Trobada amb escriptores del Maresme

 

El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) del Maresme celebrarà Sant Jordi donant veu a 7 escriptores maresmenques a les quals reuneix perquè facin un tastet de les seves obres i contribueixin a visibilitzar la literatura en clau femenina. L’acte es farà el dimarts 26 d’abril a les 17:00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ.

A aquesta primera trobada d’escriptores del Maresme hi participaran: Maria Català Serra, Emilia Illamola Ganduxé, Raquel Picolo, Emma Ros Martín, Núria Pujolàs, Maria Escalas i Eva Lleonart Montagut

Les autores exposaran els seus llibres que es podran adquirir després de la tertúlia.

Presentació del llibre “10 camins i una foguera”

En motiu de la Diada de Sant Jordi, el SIAD Maresme juntament amb l’associació de Dones de la Vallalta, organitzen l’acte següent:

Presentació del llibre10 camins i una foguera” del taller de lectura “Tinta Marinada”. Taller organitzat per l’associació “Dones de la Vallalta”

La presentació anirà a càrrec de:

Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar i Família del Consell Comarcal del Maresme.
Elisabet Bas Pujol presidenta de l’associació “Dones de la Vallalta”.
Eva Lleonart, escriptora i professora del taller de lectura.
Membres del taller de lectura i autor/es del llibre.
 
Data i lloc:
Dimecres 22 d’abril a les 11:00 a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme
Plaça Miquel Biada, 1. Mataró.
Entrada per la carretera Maresme

Podeu confirmar l’assistència enviant un missatge a: siad.maresme@ccmaresme.cat

 

 

Lola Andrade Olivié




















































 
LOLA ANDRADE OLIVIÉ
 
 

Nascudaa l’any 1957 a Galícia. Viu al Masnou des de fa uns vint anys. És Llicenciada en Filologia Hispànica i treballa de coordinadora de tallers d’escriptura. És novel•lista, va publicar dues novel•les: “plagio” y “lo que no se dice”.


 


  • “Plagio”, editorial Maikalili, 2004

  • “Lo que no se dice”, Editorial Linkgua, 2014

  • Madre e hija de Casablanca a Vigo, Pensódromo, 2018


 

Lo que no se dice


“Hasta que un día, sin saber cómo, sientes un impulso desatado, una cólera que te sube por los vasos sanguíneos hinchándote las venas de pura rabia… entonces sientes que serias capaz de cometer el acto más brutal y salvaje”.


 




















 
 
 
lola_andrade@telefonica.net

http://diarimaresme.com/2014/lola-andrade-escriure-es-preguntar-se-coses/


https://youtu.be/KGU80A0LOc8


http://lolaandradelaberinto.blogspot.com.es/



https://www.facebook.com/lola.andradeolivie


Marta del Castillo i Rabascall














































 
MARTA DEL CASTILLO I RABASCALL
 
 

Nascuda l’any 1976 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana i està desenvolupant la seva experiència laboral en lingüística i comunicació.


 


  • El carrer de la Torre. Història novel•lada d’un tros d’Arenys, 2006



 


“La canalla del carrer els tem de mala manera. Eviten les mirades dels d’aquella casa perquè estan convençuts que amb només una escrutada d’ull els faran venir els cucs a la panxa i així hagin d’anar a gastar els pocs diners que tenen a ca seva per matar-los els paràsits.”


 

















 
 
 
marta.castillo.rabascall@gmail.comhttp://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano/2006-carrer-torre-histories-novel-lades-dun-tros-darenys-castillo-i-rabascall-marta~x55866006

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


Heidi Perez, feminista i lluitadora pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Avui amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (que s’escau el 17 de maig), entrevistem a Heidi Perez, la més que coneguda mataronina per la seva lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI, una lluita necessària i que va conquerint a poc a poc espai i reconeixement.

Des del gener del 2019, l’ajuntament de Mataró ha posat en funcionament el SAI, Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBI, Amb la Heidi parlem d’això i de moltes altres coses.

