Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És professora de primària, especialitat de català, socials i anglès. Ha fet cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès i a l’Enciclopèdia Catalana. És novel•lista des del 2002. Va publicar cinc novel•les. Una d’elles “A les Fosques” està ambientada en Mataró. Participa al programa de Mataró Ràdio amb el Col•lectiu Planeta Lletra, secció Eines d’escriptura.

Va guanyar el concurs de Novel•la Curta de l’Universitat de Lleida, 2002 amb “La noia del cementiri” i el concurs Serralada de Marina, convocat per la Sociedat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt, 2006 amb “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

• On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.


• El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX Líderes Editorial S.L.2005


• Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.


• Garras de seda. Barcelona. Autoedició, 2014


• A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014


• Els Amors fan L’Amor. Voliana Edicions, 2018

Fragment Urpes de seda: 

“Mira, Adelina, jo de flors en porto a la mare i al pare, que van escarrassar-se tota la vida per tirar-nos endavant. Que s’aixecaven de matinada per ocupar-se del tros i de les vaques i que a la nit, quan teníem febre, ens vetllaven i ens posaven cataplasmes; però a en Joan, ni una, que m’hi vaig casar perquè tots em dèieu que era un bon partit, un noi honest i treballador, que em posaria una casa com Déu mana i que al seu costat no em faltaria res. Ben cert, res no em va faltar: cops, insults, reganys i menyspreus, que tot li ho feia malament menys els fills, que bé que s’entossudia a fer-me’n. Vaig plorar-lo el dia de l’enterrament, un bon caramull de llàgrimes, i d’ençà fins ara, ni una.” 

Fragment A les fosques: 

“Dilluns, 3 d’octubre del 2005.—S’havia de morir just avui. Avui que m’havia promès anar a veure-la. Quina putada! Des de les Santes que no ens havíem vist, i per la nena, que si no? Els espetecs, l’ofici, el dinar de festa major i a la nit, el Glòria a les Santes. Juntetes. Soles. Cadascuna amb les nostres frustracions dutes a la nostra manera. Les seves magnificades, reviscudes i patides cent mil vegades. Solitària, trista, amargada, eixuta, sobreeixint bilis pel promès que la deixà i per la filla, jo, que li féu. Em va posar Dolors per no oblidar-se’n mai i per recordar-m’ho sempre. Dolors no és un nom! Dolors és un desig malsà. El seu, Pietat, però de pietat no en tenia gens ni mica”

Nascuda a Mallorca l’any 1969 Mallorca. Viu actualment a Mataró. És músic de professió i escriptora. Comença la publicació dels seus escrits amb un bloc a internet l’any 2006. Els relats que allà hi publicava acabaran sent publicats l’any 2011. Cursa els estudis de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2016 publica la seva primera novel•la “Abans que el teu record torni cendra” per la que va guanyar el premi la Llança de Sant Jordi, d’Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, 2015. Per la mateixa novel·la va quedar finalista de la 35 edició del Premi BBVA Sant Joan 2015.

També havia guanyat anteriorment el premi del 6è concurs de relats breus de dones “Paraules d’Adriana” que organitza el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’any 2005 pel relat “Èxitu”. L’any 2007 aconsegueix un accèssit al concurs de contes deEl Tot Mataró i Maresme

• Super-vivències quotidianes (2011) Editorial CPL, en castellà i català.


• Abans que el teu record torni cendra (2016) Editorial Ara.


• 
  

  Sara i els silencis (2018) Amsterdam

  
  

Del bloc “Idó”

“Per què continues així? 

T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar. 

Finalment em dius

-És el que s’espera de mi.

I  a mi m’agradaria poder fer-me líquida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador,  que espera una resposta que no sé donar-te, i fer-te una abraçada intensa, perquè no et sentis tan sol, estimat amic.

-M’hi vaig comprometre -continues.

I després d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:

-Per tota la vida. 

Tens raó. Et vas comprometre.

Ningú t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sí, t’estimo,  vull ser el teu home per sempre.

Ningú et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes més coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries més tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa il•lusió arribar. Que et faria pànic que els vostres fills es facin grans, perquè tens por de perdre el que més fermament us ha unit durant tants anys.

I tot i així, t’hi hauries casat, ho sé del cert, perquè sé que l’estimes, i molt. 

… Ningú és tants anys infeliç al costat d’una persona si no és que se l’estima”.

Nascuda a València d’Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu actualment a Cabrils. Animadora Sociocultural de professió, la seva vida, d’una manera o altra, sempre ha estat lligada al món de la literatura. Durant la seva infància mai va deixar d’escriure relats curts per pura diversió, però no seria fins a l’any 2001 que farà publica la seva vocació quan es va presnetar al certamen “Memòria de Dona”, organitzat per la Diputació de Barcelona amb el seu relat “Ultreya”, sent una de les obres premiada. L’any següent va guanyar el guardó especial al tema tractatamb el seu relat “Dues vides”. Aquests premis li van donar el valor necessari per escriure la seva primera novel·la “María, la frontera y el camino”, seguida de “Camino Negro”. Llegir les novel·les de M. Luisa és viatjar en el temps i descobrir, a través de les vivències dels protagonistes, moments de la història del seu país d’origen.

