Nascuda l’any 1973 a Calella, on viu actualment. Es dedica al teatre des de diferents vessants; la interpretació, la dramatúrgia i la direcció. Ha estudiat interpretació a l’Aula de Teatre de Mataró. Va guanyar un premi de poesia en la mostra literària del Maresme del 2013.

• Fil de seda, dins del llibre”Teatre de Primària” publicat el 2013.


• L’Abanderat: el bibliobús del front, publicat el 2015.

Nascuda l’any 1949 en … Viu actualment en Mataró. És Diplomada en Ciències Socials i treballa de mestra.

• La plaça Xica, un petit món


• Retrats mataronins: Quinze vides, quinze oficis


• Riera amunt, Riera avall


• Fàbbriques de Mataró 01

Nascuda l’any 1961 Cerbi, al cor del Pirineu. Viu actualment a Vilassar de Mar, És doctora en Biologia i formada en guió audiovisual i tècniques editorials. 

Ha treballat d’investigadora científica, professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. Va guanyar diferents premis entre ells premis del concurs Vent del Port (2002, 2006, 2008 i 2010), Mercè Rodordera de narrativa breu (2006), Josep Pla, 2004, Marià Vayreda (2005), Mostra Literària de Vilassar de Mar (2005), etc.

• La nit als armaris, Voliana Edicions, 2012 (edició revisada 2016)


• Pinzellades d’Escriptura creativa. Bubok, 2014.


• Cròniques de Kaneai. Voliana Edicions, 2017.


• Diversos contes en antologies col•lectives (1999-2015)

“Casa emmordassada” (Cròniques de Kaneai)

“Em vaig despertar en mig de l’obscuritat, al llit. Vaig mirar cap al balcó sense incorporar-me, només aixecant una mica el cap. Però no veia res, ni la silueta de les parets, la foscor era absoluta. Pensava que m’havia despertat un soroll, potser un cop als porticons, però per més que forçava l’oïda no sentia res: el silenci era total. Ni un crec de les fustes, ni els roncs familiars del pare a l’habitació del costat. Per les escletxes del balcó no entrava ni una engruna d’aire. Mentre els meus ulls a poc a poc s’anaven acostumant a la nit, la cambra també s’anava dibuixant.”

El vell de casa Lluc” (La nit als armaris)

“Només les seues petjades trencaven la pau blanca del cementiri. Pobra bèstia! La van haver d’arrencar del vostre costat i s’ha escapat per continuar jaient als vostres peus. Ara les meves petges i les seves es fan companyia. Diuen que no vol menjar ni beure res, però quan m’ha vist ha mossegat una mica de neu. El cel blau i l’aire transparent. Miro el pla d’Esterri, sempre m’ha agradat el maleït pla d’Esterri! Una postal blanca. La primera neu de l’any ha esborrat els colors de la tardor i colga les tombes acabades de guarnir i envoltades de pregàries. Us ho vau fer venir bé perquè el cementiri us rebés amb les millors gales. Fa temps que els anys em passen tots igual, però aquest ha quedat ben senyalat: l’any 1998 sempre serà l’any que va morir pare.”

Nascuda l’any 1956 a Mataró  on viu actualment. És llicenciada en Filologia Catalana, mestra de Secundària i traductora. 

• Amb els cabells de punta (contes infantils). Editorial Cruïlla


• Fil de gegant (conte infantil) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


• Muntanyes russes (novel•la juvenil). Voliana edicions.


• Jardí mineral. Poemes i cristal•litzacions, amb la ceramista Antònia Palau. 4 volums (Llibre d’artista).

Traduccions:

• Llibres del dr. Michel Odent (editorial OBstare): El bebé es un mamífero, El nacimiento en la era del plástico, Las funciones de los orgasmos, Nacimiento y la evolución del Homo Sapiens. A l’editorial “La liebre de marzo”: La cesárea, ¿problema o solución?


• Abdourahman A. Waberi, Pasaje de lágrimas. (editorial Baile del sol)

Muntayesrusses, pàg. 22,23

“Bé, doncs, canvio de rotllo definitivament. Parlem del Dimitri.

Per començar, no et desesperis, que ahir vaig tenir  notícies seves. Tal com ho sents! No voldria fer-te mal explicant-ho, però és que és molt fort i penso que ho has de saber. Des que vam acabar l’ESO i va canviar d’escola que no l’havia vist més. Però ahir me’l vaig trobar al Dover. Jo hi havia quedat amb la Raquel per fer deures i berenar. Al final la nena no es va  presentar i ni em va enviar un trist missatget per dir-m’ho. I jo era allà encara esperant-la quan veig que entra ell, i jo que sí que el crido, perquè no emveia. Es va posar vermell com un tomàquet però va venir de seguida cap a la taula on jo era. S’asseu, i comença amb allò típic de què, com va? Què és de la teva vida, ja se sap. I jo, que vols prendre res? i tota la pesca. Em sembla que es va quedar molt tallat. De seguida em va preguntar per tu, no t’ho perdis, era lògic, no? Em sembla que devia pensar: com que tard o d’hora sortirà el tema, més val agafar el toro per les banyes i engaltar-li la pregunta sense miraments. I jo que li contesto que continues a París, tal com ja sap, i que estàs mol tratllada perquè no et diu ni ase ni bèstia. El tio va i es queda mut. Sort que amb aquestes porten el café amb llet i vam tenir un respir, que si no… Ja, diu. És que… (i jo penso, a veure quina excusa s’inventa aquest, ara) és que no val la pena donar-li expectatives, això nostre no té cap futur. Tio, així què? (li etzibo jo) després de quatre anys? tu canvies de sentiments com de camisa? I ell: no m’ho posis més difícil, Fàtima. Torno a Rússia d’aquí a ben poc. Què més vols que et digui? I jo, sense immutar-me: bé, unes vacances no van malament a ningú… però ell va i em planta a la cara: no, les ganes. M’hi quedo, sembla ser que per sempre. “

