Mercè Roura Mas














































 
MERCÈ ROURA MAS
 
 

Nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i màster en Intel·ligència Emocional. Té 17 anys d’experiència en la ràdio i la televisió i és formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal.


 


  • Amo la Imprudencia de mis palabras. Edicions Zumaque, 2015.

  • Cosas que debí decirte hace cien años. Edicions Zumaque, 2016.

  • Manual de Autoestima para Mujeres Guerreras. Independently.published, 2018



 


“No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen.


Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza. 


Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar.


Tengo sueños y son tan importantes como los tuyos.


No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariño por ráfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea.


Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio.


Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste.


Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicaré por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo haré hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro más pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga.


Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, básico y se explica con una mirada.


Me gustan las aventuras, pero pregúntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces.


Yo escojo mis retos. Yo decido qué me define, qué me llena, qué ocupa mis pensamientos y qué me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mí, pero si lo necesitas, sé ponerme en tu lugar para comprender tus miedos.


Creo que puedes reírte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que están por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.”


 

















 
 
 
658 058 829

www.merceroura.net


https://www.facebook.com/merce.rouramas?ref=br_rs


https://www.youtube.com/channel/UC9N2Tep5CBToqVN59kgCOMw


www.mercerou.wordpress.com


Meritxell Puyané Oliva




















































 
MERITXELL PUYANÉ OLIVA
 
 

Nascuda l’any 1977 a Mataró on viu actualment. És llicenciada en Psicologia (Psicòloga General Sanitària). Tutora Acadèmica i professora associada de l’Escola Superior de Ciències de la Salut-Tecnocampus (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra). Sòcia fundadora de l’Associació L’Hora Violeta i sòcia diretora de Puyané Sabanés Psicologia Clínica.


 


  • Amb A. Sabanés: En la vida i en la mort. Com acompanyar en el procés de dol els nens i adolescents. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, (2016).

  • Amb Morales, M. Les depressions cròniques: Trastorn Distímic o Trastorn de la Personalitat Depressiu. En E. Domènech, J.E. Obiols, M.C. Jané i S. Subirà. (eds.), Actualitzacions en Psicopatologia Clínica 2004. Barcelona: Masters, Psicopatologia UAB., pp. 294-315 (2004).

  • Sola: Què implica ser cuidador? En El diari del Cuidador. Barcelona: Escola Superior de Ciències de la Salut, Tecnocampus Mataró., pp. 12-29.


 

En la Vida i en La Mort:


“En la Vida i en la Mortés un llibreadreçatalsadultsperquèpuguinajudarelsinfants, peròpodríemdir que també ajudaelsadults a tractar la mortd’una manera planera, serena i sincera. Estàpensat i escrit per ser una einad’ajuda per a totes aquelles persones que tenendubtes i inseguretats en relació a comviuen i no viuen la mortelsméspetits de la família.


Recórrer el camí del doléssempre difícil i dolorós per a totes les persones que perden un ésserestimat. Peròpodríemdir que un delsmomentsméscomplicats, en aquestrecorregut, ésquanhem de comunicar la notícia a un nen, i sovintens espanta haverd’enfrontar-nos a les seves reaccions.


Quan en una famíliaon hi ha nensirromp la mort, d’unavi, del pare o de la mare o fins i totd’ungermà, enspodem preguntar Com li expliquem el que ha passat? Pot arribar a entendrequèés la mort? Quèfem si ens pregunta?Com el pucajudar? Necessitarà una ajuda especial?L’haurem de portar al psicòleg? Elsnens fan el procés de dol? Ésbo que ensvegi plorar?Hemd’evitar-li el patiment? Li amaguem que l’avis’hamort? L’apartemdelsfunerals? Interrogants que miraremd’aclarir al llarg de la lectura d’aquestllibre.”


 

















 
 
 
mpuyane@copc.cat

www.lhoravioleta.org


www.puyanesabanes.com


Montse Assens Borda




















































 
MONTSE ASENS BORDA
 
 

Nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.


 


  • Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

  • Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

  • Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero

  • A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

  • 7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

  • El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

  • I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.


 

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC


El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.


Les mans fosques i encreuades


albiren lluny de mi


i un crit de desesper es dispara


a l’altre costat del foc.


Res! Encara res.


Cap resposta respira inútilment.


Tancats dins la pell de la vida,


restem endormiscats


esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.


Clar i fosc es dibuixa el dia


mentre caminem sobre l’escorça hivernal


d’una carcassa de lloguer.


GLOPS DE NIT. Editorial Germania




“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;

i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”


 

















 
 
 
montseassens@gmail.com

www.brisalls.com


Twitter: @brisalls


facebook.com/montse.assens


Exposició “Frente al espejo”

El proper dilluns 27 de març a les 19:30, s’inaugura l’exposició fotogràfica “Frente al espejo”. El projecte neix de la necessitat de mostrar la immigració des de la pròpia immigració, des del concepte del femení i posant especial èmfasi en l’estètica.
Idea de la Silvia Llanto membre del col·lectiu Migrades i de la Vocalia de Dones de Cerdanyola, Mataró.
Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de l’ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme (SIAD Maresme).

