Activitats del SIAD Maresme (TEATRE-FÒRUM i VAGA)

Dia 02 de març jornada per visibilitzar la dona d’origen immigrat

Dia 07 de març de 13:00 a 14:30

Teatre-fòrum “A jornada complerta” a càrrec de l’associació de teatre social Impacta’t. Aquesta activitat està dirigida al personal del Consell Comarcal del Maresme.

 

Dia 8 de març durant tot el matí

Vaga general del personal del SIAD tal com es recull en aquest COMUNICAT.

Campanya informativa a la plaça Miquel Biada tot el matí. El SIAD ha elaborat un DOCUMENT que recull els motius de la vaga i fulettons per distribuir junt amb altre material divulgatiu.

Lectura del MANIFEST INSTITUCIONAL a la plaça Miquel Biada a les 12:00

Formació en la creació i coordinació de la comissió transversal d’igualtat

Ja està en marxa des del dia 08 d’octubre la formació en la creació i coordinació de la comissió transversal d’igualtat. La formació està adreçada a professionals de la comarca que treballen en temes d’igualtat.



Objectius de la  formació

  • Dotar d´un marc conceptual i normatiu bàsic al conjunt de professionals referents d’igualtat als municipis.
  • Oferir eines metodològiques i recursos pràctics per implementar els plans d´igualtat.
  • Aprofundir en la identificació d´elements claus per a garantir un bon treball en equip.
  • Dotar als participants de conceptes i eines practiques per al seguiment i l´avaluació de la implementació dels plans.

Manifest del Consell Comarcal contra les violències masclistes envers les dones

 MANIFEST 25N 2020 

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones  

Enguany, fa 60 anys, un 25 de novembre, eren assassinades les germanes Mirabal, tres activistes  polítiques, opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. Aquest assassinat fou la data que  establí el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les  dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els  àmbits per a erradicar les violències masclistes, i d’ençà uns anys, diverses iniciatives populars  com el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo han vingut anunciant que el temps s’ha esgotat  per als agressors masclistes. El repte és enorme i es tracta de canviar la societat i destruir un  poder patriarcal fermament arrelat.  

Els temps canvien i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. La  defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per  això, cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja  hem recorregut. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de  violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit  familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que  es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys  visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de gènere, els matrimonis forçats o el tràfic  de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.  

Sovint, ens preguntem “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?”, afortunadament  fer-se aquesta pregunta ja és prendre partit per a erradicar les violències masclistes.  Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa, i conscient, respecte aquesta  tipologia de violència. I és que, els darrers mesos han estat realment durs per a les dones i  criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran,  mentre duri la pandèmia.  

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a  les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui vol exercir el control sobre dones  i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys  força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i  l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa  social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la  interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a  canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per  tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns  d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències  sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes  dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el  control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres  rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves 

víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Davant d´aquesta  emergència mundial, les desigualtats estructurals ja existents s’han accentuat.  

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les  seves víctimes. Tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats  i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es  mantenen amb vida. Amb les circumstàncies estranyes d’aquest any hem après que allò que ens  havien ensenyat sempre, no és cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les  dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la  proximitat, allò que sempre havíem concebut com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a  nosaltres. Les cases, en alguns casos, han actuat com a búnquers on l’objectiu dels agressors era  tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, només les múltiples campanyes socials i  institucionals que s’han posat en marxa han ajudat a posar fre a les violències. Hem comprovat  doncs que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.  

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els llocs de treball, els masclistes han vist que perdien  aquest poder. Per això, els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha  produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres  tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís  en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències  masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Si bé és un  tema d’implicació de la societat, els responsables polítics, de totes les administracions, no han  de deixar d’implementar noves i múltiples campanyes contra aquesta violència, ajudar a la  consecució de plans específics per a les escoles i acabar amb les retallades sistemàtiques que  pateixen d’uns anys ençà els programes contra la violència de gènere.  

Per això, cal un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de  parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país  que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils.  Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir  la vida digna de les dones i les nenes.  

Sense les circumstàncies actuals de la pandèmia, els companys i companyes de feina, les  amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del  benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan  tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per  a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.  

