Presentació del llibre “Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural”

 

El Consell Comarcal del Maresme acollirà demà la presentació del llibre: “Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural” que recull tota una sèrie de relats explicats per la mediadora intercultural Badia Bouia i escrits per la pediatra i presidenta de l’Associació de Mediadors interculturals “vine amb mi”. L’acte està organitzat conjuntament pel servei comarcal de Ciutadania i Immigració i pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (Siad) Maresme.

Els relats ens transmeten les vivències de 12 persones, majoritàriament dones, que han vingut del Marroc a la recerca d´una vida millor i que es troben sense recursos, sovint desemparades i.de vegades limitades en la seva llibertat per valors socioculturals propis de la seva comunitat. A través d´aquestes vivències, també ens apropem a l´experiència de la mediadora intercultural davant d´uns casos força complexes.

Tal i com expressa Voliana Edicions “alguns relats ens transporten a la infància i la joventut d´aquests homes i dones a l´entorn rural del Marroc, abans de passar l´estret. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol•linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d´una font”.

El Consell Comarcal considera que aquest llibre é molt valuós donat que fa referència a aspectes que s’han treballat a la Taula  de treball “dona d´origen estranger”, impulsada conjuntament amb l´Ajuntament de Mataró.


L´acte tindrà lloc el 4 de juny, a les 17:30h, a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.
Hi participaran les autores Anna Cabot i Badia Buya i l´editor Jordi Solé Camardons de l´Editorial Voliana.
L´aforament és limitat i per aquest motiu us demanem que confirmeu prèviament l´assistència al correu electrònic siad@ccmaresme.cat.


 

Data: 2015-06-04

Ahir es va inaugurar l’exposició “Frente al espejo” a Canet de Mar

Ahir dia 20 de març, es va realitzar a Canet de Mar, l’acte d’inauguració de l’exposició “Frente al espejo” comissionat per la mataronina Sílvia Llanto. L’exposició recull la mirada de dones emprenedores d’origen estranger, del barri de Cerdanyola (Mataró) i les dinàmiques enriquidores que aporten al barri i a la societat, des de la interculturalitat.

 
   

La regidora d’Igualtat de l’ajuntament de Canet, Raquel Serra Lerga va obrir l’acte emmarcant-los dins el programa de la commemoració del Dia Internacional de la Dona del municipi, va explicar que és un acte que feia falta perquè les dones d’origen estranger formen una part important de la societat i pateixen problemàtiques afegides a les que pateixen les dones en general i calia parlar-ne.

Després la Silvia Llanto va posar les persones assistents en el context del desenvolupament del projecte d’exposició que ve per donar nom a una presència nova i enriquidora pel barri però inivisibilitzada, i que des de la posició de dona immigrada, racialitzada, mestissa, i un etc de caraterístiques, es pot aportar molt a la societat, sempre reivindicant el dret a la igualtat d’oprtunitats d’unes i altres.

Seguidament, la Núria Viñas de l’associació “Dones pel futur” va presentar el projecte “microcrèdits solidaris” per a dones en precarietat laboral, entre elles dones d’origen immigrat. Projecte que ja funciona en diferents municipis amb grups de dones que volen emprendre i necessiten suport tècnic, econòmic i de recolzament grupal. Hi va haver molt bona participació des del públic.

L’exposició “Frente al espejo” va comptar amb el suport de l’ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, totes dues institucions han estat represnetades en l’acte. Es pot visitar a la sala Ramon de Capmany del 20 al 24 de març. Veure més fotos AQUÍ

 

Comunicació 2.0 i xarxes socials

Formació adreçada a entitats del Maresme

El dimarts 10 i el dijous 12 de novembre es durà a terme, en sessió telemàtica, un taller adreçat a entitats en el qual es donaran les claus per a entendre el funcionament de la comunicació 2.0 a través de les xarxes socials.

El taller és gratuït, però cal inscripció.

Places limitades.

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

El Consell Comarcal del Maresme se suma a la celebració del Dia de la visibilitat trans

El 31 de març se celebra el Dia per a la visibilitat trans, una jornada per sensibilitzar contra la discriminació que encara pateix aquest col·lectiu. El Consell Comarcal s’hi suma aprofitant aquesta Diada per posar en valor la feina que duen a terme el Servei d’Atenció LGTBI del Maresme, la resta de SAI de la comarca i les entitats LGTBI de la comarca (Mataró LGBTI, Som Masnou, Queers Tropicals, Amunt LGBTI, Calella LGBTIQ i Fúria Trans Autónoma Maresme) per garantir, des de la proximitat, l’efectivitat dels drets i de les polítiques LGBTI.

