El Mapa de recursos formatius i d’orientació per a joves del Maresme es reinventa

El Mapa de recursos formatius i d’orientació per a joves del Maresme és una iniciativa del Servei Comarcal de Joventut que forma part del Maresme en Mapes, un projecte que recull sectorialment els recursos adreçats a joves que existeixen a la comarca. L’objectiu és que trobin en un mateix espai tota l’oferta de proximitat que tenen al seu abast.

En aquesta línia, una peça clau és la formació i l’ocupació i aquesta és la informació que recull el Mapa de recursos formatius i d’orientació: les ofertes formatives (presencials i online) i els programes d’orientació que s’ofereixen en els diferents municipis maresmencs i entorn.

Aquesta eina estrena imatge i millora el procés de cerca utilitzant filtres que faciliten al jovent accedir més facilment a aquella informació que necessita. A més, facilita informació dels diferents recursos i serveis públics que treballen en el territori per assessorar i acompanyar el jovent: oficines de treball, programes de suport a l’ocupació juvenil, oficina d’orientació educativa, serveis locals de joventut, serveis locals d’ocupació, oficina tècnica laboral…..

El Mapa, a més, presenta un doble canal ja que també ofereix a les entitats la posibilitat d’incorporar les seves ofertes adreçades al jovent.

A més, de Recursos formatius i d’orientació per a joves, el Maresme en Mapes també ofereix els de Serveis de joventut i d’equipaments juvenils, el de festes, el de joves artistes i el dels ajuntaments del Maresme

Curs de Monitor/a i Premonitor/a de lleure – Mataró

Tot a punt per la nova edició d’hivern dels cursos de formació en el lleure. Consulta la programació dels intensius de Nadal i aprofita les vacances per formar-te!

– Curs de premonitors/es de lleure infantil i juvenil (PREINSCRIPCIONS A PARTIR DEL 25 DE NOVEMBRE)
– Curs de monitors/es de lleure infantil i juvenil (PLACES EXHAURIDES)

Tens dubtes o necessites més informació? Posa’t en contacte amb l’Oficina Jove del Maresme – Sidral

T. 937 98 96 49
M.621 25 04 84
correu electrònic: maresme@oficinajove.cat

 

Pineda de Mar, primer municipi on es pot veure l’exposició “Que no et venguin la llauna”

L’exposició “Que no et venguin la llauna” comença a rodar pel Maresme i Pineda de Mar és el municipi on fa la primera parada. Es pot visitar fins al 9 de novembre a can Jalpí. La seva ruta posterior, fins a l’abril de 2025, passarà per Caldes d’Estrac (11-25 de novembre), Argentona (9-30 de desembre), Arenys de Munt (13-24 de gener de 2025), Vilassar de Mar (26 de gener-23 de febrer de 2025) i Santa Susanna (24 de febrer – 16 de març).

Aquesta exposició forma part de la campanya general que sota el mateix nom ha impulsat l’oficina Jove del Maresme per afavorir els hàbits saludables i despertar l’esperit crític del jovent davant dels missatges publicitaris que promouen falsos mites a l’entorn de les begudes energètiques.

La campanya, que es va presentar el passat mes d’abril, ha estat molt ben acollida per part de professionals de la infermeria del programa Salut i Escola, nutricionistes i referents de salut comunitària que han trobat en “Que no et venguin la llauna” una bona eina per treballar la prevenció i els hàbits saludables entre el jovent.

També s’hi han interessat diferents entitats que desenvolupen la seva activitat amb jovent. Justament aquesta setmana, la campanya s’ha presentat a la Taula Comarcal d’esports 2024, organitzada pel Consell Esportiu del Maresme, que es va celebrar a Canet de Mar

Les dades apunten que gairebé la meitat dels joves d’entre 14 i 18 anys consumeixen regularment begudes energètiques i, sovint, desconeixen els efectes perjudicials que un consum excessiu pot tenir sobre la seva salut. La moda, la publicitat i les falses creences estan convertint aquestes begudes en un hàbit per a molts adolescents abans de l’entrenament del gimnàs, abans d’un examen i, fins i tot, en moments de lleure barrejades amb alcohol.