Qui és la Heidi Perez?

Sóc la Heidi Pérez Pérez. Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramanet fa 44 anys, però porto vivint a Mataró des de l’any 2002. Sóc llicenciada en Economia per la UB i CEO a una empresa de distribució de papers pintats per a les parets. Sóc feminista i activista pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 17103328_1588683394495036_3070503166810709142_n.jpg

El teu activisime és conegut a la ciutat de Mataró, perquè a banda de la teva lluita pel col·lectiu LGTBI, estàs involucrada en moltes altres mogudes, oi?

La meva participació associativa a Mataró va començar amb el Grupo H de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, on fèiem teatre social i de denúncia de les injustícies socials, especialment envers les dones.
També col·laboro en programes de ràdio com el programa Planeta Lletra de l’associació Planeta Lletra i condueixo actes organitzats per altres entitats.

Com comença el projecte de defensa del col·lectiu LGTBI?

La idea de crear una associació que defensés els drets del col·lectiu LGTBI em rodava pel cap des de l’any 2017, ja que trobava a faltar un espai de trobada i debat a una ciutat com Mataró que, tot i ser capital de comarca, no disposava de cap associació que recollís les demandes de les persones del col·lectiu. Hem d’assumir que la proximitat amb Barcelona, amb tot el seu potencial i tots els seus recursos, atreu a molta gent del col·lectiu que també valora l’anonimat que això comporta, però per a mi, mancava aquest espai a dins de la meva ciutat per a totes aquelles persones que no volíem anar cap a Barcelona.
Després d’un breu temps de fer projeccions de pel·lícules i debats sota el paraigües de la Vocalia de Dones de Laia l’Arquera, a qui estic enormement agraïda, em vaig trobar que l’Ajuntament començava a fer actes en el marc del Dia contra la LGTBIfòbia (17 de maig) i la festa De tots els colors pel dia 28 de juny. I va ser precisament una sol·licitud de millora d’aquesta festa per part d’en Xevi Noya la que va fer que ens possesim en contacte per parlar sobre la possibilitat de crear una associació propia amb persones LGTBI de la ciutat.
Unes quantes convocatòries obertes a tothom després d’allò, la Mar Romero, en David Domínguez, la Meritxell Calafell, en Jesús Gonzàlez, l’Olga García, en Xevi i jo mateixa, vam posar en funcionament Mataró LGTBI+.

Un projecte que ha començat amb molt bon peu, n’esteu satisfetes?

L’associació es va constituir formalment el 5 de juny de 2018 i ens vam presentar a la ciutat de Mataró el dia 26 de juny a Can Palauet, en un acte per a nosaltres molt emotiu, acompanyats  
del president i la vicepresidenta de l’associació LGTB Terrassa i d’en Quim Roqueta, president de Gais Positius i la Plataforma LGTBIcat i mataroní com nosaltres. No ens esperàvem que més de 80 persones fossin allà per conèixer-nos!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 36228290_2141255082571195_1186959421075357696_n.jpg

En gairebé aquest any de vida de l’associació no podem estar més contents i contentes de la rebuda i acolliment dels mitjans de comunicació, les institucions i la ciutadania en general. Especialment orgullosos estem de l’èxit de la nostra primera campanya #esportamborgull on més de 40 associacions i clubs esportius es van adherir al manifest en contra de la lgtbifòbia a l’esport i on la Regidoria d’Esports es va comprometre a fer formació específica als clubs per conscienciar i eradicar la lgtbifòbia en l’àmbit esportiu.

Quina és la situació que viuen les persones LGTBI en la nostra societat i en Mataró en concret?