• María, la frontera y el camino. Editorial Isabel, 2012


• Camino Negro. Editorial Isabel, 2015

Camino Negro

“Bárbara sintió un nudo en el estómago. Hacía años que no sabía nada de su buena amiga. Habían perdido el contacto después de su boda, a raíz de las huelgas de las minas de carbón en los años 1969- 1970. La verdad es que no lo recordaba muy bien. En Matarrosa del Sil fueron meses de lucha. En toda la cuenca minera y Gaiztarro se mantuvo el pulso con los mineros. Algunos obreros fueron despedidos y su marido fue de los que perdieron su empleo. Al quedarse sin trabajo decidieron emigrar y poco tiempo después, el famoso tren Estrella Galicia, a su paso por Ponferrada los transportó a su nuevo destino: Barcelona. Pero de aquello ya hacía muchos años… 

…/…

Su primer hogar en aquella zona oscura y lluviosa, a su llegada a Matarrosa con sus padres y sus hermanos pequeños, fue una medio casa-medio chabola en un lugar llamado “Los Barracones” muy cerca de las Casas Nuevas. Seguro que habían sido los almacenes de los materiales utilizados para construir el nuevo barrio y que, ante la falta de viviendas y el auge de la inmigración, los habían acondicionado un poco y los alquilaban a las familias que llegaban de distintas zonas.”

Nascuda a l’Esquirol (Osona) l’any 1961. Actualment viu a Tordera on treballa de metgessa de família al CAP des del 1994. També té estudis de piano, fins al setè curs. A més, va formar part del grup de pop-rock Duble Buble com a teclista i, molt de tant en tant, encara fan algun concert.

Encara que ha tingut una educació preeminentment científica, opina que l’art ens apropa al coneixement amb la mateixa força que la ciència. Les principals afeccions de la Maria Lluïsa són la música i la literatura però també l’apassionen el cinema, la física, l’astronomia, la història i la paleoantropologia. 

• Els Peons de l’assassí. Emboscall, 2006


• De Susqueda a Tübingen: diari d’una metgessa. Osedi, 2010


• Dones invisibles . Viena, 2011.


• El cos de les llavors, Emboscall (2015)

Fragment del llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (la idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa):

“A la nit el va guiar cap al bosc de Puig de Rajols. Una estona després uns udols van precedir l’aparició d’en Vermell, la Lluna, en Lleó, la Diana i en Tro. Primer van bordar l’Arnau, però de seguida van entendre que no era cap amenaça per a la Paula i van acceptar les seves carícies. 

L’Arnau va recordar les paraules d’en Roger quan li deia que en la Paula confluïen ciència i màgia com un tot harmònic i que això la feia especialment dotada per sanar. Es va asseure en una pedra. La silueta de la Paula i els llops que la voltaven li van fer l’efecte d’una visió sobrenatural, aleshores va sentir que una deessa l’havia deixat entrar al seu reialme.

Fragment del llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (la idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa)”:

Nascuda a Calella, l’any 1953. És llicenciada en Geografia i Història. Es va dedicar a la història sobretot la història local de Calella i de Malgrat de Mar. Va guanyar el XXV Premi Iluro de monografía històrica, concedit per la Caixa Laietana

• Societat i economia. Calella 1737-1758 


• Malgrat al vuit-cents. Estudi socioeconòmic

Extracte de l’estudi: Societat i economía. Calella 1737-1758

“Analitzant les ocupacions que tenia la gent de la vila, s’observa que el gruix de la població es dedicava, en els dos anys estudiats a les feines del camp i del mar. Pero aquests dos grups no es mantingueren estables durant aquest període. En el primer any, els dos grups ocupaven un percentatge molt similar de gent, mentre que en el segon any, el grup de la marina va augmentar i es posa al davant. Pero aquest no va ser l’unic canvi: també hi hagué canvis qualitatius. Així en el grup de l’agricultura es por observar com d’un any a l’altre el nombre de jornalers disminueix de forma espectacular: si l’any 1737 eren 51, el 1758 pasen a ser només 4. Aquest fet esta en contraposició al que era la tendencia generalitzada al Principat d’anar cap a una major proletarització al camp. Dins del grup de la marina el canvi més significatiu va ser la desaparició dels remitgers, és a dir d’aquells pescadors que anaven a parts en els guanys de la pesca, i l’augment dels mariners. Aquest canvi, pero, creiem que va ser només de nom i no suposava un canvi qualitatiu”

Nascuda l’any 1958 a Ávila, actualment viu a Pineda de mar. Té estudis de magisteri i de Filologia Hispànica. Es dedica a escriure des de fa uns anys contes, relats i poesia. Però la seva passió és la poesia. Dirigieix tallers literaris, l’últim el va realitzar a Pineda de Mar. Pertany al col•lectiu de poetas “Laberinto de Ariadna” que es reuneix a l’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb la revista “Lasdoscastillas.net”.

• Los tulipanes son siempre un buen comienzo, novela. Comarcal Edicions, 2013.


