Per commemorar la Diada per l’Alliberament LGTBI (Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual), les regidories d’Igualtat i Cultura organitzen pels dies 27 i 28 de juny projeccions de dues pel·lícules al cinema del Casal Parroquial a preus molt populars!!
Data: 2015-06-27
Ahir dia 25 de novembre, la sala cultural de Caldes d’Estrac va acollir la comèdia “Separades… i què” interpretada per les actrius Mayte Carreras i Gemma Pàmies. La sala cultural de Caldes d’Estrac estava plena de gom a gom de maresmencs i maresmenques, que vau gaudir plenament l’escepactacle. Un centenar de tota la comarca i un altre centenar del municipi de Caldes.
L’acte va ser organitzat per l’ajuntament de Caldes d’Estrac i el Consell Comarcal del Maresme, amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista.
Abans de la representació de l’obra, es va llegir un manifest a càrrec de les dones de l’ANC de Caldes d’Estrac, el manifest institucional a càrrec de la regidora d’Acció Social, Atenció a les persones i Ocupació. Laura Aloy i un parlament de benvinguda per part de la Yolanda Ascasso coordinadora del SIAD Maresme.
La comèdia “Separades… i què” pretén oferir eines d’apoderament a les dones a l’hora d’iniciar un procés vital que és l’abandó per part d’una parella. Al llarg de l’obra s’aborden un infinit de violències masclistes subtils que afecten la dona: l’estigmatizació per l’edat, la imposició d’un determinat canon de bellesa, la pobresa, la exlusió social, etc.
Ruth i Mercè resolen aquestes violències, mostrant-nos un ventall de situacions còmiques i de solucions divertides. Ens han parlat dels homes, de cirurgia plàstica, de dietes, de sexe, de la menopausa, en fi, de tot allò que les amoïna com a dones però sempre passant-ho tot pel filtre de l‘humor i el divertiment.
El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) del Maresme celebrarà Sant Jordi donant veu a 7 escriptores maresmenques a les quals reuneix perquè facin un tastet de les seves obres i contribueixin a visibilitzar la literatura en clau femenina. L’acte es farà el dimarts 26 d’abril a les 17:00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ.
A aquesta primera trobada d’escriptores del Maresme hi participaran: Maria Català Serra, Emilia Illamola Ganduxé, Raquel Picolo, Emma Ros Martín, Núria Pujolàs, Maria Escalas i Eva Lleonart Montagut.
Les autores exposaran els seus llibres que es podran adquirir després de la tertúlia.
Coincidint amb la Setmana de les escriptores, el Consell Comarcal celebrarà, el 29 d’octubre, la IV Trobada d’escriptores del Maresme, un homenatge a les maresmenques que han trobat en la prosa o en la poesia una canal de comunicació i expressió. Fomentar la participació de les dones a les esferes socials, culturals i polítiques passa per visbilitzar la seva aportació a la societat i aquest és un dels principals objectius d’aquest acte que en només quatre edicions s’ha consolidat a les agendes de les escriptores maresmenques.
La Trobada d’escriptores del Maresme s’inscriu dins les activitats i programes que du a terme el Consell Comarcal seguint els eixos del II Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere.
Aquest és el programa per la edició d’aquest any que se celebrarà a la Sala de Plens del Consell Comarcal:
Tot plegat intercal·lat per música i cant de la mà de la cantant Rosa Sánchez
La Trobada està oberta a tothom. Cal, però, inscripció prèvia que s’ha de fer en AQUEST FORMULARI
La salut està íntimament lligada a les condicions de vida i als rols de gènere i aquests són diferents i desiguals entre dones i homes.
Les desigualtats sanitàries, segons l’OMS, són aquelles desigualtats evitables en matèria de salut entre grups de població d’un mateix país, o entre diferents països. Aquestes iniquitats són el resultat de desigualtats en el si de les societats i entre societats. A més les condicions socials i econòmiques, i els seus efectes en la vida de la població, determinen el risc d’emmalaltir i les mesures que s’adopten per evitar que la població emmalalteixi, o per tractar-la.
El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciències de la salut. La data del 28 de maig.
El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domèstics, i en les condicions globals de salubritat.
Enllaç a diferents recursos web i documentació relacionats amb la salut de les dones.