Gràcies a la diagnosi portada a terme per part de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró, Totes i tots som Mataró, hem pogut fer un mapa de la situació actual de les persones del col·lectiu a la nostra ciutat i podem dir, fonamentalment, que les persones que pateixen més discriminació i situacions de més exclusió són les persones trans. Encara hi ha molt desconeixement i prejudicis envers el col·lectiu i, especialment sensibles a aquesta problemática, són les persones trans.
En general, a Mataró, les persones LGTBI  no ens sentim lliures d’expressar-nos en la nostra manera d’estimar i de mostrar-nos com som. Som molts i moltes les que ens autocensurem o amaguem aquesta part de la nostra vida. Encara no sentim que l’espai públic sigui per nosaltres, però el més greu segueixen sent les trabes administratives i les discriminacions laborals i socials que pateixen les persones trans. Mataró LGTBI+ neix amb la voluntat de crear un espai de debat i trobada entre les persones LGTBI de la ciutat, de visibilitar-nos i de conscienciar a la resta de la societat sobre la necessitat d’erradicar les discriminacions per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

Com valoreu la resposta institucional davant de les discriminacions de les persones LGTBI?

En Xavi Tort, coordinador de l’associació, sempre diu que, en política, l’amor es demostra amb pressupost i té tota la raó. Al Parlament de Catalunya es va aprovar el 2014 una Llei pionera al món per la defensa de les persones, gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i bisexuals. Però de res serveix aquesta llei si no es dota de pressupost. Hem d’instar a la Generalitat a que doti els recursos econòmics necessaris per portar a terme polítiques d’igualtat. Per aconseguir avenços en igualtat cal voluntat política, però sobretot, calen recursos que facilitin aquestes polítiques.
Actualment, a Mataró, funciona des de principi d’any, el servei d’atenció integral (SAI) per al col·lectiu LGTBI, un servei molt important per a nosaltres ja que aborda directament els nostres problemes i ens serveix com a referent de consulta, acompanyament i ajuda.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Podríem dir que, si no suficients, sí que hi ha els serveis necessaris. Potser trobem a faltar més acompanyament a famílies de menors trans, tal i com es fa a Trànsit en Barcelona, ja que poder compartir vivències amb famílies que estan vivint una situació semblant, pot ajudar molt a millorar-la.

L’avenç en la lluita pels drets i la dignitat del col·lectiu va en paral·lel amb el canvi social i de mentalitats?

No.
Aconseguir avenços en igualtat és fruit de la lluita de persones oprimides pel sistema heteropatriarcal. És la lluita d’aquestes persones la que provoca un canvi social que, tard o d’hora, es reafirma en la creació o modificació de lleis.
Això no ha d’implicar, malauradament, un canvi en la mentalitat de moltes persones. Només s’ha de veure el ressorgiment d’idees reaccionàries de partits d’extrema dreta, tant a Espanya, com a la resta del món. I, precisament per això, mai hem d’oblidar que perdre tots els drets aconseguits durant anys de lluita pot produir-se d’un dia per a l’altre. La lluita mai s’acaba, perquè quan acaba la de consecució de drets, arriba la del manteniment dels mateixos.

On estem de la Igualtat de gènere, Heidi?

Hi ha moltes persones que creuen que ja no tenim motiu de queixa, que ja hem assolit la igualtat i això no és real. Fins i tot, la vicepresidenta Carmen Calvo va dir que la Constitució Espanyola no recull la igualtat entre homes i dones com sí ho fan, explícitament, d’altres constitucions. Quan la gent diu que la Constitució garanteix la igualtat en l’article 14, els hi dic que això no és veritat. Aquest article diu que els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social, però totes sabem que això és la teoria i que, a la pràctica, sí que hi ha discriminacions per aquests motius.
I això passa perquè no podem tractar la igualtat com un compartiment apart de la resta de polítiques. Mentre no s’apliqui la perspectiva de gènere en tots els àmbits i polítiques, la igualtat real no arribarà. Perquè no té cap sentit tenir un departament o una partida pressupostària en Igualtat, si la resta de departaments no inclouen aquesta visió.
Per arribar a la equitat hem de parlar d’interseccionalitat i adonar-nos que el racisme, el sexisme, la xenofobia, la lgtbifòbia i, en general, tots els prejudicis basats en la intolerància, no es donen de forma independent, sino que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades.
Hem de tenir molt clar que quan es facin les partides pressupostàries, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat han de creuar totes i cadascuna d’elles, ja sigui economia, salut, ensenyament, cultura, via pública…
De res servirà augmentar la partida d’igualtat, si no millores el servei d’assistència sanitària a les persones trans, fas formació als funcionaris públics amb aquesta visió o inverteixes en un protocol anti-bullying a les escoles, només per posar uns exemples.