“Que no et venguin la llauna” facilita informació en diferents suports (material audiovisual, plafons, flyers…) que convida a la reflexió sobre la societat de consum i com el mercat genera necessitats acompanyades d’una estratègia de venda. Tot el material generat es pot consultar a l’espai web de la campanya on també s’ha publicat una guia de dinamització per ajudar els i les professionals en el treball de la prevenció i promoció de la salut entre les persones joves.

Tot el material gràfic i visual de la campanya (video, plafons, cartell, flyer, il·lustracions…) ha estat elaborat per Rafa Aguilera i Maria Agüero, dos joves de la comarca inscrits al Mapa de Joves Artistes del Maresme.

A més del Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró, participen en el projecte: l’Agència Catalana de la Joventut i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Pineda de Mar, el Consell Esportiu del Maresme, l’Institut Català de la Salut, la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, i els Ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, a través del Servei Intermunicipal LA RULA.

Curs de Monitor/a de lleure infantil i juvenil – Cabrera de Mar

Durant aquest Nadal, del 21 de desembre de 2024 al 4 de gener de 2025, la Fundació Pere Tarrés imparteix a Can Martinet, Cabrera de Mar, un curs intensiu de monitora/a de lleure!

· Formació semi-presencial amb 100 hores presencials, 25 hores virtuals i 25 hores de memòria online, més una etapa pràctica de 160 hores.

· Joves empadronats a Cabrera de Mar (18-30 anys) i persones del Servei Local d’Ocupació: 196 €

· Resta de participants: 245 €

· Inscripcions obertes! Contacteu amb Can Martinet al 93 737 99 59 / 674 36 12 44 o escriviu un mail a dinamitzadora@cabrerademar.cat.

Més informació

Inscripcions

 

Curs de Monitor/a de lleure – Mataró

Aprofita les vacances de Nadal i forma’t en el lleure!

OrientActiva imparteix aquest curs de monitor/a de lleure gratuït a Mataró per a persones de 18 a 29 anys en situació d’atur. Consulta tota la informació al seu cartell!

Inscripcions

 

Curs de Monitor/a de lleure – Arenys de Mar

El curs de monitor/a de lleure prepara l’alumne per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil, capacitant-lo per organitzar, dinamitzar i avaluar aquestes activitats en el marc de la programació general d’una organització educativa.

Aquest curs s’imparteix de manera gratuïta al Centre Cívic el Calisay d’Arenys de Mar. Consulta la informació completa al seu cartell!

Inscripcions

 

Curs de monitoratge poliesportiu amb accés al ROPEC – Mataró

El Consell Esportiu del Maresme, amb la col·laboració de l’Escola Catalana de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, organitza el CURS DE MONITOR/A D’ACTIVITATS DE DINAMITZACIÓ EN L’ÀMBIT POLIESPORTIU amb accés al ROPEC (Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya).

Aquest curs dota dels coneixements i capacitats per entrar al món laboral al personal que s’encarrega de la dinamització i el desenvolupament de les activitats esportives o poliesportives (promoció, esport escolar, patis oberts, casals i campus esportius, activitats poliesportives…) a ajuntaments, associacions de mares i pares d’alumnes, centres educatius, associacions esportives escolars, consells, clubs i entitats esportives.

El curs dota de 100 hores de docència en format semipresencial i 150 hores de pràctiques que es desenvoluparan a una entitat esportiva. Un cop superat el curs i les pràctiques es podrà tramitar el registre al ROPEC, condició per a poder treballar dins l’àmbit esportiu.

Inscripcions

 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Raquel

🛫 Mataró

🛬Anglaterra

✅ Feina

La Raquel ens explica la seva experiència treballant a Oxford.

La Raquel Ferrer Peña és una jove de 28 anys de Mataró que actualment es troba vivint i treballant a Oxford (Anglaterra).

Quan vas arribar?

Vaig arribar el setembre del 2016.

Què vas anar a fer?

Volia anar a treballar però em feia por anar a l’aventura sense conèixer realment la situació laboral o com de complicat seria aconseguir una casa, etc. així que vaig optar per fer d’au pair per començar i veure com anava.

Què estàs fent?

Actualment estic treballant de mestra de primària a una escola amb nens amb problemes emocionals i de conducta, però abans vaig estar treballant de Teaching Assistant (ajudant a la classe, una mena de vetlladora) a dues escoles d’educació especial.

Que vas fer abans de marxar?