Dones immigrades i membres d’entitats van posar veu divendres a les maresmenques que han nascut fora de l’estat espanyol i que representen el 13% de la població femenina de la comarca. La Jornada “Visibilitzem la dona immigrada” que es va celebrar al Centre Cívic Pla d’En Boet de Mataró va voler exposar, tal i com va dir el Conseller de Benestar Social Jordi Mir, el paper de les dones d’origen estranger en la nostra societat lliure d’estereotips i de victimitzacions.
A la jornada hi van assistir gairebé 80 persones que formen part dels tres públics a qui anava adreçada: societat civil, càrrecs electes i personal tècnic municipal.
La ponència marc va tenir com a protagonista una veterana del tema, Brigitte Vasallo, formadora, escriptora, membre del “Col·lectiu i +” i activista LGTB, amb el títol: “La interseccionalitat com a pràctica quotidiana: dones, raça, classe”, amb el qual ha volgut retre homenatge a Angela Davis, activista afroamericana.
Durant una hora, la ponent va anar explicant què era la interseccionalitat i de quina manera es relacionava amb el fet migratori.
Segons Vasallo, aquest novedós concepte, aparegut als EE.UU. als anys 80, defineix el que som, la nostra manera d’estar al món i també la manera en que se’ns veu, que és sempre canviant. La interseccionalitat és l’oposada a la visió monofocal en la que tendim a encasellar les persones en apartats –calaixos, en va dir ella– que són ficticis perquè no poden explicar la nostra variada realitat. Pel que fa a la dona immigrada, la mirada monofocal cau en l’error de donar per suposades moltes coses que de vegades no són res més que còmodes tòpics racials. En relació a aquest darrer concepte, va assenyalar que preferia parlar de “racialització”, i va explicar l’anècdota de com després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els científics, retractant-se de les seves primeres afirmacions, van decidir que la raça no existeix.
–Però el que està clar –va dir– és que hi ha persones amb un aspecte diferent, un altre color de pell, que provoca sensacions i, de vegades, por, a causa de la diferència.
Per aquest motiu, proposava gestionar aquesta diferència, tot acceptant que vivim en un país en el que, en parlar de plans d’igualtat i integració, mai no ens atrevim a utilitzar la paraula “racisme”.
–Hem d’aprendre a posar-nos les ulleres del racisme, igual que ens posem les del masclisme, i admetre que el racisme no és una decisió individual, sinó que té al darrera tota una estructura. Estem educats en el racisme.
En relació al fet femení, Vasallo va explicar que és un error el concepte de “suma d’opressions” –dona, immigrada, pobra, negra… –, que en realitat no es tracta d’una adició, sinó d’una barreja, perquè les opressions interactuen: com que no tinc feina, no em puc comprar un cotxe; i com que no tinc cotxe, no trobo feina.
Finalment, va concloure que “les dones estem vivint en un estat de guerra permanent, sense adonar-nos-en”.
En el torn de paraula que va seguir a la ponència, va afirmar que el 90 % de les dones està sota situació de racisme, i que per això aquest ha de ser un dels eixos del feminisme. També va assenyalar que els òrgans de l’Estat no serveixen per gestionar ni solucionar aquests problemes i que cal treure els homes masclistes dels llocs de poder.
Tot seguit es va presentar del documental “D’immigrades a ciutadanes, Cinc dones del Maresme”
Ragnhild Hjelmborg, mataronina d’origen danès, músic i cantautora, amant de les llengües i de la música –toca l’orgue a la Basílica de Santa Maria i canta en diverses corals– explica que la seva va ser una experiència de prejudicis positius que ella critica. El mateix afirma Karen Konkle, santpolenca d’origen estadounidense, llicenciada en Estudis de gènere, professora d’arts marcials i d’autodefensa femenina i membre de l’associació Dones de la Vallalta.
–De vegades la gent em fa comentaris sobre immigrants; i quan jo dic: “tu saps que jo sóc immigrant, oi?”, diuen: “ja, però no parlo de tu”.
I afegeix: “Les dones som invisibles, i dels immigrants, només veiem els que fan crims”.
A l’altra extrem del ventall, les dones originàries de països no rics exposen experiències molt diferents.
Ylka Figueredo, premianenca d’origen brasiler, regenta un restaurant on fusiona la cultura i la gastronomia del Brasil amb la sensibilitat d’una dona que va superar la més crua de les experiències: la violència masclista i els prejudicis i rebuig de la societat d’acollida.
