Nascuda a València d’Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu actualment a Cabrils. Animadora Sociocultural de professió, la seva vida, d’una manera o altra, sempre ha estat lligada al món de la literatura. Durant la seva infància mai va deixar d’escriure relats curts per pura diversió, però no seria fins a l’any 2001 que farà publica la seva vocació quan es va presnetar al certamen “Memòria de Dona”, organitzat per la Diputació de Barcelona amb el seu relat “Ultreya”, sent una de les obres premiada. L’any següent va guanyar el guardó especial al tema tractatamb el seu relat “Dues vides”. Aquests premis li van donar el valor necessari per escriure la seva primera novel·la “María, la frontera y el camino”, seguida de “Camino Negro”. Llegir les novel·les de M. Luisa és viatjar en el temps i descobrir, a través de les vivències dels protagonistes, moments de la història del seu país d’origen.

• María, la frontera y el camino. Editorial Isabel, 2012


• Camino Negro. Editorial Isabel, 2015

Camino Negro

“Bárbara sintió un nudo en el estómago. Hacía años que no sabía nada de su buena amiga. Habían perdido el contacto después de su boda, a raíz de las huelgas de las minas de carbón en los años 1969- 1970. La verdad es que no lo recordaba muy bien. En Matarrosa del Sil fueron meses de lucha. En toda la cuenca minera y Gaiztarro se mantuvo el pulso con los mineros. Algunos obreros fueron despedidos y su marido fue de los que perdieron su empleo. Al quedarse sin trabajo decidieron emigrar y poco tiempo después, el famoso tren Estrella Galicia, a su paso por Ponferrada los transportó a su nuevo destino: Barcelona. Pero de aquello ya hacía muchos años… 

…/…

Su primer hogar en aquella zona oscura y lluviosa, a su llegada a Matarrosa con sus padres y sus hermanos pequeños, fue una medio casa-medio chabola en un lugar llamado “Los Barracones” muy cerca de las Casas Nuevas. Seguro que habían sido los almacenes de los materiales utilizados para construir el nuevo barrio y que, ante la falta de viviendas y el auge de la inmigración, los habían acondicionado un poco y los alquilaban a las familias que llegaban de distintas zonas.”

Nascuda l’any 1967 a Santa Susanna. És llicenciada en Filologia Clàssica, experta universitària en constel•lacions familiars, especialista en pedagogia sistèmica, és professora de llatí i grec des de fa vint-i-cinc anys.  

• Contes arran de mar, editorial Neopatria, 2015


• De cua d’ull, Voliana edicions, 2018

Contes arran de mar

“El pare d’Itone era un dels escribes de palau. S’ocupava de fer l’inventari de la producció artesanal i la seva posterior distribució, ja fos per a ús intern o per a l’exportació. No obstant, el coneixement d’aquells «gargots» –com deia la mare d’Itone– no només li havia proporcionat un càrrec de prestigi, sinó que li permetia anotar tot de coses que per a ell eren encara més importants: es complaïa en descriure la lluna plena o el sol rogenc que il•luminava el nou dia; registrava i classificava les plantes que la seva dona tan bé coneixia i que omplien la casa penjades del sostre en petits manats; maldava per trobar la manera d’expressar, damunt la tauleta, el que experimentaven els seus sentits quan el mullava l’aigua de pluja, quan l’acaronava la brisa del mar, quan el pessigollejava el respir de la seva filla o de la seva dona ajagudes al seu costat…” 

Nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. Després de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. És reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra Literària d’Arenys de Munt,  el Miquel Martí i Pol, etc.  

Des del 2003 organitza anualment les Recitacions Poètiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema “Des de l’ampit del matí” a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.

• A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.


• Pessics de sal, 2009.


• Proclama de llums i ombres, 2014

“Des de l’ampit del matí

Contemplo l’estora blava amansida

Sento el degoteig de veus i de presències

Sota la volta inmensa dels plàtans

De l’areny, batec del jorn a jorn

Les façanes a banda i banda

Testimonis del passat

Afaiçonadores de l’esdevenir

Escampen mirades encuriosides

Xiuxiuejos de finestra a finestra

M’enjoia el concert de baixets trescadors

Que trenen fils i fan estels

I encerclen dibuixos travats a l’aire

M’enamora aquella sentor especial

Que pregona dolçor de roges cireres

– joiers pels petits, plaers pels grans-

Que ens engresquen com les festes

I tot allò que ens fa més poble

Arrauxat i senyut, i pas a pas

Ens du més amunt.”