Nascuda l’any 1957 a Montalbán (Teruel). Actualment, viu a Mataró. És llicenciada en Folologia Anglesa i professora d’institut. Rep el premi del primer concurs de microrelats de la biblioteca Antoni Comas de Mataró, 2015.

• Bookcrossing & Love


• No ho podía assegurar amb certesa


• Vols veure la mar?

• Relatos con esencia aragonesa.

De què están fets els somnis?

“La nit es va omplir de foc i de llum, de capes negres i roges i del batecferotgedelstabals. Emvaigafegir a aquella comitiva festiva que haviavolgut domesticar les pors i elsinstintsmésprimitiusconvertint-los encomparses i traient-los a passejar al carrer.”

Nascuda l’any 1977 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Periodisme per la UPF. Treballa de periodista i gestora cultural. Ha treballat també d’investigadora científica i exerceix de professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. 

• Agulla d’imant. Un periple per la història de la sardana a Calella. Publicació Agrupació Sardanista de Calella, 2000

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Cabrera de Mar. És llibretera, periodista i escriptora. Va guanyar el premi de Poesia Alella a Maria Oleart 1998 i el premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixò 2008.

• La vida vençuda. La Comarcal Edicions 1998.


• Rails Escapçats. 7 i mig Editorial, 1998.


• Ciutats de l’impossible. Brosquil Edicions 2001.


• Estiu immòbil. Ajuntament de Cabrera, 2007.


• La veu del roure. Brosquil Edicions, 2009.


• Top Fairies 1. Somerset Edebé, 2013.


• Top Fairies 2. Aurora Boreal Edebé, 2013.


• Temps de llum. Columna 2016 / El tiempo de la luz. Umbriel 2016.


• T’ho donaré tot. Columna edicions, 2017


• El Amor y la Lectura. Comanegra, 2018


• El Obrador de los Prodigios. Espasa, 2019

Temps de Llum

[…]En arribar dalt de les escales, una alenada de claror va esvanir la tenebra que ascendia des del pis de sota. L’efecte d’aquell esclat va ser tan intens que va deixar-la immòbil durant uns segons, veient com la multitud seguia el seu camí i les seves figures es retallaven al contrallum com ombres xineses.

Impressionada per aquella visió, va avançar amb timidesa sense deixar de mirar l’enfilall de bombetes que es perdien en l’horitzó de l’Avinguda. A banda i banda del passadís, dues fileres de columnes sostenien el sostre, que constituïa l’epidermis del carrer Pelai, i custodiaven l’entrada a les botigues, ubicades als laterals de la galeria. Encimbellada per sobre dels capitells, una corrua de llums resseguia l’embigat unint cada parell de columnes i creant un joc de miralls que es multiplicava cap al punt de fuga […]

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha col•laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. És novel•lista especialitzada en la novel•la negra i policíaca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novel•la negra per «Cuentas pendientes», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femení Rebeca Santana per “Contra las cuerdas”, el premi Novel·la Curta Sant Adrià 2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi “Mujeres” Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A més de diversos premis de relat i poesia.

• La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià 2005/ LcLIbros 2013)


• La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  


• Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)


• Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel•la Festival València Negra 2013


• Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel•la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».


• La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)


• La Puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)


• 
  

  Los Miércoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)

  
  

Contra las cuerdas

”El infierno está en él. La Tierra y el cielo en ninguna parte ” 

Nascuda l’any 1969 al Masnou, on viu actualment. Treballa com a informàtica i administrativa a assegurances Catalana Occident. És escriptora de relats i contes infantils.

• LA PORTA TANCADA, 2014


• GÀRBERIN,  2015 (INFANTIL)


• EL TEU SOMRIURE DINS EL COTXE DEL COSTAT, 2016

Mar de llençols, del llibre “El teu somriure dins el cotxe del costat

“Un mar diferent

On ficar-se ben endins

I només dormir.

Sóc un cuc cargolat, una formiga o un paquet arrugat. Tot és fosc i tinc fred, no vull saber on sóc, no vull saber qui sóc. No hi ha llum dins aquest embolcall i només m’escalfa la pròpia respiració. Les mans a la cara e, tapen el que no volen veure els ulls”. 

Nascuda a Valencia de Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu a Cabrils. 

És novel•lista. Té publicats dos llibres. Va guanyar els premis  Memòria de Dona, 2º Premi, 2001 per l’obra “Ultreia” (ajuntament de Cabrera de Mar i diputació de Barcelona) i el mateix premi, categoría premi especial al tema tracta per l’obra “Dos vidas” l’any 2002.

• María, la frontera y el camino. 2012


• Camino Negro. 2015