• Visión nocturna, relatos. Bubok Edicions, 2009.


• Ávida vida, poemas. Parnass Ediciones, 2015.


• Col•laboració en el llibre “Escritores recónditos”

El jardín de las delícias, del poemari “Ávida vida”

Roja

Roja es la existencia del que ama

roja como un sol de mandalas

como una cisterna en llamas

es el vivir

sin anestesia,

tan fuera de la razón las víctimas

… 

Nascuda l’any 1966 a Canet de Mar on viu actualemnt. És auxiliar d’infermeria. El seu primer llibre “la niña mala” sorgeix arran d’una experiència de violència masclista. L’autora manté una pàgina d’autor a facebook (Leyendo a koibito) on publica trossos del seu llibre i en parla.

• La niña mala. Edicions Barcode Area, 2017.

“Momentos. Solo son unos momentos de felicidad absoluta, en un día, los que te hacen olvidar mil momentos de agonías.

Momentos. Solo son unos momentos de sed, en un día caluroso de verano, los que te hacen olvidar toda el agua bebida.

Momentos. Solo son unos momentos de palabras equivocadas, los que te hacen olvidar todas las palabras acertadas, pronunciadas anteriormente.

Momentos. Solo son unos momentos, los que hay que olvidar para no recordar. ¿O sí?”

Nascuda l’any 1976 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana i està desenvolupant la seva experiència laboral en lingüística i comunicació.

• El carrer de la Torre. Història novel•lada d’un tros d’Arenys, 2006

“La canalla del carrer els tem de mala manera. Eviten les mirades dels d’aquella casa perquè estan convençuts que amb només una escrutada d’ull els faran venir els cucs a la panxa i així hagin d’anar a gastar els pocs diners que tenen a ca seva per matar-los els paràsits.”

Nascuda a Mataró on viu actualment. Llicenciada en Filologia Anglogermànica, professora de català, correctora, 30 anys de traducció literària i audiovisual. També fa clases de català i recitals de poesia. Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2015 per una obra de Charles Simic, Premi de Narrativa Montserrat Roig 2000 (de conte) I Finalista a altres premis de conte.

• Més de 60 llibres traduïts de l’anglès i l’alemany al català. Entre ells, obres de Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Margaret Atwood, Doris Lessing, Faulkner, Joseph Conrad, John Irving, Kafka…


• Recull de poems inèdit.


• Contes, algun de publicat, i altres d’inèdits.


• Ressenyes de llibres.


• La Quinta Essència de la Pols. Pagès Editors, 2019


• Traduccions de: Benedicció, Eureka, Tancat en una bombolla, El zen en l’art d’escriure, Les formes del ver anar, Capvespre de diferents autors i autores, 2018 – 2019

Nascuda l’any 1955 a Mataró on viu actualment. Té estudis universitaris i experiènca laboral en diversos camps. És novel·lista. Va publicar la seva primera novel·la l’any 2013.

• Una editada “No estás sola”. Editorial Airda, 2013.

“Melana y Begoña disfrutaban de unos momentos de intimidad en los que, Melana le confesó su estado de salud y su pronóstico, y se despidió de ella con serenidad y amargura. Begoña había estado a un paso de la muerte y aunque ella si tuvo salida,  podía comprender todas las sensaciones de dolor, de miedo, de incertidumbre que aquejaban a Melana. No había en su conversación palabras de consuelo, pero sí de aliento para que no se dejase caer, para que siguiera disfrutando de la vida hasta el último minuto, para que valorara con satisfacción su paso por ésta, su bagaje y su legado. Si las dos admiraban a muchos autores que jamás conocieron y se sentían herederas de su legado, cuánto más no se sentirían agasajadas con sus recuerdos todas aquellas personas que la habían conocido y querido. Begoña trataba de expresar así su agradecimiento por tanta comprensión, tanta ayuda y tanto amor como había recibido de Melana en los momentos más difíciles de su vida. Su estímulo la ayudó a seguir adelante, su presencia cubría la ausencia de Manuel, su sentido del humor la había ayudado a reírse de sus torpezas y a asumir su nueva situación sin autocompasión ni victimismo.

 Melana escuchaba emocionada las palabras de su amiga. Valorar la propia vida en beneficio de los demás restaba importancia a la muerte, cambiaba su sentido de “ya nunca más” por un “a pesar de todo, para siempre” Esa visión de permanencia, aunque sólo fuera en el recuerdo, borraba la impresión de vacío, de soledad, y abría una esperanza de reencuentro, de “yo iré detrás de ti cuando llegue mi hora”.  Begoña le habló de otros que la habían precedido, sus padres, Jorge, su hijo, su abuela. Si ella vivía con ellos en el corazón, si estaba contenta de que hubieran formado parte de su vida, podía comprender que eso mismo les sucedería a los demás cuando ella faltase.

─Todos formamos parte de una cadena, somos eslabones de esa larga Historia que es la vida y que no sabemos si comenzó antes de llegar a este mundo, ni si continúa después de dejarlo, pero lo que sí sabemos es que hemos creado nexos, nuevos eslabones que permiten esa continuidad─ sentenció Begoña.”