Un cop vaig decidir on aniria em vaig informar una mica de la zona i de les opcions que oferia Oxford. Vaig afegir-me a grups d’espanyols a facebook per veure què es parlava per allà i sobretot vaig parlar amb la família amb la qual viuria per veure el que s’esperava de mi i anar una mica més tranquil·la amb el que em trobaria.

Visat, permisos, recerca de feina…

A Anglaterra (aquesta és la situació actual abans del Brexit, ara tot pot canviar) amb un passaport o DNI espanyol no tens cap problema i no s’ha de demanar visat ni res enrevessat. És molt senzill perquè no s’han de fer tràmits de cap mena per anar a viurehi.

La situació laboral a Anglaterra varia molt segons la zona on vagis. Al nord tot és més barat però també hi ha menys oportunitats laborals, al sud –en especial les zones properes a Londres i a la mateixa capital- hi ha força més feina que al nostre país. A Oxford, en concret, no hi ha pràcticament atur però també és una ciutat molt cara.

Quines dificultats has trobat?

La veritat és que he tingut molta sort i m’he trobat amb pocs contratemps, o poc seriosos. Al principi la família em va ajudar en tot i després a poc a poc vaig anar espavilant-me quan ja em sentia més segura i sabia més de què anava la cosa. Conduir per l’altre cantó, per exemple, em va costar força.

Però en general em sento afortunada perquè la gent i amics que m’he trobat pel camí sempre m’han donat un cop de mà. Es fa molta pinya quan s’està fora de casa perquè tothom està enla mateixa situació que tu.

Cal dir que no he trobat que hi hagi grans xocs culturals però potser un dels més evidents és la manera que tenen de demanar les coses o dirigir-se a altres persones. Són molt correctes i de vegades costa molt “llegir-los” i desxifrar el que volen dir. Potser volen que facis una tasca però t’ho pregunten d’una manera que penses que tens l’opció de dir que no. I realment no és una pregunta ni tens alternativa, estan esperant que ho facis tot i que no t’ho diguin com una ordre. I això pot portar a alguna confusió a l’inici.

També els costa molt dir que no i ser directes. Al principi especialment quan no coneixes aquests codis pots semblar mal educat perquè nosaltres diria que en general som força més transparents i no donem tantes voltes per dir una cosa. Un cop ja saps com va, trobo que no tens problemes.

Que has fet per solucionar-les?

Donar-me temps, parlar amb ells i entendre quina és la seva manera de fer per a intentar integrar-me tot el que puc. És una mica un exercici de pràctica i error fins que saps com fer-te entendre i com actuar per evitar malentesos. Crec que alguns d’ells també han intentat fer un esforç per saber d’on vinc i entendre que en algunes qüestions tenim maneres diferents d’expressar-nos i tots hem de ser una mica flexibles i tolerants amb els altres. El respecte i la comunicació són vitals per a solucionar petits conflictes que puguin sorgir en el dia a dia.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Internet està atapeït de webs, blogs, etc. d’experiències d’altra gent que poden ser molt útils sobretot al principi per saber com aconseguir el número de la seguretat social, com obrir el compte del banc i aquests tipus de tràmits.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que siguin oberts de ment, estiguin preparats per a conèixer gent de tot el món i tinguin ganes d’aprendre i de treballar dur. Potser al principi en feines que no siguin la seva però amb paciència i anglès tot s’aconsegueix!

Quins motius et van fer marxar?

Un cop vaig acabar la carrera tenia clar que volia conèixer món i viure experiències fora de casa, perquè sempre hi ha temps per tornar però si no ho feia en aquell moment m’acabaria acomodant en la meva zona de confort i em costaria molt més moure’m. La falta d’oportunitats La colla d’Spanish a Oxford laborals a Catalunya/ Espanya també va ser un factor que va influir en la presa de la decisió, o en el fet de portar més temps del que em plantejava en un inici. Tot i que si aquí el panorama hagués estat millor crec que també hauria marxat perquè és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i sempre he somiat en viure en altres països i veure món.

Com vius l’experiència fins al moment?

De manera molt positiva i com un aprenentatge constant on em puc permetre equivocar-me i arriscar perquè ara és el moment de fer-ho. Em sento molt lliure i sempre tinc l’opció B de tornar a casa si veig que això en algun moment ja no m’omple. Em sento molt agraïda de tenir aquest segon món en el que sóc una persona diferent de la que sóc quan estic a casa. Amb reptes diferents als que hi ha a Catalunya (una llengua que no és la meva materna, lluny de casa, etc) però que m’ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva i a intentar desenvolupar habilitats i a superar obstacles que no em trobaria a casa. Tot i estar lluny de la gent que estimo, amb les noves tecnologies em sento molt propera a ells i tot i que em perdo moments en què m’agradaria estar allà, crec que l’experiència de moment val la pena.

