Treball en xarxa per agilitzar l’atenció a les víctimes de les violències masclistes

Els protocols d’abordatge de les violències masclistes s’han posat a prova durant el període de confinament i de desescalada. La mobilitat reduïda ha obligat moltes dones a conviure 24 hores amb el seu agressor i, a la vegada, ha fet aflorar situacions latents de violència. També ha sigut un repte per als serveis i les entitats d’atenció a les dones que s’han hagut de reinventar per continuar mantenint l’atenció a les víctimes.

La incidència de la pandèmia en les violències masclistes a la comarca es va posar sobre la taula a la jornada “Abordatge de les violències masclistes al Maresme en temps de COVID-19” que es va celebrar ahir amb una nodrida representació de les entitats de la comarca, de les institucions (Consell Comarcal, Institut Català de les Dones i Diputació de Barcelona) i dels agents i serveis d’atenció i intervenció (SIAD, SIE, Mossos d’Esquadra…).

Les dades i experiències presentades es van complementar amb la lectura interseccional i des d’un vessant feminista que va fer la Vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Laia Rosich.

Tal i com va dir la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, “la pandèmia ha obligat a un desplegament de recursos d’emergència per protegir les dones que conviuen amb potencials agressors. Però al mateix temps ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema de benestar”. Una visió compartida per les dones que van prendre la paraula i que van incidir en la necessitat d’unir esforços i potenciar el treball en xarxa.

En aquest sentit, la directora de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, va destacar que la primera mesura que va implementar el Govern de la Generalitat per assegurar l’assistència a les dones víctimes de violència masclista va ser la de “multiplicar els esforços de coordinació a tots els nivells: entre departaments, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les entitats municipalistes, dels diputacions, consells comarcals, municipis… a qui us he d’agrair la vostra implicació”.

La diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, també va ressaltar la necessitat de treballar en xarxa perquè “juntes som més fortes” i va agraïr al Consell Comarcal la feina de suport que està duent a terme des de 2002.

Igualment, les entitats i els propis serveis d’intervenció van coincidir a assenyalar que una de les lliçons que ens està deixant la pandèmia és que davant de l’objectiu compartit de protegir les dones que pateixen violències masclistes, cal treballar conjuntament des dels diferents àmbits afectats. Una forma de treball que, en el cas del Maresme, ja està definida en el Protocol comarcal d’abordatge de les violències masclistes.

Gràcies a això, tant el SIAD com el SIE van explicar qu han pogut mantenir i incrementar les atencions a dones en un període tant complicat com el del confinament i la desescalada. Les atencions del SIAD Maresme van augmentar un 25% i les intervencions del SIE un 50%.

Les associacions del Maresme contra la violència masclista:

SIAD Sol·licitud del servei de Mediació Intercultural

Informació del sol·licitant i de la demanda del servei

Per als serveis de mediació o acompanyament

En cas de suport a entitats o xerrada

SIAD Sol·licitud de visita o consulta

Manifest del Consell Comarcal contra les violències masclistes envers les dones

 MANIFEST 25N 2020 

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones  

Enguany, fa 60 anys, un 25 de novembre, eren assassinades les germanes Mirabal, tres activistes  polítiques, opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. Aquest assassinat fou la data que  establí el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les  dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els  àmbits per a erradicar les violències masclistes, i d’ençà uns anys, diverses iniciatives populars  com el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo han vingut anunciant que el temps s’ha esgotat  per als agressors masclistes. El repte és enorme i es tracta de canviar la societat i destruir un  poder patriarcal fermament arrelat.  

Els temps canvien i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. La  defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per  això, cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja  hem recorregut. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de  violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit  familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que  es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys  visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de gènere, els matrimonis forçats o el tràfic  de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.  

Sovint, ens preguntem “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?”, afortunadament  fer-se aquesta pregunta ja és prendre partit per a erradicar les violències masclistes.  Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa, i conscient, respecte aquesta  tipologia de violència. I és que, els darrers mesos han estat realment durs per a les dones i  criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran,  mentre duri la pandèmia.  

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a  les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui vol exercir el control sobre dones  i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys  força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i  l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa  social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la  interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a  canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per  tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns  d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències  sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes  dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el  control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres  rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves 

víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Davant d´aquesta  emergència mundial, les desigualtats estructurals ja existents s’han accentuat.  

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les  seves víctimes. Tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats  i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es  mantenen amb vida. Amb les circumstàncies estranyes d’aquest any hem après que allò que ens  havien ensenyat sempre, no és cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les  dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la  proximitat, allò que sempre havíem concebut com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a  nosaltres. Les cases, en alguns casos, han actuat com a búnquers on l’objectiu dels agressors era  tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, només les múltiples campanyes socials i  institucionals que s’han posat en marxa han ajudat a posar fre a les violències. Hem comprovat  doncs que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.  

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els llocs de treball, els masclistes han vist que perdien  aquest poder. Per això, els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha  produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres  tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís  en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències  masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Si bé és un  tema d’implicació de la societat, els responsables polítics, de totes les administracions, no han  de deixar d’implementar noves i múltiples campanyes contra aquesta violència, ajudar a la  consecució de plans específics per a les escoles i acabar amb les retallades sistemàtiques que  pateixen d’uns anys ençà els programes contra la violència de gènere.  