 

Montse Pellicer i Mateu




















































 
MONTSE PELLICER I MATEU
 
 

Nascuda a Girona l’any 1966. Viu actualment a Malgrat de Mar. És mestra d’Educació Infantil i poeta. Pertany a l’associació cultural Rimaterrània,  que es proclama moviment cultural i artístic català. Empren la poesia, la música i la pintura per crear esdeveniments amb fins solidaris.


 


  • SOMNIS D’ESCARLATA

  • ATREVEIX-TE A ENTRAR

  • DIBUIXANT POEMES llibre compartit

  • Col•laboracions en molts poemaris conjunts

  • Atreveix-te a entrar. Neopàtria, 2018


 
Cada obra es un tros de mi, i de tu, del que vulguis veure somiar i ser.
 




















 
 
 
montsepema@gmail.com

http://blocs.mesvilaweb.cat/montsepema/


Montse Pou Baró














































 
MONTSE POU BARÓ
 
 

Nascuda a Arenys de Mar, actualment viu a Mataró.


És llicenciada en Filologia Catalana i graduada en Teràpies complementàries.


Professora de llengua i literatura catalana i europea durant més de 20 anys, a secundària. També ha fet de correctora. Escriptora de novel.la i poesia. A part dels dos llibres que té publicats, té acabada una tercera novel.la, policíaca, Érem àngels, per publicar durant el 2017 (Tracta el tema dels abusos sexuals en escoles religioses). Ha publicat obra a les revistes culturals Guic i Paper de Vidre.


 


  • Quinze dies de tardor, editada per Ed.Tria el maig del 2013. Policíaca/psicològica/denúncia de l’explotació per prostitució de noies joves estrangeres a les carreteres. Presentada al Lliure de Gràcia i a Dòria

  • Elegia, Ed. Tria, desembre 2014. Crònica en prosa poètica d’un desamor entre dos homes joves, situada al 1988. Presentada a La Calders



 


ELEGIA


T’evocaré de lluny, també, com el poeta,


amb la vella recança d’haver-ho donat tot


i d’haver recollit només la indiferència


i un fred indefinible, tan negre com la mort


No visitarem junts, donant la mà al crepuscle,


el temple mutilat que vetlla prop del vent.


Només l’enyoraré com un somni impossible,


com un estrany presagi d’allò que no va ser.


Súnion, dolç desig, d’amor i de rosada,


vetlla encara per mi, per la seva fredor,


per un somni que fou, només, camí d’albada.


 




















 
 
 

www.montsepou.jimdo.com


twitter: Montse P @fadacarabina


Nathalie Pons




















































 
NATHALIE PONS ROUSSEL
 

Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. És llicenciada en Humanitats, mestra de primària, infantil i educació especial i professora de francès.


És autora de més de trenta llibres infantils i juvenils de temàtica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamí” entra en l’àmbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novel•la basada en fets reals. Ha fet formació, conferències i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.


Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial Cruïlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardí de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.


 
Literatura infantil, ha publicat entre mols altres:


  • La Laia i el vent, Editorial Casals (Bambú), 2007.

  • La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.

  • L’ouet amb potes, Editorial Cadí, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en català i en castellà

  • La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.

  • En Marc és un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.

  • La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. Traduït al castellà. 

  • El pincel mágico (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).

  • La serpiente de colores (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).

  • Què passarà amb la dent? Editorial Cruïlla, 2015.

  • Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.

  • La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.


Literautura per a adults:



  • A l’ombra del gessamí, Editorial Efadós, 2016 


 

La Laia i el vent, pàg. 31, capítol: Hivern.


“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.


La Laia es va llevar més d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnús i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.


El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a més li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquè la força de la ràfega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alè se les anava escalfant.”


 




















 
 
 

Pàgina de l’autora:


https://nathaliepons.jimdo.com/




Noemí Bibolas




















































 
NOEMÍ BIBOLAS ALZINA
 
 

Nascuda l’any 1966 a Arenys de Mar on viu actualment. Va estudiar Filosfia i treballa en el món de la premsa i l’edició. És poeta i narradora. Va guanyar el premi Recull de Blanes 2001 pel poemari “No passa res”. 


 

Poesia:



  • “No passa res”, Pagès Editors, 2002.


Narrativa:



  • Novel•la curta: “I la gent s’hi banya”, Arola Editors, 2012.

  • Narrativa breu (contes): “Un vestit blau a la maleta”, Arola Editors, 2016.


 
 




















 
 
 


Nuria López Garcia




















































 
NURIA LÓPEZ GARCIA
 
 

Nascuda a Vilassar de Mar l’any 1962. Actualment viu a Cabrera. És llicenciada en Psicologia per la UB.


Lectora editorial i traductora (llibres de no ficció, especialment de psicologia). Escriptora de poesia i prosa (ficció i no ficció).


 
POESIA: 


  • Estacions de trànsit Edicions Columna, Barcelona, 1992) (La Comarcal Edicions, Argentona 2011).

  • Jardí infinit (Exposició itinerant de fotografies i poemes)(2013).


