Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Karin Konkle és una dona estadounidenca que va arribar l’any 1992 a Catalunya i s’hi va quedar. Aquesta feminista convençuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l’autodefensa personal utilitzant les tècniques de les arts marcials i, en especial de l’aikido.

Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad” , del qual s’està fent la segona edició. Per a Karin Konkle, “si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones

Qui és la Karin Konkle?

Sóc dels Estats Units. Sóc llicenciada en estudis de gènere i vaig estudiar a la universitat de Columbia a Nova York. Vaig treballar a una fundació per a dones a Nova York, però si volia avançar en aquella feina, havia de fer un màster, i no em decidia si dedicar-me a l’ensenyament o a una feina més directa amb les dones. Així que vaig decidir agafar un any per viatjar, provar com era donar classes. Vaig venir a Barcelona l’any 1992 pensant quedar-me uns mesos o un any, amb una motxilla grossa.

Què ens pot dir de la teva trajectòria migratòria?

Vaig aterrar a Barcelona, i m’hi vaig instal·lar fàcilment. Compartia pis amb un noi i una noia brasilers, i vaig conèixer molta gent a través seu. En aquella època ja feia aikido i això també em va permetre ampliar el meu cercle d’amistats. Però a la llarga la situació es va anar complicant, tant laboralment com amb les relacions de parella.

Per l’aspecte i l’accent, de seguida la gent nota que sóc estrangera, i d’entrada els hi fa certa gràcia, encara més perquè parlo català, però després hi ha algunes diferències culturals que són difícils. A vegades, em fa la impressió que em tracten com si estigués aquí de pas i sempre a punt de marxar, i això fa difícil plantejar projectes de llarg recorregut. Penso que em tracten com a  una turista, no com a una immigrant, amb tot el bo i el dolent que té aquesta classificació. Per exemple, no em demanen els papers al carrer, com passava sovint, per exemple, amb els meus amics brasilers. Però, d’altra banda, quan una altra noia (alemanya, per cert) i jo vam plantejar fer una associació de dones al poble, a la primera reunió es va aixecar una dona gran per dir que ella portava 40 anys vivint al poble i encara li deien forastera, però com a mínim era catalana, i que qui érem nosaltres per a fer una associació de dones. L’associació es va crear igual, i encara existeix, però al meu poble a vegades sento que el catalanisme mateix es converteix en un obstacle per a la coexistència de la diversitat cultural.

A què et dediques a nivell professional?

Sóc 3er Dan d’aikido, que és un art marcial que crea harmonia d’una situació d’enfrontament, buscant protegir-se sense fer mal a l’altre. Fa uns 25 anys que faig aikido i quasi 20 que faig tai txí també. La relació de la ment i el cos m’apassiona, dóna sentit a la vida que vivim aquí, en aquests cossos que són com experimentem el món.

Porto uns 15 anys donant cursos d’autodefensa per a dones, cursos en els quals s’ensenyen eines per a mantenir la calma en situacions complicades, s’aprèn a posar límits amb la veu i el cos, a comunicar-se clarament, a gestionar l’espai personal, i si cal, a defensar-se físicament. Preparo aquesta formació tant per a un públic adult com adolescent, i ensenyo a aplicar aquestes eines a diverses situacions, com per exemple les agressions homòfobes. Crec que el valor afegit de la meva feina és que tinc una perspectiva de gènere i treballo amb la gestió de l’estrés en si. Als meus tallers, mirem com sorgeix la situació de debò i practiquem com resoldre-la. Volia aprofitar tots els anys que havia dedicat als arts marcials i combinar-lo amb una perspectiva feminista i un treball d’unificar la ment i el cos. De fet, crec que aquests conceptes són la base de tot el que he fet, i que segueix sent vigent i diferencial. Ca la Dona ha sigut un espai súper important per a mi. Quan vaig arribar, vaig trigar anys a trobar persones feministes. Venia de Nova York i de la universitat, on estava molt ficada en l’activisme feminista, i quan vaig arribar aquí, per una banda, trobava un masclisme molt fort que no havia conegut mai, especialment en les arts marcials, on hi havia molt poques dones. Trobar Ca la Dona va canviar segurament el meu trajecte vital. Si no hagués pogut fer una feina com aquesta, amb tant sentit per a mi, segurament hauria marxat ja d’aquest país.