Per això, cal un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de  parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país  que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils.  Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir  la vida digna de les dones i les nenes.  

Sense les circumstàncies actuals de la pandèmia, els companys i companyes de feina, les  amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del  benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan  tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per  a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.  

Com a Consell Comarcal del Maresme ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la  violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no  podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens  dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen allà on hi  ha el seu agressor.  

El Maresme és una comarca feminista, i el seu Consell Comarcal ha fet una aposta ferma per  treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’erradicació d’aquest greu problema.  En aquest sentit ha avocat, i ho continuarà fent, recursos econòmics, humans, pedagògics…. Per  assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista 

és un problema social que implica a tothom, per tant, és necessari que la societat faci seva la  responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’erradicació d’aquesta xacra. 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels  vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi  intervingueu. I per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.  

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la  construcció d’aquest món millor. 

Document

Manifest del Consell Comarcal del Maresme contra les violències envers les dones (PDF)

Activitats al Maresme contra la violència envers les dones

En un marc diferent al d’anys anteriors per la situació de pandèmia, els municipis del Maresme programen activitats a l’entorn del Dia Internacional contra les violències envers les dones. Recollim en aquest espai la programació que ens han fet arribar ajuntaments i entitats.

Activitats organitzades al Maresme

Activitats de les associacions de dones

Jornada per abordar les violències masclistes en temps de COVID-19

Les violències masclistes, personals i estructurals, s’han intensificat amb la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra les Violències Masclistes, el Consell Comarcal organitza la Jornada: “Abordatge de les Violències Masclistes en temps de COVID-19 al Maresme. Una mirada des de les associacions i els serveis” amb l’objectiu de reflexionar sobre la resposta que s’està donant a aquesta xacra social en un moment tan escepcional com el que estem vivint i posar sobre la taula mecanismes de millora.

La jornada es farà el 26 de novembre a les 17:00h en format online a la plataforma ZOOM.

PROGRAMA

  • 17:00h.- Presentació a càrrrec de representants de l’Institut Català de les Dones, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Maresme
  • 17:30h.- Conferència marc “L’abordatge de les violències masclistes durant la pandèmia, des d’una perspectiva feminista en clau interseccional”, a càrrec de Laia Rosich Solé, Vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i psicòloga i consultora experta en l’abordatge de les violències masclistes, treball en xarxa i protocols d’actuació
  • 18:00h.- Espai obert de preguntes
  • 18:30h.- Intervenció de les associacions i col·lectius feministes del Maresme
  • 18:45h.- Intervenció del Consell Comarcal del Maresme i del SIE Mataró-Maresme
  • 19:30h.- Espai obert d’intervencions i cloenda.


Inscripció a la jornada “Abordatge de les violències masclistes en temps de COVID-19”

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb l’acceptació del present document, la persona que s’inscriu a aquesta sessió es considera informada i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat.

Comunicació 2.0 i xarxes socials

Formació adreçada a entitats del Maresme

El dimarts 10 i el dijous 12 de novembre es durà a terme, en sessió telemàtica, un taller adreçat a entitats en el qual es donaran les claus per a entendre el funcionament de la comunicació 2.0 a través de les xarxes socials.

El taller és gratuït, però cal inscripció.

Places limitades.

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La V Trobada d’escriptores del Maresme ret homenatge a la poeta Carme Colomer

Una emocionada Carme Colomer va rebre ahir l’homenatge i reconeixement a la seva trajectòria per part de les literates que van assistir a la V Trobada d’escriptores del Maresme que organitza el Consell Comarcal.

En un acte reduït per poder complir les mesures de prevenció de la propagació de la COVID-19, les escriptores van compartir lectures de les obres publicades aquest 2020 i van fer costat a la poeta d’Arenys de Munt Carme Colomer qui, en rebre el reconeixement, es va mostrar sorpresa i molt agraïda.

El Consell Comarcal, com va explicar la Consellera delegada d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero, editarà en format audiollibre un des 4 poemaris que té publicats Colomer. S’ha triat aquest format per avançar cap a una literatura inclusiva del Maresme que faciliti a persones invidents, com la Carme Colomer, l’accés a les obres literàries.

La Trobada, que es va fer a la Sala d’Actes de la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt, va ser conduït per l’escriptora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader i va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carola Llauró i de la Consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero.

Les escriptores maresmenques també van estar acompanyades, en representació del Consell Comarcal, per la Vicepresidenta i alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals; el Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch i la Consellera delegada de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.

Qui és la Carme Colomer?

La Carme Colomer és una poeta i activista cultural d’Arenys de Munt que va perdre la vista quan tenia 7 anys. En les seves paraules a l’entrevista que li ha fet el Servei d’Informació i Atenció a les dones (SIAD) Maresme “el fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar“.