A més, aquest mes de març fa justament un any que es va presentar el I Pla Comarcal per la Diversitat afectiva, sexual i de gènere (2022-2025), que compta amb la implicació dels ajuntaments de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de la Vallalta, Sant Pol de Mar, Montgat i Premià de Dalt. A més de vàries entitats importants com Comissions Obreres (àmbit LGTBI), LGTBI Mataró, FúriaTrans, el Consell esportiu del Maresme, el Consell de cultura del Maresme, Mares Malabaristes i Dones pel futur.

El Pla -elaborat a partir de les aportacions de diferents serveis, entitats i agents- planteja un conjunt de línies i propostes d’accions per fomentar la diversitat sexual i de gènere a la comarca, garantir els drets dels col·lectius LGTBI i combatre la lgtbi-fòbia.

Aquest mes de març s’ha creat la Comissió de seguiment del Pla i 4 comissions de treball que s’encarregaran de vetllar per la posada en marxa d’accions concretes i del seu seguiment i avaluació.

De les 8 línies de treball plantejades (Organització i Compromís Institucional; Coeducació Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere; Salut; Visibilitat i Participació; Esports i Lleure; Cultura i Oci; LGTBIfòbia i Drets laborals), s’han prioritzat les accions vinculades a:

  • Formació i sensibilització
  • Visibilitat i participació
  • Coeducació
  • Salut i drets laborals.

En aquest marc, el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels centres educatius i entitats els espais “La maleta coeducadora” i “Després de l’armari” on s’hi va incorporant material educatiu i de sensibilització per avançar cap a una societat igualitària i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere.

El 31 de març

El Dia per a la visibilitat trans va néixer de la mà de l’activista trans estadunidenca Rachel Crandall l’any 2009. La idea va sorgir com a reacció a les poques diades festives LGTBI+, ja que fins aleshores l’única commemoració que hi havia era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual,
que recordava a les persones trans víctimes de crims d’odi.

Activitats a Barcelona entorn del dia internacional contra la violència de gènere.

Activitats a Barcelona entorn del dia internacional contra la violència de gènere.

Programa d’activitats de l’associació IGMAN Acció Solidària

 

Jornada Institut Català de les Dones

 

Jornada Ajuntament de Terrassa 

Activitats de la Fundació SURT

 

Programa associació TAMAIA

 

Detecció maltractament en gent gran Secretària de la Família

 

Lola Casas Peña














































 
LOLA CASAS PEÑA
 
Foto feta pel fotògraf MayZircus
 

Nascuda l’any 1951 a Mataró on viu fins l’actualitat. És mestra de primària i assistent tecnico-sanitari. És escriptora i autora d’un gran nombre de contes infantils i poemes adreçats a infants i joves.  Durant la seva trajectòria ha publicat prop d’una vintena de poemaris per a lectors d’entre 6 i 12 anys.


Actualment coordina la tertúlia “Llegim” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, tertúlia adreçada a joves lectors.


“Una altra de les particularitats de la trajectòria de Casas com a docent ha estat el seu interès pel cinema, que l’ha portat a produir quatre migmetratges protagonitzats pels seus propis alumnes de l’Escola Camí del Mig: “Ostres, quina nit!”, “Windows”, “Aquí hi ha morro”, “The Roulf. Terror a l’escola!”. Aquestes pel•lícules han estat guardonades amb diversos premis”. (Fons Viquipèdia)


 



  • Més de 50 obres publicades.


    L’última, “Mentides?”, Ed. El Cep i la Nansa, 2017.




  • Bestioles animades, Ed. El Cep i la Nansa, 2018.





 


Botons


Dins del calaix de costura,


(procurant no fer cap nosa)


la mare guarda uns tresors


dins d’una capseta closa.


Els tresors són fets de nacre,


de tons suaus o virolats,


prenen forma arrodonida


i amb dos o quatre forats.


He agafat la capseta


i he escampat els tresors.


La taula ha quedat clapada


d’estrelles de tots colors.