Has publicat un llibre i tot sobre l’autodefensa femenina, oi?

Sí, el llibre es diu: “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad”. Se’n van editar 200 exemples que ja estan exhaurits i ara estan a punt d’arribar els llibres de la segona edició.
El llibre explica en què consisteix l’autodefensa femenina i com es diferencia de l’autodefensa en general. Els homes quan ensenyen autodefensa ho solen fer com si tots fóssim idèntics, quan en realitat la violència masclista porta a tipus d’agressions diferents, tenim cossos diferents, i fins i tot els efectes de l’adrenalina al cos són diferents quan ens trobem sota l’efecte de l’estrés o de la por davant d’un agressor, per exemple. Si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones.

Com valores la teva experiència laboral aquí?

Treballo moltes hores per guanyar diners suficients per a pagar els autònoms, faig feines que són poc reconegudes i que m’obliguen fins a cert punt a competir en preus amb gent que treballa en negre, que no tenen titulació, i a vegades amb un tracte com si no es tractés d’una feina sinó d’un passatemps. Conec poques persones angloparlants que visquin aquí i que no treballin a l’ensenyament de l’anglès o la traducció. És difícil treballar aquí, i si ho fas pel teu compte, encara més. De tota manera, em sento afortunada, encara que he hagut de superar molts entrebancs. Volia homologar la meva llicenciatura, però aquí no hi ha una llicenciatura equivalent a la que vaig obtenir en “Estudis de gènere”.

Parles molt bé el català!

Trobo que és una cosa que no té mèrit perquè és la llengua que aquí es parla, al costat del castellà, i a Sant Pol, on visc, es parla molt el català. El meu accent americà es nota menys en català que en castellà.
La meva ex parella és catalana i era la llengua en la qual ens relacionavem. Parlo només en anglès amb el meu fill perquè penso que ha de ser la seva llengua materna. La meva colla al poble està composada bàsicament de persones angloparlants però que tenen parelles catalanes, i això ha fomentat encara més l’ús del català entre nosaltres i ha facilitat la barreja amb la gent catalana de Sant Pol.

T’agrada viure a Sant Pol?

Sí, estic bé aquí i el meu fill té aquí una qualitat de vida que no pot tenir en una ciutat.

Què ens pots dir sobre la teva participació associativa?

El meu primer contacte amb el món associatiu feminista el vaig establir a l’espai Ca la Dona, de la qual era sòcia, i participava en les activitats que feien. Després vaig tenir, junt amb una altra amiga, la idea de crear una entitat de dones a Sant Pol. Al principi la idea va tenir una mica de resistència per part d’algunes persones, però després vam crear l’entitat, que ha arribat a ser un referent per a les dones del poble. Sempre s’han fet moltes activitats variades per a les dones i es segueixen fent. El que passa és que sempre he trobat a faltar un enfocament més feminista i reivindicatiu en l’associació. Les dones només participen en les activitats que les interessen perquè responen a una necessitat d’elles, però en general són poques les que es mouen pel compromís amb la lluita per la igualtat i la eradicació de la violència. Les prioritats de les sòcies, que són les que ha de reflectir l’entitat, no sempre coincideixen amb les meves prioritats personals. La lluita social té relativament poc pes a dins l’entitat, i això sempre m’ha generat una certa insatisfacció. Però podem dir que és una entitat molt treballadora i ha fet molt per les dones del poble. Vaig deixar la presidència de l’entitat fa poc per manca de temps i per dedicar-me a altres coses, però segueixo col·laborant en allò que puc. Hi ha un grup de dones amb empenta que tiren endavant l’associació.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Diagnòstic del Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015

El Diagnòstic s´emmarca en el procés de formulació del Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 del Consell Comarcal del Maresme i l´objectiu del qual és apropar-nos al coneixement de les diferents realitats de les dones a la comarca. Es tracta de posar de relleu les principals expressions de discriminació que pateixen les dones i els desavantatges entre la situació de les dones i els homes que es produeixen en els diferents àmbits de la vida en societat de la comarca. La pervivència de la desigualtat entre dones i homes, limita les possibilitats de desenvolupament de les dones, posant entrebancs al ple gaudiment dels seus drets fonamentals condicionant i a l´accés, participació i control dels recursos i beneficis de la societat.

