Taller de labors a Sant Pol de Mar

 

Data: 2018-10-17

Lloc: Local Associació Dones de la Vallalta

Adreça: Tot el curs

SIAD Sol·licitud de visita o consulta

Activitats al Maresme contra la violència envers les dones

Els municipis del Maresme programen activitats a l’entorn del Dia Internacional contra les violències envers les dones. Recollim en aquest espai la programació que ens han fet arribar ajuntaments i entitats.

Activitats organitzades al Maresme

Eva Lleonart, una apassionada de la literatura

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Eva Lleonart és una barcelonina que ha trobat en el Maresme, i concretament en Sant Pol de Mar, el lloc per viure-hi. Ha abandonat la seva professió, la química, per la seva passió que és la literatura. Diu que s’expressa “millor escrivint que parlant” i la seva qualitat literària ja li ha permès obtenir diferents premis. A més d’escriptora és coach i uneix els dos vessants en els tallers de coahing i neurolingüística que imparteix. 

Qui és l´Eva Lleonart Muntagut?

Sóc catalana. Vaig néixer a Barcelona i actualment visc al Maresme, a St. Pol de Mar.
Química de professió, vaig exercir durant 13 anys a una multinacional. Allà ja vaig descobrir la meva passió per l’escriptura. Posteriorment em vaig formar a diferents escoles fins realitzar l´itinerari complert de novel·la a l´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès.

A què et dediques a nivell professional?

Sóc coach. Tinc el màster de coaching i també el de PNL (Programació Neurolingüística). Aplico la PNL al coaching, tant literari com personal, que duc a terme. Imparteixo tallers d´escriptura creativa, narrativa i anàlisi d´obres a diversos centres i també tallers d´Escriptura Terapèutica. Resumint sóc coach i escriptora. Escric i faig coaching literari.

Parla’ns de l’escriptura. Com has arribat a ser escriptora i què representa per a tu el fet d’escriure?

L’escriptura per mi és una necessitat de plasmar les meves inquietuds. M´expresso millor escrivint que parlant. Connecto amb el meu jo perquè quan escric parlo amb mi mateixa.

Sobre quins temes escrius?

Escric sobre els grans temes: l’amor, la passió, l’enveja, el sentit de la vida. Són temes molt tractats però hi poso la meva mirada particular. Em fixo en les coses petites però que aporten un gran significat en la vida.

Per exemple, una persona que no tingui cap posició social, econòmica o cultural, pot semblar d’entrada que només és una persona més, del munt. Però si la mires amb lupa descobreixes que és la persona més important pel seu entorn.


Al llibre “La vida s’escriu amb minúscules”, ho plasmo parlant de petites coses i en la novel·la “Miratge”, el focus està posat en les petites persones que viuen a la Índia. Puc donar l´exemple d´una senyora en un centre de moribunds. No tenia familiars, ni propietats ni gent que la visités. Però tenia una dignitat tremenda. Quan el personatge de la novel·la li va preguntar si volia alguna cosa, li va demanar que li pintés les mans i li poses el puntet al front (bindi).

 Quin lloc ocupa el tema dona en els teus escrits?

No escric només sobre o per a les dones. Però m´atrauen els diferents perfils de les dones. Per exemple a la novel·la “Miratge” hi ha la dona aventurera, lliure i independent i la dona formal amb família i més lligada a la societat.

De vegades escric com a home per posar-me en la seva pell i saber com ens veuen a les dones. A vegades ho aconsegueixo i a vegades no, sobretot quan es tracta de les relacions sexuals. Deixo llegir l´escrit a alguns homes del meu voltant per saber el seu parer.

Hi ha escriptors homes que sembla que coneguin molt bé el món de les dones, oi?

Sí, entre altres Garcia Márquez, Woody Allen en les seves pel·lícules, etc. Aquestes són excepcions, sobretot si parlem de la literatura clàssica on la dona era presentada com un mer objecte . Virginia Wolf va ser de les primeres que es van rebel·lar contra la imatge de la dona en la literatura. El seu pare li va permetre l´accés a la literatura i els llibres i això va fer que s´adonés del paper marginat i estereotipat de la dona en la literatura.

