| JUSTIFICACIÓ |
|
L’article 138.1.d) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que s’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. El Parlament de Catalunya va aprovar el 28 d’abril de 2010 la Llei 10/2010 d’acollida de les persones estrangeres immigrades i les retornades a Catalunya amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats assolint una major cohesió social. Per aconseguir-ho, la llei crea un servei de primera acollida homogeni, sistematitzat i universal a través dels ens locals, un servei que esdevindrà un conjunt d’eines formatives a l’abast dels usuaris i que contindrà les següents actuacions:
L’obligació de garantir el servei correspon als ens locals i a la Generalitat. Es pot prestar directament o a través dels agents socials i entitats privades, d’acord a la normativa vigent. Els ajuntaments han d’informar a cada nou veí o veïna de l’existència del servei i com inscriure-s’hi, en el moment de notificació de l’empadronament. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya aprovà mitjançant el 18 de novembre de 2014, el Decret 150/2014 , que desplega reglamentàriament la Llei d’Acollida, dóna compliment a l’article 138.1 de l’Estatut i regula el servei de primera acollida. També volem fer referència al Pla Estratègic del Maresme 2015, que aposta per un Maresme Inclusiu, i on es destaca com a repte poder integrar diversos serveis municipals en les polítiques d’inclusió que desenvolupi l’ajuntament. Aquest fet posa de manifest la necessitat d’articular processos d’acollida a la comarca. Amb la voluntat de poder gestionar la realitat del fet migratori i de garantir la cohesió social del municipi, facilitant la inclusió dels nous ciutadans, des del Consell Comarcal gestionem el Servei d’Acollida Itinerant, posant-lo a l’abast dels municipis de la comarca. [1] LLEI 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya (DOGC, 14 de maig de 2010): http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5629/10126029.pdf [1] Decret 150/2014 que desplega reglamentàriament la Llei d’Acollida, dóna compliment a l’article 138.1 de l’Estatut i regula el servei de primera acollida: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=675276&language=ca_E
|
| OBJECTIUS DEL SERVEI |
|
L’objectiu del servei és definir i posar en pràctica un model d’acollida per a qualsevol nou ciutadà al municipi, tot ordenant la xarxa pública de serveis, establint circuits clars, a la vegada que oferint un tracte en igualtat de condicions i normalitzat d’accés als serveis potenciant els processos informatius municipals. Més concretament, pretenem:
A més, el servei de primera acollida atorgarà certificats oficials, els quals tindran eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals, i també eficàcia en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres segons determini l’ordenament jurídic vigent. |
| PRINCIPIS ESSENCIALS PER AL MODEL D’ACOLLIDA |
|
Entenem que per dur a terme una bona política d’acollida aquesta ha de contemplar uns principis essencials i necessaris; per tant, entenem que ha de ser:
|
| FUNCIONS DE L’AGENT D’ACOLLIDA ITINERANT |
|
| ACCIONS QUE REALITZA L’AGENT D’ACOLLIDA ITINERANT |
· Informar del servei de primera acollida i del circuit municipal. · Informar, orientar i derivar vers els recursos que el/la ciutadà/na té al seu abast i inicialment són prioritaris en relació a les necessitats expressades. · Derivació als recursos existents a la comarca per poder realitzar el mòdul A d’acollida (competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà).
· Normativa bàsica d’estrangeria. · Normativa bàsica sociolaboral. · Règim jurídic laboral: drets i deures laborals. · Sistema bàsic de contractació. · Informació sindical. · Mercat de treball i recerca d’ocupació.
· Trets fonamentals de Catalunya, municipi i comarca, en aspectes socials, de lleure, culturals, geogràfics i històrics i a la realitat sociolingüística, i també trets fonamentals de l’Estat i de la UE. · Drets i deures fonamentals. · Recursos públics i privats, principals serveis públics i deures i drets com a usuaris o potencials beneficiaris d’ajuts i prestacions. · Funcionament del sistema polític i administratiu i oportunitats de participació. · Coneixements necessaris per accedir i mantenir la regularitat administrativa necessària per a viure a Catalunya, especialment del règim d’estrangeria
· Abans d’iniciar el servei: recull d’informació per conèixer bé els recursos municipals, per elaborar la guia d’acollida i per elaborar els materials de suport dels mòduls d’acollida. · Un cop iniciat el servei: derivacions d’usuaris del servei, recull d’informació per actualitzar materials i contingutsi preparació de les sessions en cas que els serveis municipals vulguin participar en alguna de les sessions dels mòduls d’acollida. |
| PAPER DELS AJUNTAMENTS |
|
|
Servei d’acollida itinerant
Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme
Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.
Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.
Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.
A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.
Les dades per àrea geogràfica són les següents:
- Àfrica del Nord: 15.743 persones (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
- Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
- Unió Europea: 10.574 (20,7%)
- Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
- Àsia: 4.143 (8,1%)
- Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
- Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
- Oceania: (0,1%)
L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme
Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.
A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.
Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.
Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.
Baix Maresme (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar): S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.
Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.
Podeu ampliar la informació consultant l’informe:
També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ
Habilitats de comunicació
Objectius:
Reconèixer en un mateix formes de comunicació verbal i no verbal.
Conèixer tècniques per millorar la comunicació verbal i no verbal.
Millorar la capacitat de diàleg.
Continguts:
Conductes verbals: les paraules, el to, la fluïdesa, el ritme, la velocitat, etc.
Conductes no verbals: l’expressió facial, la mirada, no mirar l’interlocutor mentre hi parlem, somriure o no, el moment, la gesticulació, la postura del nostre cos, etc.
La capacitat de diàleg.
L’alfabet del moviment: mans, braços i cara.