Posar de relleu les principals necessitats pràctiques i els interessos estratègics de les dones, tot considerant que les dones de la comarca són diverses i que sobre les seves realitats incideixen altres dimensions de la identitat (edat, pertinença ètnico-cultural, orientació sexual, etc.), ha permès establir els àmbits prioritaris d‘intervenció i les accions més adients per dur a terme al Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015.
El Diagnòstic, que s’ha dut a terme al llarg del primer semestre del 2010, s’ha nodrit tant dels coneixements i de l’experiència de persones que integren el Consell Comarcal del Maresme, i de la col·laboració dels ens locals i d’agents i actores i actors clau de la comarca; com.

Podeu consultar el document de diagnòstic, clicant sobre la imatge:

 

Elisenda Guiu Pont














































 
ELISENDA GUIU PONT
 
 

Nascuda l’any 1974 a Barcelona. Actualment, viu al Masnou. És llicenciada en Periodisme, guionista de televisió i autora de narrativa i teatre. S’ha format en Dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett amb J. Sanchis Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel o R. Schimmelpfennig. Es dedica al relat teatral i infantil. El text del seu debut teatral va ser seleccionat per la Fundación Sgae per a ser publicat a la col•leccióTetro Autor Exprés, Madrid, 2014.  Anteriorment, el 1994 havia guanyat el premi L’Esparver jove  pel conte “Santa innocència”, publicat per La Magrana. Disposa de diferents propostes de petit format que combinen literatura i teatre.


 


  • Magnetismos (teatre)

  • Explica’m un conte (teatre). Arola editors, 2015.

  • El Raïm Inquiet (infantil)

  • Un superheroiamb poca traça (inf)

  • – Les eines parlen (infantil)

  • Altres títols:

  • El naixement (temes: familia, ideologies, referèndum català). Gènere: comèdia)

  • Indigestió (temes: acollida refugiats, comactuaoccident. Gènere: drama) 



 


Explica’m un conte


“HOME: D’acord, segurament hi ha pares espantosos, pares incapaços de ser bons pares. Sé que no el conec. Però et conec a tu, Laura. Una mica, si més no. I, francament, em costa d’imaginar que el teu pare no t’estimi”. 


 




















 
 
 
elisenda.guiu@gmail.com

www.elisendaguiu.com


http://www.elisendaguiu.com/la-tecla-inquieta/


Sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere

  

El passat dia 14 de maig es va celebrar a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la primera sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere.
L’acte va comptar amb la participació de professionals de serveis com els Serveis Socials, Cossos de Seguretat, Salut i Igualtat de la comarca.
Es va dividir en dues intervencions, la primera sobre el context del pacte i les seves mesures a càrrec de l’advocada del SIAD Maresme, Jennifer Alvarez i la segona sobre recursos adreçats a víctimes de la Violència de gènere contemplats en el Pacte a càrrec de Elsa Salgado, tècnica en gestió i resolució de prestacions del sistema de la seguretat social, i altres Administracions públiques. 

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presenta com un consens institucional en la lluita contra la violència masclista amb una mirada que amplia el ventall de violències envers les dones més enllà de la violència en l’àmbit de la parella, incloent-hi també les violències exercides cap a les dones trans.

Amb això el pacte s’inspira del conveni d’Istanbul amb la finalitat de millorar i actualitzar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de Gènere. Tot i que a efectes legals, encara és la llei imperant en l’àmbil judicial i ajuts estatals i recursos estatals. Mentrestant a Catalunya les altres violències masclistes, més enllà de l’àmbit de la parella, venen contemplades en la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

