28 de juny, el Maresme amb Orgull

Una batuda policial en un bar gai de Nova York, el 28 de juny de 1969, va acabar amb detencions i ferits greus. Milers d’homosexuals, transsexuals i simpatitzants van sortir al carrer en suport a les persones agredides. Aquesta data s’ha convertit en el Dia Internacional pels Drets de les persones LGBTI

El Dia per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Trans*, Bisexuals, Intersexuals i d’altres identitats sexuals i de gènere és una jornada festiva i reivindicativa per la igualtat jurídica i social, i la tolerància per la diversitat sexual i de gènere.

26 de juny: TAULA RODONA AMB LES ENTITATS LGBTI DEL MARESME

El Consell Comarcal del Maresme, que recentment ha posat en marxa el SAI (Servei d’Atenció Integral LGBTI), ha programat per al divendres 26 de juny una taula rodona en la qual es donarà veu al col·lectiu LGBTI del Maresme, representat per les 3 associacions que actualment hi ha a la comarca.

La taula rodona tindrà format virtual i es podrà seguir en directe, a les 19:00h, per la plataforma ZOOM a través d’AQUEST ENLLAÇ que s’activarà a les 18.50h

La taula rodona començarà amb la intervenció de la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero i tot seguit es donarà la paraula a les 3 entitats que defensen els drets de les persones LGBTI al Maresme:

  • LGBTI Mataró
  • Som Masnou
  • Queers Tropicals

La part final es destinarà a contestar les preguntes que es formulin a través del xat.


Lectura coral del Manifest institucional:

Nova concentració contra la violència masclista a Mataró

Nova concentració contra la violència masclista a Mataró

 

Data: 2018-01-25

Lloc: Davant de l’Ajuntament de Mataró

Butlletí SIAD novembre 2014

 

Carme Colomer Planas




















































 
CARME COLOMER PLANAS
 
 

Nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. Després de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. És reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra Literària d’Arenys de Munt,  el Miquel Martí i Pol, etc.  


Des del 2003 organitza anualment les Recitacions Poètiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema “Des de l’ampit del matí” a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.


 


  • A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.

  • Pessics de sal, 2009.

  • Proclama de llums i ombres, 2014


 

“Des de l’ampit del matí


Contemplo l’estora blava amansida


Sento el degoteig de veus i de presències


Sota la volta inmensa dels plàtans


De l’areny, batec del jorn a jorn


Les façanes a banda i banda


Testimonis del passat


Afaiçonadores de l’esdevenir


Escampen mirades encuriosides


Xiuxiuejos de finestra a finestra


M’enjoia el concert de baixets trescadors


Que trenen fils i fan estels


I encerclen dibuixos travats a l’aire


M’enamora aquella sentor especial


Que pregona dolçor de roges cireres


– joiers pels petits, plaers pels grans-


Que ens engresquen com les festes


I tot allò que ens fa més poble


Arrauxat i senyut, i pas a pas


Ens du més amunt.”


 




















 
 
 
937 950 171carmedole@gmail.com

Actes per commemorar el Dia Internacional del col·lctiu LGTB

El Dia Internacional de l’Orgull LGBT, és un dia de lluita que té lloc el 28 de juny per sensibilitzar la societat sobre la diversitat sexual i promoure el respecte cap als col·lectius amb inclinacions sexuals diferents. Commemora els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc el 1969 a Nova York.

El 2014, es va aprovar a Catalunya la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia o llei contra l’homofòbia.La llei té com a finalitat “promoure les condicions per tal que, els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals –LGBT–, així com dels grups dins els quals aquestes s’integren, siguin reals i efectius, facilitant la seva participació i representació en tots els àmbits de la vida social, i remoure els estereotips que afecten negativament a la percepció social de les persones LGBT”, preàmbul.

Diputació de Barcelona ha posat en marxa una campanya de comunicació, bàsicament digital, per donar suport als ajuntaments en la commemoració d’aquest dia.

