Nascuda l’any 1920 a Calella. Es va abocar a la poesia des dels anys setanta. Publicava en revistes com la revista Estela de Calella. El seu nom figura en el llibre “Les millors poesies de la llengua catalana”.

Ha obtingut molts premis de poesía d’humor, premi Mestre del Gai Saber dels jocs florals de Muntanya (1977) i altres premis en els jocs florals.

L’any 2013 l’ajuntament de Calella li concedeix la distinció de filla predilecte.

• De la meva collita, 1988

• Verema tardoral, 1993


• Auques i espurnes, 1995


• De soca-rel, 1997


• Aiguabarreig de records i poemes, 2002


• Des del meu capvespre, 2009

Estampa

La cançó del Martell al cel s’enfila,

Damunt dels flocs juga i somriu l’infant

La verge contemplant-lo pensa i fila

I Vós aneu serrant

La pau de vostra llar el cor reposa

I voldria tenir-hi un petit lloc.

Nascuda l’any 1967 a Santa Susanna. És llicenciada en Filologia Clàssica, experta universitària en constel•lacions familiars, especialista en pedagogia sistèmica, és professora de llatí i grec des de fa vint-i-cinc anys.  

• Contes arran de mar, editorial Neopatria, 2015


• De cua d’ull, Voliana edicions, 2018

Contes arran de mar

“El pare d’Itone era un dels escribes de palau. S’ocupava de fer l’inventari de la producció artesanal i la seva posterior distribució, ja fos per a ús intern o per a l’exportació. No obstant, el coneixement d’aquells «gargots» –com deia la mare d’Itone– no només li havia proporcionat un càrrec de prestigi, sinó que li permetia anotar tot de coses que per a ell eren encara més importants: es complaïa en descriure la lluna plena o el sol rogenc que il•luminava el nou dia; registrava i classificava les plantes que la seva dona tan bé coneixia i que omplien la casa penjades del sostre en petits manats; maldava per trobar la manera d’expressar, damunt la tauleta, el que experimentaven els seus sentits quan el mullava l’aigua de pluja, quan l’acaronava la brisa del mar, quan el pessigollejava el respir de la seva filla o de la seva dona ajagudes al seu costat…” 

Nascuda l’any 1954 a Barcelona, amb vincles locals a Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols i la Segarra. És metgessa especialista en diagnòstic per la imatge i escriptora de novel.la i assaig en català i castellà. Ha sigut finalista del “Premio Delta de Novela 2007” i guanyadora del Premi de narrativa marítima Josep Lluís Savall 2009 (editorial Cossetània)

Llibres publicats en paper i ebook:

• Yo no soy tuya, Hijos del Hule, 2005. ISBN: 84-934009-7-1


• Nosotras y ellos (seducir en Barcelona), Davinci Continental, 2008. ISBN: 978-84-936124-3-6  Finalista del IV Premio Delta de Novela Corta.


• Tots tenim secrets, Cossetània, 2010. Premio Josep Lluís Savall de Novela Marítima 2009. ISBN: 978-84-9791-682-0.


• Las muertes de Poe, Davinci Continental, 2011. ISBN: 978-84-92651-36-8


• Rojo Mar, Ediciones Carena, 2011. ISBN: 908-84-15021-13-1.


• Llora Palestina, Ediciones Carena, 2012. ISBN: 978-8415681205.


• Soluciones a la(s) crisis, Ediciones Carena 2013. ISBN: 978-84-15681-51-9.


• El caso de la Perla, Ediciones Seleer, 2013. ISBN: 978-84-94200-3-3-5.


• Viatge enlloc, Ediciones Octaedro, 2014. ISBN: 978-84-9921-597-6.


• De sol a sòl, cròniques del juliol de 2030, Ediciones Octaedro, 2016. ISBN: 978-84-9921-877-9.


• Genius Minerals, coautora: Catalina G. Del Río, Editorial Cronos, 2017. Surt per Sant Jordi.

• El secreto de Liu Shen, 2016, publicat abans (2013) en format ebook.