El Pacte inclou un seguit de mesures/recomanacions distribuïdes en 10 eixos: Sensibilització i prevenció, la millora de la resposta institucional, perfeccionament de l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, l’assistència i protecció dels menors, l’impuls a la formació dels diferents agents, el seguiment estadístic, les recomanacions a les administracions públiques i altres institucions, la visualització i atenció d’altres formes de violència contra les dones, el compromís econòmic i el seguiment del pacte.
Una de les finalitats de l’acte és retornar als municipis la competència que tenien en violència masclista, que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Adminsitració Local (LRSAL), aprovada el 2013, havia eliminat de la nòmina establerta en l’article 25 de la Llei de Bases de Règim Local. Els Ajuntaments van rebre a començament d’any dotacions econòmiques per dur a teme accions contra la violència masclista als seus municipis.
Com a novetats realcionades amb l’atenció a les dones s’hi troben: el dret al reconeixement de la condició de víctima de violència masclista amb informes dels serveis que atenen la dona sense que hi hagi denúncia, assistència psicològica a menors amb només el consentiment matern, incrementar l’atenció a les víctimes en les zones rurals, entre altres.
I en temes d’ajuts socials per a víctimes de violència de gènere es recullen les següents:

  • Estudiar l’actual sistema d’ajuts de la Renda Activa d’Inserció i de l’article 27 de la LO 1/2004, per millorar la situació de les dones víctimes sense ocupació, i avaluar la seva substitució per un subsidi d’atur de sis mesos de durada, que s’ampliarà per períodes semestrals prorrogables, sempre que les persones beneficiàries continuessin complint amb els requisits per continuar percebent. Aquests ajuts es finançaran amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
  • Garantir una prestació a tots els orfes i òrfenes per violència de gènere a través del reconeixement exprés (a efectes de la generació del dret a la pensió d’orfandat) de que la mare causant víctima de violència de gènere sigui considerada en alta o situació assimilada a la d’alta; i aplicar un increment de fins al 70% de la base reguladora en el cas que la mare sí complís els requisits mínims de cotització, quan els ingressos de la unitat familiar de convivència se situessin per sota del 75% del Salari Mínim Interprofessional.

 
  

Premi a la visbilització femenina Sunsi Mora

L’associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres organitza l’acció “Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina” amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i de l’Ajuntament de Llavaneres. Aquest acte pretén reconèixer les aportacions de les dones del municipi de Llavaneres als diferents àmbits.

 

Les candidates al premi d’enguany són: Claudia Luna, Carmen Obregón i Salomé Royo. La votació es pot fer per facebbok en la pàgina web de l’associació Si Dona o el dia de l’acte.
L’acte, que tindrà lloc el dia 15 de desembre a les 21:00, es farà en el marc d’un sopar amanit per una actuació musical. Compatrà amb la participació del presentador d’el Telenotícies TV3, Toni Cruanyes.

 

Presentació del Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat

El Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat, elaborat per la Generalitat, en base a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista té com a objectiu establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions de matrimonis forçats i garantir que cap dona que visqui a Catalunya en sigui víctima.

És un tema força complex i cal intervenir-hi, de forma estreta i coordinada, des de diferents àmbits professionals, administracions i entitats.

El Consell Comarcal del Maresme i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania -amb la col·laboració dels ajuntaments de Pineda de Mar i Premià de Mar- han organitzat una sessió informativa per oferir informació i eines d’intervenció a professionals dels diferents àmbits susceptibles de detectar els casos de matrimonis forçats.

La sessió es farà en format telemàtic el proper 7 de juny a les 10:00h

Objectius:

  • Presentar el Protocol per a la prevenció i l’abordatge dels matrimonis forçats i els seus circuits d’intervenció
  • Oferir informació i eines d’intervenció a professionals
  • Establir el circuit professional d’intervenció a nivell local

Col.lectius als que s’adreça:

  • àmbit educatiu
  • àmbit de la salut
  • àmbit dels cossos de seguretat
  • àmbit dels serveis socials
  • àmbit de l’atenció a les dones: SIAD i SIE
  • àmbit de l’atenció a la infància i a l’adolescència
  • àmbit de la immigració i l’acollida
  • àmbits de l’esport, lleure, joventut…

Programa:

  • Benvinguda i presentació a càrrec de Meritxell Romero Pinet, consellera delegada d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme i de Montserrat Solé i Aubia,  Cap de l’Àrea de Programes i Territori de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania

Intervencions tècniques:

  • Marc de presentació del Protocol, a càrrec d’Asmaa Aouttah, referent d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme
  • Intervenció de Víctor Bassas Segura, Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme
  • Contextualització socioantropològica dels matrimonis forçats, a càrrec de Sònia Parella, CERMigracions UAB.
  • Presentació del Protocol i dels circuits d’intervenció  a càrrec de Kadijatu Dem, referent territorial del Programa de Prevenció de la violència masclista en dones d’origen migrat.