 Què penses de la categoria, literatura feminista?

A vegades penso que és una etiqueta per desqualificar o per treure força al que escriuen les dones. Jo entenc la literatura com una manera profunda d´expressar-se de l´ésser humà sigui home o dona. Aquestes classificacions no m´agraden.

Quins llibres has escrit?

El llibre de relats “La vida s’escriu amb majúscules” i la novel·la “Miratges” i altres relats publicats amb altres autors.

 També has rebut premis?

El mejor final de la historia. Concurs de la Cadena Ser. Guanyadora setmanal novembre 2007 amb el relat “Como todos los días desperté en mi cama sin saber dónde estaba
Concurs de microrrelats de El Periódico de Cataluña. Guanyadora Juliol 2007 amb el relat “El latín en la iglesia
Soñadores XV. Obres premiades en el certamen literari 7 plomes, Mollet del Vallés, 2006. Segon premi en prosa castellana amb el relat “Circunstancias”
Soñadores IX. Obres premiades en el certamen literari 7 plomes, Mollet del Vallès, 2002. Primer premi en prosa castellana amb el relat “Experiencias vividas”;  primer premio en prosa catalana amb el relat “Tan iguals i tan diferents” y segon premi en poesia castellana per “Sensibilidad”.

Abans has dit que aplicar el coaching i  la PNL a la literatura. Ens vols explicar què és el coaching literari i  la PNL?

El coaching literari ajuda a aconseguir els objectius desitjats. En aquest cas, seran objectius literaris. És un anàlisi d’on està la persona i cap a on es vol arribar. És individual. S’el·limina el bloqueig que impedeix escriure. Aquest sempre és personal. S´utilitza la PNL per acabar amb el bloqueig. Després es comença amb el procés creatiu.

La PNL és la programació neurolingüística, ajuda a detectar les creences limitants de la persona i substituir-les per creences potenciadores.
Això en el cas de les dones ho trobem per exemple quan no volen treure temps per escriure a l’atenció a la família i la llar, algunes vegades busquen l´aprovació prèvia de l´home.

 Quins tallers imparteixes?

Aquí al Maresme, imparteixo diferents tallers d’escriptura creativa i terapèutica.
Tallers d’escriptura creativa que ofereix les eines bàsiques per saber escriure Literàriament. Imparteixo un a Mataró i un altre a Calella.
Tallers d´anàlisi de tècniques literàries. Només es fa si ja s’ha fet el primer taller. Dóna una amplitud de mires  i ajuda la persona a trobar el seu estil. Imparteixo un a Sant Pol i un altre a Calella.

Tallers de narrativa, s´hi aprenen les tècniques literàries. Primer pas per fer escriure una novel·la o un conte. Imparteixo un al “laboratorio de escritura” a Barcelona.
Tallers d´escriptura terapèutica on s´expressen les emocions i s´aprèn a gestionar-les a través de l´escriptura utilitzant tècniques de la PNL. Ara estic fent aquets tallers a Barcelona, Calella i havia fet un a Castelldefels.

Com valores aquests tallers?

Aquests tallers posen la literatura a l´abast de tothom. Tothom és escriptor en potència perquè tothom ha viscut i té coses a dir. Aquesta diversitat dóna lloc a moltes mirades de la realitat, sexes, edats, àmbits culturals, etc.

Hi ha un taller que està organitzar per una entitat de dones oi?

Sí, és el taller de Sant Pol. Està organitzat per l´associació “Dones de la Vallalta” que porta 3 anys i ara els membres han assolit un domini important de les tècniques d´escriptura. Han arribat a publicar un llibre de relats i tot.

Sé que també estàs activa al món associatiu, a quines entitats pertanys?