Com a Consell Comarcal del Maresme ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la  violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no  podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens  dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen allà on hi  ha el seu agressor.  

El Maresme és una comarca feminista, i el seu Consell Comarcal ha fet una aposta ferma per  treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’erradicació d’aquest greu problema.  En aquest sentit ha avocat, i ho continuarà fent, recursos econòmics, humans, pedagògics…. Per  assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista 

és un problema social que implica a tothom, per tant, és necessari que la societat faci seva la  responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’erradicació d’aquesta xacra. 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels  vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi  intervingueu. I per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.  

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la  construcció d’aquest món millor. 

Document

Manifest del Consell Comarcal del Maresme contra les violències envers les dones (PDF)

Taller: Sensibilització sobre el treball de cures i de les dones cuidadores

Aquest taller per sensibilitzar i visibilitzar el treball reproductiu i de cures, realitzat per les treballadores de la cura i de la llar va adreçat a infants de cicle superior de secundària.

OBJECTIUS

  • Abordar i visibilitzar la importància del treball domèstic i de cures
  • Abordar la cadena global de cures i visibilitzar i sensibilitzar sobre la situació de les dones migrades que treballen en l’àmbit del treball de cures i domèstic

CONTINGUT

Plantegem una sessió dinàmica i participativa perquè sigui atractiva al públic jove. Tindrà

també una part d’emmarcament teòric feminista i de reflexió grupal.

  • Benvinguda a l’espai i a la diversitat d’experiències al voltant de les cures
  • Joc d’introducció a la temàtica
  • Dinàmica participativa per reflexionar sobre les tasques diàries de cura a les nostres llars i els impactes que generen.
  • Reflexió feminista sobre les cures, el treball domèstic i la cadena global de cures
  • Visionament d’un vídeo presentant la realitat de les dones migrades cuidadores de la llar
  • Reflexió final i tancament

DURADA

1 hora

ENTITAT

El taller el du a terme la cooperativa L’Esberla de Vilassar de Mar fundada l’any 2013

Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Karin Konkle és una dona estadounidenca que va arribar l’any 1992 a Catalunya i s’hi va quedar. Aquesta feminista convençuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l’autodefensa personal utilitzant les tècniques de les arts marcials i, en especial de l’aikido.

Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad” , del qual s’està fent la segona edició. Per a Karin Konkle, “si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones

Qui és la Karin Konkle?

Sóc dels Estats Units. Sóc llicenciada en estudis de gènere i vaig estudiar a la universitat de Columbia a Nova York. Vaig treballar a una fundació per a dones a Nova York, però si volia avançar en aquella feina, havia de fer un màster, i no em decidia si dedicar-me a l’ensenyament o a una feina més directa amb les dones. Així que vaig decidir agafar un any per viatjar, provar com era donar classes. Vaig venir a Barcelona l’any 1992 pensant quedar-me uns mesos o un any, amb una motxilla grossa.

Què ens pot dir de la teva trajectòria migratòria?

Vaig aterrar a Barcelona, i m’hi vaig instal·lar fàcilment. Compartia pis amb un noi i una noia brasilers, i vaig conèixer molta gent a través seu. En aquella època ja feia aikido i això també em va permetre ampliar el meu cercle d’amistats. Però a la llarga la situació es va anar complicant, tant laboralment com amb les relacions de parella.

Per l’aspecte i l’accent, de seguida la gent nota que sóc estrangera, i d’entrada els hi fa certa gràcia, encara més perquè parlo català, però després hi ha algunes diferències culturals que són difícils. A vegades, em fa la impressió que em tracten com si estigués aquí de pas i sempre a punt de marxar, i això fa difícil plantejar projectes de llarg recorregut. Penso que em tracten com a  una turista, no com a una immigrant, amb tot el bo i el dolent que té aquesta classificació. Per exemple, no em demanen els papers al carrer, com passava sovint, per exemple, amb els meus amics brasilers. Però, d’altra banda, quan una altra noia (alemanya, per cert) i jo vam plantejar fer una associació de dones al poble, a la primera reunió es va aixecar una dona gran per dir que ella portava 40 anys vivint al poble i encara li deien forastera, però com a mínim era catalana, i que qui érem nosaltres per a fer una associació de dones. L’associació es va crear igual, i encara existeix, però al meu poble a vegades sento que el catalanisme mateix es converteix en un obstacle per a la coexistència de la diversitat cultural.