Quins aspectes hi destaques?

La feina, les oportunitats laborals, la formació que t’ofereixen… La multiculturalitat està present en tot el país i en aquest sentit es nota que la gent està molt més acostumada a tenir persones d’arreu del món. També la serietat que tenen, tot és molt més formal –tot i que s’ha de fer paperassa per a qualsevol cosa.

Que trobes a faltar?

Trobo a faltar a la família, els amics, el menjar, el temps… i el mar! Moltíssim. Els hiverns són molt llargs aquí i de vegades es fa dur.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

I tant, feu-ho! No recomanaria Anglaterra específicament sinó qualsevol país al que vulgueu anar i us cridi l’atenció. Viure a un altre lloc és una experiència brutal i et dona l’oportunitat de créixer a nivell personal. Jo he après molt a llençar-me més a la piscina i a gaudir del que hi ha en cada moment, a conèixer a gent que en algun punt ja no tornaré a veure, i també a apreciar més les coses que abans no valorava a casa. Amb les seves coses bones i dolentes, valoro molt positivament aquests (ja) 3 anys a Anglaterra. Tot i que m’agradaria en algun moment tornar a casa encara sento que tinc ganes d’explorar altres indrets i de posar-me a prova a mi mateixa. Si us ho esteu pensant, no us quedeu amb les ganes perquè fins i tot dels moments difícils se’n treuen grans lliçons i t’ajuden a avançar. Endavant!

Publicat al Butlletí de gener de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

😀Fernando

🛫 Mataró

🛬Marroc

✅ Estudis

El Fernando ens explica el seu projecte de final de curs al Marroc.

Quan hi vas arribar?

Vaig arribar al Marroc a l’abril del 2015.

Què hi vas anar a fer?

Un projecte de final de curs on analitzaríem la situació social del Marroc i les organitzacions i ajuts socials que existeixen. Anava amb els companys de curs de segondel CFGS d’integració social. Una vegada allà ens van dividir en petits grups on cadascú tenia el seu propi guia natiu. Els guies eren estudiants de filologia hispànica i eren voluntaris o utilitzaven l’experiència per després fer els treballs.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Com anava amb l’institut i l’estada era d’una setmana, només necessitàvem el passaport en vigor.

Quines dificultats vas trobar? Que vas fer per solucionar-les?

No sé si es poden anomenar dificultats, però, la “dificultat” més evident és l’idioma. Em va sorprendre la quantitat de gent que sabia parlar castellà, i doncs, no era tan difícil entendre’ns. També el seu idioma no és gens difícil d’aprendre, i encara que jo tenia alguna noció prèvia, es pot aprendre ràpidament algunes paraules que et serveixen pel dia a dia més proper. Una altra “dificultat” pot ser l’ús d’una moneda diferent, però com 1 euro són 10 dírhams, t’acostumes ràpidament a fer els comptes.

On vas trobar ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Abans del viatge vam tenir una sèrie de sessions informatives sobre el Marroc, que feia un noi que després va ser un dels guies. En aquestes sessions ens va parlar una mica de l’història del Marroc, com era allà la vida i recomanacions i consells per a l’estada. Després per la meva part, vaig ampliar aquesta informació navegant per internet, més que vídeo i informació general, crec que el més profitós és llegir les experiències d’altres persones, ja que és més proper a la veritat que et trobaràs.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Primer jo recomanaria una visita turística al país, però no només al cas del Marroc, sinó a tots els països on es tingui al cap anar a viure, això pot donar una perspectiva en primera persona del lloc, i és molt més realista que buscar informació a internet. També entendre que encara que no és un altre planeta, si tenen costums diferents i que el tema religiós és molt fort allà, potser no tothom es pot acostumar a això i cal investigar-lo abans.

Com vas viure l’experiència?

