, basada en metodologies qualitatives, es faran 22 grups de discussió amb joves i 9 amb professionals relacionats amb les temàtiques estudiades: habitatge, salut, participació, formació i treball. Aquesta iniciativa s´emmarca dins el Pla Comarcal del Maresme per a l´any 2004, aprovat el passat mes de març pel CCM, Pla que es proposa com a fita principal la de facilitar als ajuntaments de la comarca recursos i suport que afavoreixin el desenvolupament de polítiques locals de joventut, tasca que desenvolupa des de l´any 2001 a través de l´Oficina de Serveis a la Joventut.

Un estudi aconsella avançar els programes d’orientació professional i acadèmica per reduir el risc d’abandonament prematur dels estudis

  


En els darrers temps, s’ha començat a estendre per la nostra societat l’expressió: “generació Ni-Ni” per definir aquells joves que “ni estudien ni treballen”. Des del Consell Comarcal s’ha volgut conèixer quina és la realitat dels joves maresmencs quan finalitzen el període d’educació obligatòria i com viuen l’etapa de transició escola-treball. L’estudi, entre d’altres aspectes, detecta un elevat abandonament escolar abans de finalitzar 4rt d’ESO i apunta la necessitat d’avançar el procés d’orientació sobre itineraris formatius (que majoritàriamant es du a terme a l’últim curs de l’ESO) per evitar aquesta situació i que els joves deixin la secundària tenint poques expectatives d’ocupabilitat.


El Consell Comarcal del Maresme, a través del Servei de Joventut, està duent a terme el projecte Xarxa de Transició Escola-Treball, en la qual hi participen 24 ajuntaments de la comarca. Aquest projecte té per objectiu contribuir a garantir que tant els ajuntaments com d’altres agents de la comarca donin resposta activa a les necessitats dels joves en risc d’abandonament dels estudis. Per tal de conèixer com i en quina etapa inicien els joves maresmencs el procés de transició dels estudis al món laboral, el Consell Comarcal va encarregar a la Fundació Ferrer i Guàrdia un estudi que es va centrar en l’anàlisi dels estudiants que van finalitzar la seva formació obligatòria al llarg del curs 2008-2009 (uns 3.900) i en el seguiment el curs 2009-2010 d’aquells joves que han optat per formació ocupacional, que treballen o que no han definit encara el seu itinerari formatiu. En concret, s’ha recollit informació de 600 joves maresmencs i se n’ha fet el seguiment de gairebé el 25% d’ells. El resultat ha estat un pormenoritzat estudi de 220 pàgines. Entre els joves dels quals se n’ha fet un seguiment, hi ha un 6% que han indicat que ni estudien ni treballen i, entre els que han optat per continuar estudiant, un 12% no sap encara què farà en acabar aquest curs escolar. D’altra banda, un 40% dels joves pensen que no tenien suficient informació sobre les diferents opcions que es poden fer en acabar els estudis d’ESO. Els autors extreuen diverses conclusions. La dada que més els va sobtar va ser la constatació que el 24,3% dels joves que es trobaven matriculats a 4rt d’ESO en els 18 centres públics del Maresme que han format part de la mostra de l’estudi no es trobaven a l’aula en el moment en què es va realitzar l’estudi i, per tant, hi havia indicis d’abandonament prematur del sistema educatiu. Això els fa recomanar que l’inici del programa d’orientació professional s’avanci per poder preveure i actuar per evitar aquestes situacions d’abandonament prematur de les classes. L’estudi també recull una manca de formació especialitzada per a l’orientació en els i les encarregades d’aquesta tasca en els centres educatius de secundària i s’apunta la idea de la sobrecàrrega de feina entre els i les professionals que realitzen aquesta funció. Fet que fa que una tercera part dels joves enquestats tingui la percepció de no haver rebut una orientació professional des del seu centre docent. Per això s’apunta la necessitat de realitzar una formació específica del professorat per poder desenvolupar tasques de tutorització i acompanyament. Un tercer aspecte és el del paper de les famílies. Gairebé el 95% dels joves afirmen que els han donat orientació des de l’entorn familiar. Només un 5% han indicat que des de casa (pares, familiars, etc) no han rebut cap consell o informació sobre el seu itinerari laboral o formatiu. Aquestes dades porten els autors de l’estudi a apuntar la necessitat d’implicar i formar les famílies per a que siguin capaces d’orientar els seus fills/filles. Han estat objecte de l’estudi alumnes dels següents centres de secundària: IES Damià Campeny, IES Pla d’en Boet, IES Josep Puig i Cadafalch, IES Miquel Biada, IES Thos i Codina i IES Alexandre Satorras de Mataró; IES d’Argentona; IES d’Alella; IES Jaume Almera de Vilassar de Dalt; IES Vilatzara de Vilassar de Mar; IES Els Tres Turons d’Arenys de Mar; IES Domènec Perramon D'{N}Arenys de Munt{N}; IES Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; IES Bisbe Sivilla de Calella; IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar; IES Thalassa de Montgat; IES Llavaneres de Sant Andreu de Llavaneres i IES Lluís Companys de Tordera
Podeu ampliar informació, consultant l’estudi elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia:
 

Clic aquí per a pdf