A què et dediques a nivell professional?

Sóc 3er Dan d’aikido, que és un art marcial que crea harmonia d’una situació d’enfrontament, buscant protegir-se sense fer mal a l’altre. Fa uns 25 anys que faig aikido i quasi 20 que faig tai txí també. La relació de la ment i el cos m’apassiona, dóna sentit a la vida que vivim aquí, en aquests cossos que són com experimentem el món.

Porto uns 15 anys donant cursos d’autodefensa per a dones, cursos en els quals s’ensenyen eines per a mantenir la calma en situacions complicades, s’aprèn a posar límits amb la veu i el cos, a comunicar-se clarament, a gestionar l’espai personal, i si cal, a defensar-se físicament. Preparo aquesta formació tant per a un públic adult com adolescent, i ensenyo a aplicar aquestes eines a diverses situacions, com per exemple les agressions homòfobes. Crec que el valor afegit de la meva feina és que tinc una perspectiva de gènere i treballo amb la gestió de l’estrés en si. Als meus tallers, mirem com sorgeix la situació de debò i practiquem com resoldre-la. Volia aprofitar tots els anys que havia dedicat als arts marcials i combinar-lo amb una perspectiva feminista i un treball d’unificar la ment i el cos. De fet, crec que aquests conceptes són la base de tot el que he fet, i que segueix sent vigent i diferencial. Ca la Dona ha sigut un espai súper important per a mi. Quan vaig arribar, vaig trigar anys a trobar persones feministes. Venia de Nova York i de la universitat, on estava molt ficada en l’activisme feminista, i quan vaig arribar aquí, per una banda, trobava un masclisme molt fort que no havia conegut mai, especialment en les arts marcials, on hi havia molt poques dones. Trobar Ca la Dona va canviar segurament el meu trajecte vital. Si no hagués pogut fer una feina com aquesta, amb tant sentit per a mi, segurament hauria marxat ja d’aquest país.

Has publicat un llibre i tot sobre l’autodefensa femenina, oi?

Sí, el llibre es diu: “Estás segura? Autodefensa i las claves de la auténtica seguridad”. Se’n van editar 200 exemples que ja estan exhaurits i ara estan a punt d’arribar els llibres de la segona edició.
El llibre explica en què consisteix l’autodefensa femenina i com es diferencia de l’autodefensa en general. Els homes quan ensenyen autodefensa ho solen fer com si tots fóssim idèntics, quan en realitat la violència masclista porta a tipus d’agressions diferents, tenim cossos diferents, i fins i tot els efectes de l’adrenalina al cos són diferents quan ens trobem sota l’efecte de l’estrés o de la por davant d’un agressor, per exemple. Si no coneixes els trets generals de la violència que experimenten les dones realment, i les diferències biològiques i emocionals entre homes i dones, no és ètic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones.

Com valores la teva experiència laboral aquí?

Treballo moltes hores per guanyar diners suficients per a pagar els autònoms, faig feines que són poc reconegudes i que m’obliguen fins a cert punt a competir en preus amb gent que treballa en negre, que no tenen titulació, i a vegades amb un tracte com si no es tractés d’una feina sinó d’un passatemps. Conec poques persones angloparlants que visquin aquí i que no treballin a l’ensenyament de l’anglès o la traducció. És difícil treballar aquí, i si ho fas pel teu compte, encara més. De tota manera, em sento afortunada, encara que he hagut de superar molts entrebancs. Volia homologar la meva llicenciatura, però aquí no hi ha una llicenciatura equivalent a la que vaig obtenir en “Estudis de gènere”.

Parles molt bé el català!

Trobo que és una cosa que no té mèrit perquè és la llengua que aquí es parla, al costat del castellà, i a Sant Pol, on visc, es parla molt el català. El meu accent americà es nota menys en català que en castellà.
La meva ex parella és catalana i era la llengua en la qual ens relacionavem. Parlo només en anglès amb el meu fill perquè penso que ha de ser la seva llengua materna. La meva colla al poble està composada bàsicament de persones angloparlants però que tenen parelles catalanes, i això ha fomentat encara més l’ús del català entre nosaltres i ha facilitat la barreja amb la gent catalana de Sant Pol.