 

Al Maresme i a Barcelona, s’organitzen alguns actes per commemorar aquest dia reivindicatiu. A continuació, trobareu la informació d’alguns d’aquests actes:

Mataró:

L’ajuntament de Mataró en col·laboració de diverses entitats organitzat un seguit d’actes per commemorar el dia. En aquest enllaç els trobareu, http://www.mataro.cat/web/portal/ca/sites/LGTBI/index.html

Concentració dimarts 28 de juny

 

Barcelona:

Diputació de Barcelona

Jornada de presentació dels resultats de la diagnosi de la situació dels municipis en relació les polítiques LGTBI i àmbits d’actuació del Pla Tipus. A l’espai Francesca Bonnemaison. c/Sant Pere més baix, 7. Barcelona. Cal inscrpicó prèvia en aquest enllaç

PROGRAMA PREIDE BARCELONA:

En la web PRIDE Barcelona, estan els actes que es duran a terme a Barcena amb motiu d’aquesta diada.

http://www.pridebarcelona.org/ca/programa-por-dias/

Manifest del Consell Comarcal contra les violències masclistes envers les dones

 MANIFEST 25N 2020 

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones  

Enguany, fa 60 anys, un 25 de novembre, eren assassinades les germanes Mirabal, tres activistes  polítiques, opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. Aquest assassinat fou la data que  establí el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les  dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els  àmbits per a erradicar les violències masclistes, i d’ençà uns anys, diverses iniciatives populars  com el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo han vingut anunciant que el temps s’ha esgotat  per als agressors masclistes. El repte és enorme i es tracta de canviar la societat i destruir un  poder patriarcal fermament arrelat.  

Els temps canvien i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. La  defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per  això, cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja  hem recorregut. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de  violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit  familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que  es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys  visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de gènere, els matrimonis forçats o el tràfic  de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.  

Sovint, ens preguntem “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?”, afortunadament  fer-se aquesta pregunta ja és prendre partit per a erradicar les violències masclistes.  Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa, i conscient, respecte aquesta  tipologia de violència. I és que, els darrers mesos han estat realment durs per a les dones i  criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran,  mentre duri la pandèmia.  

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a  les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui vol exercir el control sobre dones  i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys  força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i  l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa  social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la  interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a  canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per  tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns  d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències  sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes  dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el  control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres  rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves 

víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Davant d´aquesta  emergència mundial, les desigualtats estructurals ja existents s’han accentuat.  

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les  seves víctimes. Tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats  i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es  mantenen amb vida. Amb les circumstàncies estranyes d’aquest any hem après que allò que ens  havien ensenyat sempre, no és cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les  dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la  proximitat, allò que sempre havíem concebut com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a  nosaltres. Les cases, en alguns casos, han actuat com a búnquers on l’objectiu dels agressors era  tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, només les múltiples campanyes socials i  institucionals que s’han posat en marxa han ajudat a posar fre a les violències. Hem comprovat  doncs que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.  

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els llocs de treball, els masclistes han vist que perdien  aquest poder. Per això, els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha  produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres  tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís  en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències  masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Si bé és un  tema d’implicació de la societat, els responsables polítics, de totes les administracions, no han  de deixar d’implementar noves i múltiples campanyes contra aquesta violència, ajudar a la  consecució de plans específics per a les escoles i acabar amb les retallades sistemàtiques que  pateixen d’uns anys ençà els programes contra la violència de gènere.  

Per això, cal un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de  parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país  que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils.  Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir  la vida digna de les dones i les nenes.  

Sense les circumstàncies actuals de la pandèmia, els companys i companyes de feina, les  amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del  benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan  tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per  a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.  

Com a Consell Comarcal del Maresme ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la  violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no  podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens  dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen allà on hi  ha el seu agressor.  