 




















 
 
 
630 52 23 26lolacasas51@gmail.com

http://www.lolacasas.com/wordpress/


https://ca.wikipedia.org/wiki/Lola_Casas_Pe%C3%B1a



Full d’autoliquidació d’ingressos comarcals

 





















CONCEPTETARIFA
CURS: L’aplicació de la Mudawana marroquí a Espanya a la llum de les noves normatives en dret internacional privat 32 euros          
Identificador de l’enviament
TOTAL32 EUROS
































SUBJECTE PASSIU
Nom                                             

NIF



Adreça


Municipi
Telèfon
Ordenança núm 20 “Reguladora del preu públic per les accions formatives dirigides als ciutadans i gestionades pel Consell Comarcal del Maresme”










FORMES DE PAGAMENT

Mitjançant l’ingrés, en efectiu o transferència, al compte corrent que aquesta corporació manté amb l’Entitat: Caixa d’Estalvis Laietana, número 2042-0000-79-3110042148


Presentar (també via correu electrònic: siad@ccmaresme.cat, fax o correu ordinari) aquest document juntament amb el comprovant de pagament al Consell Comarcal del Maresme abans de la data de realització del curs/taller.




Mataró, _________ de _______________________________ de __________



EXEMPLAR PER AL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Karin Konkle és una dona estadounidenca que va arribar l’any 1992 a Catalunya i s’hi va quedar. Aquesta feminista convençuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l’autodefensa personal utilitzant les tècniques de les arts marcials i, en especial de l’aikido.

Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad” , del qual s’està fent la segona edició. Per a Karin Konkle, “si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones

Qui és la Karin Konkle?

Sóc dels Estats Units. Sóc llicenciada en estudis de gènere i vaig estudiar a la universitat de Columbia a Nova York. Vaig treballar a una fundació per a dones a Nova York, però si volia avançar en aquella feina, havia de fer un màster, i no em decidia si dedicar-me a l’ensenyament o a una feina més directa amb les dones. Així que vaig decidir agafar un any per viatjar, provar com era donar classes. Vaig venir a Barcelona l’any 1992 pensant quedar-me uns mesos o un any, amb una motxilla grossa.

Què ens pot dir de la teva trajectòria migratòria?

Vaig aterrar a Barcelona, i m’hi vaig instal·lar fàcilment. Compartia pis amb un noi i una noia brasilers, i vaig conèixer molta gent a través seu. En aquella època ja feia aikido i això també em va permetre ampliar el meu cercle d’amistats. Però a la llarga la situació es va anar complicant, tant laboralment com amb les relacions de parella.

Per l’aspecte i l’accent, de seguida la gent nota que sóc estrangera, i d’entrada els hi fa certa gràcia, encara més perquè parlo català, però després hi ha algunes diferències culturals que són difícils. A vegades, em fa la impressió que em tracten com si estigués aquí de pas i sempre a punt de marxar, i això fa difícil plantejar projectes de llarg recorregut. Penso que em tracten com a  una turista, no com a una immigrant, amb tot el bo i el dolent que té aquesta classificació. Per exemple, no em demanen els papers al carrer, com passava sovint, per exemple, amb els meus amics brasilers. Però, d’altra banda, quan una altra noia (alemanya, per cert) i jo vam plantejar fer una associació de dones al poble, a la primera reunió es va aixecar una dona gran per dir que ella portava 40 anys vivint al poble i encara li deien forastera, però com a mínim era catalana, i que qui érem nosaltres per a fer una associació de dones. L’associació es va crear igual, i encara existeix, però al meu poble a vegades sento que el catalanisme mateix es converteix en un obstacle per a la coexistència de la diversitat cultural.

A què et dediques a nivell professional?

Sóc 3er Dan d’aikido, que és un art marcial que crea harmonia d’una situació d’enfrontament, buscant protegir-se sense fer mal a l’altre. Fa uns 25 anys que faig aikido i quasi 20 que faig tai txí també. La relació de la ment i el cos m’apassiona, dóna sentit a la vida que vivim aquí, en aquests cossos que són com experimentem el món.

Porto uns 15 anys donant cursos d’autodefensa per a dones, cursos en els quals s’ensenyen eines per a mantenir la calma en situacions complicades, s’aprèn a posar límits amb la veu i el cos, a comunicar-se clarament, a gestionar l’espai personal, i si cal, a defensar-se físicament. Preparo aquesta formació tant per a un públic adult com adolescent, i ensenyo a aplicar aquestes eines a diverses situacions, com per exemple les agressions homòfobes. Crec que el valor afegit de la meva feina és que tinc una perspectiva de gènere i treballo amb la gestió de l’estrés en si. Als meus tallers, mirem com sorgeix la situació de debò i practiquem com resoldre-la. Volia aprofitar tots els anys que havia dedicat als arts marcials i combinar-lo amb una perspectiva feminista i un treball d’unificar la ment i el cos. De fet, crec que aquests conceptes són la base de tot el que he fet, i que segueix sent vigent i diferencial. Ca la Dona ha sigut un espai súper important per a mi. Quan vaig arribar, vaig trigar anys a trobar persones feministes. Venia de Nova York i de la universitat, on estava molt ficada en l’activisme feminista, i quan vaig arribar aquí, per una banda, trobava un masclisme molt fort que no havia conegut mai, especialment en les arts marcials, on hi havia molt poques dones. Trobar Ca la Dona va canviar segurament el meu trajecte vital. Si no hagués pogut fer una feina com aquesta, amb tant sentit per a mi, segurament hauria marxat ja d’aquest país.