Material emprat:
CD del llibre “Contes per pensar” (Jorge Bucay, 2006).
Metodologia:
Definir breument la comunicació verbal i no verbal.
Dinàmica grupal: Surten 2 alumnes; un fa de director de banc i l’altre de client, on els rols són demanar i no rebre amb bones paraules. La resta del grup es fixa en els detalls (com es diuen les coses, com es saluden, el to de veu, la postura, etc.). Hi ha una varietat que és fer la mateixa dinàmica però seguint les instruccions donades pel dinamitzador en relació a la seva manera de fer i de comunicar durant la dinàmica.
Posta en comú: preguntar quin dels dos personatges els ha agradat més i enumerar quines coses han de canviar. Reflexionar com podem millorar la nostra comunicació.
Explicar l’escolta activa: què és i la importància de tenir-la en compte.
El grup posa exemples dels missatges que comencin per la paraula “Tu”.
Reflexionar sobre la correcció de codis que empren en la comunicació, modificant els missatges que comencen amb “Tu” per “Jo”.
Escoltar 3 contes del CD “Contes per pensar” i després preguntar per cada conte: “Què us ha semblat?”; “De què parla?”; Quin és l’objectiu del conte?”, etc.
Dinàmica “Prova d’atenció: com seguir instruccions sense fer cas”: cada alumne respon un qüestionari seguint les instruccions del dinamitzador.
Reflexionar sobre la nostra forma de comunicar i l’escolta activa.
Durada: 1 hora
Requisits:
- Aula amb espai per fer les activitats.
- Pissarra.
- Reproductor de CD
Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil
Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.
Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.
Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.
Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.
Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.
Data: 2019-11-23
Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba
Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró
Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h
Tipus d’acte: -8-
Els immigrants residents al Maresme poden presentar a les OTG de Mataró i Pineda la documentació per a la renovació dels permisos de treball i de residència
El Consell Comarcal del Maresme, a través del Servei Comarcal d’Integració dels Immigrants, informa que des del passat 5 de juliol les OTG de Mataró i de Pineda fan la recollida de la documentació necessària per a les renovacions dels permisos de treball i de residència. Per tant els immigrants que viuen a la comarca ja no cal que es desplacin fins a les instal.lacions del Govern Civil de Barcelona per fer les tramitacions. La recepció de la documentació es realitza en horari de tarda (de 15 a 19 h.). Per a més informació sobre la documentació a presentar podeu adreçar-vos a les oficines de CITE i AMIC, les quals estan realitzant un servei d´informació en motiu d´aquesta recepció. Per a més informació: OTG de Mataró: C/ Sant Josep Oriol, 25; 937905608
-OTG de Pineda: C/ Sant Joan I, s/n (Can Gelpí); 937670550
-CITE: C/ Castanyos, 120 (Mataró); 937415340 C/ Riera, 31 (Pineda); 937670529
-AMIC: Plaça de les Tereses, 17 (Mataró); 937904446 C/ Unió, 40 (Premià de Mar)
El Consell Comarcal del Maresme posa en marxa un servei de traducció per a persones nouvingudes
Els ajuntaments, els centres educatius, els centres de salut i altres serveis públics del Maresme que tinguin problemes per comunicar-se amb persones nouvingudes poden posar-se en contacte amb el Consell Comarcal del Maresme perquè els hi faciliti un intèrpret. L’administració comarcal ha posat en marxa un servei de traducció que té com a objectiu facilitar la comunicació dels serveis públics del Maresme amb les persones nouvingudes per tal que l’idioma no sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració.El servei de traducció per a persones nouvingudes és una iniciativa del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme que compta amb el suport del Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Traducció i Interpretació de la Diputació de Barcelona. En aquests moments, el servei de traducció que ha posat en marxa el Consell Comarcal del Maresme compta amb una borsa de traductors que pot assegurar el traspàs d’informació a 10 llengües: alemany, anglès, àrab, francès, mandinga, rus, soninké (o sarahule), tamazight (o bereber), wòlof i xinès. Tot i això, la borsa de traductors s’anirà ampliant. les persones que en vulguin formar part, s’hi poden apuntar
clicant aquí . Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes o sobre els serveis del Pla Ciutadania i Immigració,
Cliqueu aquí
Pla de Ciutadania i Immigració del Maresme
| PRESENTACIÓ | |
A través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració donem suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l´acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Aquest reforçament, però, no és contradictori amb la tasca dels diferents ajuntaments que gestionen directament plans o accions municipals, sinó que es tracta d´una eina de recolzament en la gestió de les polítiques de ciutadania i immigració. El fet d´incidir en el concepte de ciutadania el basem en el criteri de residència, incidint en la funció integradora, inclusiva i socialitzadora, tot tenint en el seu horitzó la voluntat de garantir una igualtat d´oportunitats i una equiparació de drets entre tots els ciutadans, a la vegada que també té en compte els reptes que actualment planteja la immigració. | |
OBJECTIUS DEL PLA | |
| Objectiu general | Contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l´exclusió social, la igualtat d´oportunitats, i l´accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca. |
| Objectius específics |
|
| QUÈ FEM? | |
El Pla l’estructurem en les següents línies d’actuació:
Algunes de les línies d’actuació es poden concretar en altres activitats no previstes, en funció del desenvolupament de cadascuna de les línies d’actuació, i sobretot, com a resultat del procés progressiu de participació i implicació dels diferents agents socials. | |
| ON ENS PODEU TROBAR? | |
Pla Territorial de Ciutadania i ImmigracióContacte: Víctor Bassas SeguraCàrrec: Tècnic de polítiques migratòries Telèfon: 93 741 16 16 (ext. 414) Fax: 93 757 21 12Correu electrònic: pla.immigracio@ccmaresme.cat |