Sóc una dona d´esquerres, sóc la fundadora del Teaming Vallalta, projecte social a la zona de la Vallalta (Sant Pol, St. Cebrià de Vallalta i St. Iscle de Vallalta) que pretén ajudar a les famílies més necessitades amb fons aportats pels membres del Teaming També formo part del Banc del Temps de Mataró i he col·laborat com a voluntària a diferents organitzacions: amb nens de famílies desestructurades, persones grans, persones immigrades, nens amb malalties oncològiques i una estada a Calcuta com a cooperant. Sóc la secretària de l´associació “Dones de la Vallalta”.

Com valores la teva trajectòria personal  a la vida?

La meva trajectòria personal, a ulls externs, pot semblar que hagi seguit camins ben diferents des de la química a l´escriptura. En realitat, a dia d´avui, m´adono que donar-me permís a experimentar les meves inquietuds m´ha enriquit i puc aplicar el que he après en cada etapa de la meva vida.
N´estic molt contenta.

De vegades es pateix del prejudici que l´escriptura ha de ser una afició, però una persona no en pot viure. És un missatge constant que m´ha obligat a ser més ferma i creativa per trobar la manera de fer viable el meu projecte.
El coaching pateix d´un altre problema. És conegut el nom però no es coneix en què consisteix. La frase de “Ara tothom és coach” no ajuda gaire perquè li treu valor i generalitza.

Quina és la teva visió personal envers la igualtat de gènere en la nostra societat?

És evident que la nostra societat ha avançat en aquest aspecte. La meva realitat no té res a veure amb la de la meva mare, i només estem parlant d´una generació anterior. Però crec que també és una percepció que amaga realitats desiguals encara ara, encara aquí, i no hem de deixar de reivindicar el dret de les dones a la igualtat en tots els àmbits.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere

  

El passat dia 14 de maig es va celebrar a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la primera sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere.
L’acte va comptar amb la participació de professionals de serveis com els Serveis Socials, Cossos de Seguretat, Salut i Igualtat de la comarca.
Es va dividir en dues intervencions, la primera sobre el context del pacte i les seves mesures a càrrec de l’advocada del SIAD Maresme, Jennifer Alvarez i la segona sobre recursos adreçats a víctimes de la Violència de gènere contemplats en el Pacte a càrrec de Elsa Salgado, tècnica en gestió i resolució de prestacions del sistema de la seguretat social, i altres Administracions públiques. 

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presenta com un consens institucional en la lluita contra la violència masclista amb una mirada que amplia el ventall de violències envers les dones més enllà de la violència en l’àmbit de la parella, incloent-hi també les violències exercides cap a les dones trans.

Amb això el pacte s’inspira del conveni d’Istanbul amb la finalitat de millorar i actualitzar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de Gènere. Tot i que a efectes legals, encara és la llei imperant en l’àmbil judicial i ajuts estatals i recursos estatals. Mentrestant a Catalunya les altres violències masclistes, més enllà de l’àmbit de la parella, venen contemplades en la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

El Pacte inclou un seguit de mesures/recomanacions distribuïdes en 10 eixos: Sensibilització i prevenció, la millora de la resposta institucional, perfeccionament de l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, l’assistència i protecció dels menors, l’impuls a la formació dels diferents agents, el seguiment estadístic, les recomanacions a les administracions públiques i altres institucions, la visualització i atenció d’altres formes de violència contra les dones, el compromís econòmic i el seguiment del pacte.
Una de les finalitats de l’acte és retornar als municipis la competència que tenien en violència masclista, que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Adminsitració Local (LRSAL), aprovada el 2013, havia eliminat de la nòmina establerta en l’article 25 de la Llei de Bases de Règim Local. Els Ajuntaments van rebre a començament d’any dotacions econòmiques per dur a teme accions contra la violència masclista als seus municipis.
Com a novetats realcionades amb l’atenció a les dones s’hi troben: el dret al reconeixement de la condició de víctima de violència masclista amb informes dels serveis que atenen la dona sense que hi hagi denúncia, assistència psicològica a menors amb només el consentiment matern, incrementar l’atenció a les víctimes en les zones rurals, entre altres.
I en temes d’ajuts socials per a víctimes de violència de gènere es recullen les següents:

  • Estudiar l’actual sistema d’ajuts de la Renda Activa d’Inserció i de l’article 27 de la LO 1/2004, per millorar la situació de les dones víctimes sense ocupació, i avaluar la seva substitució per un subsidi d’atur de sis mesos de durada, que s’ampliarà per períodes semestrals prorrogables, sempre que les persones beneficiàries continuessin complint amb els requisits per continuar percebent. Aquests ajuts es finançaran amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
  • Garantir una prestació a tots els orfes i òrfenes per violència de gènere a través del reconeixement exprés (a efectes de la generació del dret a la pensió d’orfandat) de que la mare causant víctima de violència de gènere sigui considerada en alta o situació assimilada a la d’alta; i aplicar un increment de fins al 70% de la base reguladora en el cas que la mare sí complís els requisits mínims de cotització, quan els ingressos de la unitat familiar de convivència se situessin per sota del 75% del Salari Mínim Interprofessional.

 
  

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

 
La salut està íntimament lligada a les condicions de vida i als rols de gènere i aquests són diferents i desiguals entre dones i homes.

Les desigualtats sanitàries, segons l’OMS, són aquelles desigualtats evitables en matèria de salut entre grups de població d’un mateix país, o entre diferents països. Aquestes iniquitats són el resultat de desigualtats en el si de les societats i entre societats. A més les condicions socials i econòmiques, i els seus efectes en la vida de la població, determinen el risc d’emmalaltir i les mesures que s’adopten per evitar que la població emmalalteixi, o per tractar-la. 

El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciències de la salut. La data del 28 de maig.

El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domèstics, i en les condicions globals de salubritat.

Enllaç a diferents recursos web i documentació relacionats amb la salut de les dones.

CURS: Sóc una empresa responsable, com ho demostro?

 

Nou curs del cicle Emprenedoria en clau femenina:

“Sóc una empresa responsable, com ho demostro?”

La responsabilitat social mostra un compromís de l’empresa respecte al seu entorn, genera confiança en el client i acaba aportant un valor afegit al producte. Tot plegat genera avantatges competitius perdurables en el temps per a l’empresa. Ara bé, com  podem fer bandera de la nostra responsabilitat empresarial? ho expliquem en aquest curs que s’emmarca en el cicle de formació “Emprenedoria en clau femenina”

Contingut

– Quins són els àmbits en els que tinc un impacte social i ambiental?

– Pla de RSE

– Memòria d’activitats

– Informe de sostenibilitat

Públic

Dones emprenedores

Modalitat

Presencial

Dates:

Dimarts 12 i 19 de novembre de 2019
de 16:00h a 18:00h
4 hores

Lloc

Consell Comarcal del Maresme
Maresme Centre de Negocis
Avinguda Jaume Recoder, 85-87

Mataró

Dates d’inscripció

30 d’octubre de 2019
Data fi d’inscripció: 11 de novembre de 2019
Com s’ha de fer la inscripció
Emplenant aquest FORMULARI

Cost

Formació subvencionada
Entitat que realitza la formació
Consell Comarcal del Maresme

Organitzen i col·laboren:
Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme

Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Maresme (SIAD)

Associació “Dones pel futur”

Diputació de Barcelona

INFUXERRADA: VENTRES DE LLOGUER, ÉS VIOLÈNCIA TAMBÉ?

Amb Inma Moraleda Organitza: Dones Reporteres. Col·labora: el bar ‘L´Altre’

Data: 2017-11-22

Adreça: l´Altre (c. d´en Xammar, 6). Mataró.

Preu: Gratuïta

Celebració del Dia Internacional de la Dona al Consell Comarcal

La Consellera Delegada de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra, serà l’encarregada de llegir el Manifest Institucional del Dia Internacional de la Dona

Data: 2013-03-08

Lloc: Plaça Miquel Biada, 1 de MATARÓ