Torn de preguntes i dubtes

INSCRIPCIONS

Formació en la creació i coordinació de la comissió transversal d’igualtat

Objectius

Dotar d´un marc conceptual i normatiu bàsic al conjunt de professionals referents d’igualtats als municipis.
Oferir eines metodològiques i recursos pràctics per implementar els plans d´igualtat.
Aprofundir en la identificació d´elements claus per a garantir un bon treball en equip.
Dotar als participants de conceptes i eines practiques per al seguiment i l´avaluació de la implementació dels plans.

Contingut

– Mapa de  coneixement compartit envers polítiques d´igualtat per part de les persones participants: Conceptes Clau per treballar la Igualtat de Gènere
– Breu recorregut conceptual, normatiu i metodològic per implementar les polítiques d´igualtat
La comissió d´igualtat: Concepte, models organitzatius, objectius, funcions…
– Model organitzatiu. Grup de treball o Treball en Equip?
La comissió d´Igualtat: Mapa de funcions i rols.
– Elements claus del treball en Equip.Estils de lideratge, elements emocionals en el treball en equip.
– Elements emocionals i comunicatius en el treball col•laboratiu. Els models de conducta assertius i no assertius
– Mapa d´accions i agents participants.
– Mapa de relacions: Quan, amb qui i com ens coordinem? Quins canals utilitzem.
– Sistemes de recollida d´informació: Fitxes d´acció, etc.
– Per què avaluar? Importància de l´avaluació com eina de planificació i seguiment de projectes
Què avaluem? Objecte de l´avaluació i tipus d´avaluació
– Tipologies d´avaluació moments claus
Mecanismes de seguiment i avaluació
– Revisió conceptes – indicadors memòries de justificació Memòries Polítiques Igualtat/ Transversalitat
– Eines i recursos per a la implementació i seguiment del pla comarcal.
– Mitjançant dinàmiques participatives i de reflexió – acció els i les participants podran també desenvolupar i millorar competències de treball en equip (comunicació, intel•ligència emocional, etc.) a partir de rol playing, diàlegs apreciatius, jocs simbòlics, i eines de planificació estratègica com ara el DAFO, Metaplan i els Mapes Mentals.

Referència Curs SIAD 4/2018 Públic Referents d'Igualtat als ajunatments de la comarca i al Consell Comarcal del Maresme Modalitat Presencial Dates: 08 i 29 d'octubre, 19 de novembre i 10 de desembre Horari De 10:00 A 14:00 Hores 16 hores Lloc Sala de plens del Consell Comarcal del Maresme Població Mataró Nombre de places 30 Requisits d’accés Ser referent d'Igualtat a l'ajuntament del municipi o del Consell Comarcal del Maresme. Com s’ha de fer la inscripció

Emplenant AQUEST FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Cost Gratuït Entitat que realitza la formació Niu de Projectes Organitzen i col·laboren:

Consell Comarcal del Maresme
Oficina d’Igualtat i LGTBI (Dipuatció de Barcelona)

Èxit de la primera trobada d’escriptores al Maresme

El passat dia 26 d´abril va ser un dia especial al Consell Comarcal del Maresme. Ja que hi va tenir lloc una entranyable trobada que va unir en un sol espai onze escriptores de la nostra comarca i una cinquantena de persones, la majoria de la qual eren dones.
El president del Consell Comarcal, el sr. Miquel Àngel Martínez i Camarassa va inaugurar l´acte amb un parlament de benvinguda.

 
  

Es va tractar d’una trobada oberta, espontània i enriquidora basada en l’intercanvi entre les autores i les assistents sobre diferents aspectes relacionats amb la seva experiència: el procés d’escriure, les trajetòries ben diferents de cada escriptora, dificultats amb les s’han trobat, èxits, peculiaritats de ser dona i escriure, etc.