Jornada per commemorar el Dia Internacional de la Lluita Contra la Violència de Gènere

El SIAD Maresme organitza una jornada per commenorar el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència envers les Dones.

Dia 29 de novembre 2013, de 10:00h a 14:00h a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme.

La jornada abordarà dos temes:

1- Les mesures cautelars en violència de gènere
2- el síndrome d’alienació parental (SAP).

Està adreçada a professionals de la comarca que treballen amb dones. Cal inscripció prèvia.

Fitxa d’inscripció: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=9970

PROGRAMA:

10:00-10:20h: Inauguració de la jornada, lectura del manifest i presentació de les dades d’atenció a dones en situacions de violència ateses pel SIAD durant el 2013, a càrrec de Neus Serra, Consellera Delegada
de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme.

10:20- 11:20h: 1era conferència: “Les mesures cautelars en situacions de violència de gènere” a càrrec de Sandra Nogueras, Magistrada Titular del Jutjat de Violència sobre la Dona d’Arenys de Mar.

10:20 – 11:30h: pausa-cafè

11:30- 13:30h: 2na conferència:

 “Síndrome d’alienació parental des del vessant jurídic” a càrrec de Celeste Arella, advocada especialitzada en violència de gènere i membre de l’associació Dones Juristes.

Síndrome d’alineació parental des del vessant psicològic” a càrrec de Joan Deus, Doctor en Psicologia Forense i psicòleg forense als Jutjats de Mataró.

13:30- 14:00h: Torn de paraules i fi de la jornada.

 

 

Data: divendres 29 de novembre de 10:00 a 14:00h
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme, Plaça Miquel Biada

 

 



 

Lliurats els premis del segon Concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme

En un entorn plenament literari, envoltat de llibres LGTBI presentats per l’entitat Amunt LGTBI, Arenys de Munt va acollir divendres passat l’acte de lliurament de premis a les persones guanyadores de la segona edició del concurs literari de relats curts per la diversitat sexual i de gènere impulsat pel Consell Comarcal del Maresme.

L’objectiu d’aquest concurs és doble. D’una banda es vol contribuir a la promoció de la literatura i de l’altra, continuar avançant, també des de la narrativa, cap a una societat lliure d’estigmes i on tothom gigui lliure d’estimar qui vulgui.

PERSONES GUANYADORES

El jurat, format per Emu Fernández,president de l’associació Som Masnou; Mar Rubio, escriptora maresmenca; Mònica Ruiz, presidenta de l’associació Planeta Lletra de Mataró i Raul Cantarero, membre de la junta de l’associació LGTBI Mataró va triar les següents millors obres:

PRIMER PREMI: “La migdiada” de Mireia Vancells Martí (Premià de Mar)

SEGON PREMI: “karmsund” de Montserrat Pérez Martínez (Mataró)

TERCER PREMI: “Don Aniceto” d’Àngel Ramón Larrosa Bondia (Caldes d’Estrac)

Per tal de donar suport a la restauració i el turisme maresmenc, els premis consisteixen en experiències gastronòmiques i del lleure a la comarca.

En concret, el primer premi és una estada de cap de setmana per a dues persones en un hotel de la comarca; el segon, un àpat de cap de setmana per a dues persones en un restaurant maresmenc i el tercer una entrada per a dues persones en un spà.