Has publicat un llibre i tot sobre l’autodefensa femenina, oi?

Sí, el llibre es diu: “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad”. Se’n van editar 200 exemples que ja estan exhaurits i ara estan a punt d’arribar els llibres de la segona edició.
El llibre explica en què consisteix l’autodefensa femenina i com es diferencia de l’autodefensa en general. Els homes quan ensenyen autodefensa ho solen fer com si tots fóssim idèntics, quan en realitat la violència masclista porta a tipus d’agressions diferents, tenim cossos diferents, i fins i tot els efectes de l’adrenalina al cos són diferents quan ens trobem sota l’efecte de l’estrés o de la por davant d’un agressor, per exemple. Si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones.

Com valores la teva experiència laboral aquí?

Treballo moltes hores per guanyar diners suficients per a pagar els autònoms, faig feines que són poc reconegudes i que m’obliguen fins a cert punt a competir en preus amb gent que treballa en negre, que no tenen titulació, i a vegades amb un tracte com si no es tractés d’una feina sinó d’un passatemps. Conec poques persones angloparlants que visquin aquí i que no treballin a l’ensenyament de l’anglès o la traducció. És difícil treballar aquí, i si ho fas pel teu compte, encara més. De tota manera, em sento afortunada, encara que he hagut de superar molts entrebancs. Volia homologar la meva llicenciatura, però aquí no hi ha una llicenciatura equivalent a la que vaig obtenir en “Estudis de gènere”.

Parles molt bé el català!

Trobo que és una cosa que no té mèrit perquè és la llengua que aquí es parla, al costat del castellà, i a Sant Pol, on visc, es parla molt el català. El meu accent americà es nota menys en català que en castellà.
La meva ex parella és catalana i era la llengua en la qual ens relacionavem. Parlo només en anglès amb el meu fill perquè penso que ha de ser la seva llengua materna. La meva colla al poble està composada bàsicament de persones angloparlants però que tenen parelles catalanes, i això ha fomentat encara més l’ús del català entre nosaltres i ha facilitat la barreja amb la gent catalana de Sant Pol.

T’agrada viure a Sant Pol?

Sí, estic bé aquí i el meu fill té aquí una qualitat de vida que no pot tenir en una ciutat.

Què ens pots dir sobre la teva participació associativa?

El meu primer contacte amb el món associatiu feminista el vaig establir a l’espai Ca la Dona, de la qual era sòcia, i participava en les activitats que feien. Després vaig tenir, junt amb una altra amiga, la idea de crear una entitat de dones a Sant Pol. Al principi la idea va tenir una mica de resistència per part d’algunes persones, però després vam crear l’entitat, que ha arribat a ser un referent per a les dones del poble. Sempre s’han fet moltes activitats variades per a les dones i es segueixen fent. El que passa és que sempre he trobat a faltar un enfocament més feminista i reivindicatiu en l’associació. Les dones només participen en les activitats que les interessen perquè responen a una necessitat d’elles, però en general són poques les que es mouen pel compromís amb la lluita per la igualtat i la eradicació de la violència. Les prioritats de les sòcies, que són les que ha de reflectir l’entitat, no sempre coincideixen amb les meves prioritats personals. La lluita social té relativament poc pes a dins l’entitat, i això sempre m’ha generat una certa insatisfacció. Però podem dir que és una entitat molt treballadora i ha fet molt per les dones del poble. Vaig deixar la presidència de l’entitat fa poc per manca de temps i per dedicar-me a altres coses, però segueixo col·laborant en allò que puc. Hi ha un grup de dones amb empenta que tiren endavant l’associació.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Activitats de l’agenda

EL SIAD difon, en l’apartat Agenda, activitats d’altres entitats o serveis. L’apartat Agenda està situat al lateral dreta de la pàgina web.

Les podeu consultar també en l’enllaç següent.


http://www.ccmaresme.cat/siad_agenda.php