La tertúlia va ser amanida per lectures de fragments de textos escrits per les convidades de l’acte barrejant poesia i prosa, cosa que va donar molta vida a l’acte i va fer, segons testimonis de les assistents, que les dues hores passessin volant.

Al final, va tenir lloc un altre tipus d’intercanvi que és la signatura dels llibres per part de les autores, moment que va generar altres espais de conversa, rialles i fotos de record.
Moltes gràcies a totes les i els assistents i a les escriptores que ens han volgut acompanyar en aquesta primera trobada d’aquest tipus i que tenim la intenció de repetir cada any.


Lali Ribera, Rosa Roca Riera, Eva Lleonart, Susanna Tortosa, Emma Ros Martin, Núria Pujolàs, Anna Cabot Dalmau, Emilia Illamola Ganduxe, Maria Català Serra, Maria Escalas i Raquel Picolo.

  
  

Concentració contra la violència masclista a Mataró

Teixit de Dones de Mataró convoca a la concentració contra les violències masclistes, com cada 25 de mes, avui a la porta de l’Ajuntament de Mataró.

 

Data: 2019-03-25

Lloc: Ajuntament de Mataró

Ho organitza: Teixit de Dones de Mataró

Prevenir la violència vers les dones, un compromís comú

Avui, 25 de novembre de 2005, el Consell Comarcal del Maresme vol expressar, com cada dia, el nostre rebuig més ferm davant d´una problemàtica social tan greu com és la violència de gènere. Una violència malauradament encara present en les nostres societats, que lesiona els drets fonamentals de les dones i la seva llibertat. Una violència basada en la desigualtat que qüestiona els drets de ciutadania i el desenvolupament democràtic. Una violència que interpel·la a dones i homes que volen construir unes relacions personals i socials basades en el reconeixement, el respecte i la igualtat, i que volem fer, dels nostres pobles i ciutats espais de convivència i de pluralitat, on la violència vers les dones no hi sigui present.


Volem també renovar públicament el nostre compromís quotidià en la lluita contra la violència de gènere. Treballem per ampliar els recursos i serveis necessaris per l´atenció i recuperació de les dones que pateixen violència, així com també de les seves criatures, avancem en la creació i consolidació de xarxes de coordinació entre professionals, desenvolupem els drets de les dones reconeguts en la llei integral contra la violència de gènere i fem de la prevenció un compromís comú dels nostres municipis.


Per tot això MANIFESTEM:

  • La nostra condemna a totes les manifestacions de la violència de gènere, ja que es tracten d´un atemptat als drets humans i com a tal han d´estar considerades socialment intolerables i condemnables en totes les seves formes.
  • El nostre compromís amb les polítiques de gènere i igualtat, ja que la violència esta basada en la desigualtat i en les relacions de poder. La democràcia, la cultura per la pau i la igualtat de gènere són la base per establir relacions igualitàries entre homes i dones.
  • El reconeixement dels drets de les dones que pateixen violència, per això és imprescindible continuar avançant en el desplegament de la llei integral contra la violència de gènere, tant des de l´àmbit autonòmic com des de la proximitat del món local.
  • La necessitat d´avançar en la prevenció de la violència vers les dones. La prevenció és la clau per evitar la seva repetició, és doncs, imprescindible continuar generant activitats educatives, preventives i de sensibilització adreçades a nens i nenes, joves, homes i dones, que ens permetin la detecció precoç de la problemàtica, avançar en altres models relacionals i identitaris i superar el fenomen i les seves arrels.
  • El compromís comú de dones i homes en el rebuig social de la violència de gènere. La violència encara que impacta sobre la vida de les dones afecta al conjunt de la societat, és per això que volem deslegitimar la violència, trencar la seva tolerància social, comprometre´ns amb la igualtat, el reconeixement i la convivència, fer dels nostres municipis ciutats i pobles lliures de violència vers les dones.

Volem acabar expressant la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen i han patit la violència i recordar especialment a totes aquelles que al llarg d´aquest any han mort assassinades pels seus companys o ex-companys sentimentals. Per a totes elles el nostre reconeixement i homenatge.

Consell Comarcal del Maresme