PROSA (Contes):


  • Als reculls col.lectius: Bookcrossing and Love (Ed. Mundo Imaginario, Mataró, 2013), No ho podía assegurar amb certesa (Planeta Lletra, Mataró, 2014), Vols veure la mar? (Planeta Lletra, Mataró, 2015) I a diversos números de la revista “Planeta Lletra”).


PROSA (No-ficció):


  • Confecció de les antologies poètiques de la col.lecció “Poetes de Cabrera de Mar” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005-7), del recull d’articles de la revista “Estrella de Burriac” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005), del recull d’articles “Joan Vilalta i Reixach, fragments de la nostra història” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2007); selecció de fotografies i elaboració dels textos del llibre “Per a què no ens falli la memòria” (Ajuntament de Cabrera,2006) i de la recopilació de pregons “Què comenci la festa!” (Ajuntament de Cabrera,2007). 

  • Participació en les obres col.lectives “Cabrera de Mar, segle XX” (Ajuntament de Cabrera,2005) i “Amb ulls de dona” (D’ones de Cabrera de Mar – Ajuntament de Cabrera,2008) .


 

Fragment d’Esmorzar – publicat al número especial “Gastronomia” de la revista Planeta Lletra


“Ja assegut a la tassa del vàter continua escoltant els sorolls del matí. Pel celobert li arriben els crits d’una mare llevant a la família, les corredisses i rialles dels nens, les queixes d’un home i ves a saber què en àrab. Tanca la finestreta i, per uns minuts, l’únic so que sent és l’aigua caient de la dutxa. La petita habitació ha quedat plena de baf. S’asseca, es torna a calçar les sabatilles i es posa el barnús verd de sempre. Està tant desgastat que se’n hauria de comprar un de nou, pensa. Però mai té temps de fer-ho. Es passa els dits pels cabells. Cada vegada n’hi ha menys. I amb un pentinat mes o menys acceptable surt de la cambra de bany deixant la porta oberta perquè se’n vagi el baf, que més tard haurà d’afaitar-se i pentinar-se en serio. 


          L’espera la cuina, els plats del sopar d’ahir escampats sobre els marbres i la taula de fòrmica. El pa de cada dia. Engega la ràdio que té damunt la nevera i els boleros tapen amb música els sorolls exteriors. Ara els veïns ja saben que ell també s’ha llevat. Tria el got menys brut que troba i es prepara el cafè. Se’l prendrà amb llet i sense sucre. Quan ha anat a buscar sucre al rebost s‘ha adonat que no en quedava. Haurà de deixar un nota a la Dionilda perquè en compri. 


Ven, que esta noche mi voz va a romper el silencio


como la espuma rompe en la roca del mar.


Ven, que esta noche será de te quiero a te quiero.”


 




















 
 
 

http://jardiinfinit.wordpress.com


NÚRIA MARTÍ CONSTANS














































 
NÚRIA MARTÍ CONSTANS
 
 

Nascuda a Calella l’any 1966. Viu actuament a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora de català al Consorci per a la normalització lingüística. És professora de tallers literaris i tutora a l’aula d’escriptura del centre cultural la Mercè (Girona). Escriptora de novel·la i relats curts i experta en lectura fàcil i adaptació a la lectura fácil. Condueix també clubs de lectura. Publica a Revista de Girona i Sies.tv, i és jurat de diferents premis literaris, entre els quals destaca el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, dins els Premis Literaris de Girona. Ha estat finalista, entre altres, del premi Just M. Casero amb “Hores prohibides”, 2007 i del premi Sant Jordi de narrativa de Sarrià de Ter, 2009, amb “Naturalesa humana” a més de premis diversos de relat breu, publicats en edicions col•lectives.


 


  • Hores prohibides. Ara Llibres, 2009.

  • Naturalesa humana. Curbet edicions, 2011.

  • Un excés de felicitat. Vint contes perversos. Curbet edicions, 2013.

  • Espècies invasores. Vint-i-dos contes mortals. Curbet edicions, 2016.


En Lectura Fàcil:


  • Les mateixes estrelles. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.

  • Trampa de foc. La mar de fàcil, 2011.

  • Set dies al llac. La mar de Fàcil, 2012.

  • Marcus Marc i la ruta del cacau. Adapta editorial, 2016.


Adaptacions:

  • Cavall de guerra, de Michael Morpurgo. La mar de fàcil, 2015.

  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig. La mar de fácil, 2016.

  • Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Adapta Editorial, 2016.

  • Oliver Twist, de Charles Dickens. Castellnou edicions, 2016.


  • Zeru Beraren Azpian. La mar de fàcil, 2018.




  • Su Tranpa La mar de fàcil, 2018.




  • Marcus Mark eta kakaoaren bidea. Adapta editorial, 2018.





 


UN EXCÉS DE FELICITAT, vint contes perversos (Curbet Edicions, 2013).


“Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes. Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora ens presenta


en aquestes històries Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment.


Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espècie.”


 




















 
 
 

nuriamarticonstans@gmail.com



http://nuriamarticonstans.blogspot.com.es/


http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/marti-constans-nuria