Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme

 

Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.

Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.

A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.

Les dades per àrea geogràfica són les següents:

  • Àfrica del Nord: 15.743 persones  (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
  • Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
  • Unió Europea: 10.574 (20,7%)
  • Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
  • Àsia: 4.143 (8,1%)
  • Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
  • Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
  • Oceania: (0,1%)

L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme

Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.

A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.

Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.


Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.

Baix Maresme  (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar):  S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.

Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.

Podeu ampliar la informació consultant l’informe:

 

També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ

Una seixantena de professionals reflexionen sobre com abordar el dol migratori

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

Enquesta de valoració de la jornada sobre el dol migratori

Aquest qüestionari té l’objsectiu de conèixer la teva opinió en relació a la jornada sobre el dol migratori que ha organitzat el Consell Comarcal del Maresme.

Agraïm que dediquis uns minuts a complimentar-lo, doncs les opinions dels assistents a les nostres accions formatives ens resulten molt valuoses per tal de millorar el nostre servei.

Gràcies per la teva col·laboració

Idiomes que s’ofereixen

Actualment comptem amb una borsa de traductors amb la possibilitat de traduir a les següents llengües:

Aku Alemany Amazic Anglès Àrab
Bàmbara Criol Darija Diakhanke Francès
Fula Hindi Holandès Italià Jala
Mandinga Panjabi Polonès Portuguès Romanès
Rus Serer Soninke (o Sarahule) Txec Urdu
Wòlof Yahante Xinès

 

En el cas que sigui necessària una traducció en algun idioma que no és a la llista intentarem, dins les nostres possibilitats, satisfer la demanda.

 

Anem actualitzant constantment la borsa de traductors per la qual cosa els idiomes oferts poden ser diferents a aquests.

 

Requisits per a la utilització del servei de traducció per a persones nouvingudes

Es poden sol.licitar un màxim de tres traduccions per any i usuari en cada àmbit

 

 

 

 

 

Els usuaris no han de saber ni català ni castellà i ha de fer com a màxim dos anys que resideixen a Catalunya o a l’Estat Espanyol

 

La sol·licitud s’ha de tramitar mitjançant el formulari de sol·licitud, com a mínim amb 5 dies d’antelació

 

FORMULARI DE SOL·LICITUD
Si es requerís la necessitat d’utilitzar aquest servei havent esgotat el màxim de tres traduccions per any i usuairi i/o que faci més de dos anys que resdeixen a Catalunya o a l’Estat Espanyol, caldrà presentar en el moment de la sol·licitud un informe que motivi aquesta necessitat

Model per sol·licitar el servei un cop exhaurits els 3 serveis per usuari

 

 Model per sol·licitar el servei des d’EDUCACÓ un cop exhaurits els 3 serveis per usuari

 

Model per sol·licitar el servei per part d’usuaris que fa més de dos anys que resideixen a Catalunya o a l’Estat

 

 Model per sol·licitar el servei a EDUCACIÓ per part d’usuaris que resideixen a Catalunya des de fa més de 2 anys

 

 
 

Obligacions de l’ens, servei o centre sol·licitant














Comprometre’s a vetllar perquè l’usuari assisteixi a la sessió


 



No sobrepassar en cap cas la limitació màxima de 75 minuts per servei


 



Facilitar, posteriorment a la intervenció, la fitxa d’avaluació amb tots els indicadors omplerts i el full de participació de l’usuari al programa “Tejiendo Ciudadanía” (aquesta documentació serà facilitada pel tècnic del Pla en el mateix moment de confirmació del servei demanat)


 


A qui s’adreça el Servei de traducció per a persones nouvingudes?

Poden sol·licitar el servei de traducció per a persones nouvingudes:
 
  • L’administració local
  • Els centres educatius
  • Els centres de salut
  • Altres serveis públics

Presentació

El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme ofereix un servei de traducció per a persones nouvingudes amb la finalitat de facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis públics (administració local, educació, salut, etc.) i les persones nouvingudes. El nostre objectiu és que l’idioma no sigui barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració.
 
Com el seu nom indica, aquest no és un servei de mediació, sinó de traducció, i bàsicament estem parlant de fer d’intèrpret. No obstant, en cas que es demani una traducció escrita, aquesta serà valorada en funció dels recursos i de la dimensió del servei demanat.