En general el viatge ha sigut una experiència única que he pogut compartir amb amics, companys de classe, acompanyants i professors. Realment al principi estava una mica escèptic sobre si estaria bé i a gust. Encara que m’agrada viatjar, és un viatge d’estudis amb moltes coses a fer, i el fet de conviure 4 dies amb gent diferent, que excepte uns pocs, només estic amb ells en l’àmbit escolar. Però una vegada allà i ara des de la perspectiva del passat, he de reconèixer que vaig estar molt a gust i vaig gaudir molt, era com casa meva, em sentia molt lliure i content amb tot i tothom, això em va sorprendre molt gratament, fins i tot tinc ganes de tornar a viure una experiència similar.

Quins aspectes hi destaques?

La gent va ser molt agradable i propera, encara que si és veritat, que alguns s’intentaven aprofitar amb els preus pel fet de ser estranger. Cal destacar el caràcter i comportament de les gents del Marroc. Lògicament tothom és diferent en l’àmbit individual, però si crec que hi ha diferències generalitzades entre la gent del Marroc i a Espanya, per exemple. Òbviament ve donada per les diferències culturals, socials, religioses, etc.

Segons la meva observació, al Marroc les persones són molt properes entre elles, no tenen cap vergonya de fer certes coses en públic com gestos afectuosos, sobretot entre homes. Tenen menys prejudicis i estan més disposats a conèixer nova gent, noves cultures i noves maneres d’observar i veure el món, encara que després no les adaptin a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, ells eren molt més sociables que nosaltres, ja que feien molta vida al carrer xerrant i fent coses junts, aquí som més individualistes i perdem més temps veient la televisió o fent ús de les tecnologies. En el món occidental sembla que ni donem aquesta oportunitat de conèixer, tenim recel de la gent que no coneixem, fins i tot de la que coneixem, ja que sempre pensem que volen fer-nos algun tipus de mal. Em va sorprendre lo religiosos que són i com compleixen estrictament els seus dogmes, cosa que jo, al no ser religiós, veia excessiu.

Però vaig aprofitar per aprendre i investigar sobre la religió musulmana i vaig descobrir que molts dels prejudicis que aquí tenim no són reals, pot ser en els bàndols més extremistes, però no a la societat general. Per exemple, l’Alcorà no diu res sobre la submissió de les dones, de fet,La dona té els mateixos drets i deures que l’home.

D’altra banda em va sorprendre el menjar, tot portava moltes espècies i al no estar-hi acostumat, era una bomba per l’estómac. Molts dels companys es van posar malalts, però això no treu que estava tot boníssim i amb sabors molt diferents. També ens van recomanar veure aigua embotellada, ja que l’aigua d’allà podia tenir bacteris diferents i també fer mal a l’estómac.

Pel que fa a l’organització de l’estada, la divisió en petits grups em va semblar molt bona idea. Així teníem una atenció més especialitzada, i és cert que amb menys gent els temps i les activitats en generals es poden organitzar millor.

Els acompanyants van ser la millor part del viatge, gràcies a ells crec que tothom va aprendre molt ja que no hi ha res com que t’expliquin la cultura la gent que la practica, eren molt amables i protectors, fins i tot tinc contacte amb tots per les xarxes socials i hi parlo habitualment.

A nivell de visites, em va semblar bastant complet, a nivell acadèmic, tres centres de diferents col·lectius, a nivell turístic la medina, una sinagoga, el hamam, el mirador, cases decorades al estil àrab, l’herbolari, palau reial, etc.

Que hi vas trobar a faltar?

Vaig trobar a faltar visitar alguna Mesquita, però per als estrangers no era possible d’entrar-hi. Per la resta bastant complet, he pogut conèixer els diferents espais que conformen aquesta cultura.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

És un viatge que marca i que m’agradaria tornar a fer. Aquests són les veritables experiències de la vida que fan que una persona creixi i obri la seva ment. Recomano molt gratament els joves almenys visitar el país, però no només com a turista, sinó també vivint el dia a dia amb la gent i veient com és la seva realitat, que d’altra banda, dista molt de com la veiem a Espanya, plena de prejudicis i estigmes. És una cultura diferent i depèn de cadascú els seus gustos i necessitats, però com experiència va ser única i no m’importaria gens fer una estada més llarga al país i penso que tothom hauria de viure-la.

Publicat al Butlletí de febrer de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

😀Júlia

🛫 Tiana

🛬Tanzània

✅ Feina

Júlia, una mestra treballant a una ONG de Tanzània.