• Me enamoré de A.P.R. (assaig novel.lat)


• Al-andalus.com (novel.la)


• Visions del món/ Visiones del mundo (articles dels meus blocs)


• El sueño de Alba (novel.la)


• Premi Carme Lafay 2015(relats)


• 
  

  Premi Carme Lafay 2018 / Relats en Català Diversos Autors

  
  


• 
  

  La Mallorquina: Biografia autorizada, Lafay Ebooks nº 14 Catalan Edition, 2018

  
  


• 
  

  Genius Minerals, Lafay Ebooks nº 15 Catalan Edition, 2018

  
  


• 
  

  Maduras y felices: Sácale provecho a la menopausia,  Lafay Ebooks nº 17 Catalan Edition, 2018

  
  

El sueño de Alba, (novel.la ambientada a Arenys de Mar) 

“Desde niña, Alba había llevado lo que podría calificarse de doble vida. Eso es: la real y la imaginaria. Las dos habían convivido siempre en buena armonía. A lo largo del día se entrecruzaban y se separaban sin descanso. En otros tiempos le había parecido práctico: cuando la realidad se le antojaba aburrida, se fugaba a la fantasía donde siempre había tenido un rostro amable esperándola, una persona con quien vivir las más disparatadas aventuras. Allí era una heroína, una hembra magnífica que se comía el mundo. En sus sueños se transformaba en Nicole, mujer hermosa, decidida y aventurera, una especie de alter ego, exactamente lo que ella no era, pero le hubiera gustado ser. En su otro mundo se juntaba con Edmond y le amaba.”

Nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. Després de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. És reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra Literària d’Arenys de Munt,  el Miquel Martí i Pol, etc.  

Des del 2003 organitza anualment les Recitacions Poètiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema “Des de l’ampit del matí” a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.

• A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.


• Pessics de sal, 2009.


• Proclama de llums i ombres, 2014

“Des de l’ampit del matí

Contemplo l’estora blava amansida

Sento el degoteig de veus i de presències

Sota la volta inmensa dels plàtans

De l’areny, batec del jorn a jorn

Les façanes a banda i banda

Testimonis del passat

Afaiçonadores de l’esdevenir

Escampen mirades encuriosides

Xiuxiuejos de finestra a finestra

M’enjoia el concert de baixets trescadors

Que trenen fils i fan estels

I encerclen dibuixos travats a l’aire

M’enamora aquella sentor especial

Que pregona dolçor de roges cireres

– joiers pels petits, plaers pels grans-

Que ens engresquen com les festes

I tot allò que ens fa més poble

Arrauxat i senyut, i pas a pas

Ens du més amunt.”

Nacuda l’any 1967 a Arenys de Mar on viu actualment. És biòloga i màster en biodiversitat. Treballa d’educadora ambiental. Ha realitzat moltes activitats per donar a conèixer la flora i la fauna de la nostra comarca. En la web arenys.org publica textos i fotos sobre el mateix tema. És també col•laboradora de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme, essent responsable de la redacció de diferents apartats.

• El 2006, publica el seu llivre “L’Alt Maresme, itineraris de natura”. Un llibre que pretén mostrar la realitat natural de la subcomarca de l’Alt Maresme, a través d’una selecció de diferents itineraris que transcorren per tots els seus pobles i que permeten copsar els diferents ambients Altmaresmencs. El seus escrits són de caire medioambiental i scientífics.

L’Alt Maresme, itineraris de natura

“El Bitllador era, antigament, com un moll de càrrega on arribaven les mules (o matxos) a través dels camins de bast (…) i transvasaven les mercaderies als carros que els hi esperaven”. 

“Creuem la riera (molts cops seca) i trobem una nova bifurcació. Anem cap a la dreta i, tot seguit, arribem al Salt d’Aigua; indret idíl•lic amb les parets folrades de la gràcil capil•lera (una falguera) i amb alguna llengua de cérvol (una altra falguera, aquesta però, pel terra), on segons la llegenda, les Dones d’Aigua (…) hi feien bugada. Al mig de la placeta hi creixen robínies i un llorer que treu el nas per dalt del marge.”

Nascuda a Valencià l’any 1980. Actualment, viu al Masnou. Va estudiar el grau superior de Dietètica i Nutrició i ara està estudiant el grau universitari de psicologia. És narradora i assagista que publica tot el que escriu al seu blog personal o en revistes digitals. Va guanyar el “Premio Dardos” 2015 – WordPress de reconeixement a la dedicació, creativitat i esforç per a la creació i gestió d’un blog i el premi “The very inspiring blogger award” 2015 – WordPress.

• “Semilla” (Relat) Planeta Lletra – Especial Ciència Ficció 2015, en aquest enllaç


• “Madre Tierra” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Octubre 2016, en aquest enllaç 


• “Bosque” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Novembre 2016, en aquest ennlaç 


• “Riendas de tu vida” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Desembre 2016, en aquest enllaç


• “Semilla” (Relat) Planeta Lletra – Edició Gener 2017, en aquest enllaç

Relat “Semilla” 

“Y ese miedo que yace en los corazones de aquellos que no saben amar debe de transformarse. El amor conlleva la aceptación de ese lado oscuro que habita en sus espíritus. El amor, Blanca, es una semilla que habita en todos los corazones y brota cuando los pensamientos, sentimientos y el cuerpo forman uno. Cuando la consciencia brilla en el Universo sagrado formando parte de él. Esto, querida humana, es lo que deseabas escuchar. Siéntelo y haz brotar tu semilla en ese hogar al que algunos llamáis Mamá Tierra. Ella te está esperando.” 