T’agrada viure a Sant Pol?

Sí, estic bé aquí i el meu fill té aquí una qualitat de vida que no pot tenir en una ciutat.

Què ens pots dir sobre la teva participació associativa?

El meu primer contacte amb el món associatiu feminista el vaig establir a l’espai Ca la Dona, de la qual era sòcia, i participava en les activitats que feien. Després vaig tenir, junt amb una altra amiga, la idea de crear una entitat de dones a Sant Pol. Al principi la idea va tenir una mica de resistència per part d’algunes persones, però després vam crear l’entitat, que ha arribat a ser un referent per a les dones del poble. Sempre s’han fet moltes activitats variades per a les dones i es segueixen fent. El que passa és que sempre he trobat a faltar un enfocament més feminista i reivindicatiu en l’associació. Les dones només participen en les activitats que les interessen perquè responen a una necessitat d’elles, però en general són poques les que es mouen pel compromís amb la lluita per la igualtat i la eradicació de la violència. Les prioritats de les sòcies, que són les que ha de reflectir l’entitat, no sempre coincideixen amb les meves prioritats personals. La lluita social té relativament poc pes a dins l’entitat, i això sempre m’ha generat una certa insatisfacció. Però podem dir que és una entitat molt treballadora i ha fet molt per les dones del poble. Vaig deixar la presidència de l’entitat fa poc per manca de temps i per dedicar-me a altres coses, però segueixo col·laborant en allò que puc. Hi ha un grup de dones amb empenta que tiren endavant l’associació.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Denunciem, hi tenim dret. taula rodona sobre els drets de les persones LGTBI

L’Associació Mataró LGTBI, en el marc de la campanya del Dia de la LLuita contra la LGTBIfòbia, organitza per aquesta tarda la taula rodona “Denunciem, hi tenim dret”.

 

Data: 2019-05-15

Lloc: Centre Civic Cabot i Barba, plaça Miquel Biada 5, Mataró (Davant de l’estació Renfe)

Taller Moviment i Expressió Corporal a Sant Pol de Mar

L’associació Dones de la Vallalta ofereix aquest taller a les dones de Sant Pol i d’altres localitats.

Consultar dia d’inici a l’associació

 

Data: 2019-09-09

Lloc: Sant Pol de Mar

Adreça: una hora i mitja

Ho organitza: Associació Dones de la Vallalta

Preu: 30 euros

Tipus d’acte: -9-

VIOLÈNCIA DE GÈNERE. TRETS I  REPTES

 


La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Cabrils, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, organitza el taller VIOLÈNCIA DE GÈNERE. TRETS I  REPTES

Es tracta d’un recurs condecit per la Diputació de Barcelona.

Públic diana: personal de l’ajuntament de Cabrils.

Objectius: Conèixer les característiques i les diferents formes de la violència de gènere. Reconèixer els símptomes.

Conèixer les alternatives de prevenció i intervenció en situacions de violència de gènere.

Continguts: Violència masclista i de  gènere. Conceptes. Orígens. Tipus. Cicle de la violència masclista. Micromasclismes. Eines de prevenció i intervenció.

Metodologia: Oberta i interactiva. Exposicions teòriques, exemples pràctics, debats i treballs grupals.

S’han de realitzar les inscripcions AQUÍ

Resum jornada “violència masclista en la comarca, manifestacions i tendències”

El passat dia 23 de novembre, el SIAD Maresme juntament amb la URPAC de Mossos d´Esquadra van organitzar una jornada per commemorar el dia internacional de la lluita contra la violència de gènere.  

La jornada va tenir com a títol: violència masclista al Maresme: manifestacions i tendències i va tenir com a objectiu actualitzar la informació sobre l’estat de la violència masclista a la comarca durant el 2012 i reflexionar sobre diferents manifestacions i tendències d’aquesta violència que afecten a dones, menors d’edat i joves.
La jornada va ser inaugurada per Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme.

Més detalls en el document pdf.