El Maresme és una comarca feminista, i el seu Consell Comarcal ha fet una aposta ferma per  treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’erradicació d’aquest greu problema.  En aquest sentit ha avocat, i ho continuarà fent, recursos econòmics, humans, pedagògics…. Per  assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista 

és un problema social que implica a tothom, per tant, és necessari que la societat faci seva la  responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’erradicació d’aquesta xacra. 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels  vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi  intervingueu. I per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.  

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la  construcció d’aquest món millor. 

Document

Manifest del Consell Comarcal del Maresme contra les violències envers les dones (PDF)

Formació per a agents de prevenció de relacions abusives al Maresme

L’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració del SIAD maresme i el servei de Juventut del Consell Comarcal del Maresme, realitza durant aquest mes d’octubre una formació per a la capacitació d’agents de prevenció de les relacions abusives entre adolescents.

http://dones.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Formacio-per-a-agents-de-prevencio-de-relacions-abusives-al-Maresme

Foto presa de la notícia penjada a la web de l’ICD.

 

Maria Escalas Bernat














































 
MARIA ESCALAS BERNAT 
 
 

Nascuda a Mallorca l’any 1969 Mallorca. Viu actualment a Mataró. És músic de professió i escriptora. Comença la publicació dels seus escrits amb un bloc a internet l’any 2006. Els relats que allà hi publicava acabaran sent publicats l’any 2011. Cursa els estudis de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2016 publica la seva primera novel•la “Abans que el teu record torni cendra” per la que va guanyar el premi la Llança de Sant Jordi, d’Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, 2015. Per la mateixa novel·la va quedar finalista de la 35 edició del Premi BBVA Sant Joan 2015.


També havia guanyat anteriorment el premi del 6è concurs de relats breus de dones “Paraules d’Adriana” que organitza el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’any 2005 pel relat “Èxitu”. L’any 2007 aconsegueix un accèssit al concurs de contes deEl Tot Mataró i Maresme


 


  • Super-vivències quotidianes (2011) Editorial CPL, en castellà i català.

  • Abans que el teu record torni cendra (2016) Editorial Ara.


  • Sara i els silencis (2018) Amsterdam





 


Del bloc “Idó”


“Per què continues així? 


T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar. 


Finalment em dius


-És el que s’espera de mi.


I  a mi m’agradaria poder fer-me líquida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador,  que espera una resposta que no sé donar-te, i fer-te una abraçada intensa, perquè no et sentis tan sol, estimat amic.


-M’hi vaig comprometre -continues.


I després d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:


-Per tota la vida. 


Tens raó. Et vas comprometre.


Ningú t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sí, t’estimo,  vull ser el teu home per sempre.


Ningú et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes més coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries més tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa il•lusió arribar. Que et faria pànic que els vostres fills es facin grans, perquè tens por de perdre el que més fermament us ha unit durant tants anys.


I tot i així, t’hi hauries casat, ho sé del cert, perquè sé que l’estimes, i molt. 


… Ningú és tants anys infeliç al costat d’una persona si no és que se l’estima”.


 

















 
 
 
678637427mariaescalas@gmail.com

www.mariaescalas.cat


https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Escalas_i_Bernat


Espai de trobada “Creant en cercle”

 

Dimarts passat dia 02 d’octubre es va iniciar el grup d’ajuda mútua Creant en cercle, organitzat pel SIAD Maresme. L’espai està adreçat a dones d’origen marroquí de la comarca i compta amb la col·laboració d’una mediadora intercultural per pal·liar dificultats d’idioma.

La finalitat de l’espai és permetre la trobada de dones que viuen en una situació de crisi, que puguin tenir cura de si mateixes, empoderar-se i augmentar l’autoestima a través de la creativitat.
Es tracta de trobades quinzenals en les quals es duen a terme diferents activitats: dinàmiques de grup, manualitats, debats, relaxació, etc.
Actualment, el grup funciona amb 10 dones de diferents municipis de la comarca.