Nascuda l’any 1966 a Malgrat de Mar on viu actualment. És diplomada en Treball Social. Ha estudiat a l’Institut del Teatre, als Departaments de Titelles i de Veu, i ha participat en diferents cursos d’art dramàtic. L’any 1995 crea, juntament amb la Lídia Massó, la companyia “L’Espina de la Sardina”. Juntes treballen en un munt de sessions de petit format per a públic infantil i també escrivint contes per encàrrec. A partir del 2002 porta a terme sessions en solitari per a públic infantil i per a adults. I també treballa com a titellaire en el programa de TVE “Los Lunnis”. L’any 2009 posa en marxa, amb Rosa Pou, “Paraules en moviment”, un projecte que vol portar els textos de diversos autors per tot arreu. Aquest any guanya el premi literari Montserrat Roig de Martorelles.

• La dona que somiava mariatxis. Voliana Edicions, 2016


• El geni del botí. Anagrama Grup Promotor, 2000. Coescrit amb Lídia Massó.


• Un munt de títols de contes per a públic infantil escrits també amb Lídia Massó.

La dona que somniava mariaxis

“No tenia ni idea del perquè, però des que s’havia separatla Lluïsa somiava mariatxis. Les primeres vegades només n’apareixien dos o tres. Ella estava asseguda al sofà del menjador, els homes entraven, somreien i tot seguit es posaven a cantar “Allá en el ranchogrande, alládondevivííííía” i ella se’ls escoltava tranquil•lament i atenta, com si tenir mariatxis al menjador fos tan normal com tenir-hi una planta mig difunta” 

Nascuda l’any 1975 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Dret, escriptora i traductora.

El 2008, comença la seva aventura d’escriure. Es va especialitzar en la novel·la romàntica, històrica i paranormal, segons la seva pròpia classificació. Manté un contacte constant amb els seus lectors i les seves lectores a través del seu blog Librianna on publica opinions i notícies de les seves obres. El 2015 va guanyar el premi Titania per la seva novel·la “Herbarium, las flores de Gideon”

Nascuda a Barcelona l’any  1951. Viu actualment a Argentona. És metgessa especialista en Pediatria i dedicada a la salut i immigració. A més, fa de voluntària en l’Associació de Mediadors Interculturals del Maresme “Vine amb mi”. És escriptora de poesia i relats.

• Desmesura. Quadern de Poemes Edicions Argentonines, 1990

• Cafè Turc i altres històries. Brau Edicions S L, 2002.                      


• Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural. Voliana Edicions, 2015


• Piedras. Dietario de una mediadora intercultural (versión castellana). Laura Editora, 2016.


• Veus sense refugi. Edició Males Herbes, 2017.

• Vasiliki, les veus d’una guerra.    

Pedra sobre perdra, dietari d’una mediadora intercultural.

Rashida. vull que em regui cada dia, com abans.

“Vaig saber que no gaire temps després, els seus anhels es van alçar lentament cap al cel, com el vapor del mar a l’estiu, i els núvols que els van recollir van viatjar cap al sud i es van desfer després sobre el seu riu, anunciant la seva tornada. El cert és que la Rashida no trigà a refer el camí cap al seu náhr, el seu riu, entre riallades i cançons, amb el cubell de roba a l’espatlla. I va compartir xafarderies i garrulades de dones, tot veient com les seves penes, que també hi eren, relliscaven amb el sabó i les plasenteries i s’esvaïen a l’aigua, escolant-se riu enllà, esmunyedisses. I potser va poder festejar la seva passió amb el seu home moltes nits d’estiu, estirats al ras sobre una estora, al terrat, banyats pels estels i interromputs tan sols, dolçament, per la invocació a les oracions del mulhaidin.”

Nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. És llicenciada en Filologia Romànica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. És autora d’una novel·la: el antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del col·legi de Valldemia per un conte curt.

• 
  

  El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.

  
  

“Mercedes, mientras veía como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el féretro hundido en una fosa que sería la última morada de Marta, contemplaba al que tenía que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se había quedado sin familia en medio de una estúpida guerra y sin embargo tenía que seguir viviendo.”

Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían más esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.

Tras dar el pésame por última vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.  

Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias más. Ojalá esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima más, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.

Sus deseos no se cumplieron.”