Per conèixer una mica més la Carme Colomer, llegiu l’entrevista: “Carme Colomer, la poesia sense lligams

Carme Colomer, la poesia sense lligams

Parlem amb la Carme Colomer, la poeta homenatjada a l’edició 2020 de la Trobada d’escriptores del Maresme.

Qui és la Carme Colomer Planas?

Vaig néixer a Arenys de Munt on resideixo actualment. Estic jubilada i soltera.

Als set anys vaig perdre la vista a causa d’un glaucoma. Això va fer que hagués d’anar al col·legi que la Caixa tenia a Barcelona.

Vaig aprendre Braille i allí vaig començar els estudis escolars i també de solfeig i piano.

Més tard, vaig superar les proves dels nivells B, C i D de català.

A nivell professional, em vaig dedicar pràcticament a la docència amb els nens i nenes cecs. En tancar-se l’escola on ensenyava, vaig fer de telefonista al Centre Cultural de la Caixa.

Quan vas començar l’experiència d’escriure, que encara dura?

Quan vaig assolir el nivel D de català, el meu professor em va dir que havia fet un canvi important i que havia d’anar més enllà dels estudis escolars. Va ser llavors que vaig fer tres cursos ”Aprendre a escriure” a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona).

És així que vaig començar a escriure en prosa i una mica de poesia. Més tard vaig apuntar-me a cursos de poesía que feien a l’ONCE. I d’aquesta manera em vaig trobar immersa en la creació literària.

Què et va decantar per la poesía i no pas per la prosa?

Quan escrivia contes, històries etc, vaig acabar adonant-me que trobar un inici, una trama i un final atractiu era molt complicat i la poesia em donava la llibertat d’expressar-me sense lligams, de deixar aflorar els sentiments sense cap condicionament i m’hi vaig trobar molt a gust.

“he organitzat 16 recitals amb diferents temàtiques”

Més enllà d’escriure, ets una activista cultural. Quins actes organitzes?

A Barcelona, per la primavera, al llarg d’una setmana es respira poesia per tots els racons i l’acte final es fa al Palau de la música. Això em va inspirar a fer un recital al Centre Moral d’Arenys de Munt.

Ho vaig proposar i em varen obrir les portes de bat a bat perquè entrés la poesía. Això va ser el 2004, des de llavors he organitzat 16 recitals cadascun amb un tema diferent. També hi  hem incorporat la música que li dona molt de relleu. Intentem fer-ho amb tota la dignitat posible i el públic ens ha recolzat sempre.

Quan els feu?

Els solem fer en primavera i està obert a tota classe de públic.

El fet de ser cega ha condicionat la teva activitat cultural?

No, de cap manera. La invidència mai ha sigut un obstacle. Potser, m’atreviria a dir que fins i tot m’ho ha facilitat en algun aspecte.

Per exemple, cada vegada que he muntat una recitació he dit com volia el muntatge. Mai m’han posat pegues. Si m’han convidat a participar en un acte m’han facilitat l’accés a les coses que necessito.

M’han tractat amb tota naturalitat, acceptant les limitacions que tinc.

I a nivell creatiu, que hi té a veure la ceguesa?

El fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar.

El Maresme està present en la teva poesia?

Jo no tinc cap poema que parli del Maresme. No tinc costum d’escriure sobre llocs  concrets. Però sí que el Maresme té suficients elements per poder escriure prosa o poesía: el mar, les flors, els poblets, els racons íntims, aquell arbre centenari… i més i més. Vosaltres que la gaudiu ho sabeu millor que jo, però igualment m’inspira.

“jo mateixa assumeixo la despesa de l’edició dels meus llibres”

Ens pots parlar dels premis que has guanyat?

Sí, és cert, em vaig presentar a alguns concursos: La mostra literaria d’Arenys de Munt, Concurs Sant Joan de l’ONCE, El Roc Boronat de l’ONCE, el Concurs Miquel Martí i Pol de CCOO, el Concurs de poesia Josep Sabaté i Massa de Pineda de Mar, el Concurs A.W. Iris-Sol-Casaggemas de Badalona, el Racó poètic en viu de Palafrugell…

Parla’ns dels llibres que has publicat Carme

Tinc quatre poemaris  publicats: A peu eixut, sobre les aigües del temps; Pessics de sal; Proclama de llums i ombres i Enforcall de dubtes i certeses.

Qui publica els teus llibres?

Jo mateixa, no hi ha cap editorial darrere. Excepte el primer llibre pel qual vaig rebre una ajuda econòmica de l’ONCE . Vaig assumint jo mateixa les despeses que deriven de la publicació de la resta de llibres.

I a on els podem trobar?

Enlloc, excepte a la biblioteca pública d’Arenys de Munt i, possiblement, la d’Arenys de Mar. Jo en tinc pocs exemplars i no estan a la venda.

Finalment Carme, què penses de ser l’escriptora homenatjada en el marc de la V Trobada d’Escriptores del Maresme?

Doncs, encara al·lucino i em pregunto: com és això? Per què a mi?

Promoure la creació literària és preciós i fer-ho pensant amb les dones, meravellós.

I que porti el nom d’una dona és perfecte, què es pot desitjar més? Gràcies i endavant sempre!!!…