A finals de juny de 2017 m’endinsava a la meva primera aventura africana. Més de 24 hores de vols i escales per davant, però moltes ganes de veure què em portaria aquesta experiència. Marxava dos mesos, tota sola, a fer un voluntariat a una escola a Tanzània, que forma part d’una ONG tanzana, Blue Sky School, però que compta amb una directora espanyola que és la que coordina el programa de voluntariat.

Jo sóc mestra, així que al buscar projectes em centrava en què fos preferiblement a una escola. És difícil fer-se una idea de què et trobaràs, com serà i sobretot com et sentiràs (per molta recerca prèvia que hagis fet), però el treball de preparació previ, en cas que vagis a un projecte de cooperació com pot ser una escola, és essencial. El període d’adaptació al país serà inevitable, però la implicació que tindràs tu amb l’organització pot començar abans de viatjar.

Abans de marxar, la preocupació més gran van ser les vacunes que havia de posar-me. A Tanzània no és obligatòria la Febre Groga, però si fas escala en algun país com Etiòpia has de tenir-la igualment. Al centre de salut da malalties tropicals van assessorar-me i van posar-me les vacunes que consideraven necessàries d’acord amb la zona a la qual viatjava i la durada de l’estada. El visat s’aconsegueix un cop baixes de l’avió a l’aeroport de destí, així que no vaig haver de preocupar-m’hi abans d’hora.

Jo sempre he sentit una debilitat especial per Àfrica, una curiositat innata que sabia voldria explorar en algun moment de la meva vida. L’oportunitat perfecta es va presentar l’estiu de 2017, ja que com treballava en aspectes relacionats amb l’educació tenia dos mesos de vacances per davant i tenia prou estalvis com per permetre’m no treballar aquell estiu

Des d’aquell moment la meva vida va fer un tomb. Al final de l’estiu vaig tornar cap a casa, però la meva ment es va quedar d’alguna manera a Tanzània. Tant va ser així, que vaig tornar-hi tres setmanes el desembre de 2017. Però tampoc en vaig tenir prou. A finals de juny de 2018 tornava a fer les maletes per tornar a marxar a Tanzània, sempre al mateix projecte. Aquest cop volava per 3 mesos, que han acabat convertint-se en 8 i segueixo aquí amb intenció de quedar-m’hi encara més temps.

El dia d’avui treballo com a coordinadora de l’escola en la qual he estat fent el voluntariat des del principi. És un projecte preciós, una escola que es troba en una zona rural a la regió d’Arusha i que sorgeix de la necessitat de les famílies de la zona, que no tenen els mitjans necessaris per pagar l’educació dels seus fills i filles. I avui en dia ja compta amb gairebé 500 alumnes!

Per descomptat, trobo a faltar la meva família i a les meves amigues i amics, amb els que intento estar en contacte el màxim possible i trucar-los sempre que la cobertura m’ho permet. I també trobo molt a faltar el menjar!!! Aquí tenen una alimentació basada en l’arròs, la patata i el blat, que no està gens malament, però al llarg dels mesos es fa molt repetitiu.

La vida aquí és molt diferent en diversos aspectes. Hi ha talls d’electricitat i l’accés a l’aigua no és tan fàcil. Al principi jo vivia a l’hostal de voluntaris, on comptava amb moltes comoditats. Fa uns mesos vaig marxar a viure en una habitació. Una habitació amb el bany dins. El bany no és com el que nosaltres estem acostumats, ja que no hi ha tassa i no hi ha accés a aigua calenta. Per tant solc bullir aigua abans de dutxar-me i em dutxo a cubells. A vegades trobo a faltar les nostres comoditats. Però el cert és que normalment ni tan sols me n’adono. Aquí he après a viure amb molt menys. I m’he adonat que les comoditats són només això, comoditats. Extres que posem a la nostra vida perquè tenim els mitjans per fer-ho, però que no són pas necessitats i que es pot viure perfectament sense elles.

Recomanaria una i mil vegades que els joves marxin a l’estranger per descomptat! Jo abans de venir a Tanzània havia fet estades a Londres i Noruega.

Tanzània és un país ric quant a naturalesa i amb moltíssimes opcions turístiques, ja que compta amb el Meru, el Kilimanjaro i diversos Parcs Nacionals com el Ngorongoro o el Serengueti on es poden fer safaris, així com poblats massais que es poden visitar per veure d’aprop com viuen aquestes tribus.

Publicat al Butlletí de març de 2019