Presentació
Taller de formació en prevenció de la SIDA
Objectiu
Facilitar informació sobre la prevenció del VIH/SIDA perquè puguin adoptar les mesures preventives adequades a fi d’evitar el contagi de la malaltia
Contingut
Què és la SIDA?
Víes de transmissió del VIH i mesures preventives
Què vol dir seropositiu i aspectes psico-socials de la SIDA
Modelatge de l’ús correcte del preservatiu
La prova ràpida VIH
Recursos
Metodologia
Presentació en Power Point
Durada
2 hores
Formadora
Helena Cascalló, Psicòloga Àmbit Prevenció
Cost
Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles
Taller de formació en prevenció de les drogodependències
Objectiu
Facilitar informació sobre la prevenció de les drogues perquè puguin tenir més elements a l’hora d’exercir el seu rol en relació al consum de drogues (obertes a dones i homes)
Contingut
Classificació de les drogues
Les drogues més consumides pels joves
Pautes educatives
Recursos
Metodologia
Presentació a través d’un document en power point
Durada
2 hores per bloc (es poden fer tots o aquells que interessin)
Formadora
Helena Cascalló (Psicòloga Àmbit Prevenció)
Cost
Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles
Obligacions de l’ens, servei o centre sol·licitant
Comprometre’s a vetllar perquè l’usuari assisteixi a la sessió
|
No sobrepassar en cap cas la limitació màxima de 75 minuts per servei
|
Facilitar, posteriorment a la intervenció, la fitxa d’avaluació amb tots els indicadors omplerts i el full de participació de l’usuari al programa “Tejiendo Ciudadanía” (aquesta documentació serà facilitada pel tècnic del Pla en el mateix moment de confirmació del servei demanat)
|
Somriures per la Salut
SOMRIURES PER LA SALUT | |
Formadora | Associació Vine amb Mi |
Objectius | Promoure l’educació sanitària en relació als problemes de salut materno-infantil més prioritaris |
Aportar dades per a la reflexió dirigides a l’autonomia i el benestar de la dona magribina immigrada | |
Continguts | Historieta 1: Despeses sovint desmesurades pels casaments; Poligenèssia com a estratègia errònia per a acontentar i retenir el marit; Alguns coneixements per la planificació familiar |
Historieta 2: Tabús relacionats amb la cesària; L’asfíxia neonatal severa, cal evitar-la | |
Historieta 3: Angoixes en situació d’emigració relacionades amb la desatenció als pares, en origen; L’alimentació del lactant, la importància de l’educació alimentària del nen; L’anèmia i el raquitisme | |
Historieta 4: La diabetis gestacional, la diabetis 1 i 2. Desmantellant tòpics i consells | |
Metodologia | A través de l’activitat “Titelles per la salut. Vine amb mi: aprèn i riu amb mi”, sessions d’educació socio-sanitària comunitàries, de tipus lúdic, amb elements teatrals, impartits en la llengua materna (àrab) de les persones beneficiàries |
Durada | 8 hores (dues hores per sessió) |
Cost | A valorar en el moment de la sol·licitud si pot ser assumit per l’entitat o té un cost que haurà d’assumir el recurs sol·licitant |
Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme
Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.
Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.
Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.
A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.
Les dades per àrea geogràfica són les següents:
- Àfrica del Nord: 15.743 persones (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
- Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
- Unió Europea: 10.574 (20,7%)
- Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
- Àsia: 4.143 (8,1%)
- Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
- Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
- Oceania: (0,1%)
L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme
Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.
A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.
Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.
Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.
Baix Maresme (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar): S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.
Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.
Podeu ampliar la informació consultant l’informe:
També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ
Enllaços d’interés
ENLLAÇOS D’INTERÉS | |
LEGISLACIÓ ESTATAL EN ESTRANGERIA | |
TRÀMITS EN MATÈRIA DE DOCUMENTACIÓ D’ESTRANGERS |
|
| |
ACOLLIDA | |
| |
| |
| |
| |
| |
ALTRES PÀGINES WEB D’INTERÈS | |
| |
| |
| |
REFUGIATS | |
| |
| |
A qui s’adreça el Servei de traducció per a persones nouvingudes?
- L’administració local
- Els centres educatius
- Els centres de salut
- Altres serveis públics
Enquesta de valoració de la jornada sobre el dol migratori
Aquest qüestionari té l’objsectiu de conèixer la teva opinió en relació a la jornada sobre el dol migratori que ha organitzat el Consell Comarcal del Maresme.
Agraïm que dediquis uns minuts a complimentar-lo, doncs les opinions dels assistents a les nostres accions formatives ens resulten molt valuoses per tal de millorar el nostre servei.
Gràcies per la teva col·laboració
Els conflictes i la seva resolució
Objectius:
Aprendre a afrontar els conflictes.
Disminuir el sentiment de menyspreu i rebuig cap als altres.
Continguts:
El conflicte: què és, característiques i causes que el generen.
Factors positius i negatius derivats del conflicte
Estratègies de resolució dels conflictes.
Material emprat:
Llibre “Cómo podemos educar en valores: métodos y técnicas para desarrollar actitudes y conductas solidarias” (José Ángel Paniego, 2002).
“Historia de la naranja” (autor desconegut).
Metodologia:
Pregunta oberta: Què enteneu per conflicte?
Pregunta oberta: Què us suggereix aquest dibuix? (imatge del llibre “Cómo podemos educar en valores: métodos y técnicas para desarrollar actitudes y conductas solidarias”).
Explicació què és un conflicte.
Dinàmica “Historia de la naranja”: tres o quatre alumnes llegeixen el conte i la resta atenen.
Preguntar sobre la història: què ha fallat?; qui té raó? per què?, etc.
Reflexionar sobre la comunicació relacionat amb la història narrada.
Dibuixar a la pissarra una muntanya que reflecteix una baralla simbòlica. Exposem a dalt el conflicte i a baix els interessos ocults.
Pregunta oberta: Què us suggereix aquest dibuix?
Aprofundir en la comunicació, tractant la diferència entre sentir i escoltar.
El dinamitzador exposa un exemple de conflicte (que hi ha hagut a l’aula o no) i dos alumnes expliquen com actuar davant d’aquest conflicte.
Posta en comú on els alumnes exposen altres possibles solucions.
Durada: 1 hora
Requisits:
- Aula amb espai per fer les activitats.
- Pissarra.