Soraya El Farhi, mataronina d’origen marroquí, col•laboradora de Matarò Ràdio (amb el programa Migrades) i membre de l’associació Al Ouahda. Va arribar a Catalunya amb sis anys, explica que, tot i sentir-se habitualment ben acollida, ha notat el canvi en l’actitud del seu entorn envers ella quan va començar a dur el vel. Manifesta la seva inquietud envers l’estigmatització dels fills i filles d’immigrants i la tendència cada cop creixent a relacionar les persones musulmanes amb el terrorisme.
Finalment, Sarjo Dansira, pinedenca d’origen gambià, cantant en un grup de dones i membre de l’associació Banta per Àfrica, diu haver trobat tant gent bona com gent dolenta. I afegeix, sense embuts, que els polítics “quan venen els vots ens busquen a nosaltres, i quan acaba el vot, ja ens envien a la merda”. Serjo Dansira ha forjat relacions d’amistat sòlides amb les dones autòctones del seu municipi i promou l’associacionisme i l’ajuda mútua entre les dones del seu col•lectiu.
La darrera part de la jornada, una taula rodona dinamitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat i mediadora intercultural del SIAD Maresme, va estar protagonitzada per dones que representen entitats i programes que treballen per l’acollida i acomodació de les dones immigrades.
Amb “Fem un cafè de ciutat”, Anna Oliveras i Mercè Juan, del Moviment Educatiu del Maresme, i Laia de Balanzó Aguilar, de l’ajuntament de Mataró, van explicar el seu projecte de cohesió i espai de trobada a l’escola.
–Les famílies immigrades no sentien l’espai escolar dels seus fills com a propi –van explicar–; per això vam convidar-les a participar, especialment les mares, tenint cura de l’acollida, la comunicació i la participació en espais de relació per mitjà d’activitats encaminades a fer conèixer la ciutat, la cultura, els àmbits… i intentar fer caure barreres i estereotips.
“Juntas y revueltas”, a càrrec de Clara Romero Bateman, va exposar com l’associació Mujeres Pa’lante dona recolzament a dones immigrades, especialment sense papers, proporcionant-los ajut psicològic, jurídic i assessoria sociolaboral.
Silvia Llanto Cadenas, amb l’exposició “Migrades”, va parlar del programa de ràdio del mateix nom que comparteix amb Soraya El Farhi. El projecte va néixer el 2016 amb la funció de trencar els estereotips i les teoritzacions paternalistes de les que de vegades són víctimes.
–Li vaig dir a la Soraya: “sempre parlen de nosaltres… per què no parlem nosaltres de nosaltres?, Qui millor per parlar dels nostres problemes?”.
Finalment, Fatima Ahmed, de l’Associació Intercultural Diàleg de Dona, va explicar a “Som Dones… Sóc la teva igual” el projecte de proporcionar eines a les dones immigrades del barri del Raval de Barcelona, per donar-los autonomia.
–Es tracta d’un kit de supervivència perquè puguin moure’s soles –va explicar Ahmed–. Especialment competències lingüístiques; però també temàtiques que tenen a veure amb la quotidianitat: salut, educació, escola, ciutat…
Per tal que resulti més efectiu, l’associació convida professionals de cada tema perquè les assistents puguin saber com funciona la societat que les acull.
–Perquè si eduques a un home, eduques a una persona –va sentenciar–; però si eduques a una dona, eduques a una nació.
Un lema, sens dubte, que es podria haver aplicat a tota la jornada “Visibilitzem la dona immigrada”.
Del 4 a l’11 de març  |
Data: 2019-03-04
Lloc: Al llarg del carrer gran, Argentona
Núria Vilardell és una maresmenca enamorada de la seva comarca i, principalment del seu entorn natural. És als boscos del Maresme on, mentre passeja amb el seu gos, troba la inspiració per canalitzar la seva creativitat.
Treballa al Consorci de Promoció Turística del Maresme, però les seves inquietuds artístiques l’han portat a descobrir diverses manualitats. Ara, la seva passió és la decoració d’objectes amb composicions de flors naturals premsades.
Qui és la Núria Vilardell?
Nascuda a Mataró el 21 de febrer de 1962. He viscut a Mataró (El Maresme) fins al 2008 i vaig marxar a viure durant set anys a Pineda de Mar (El Maresme). Actualment, i des de fa dos anys i escaig, visc a Malgrat de Mar (El Maresme). Sempre he estat arrelada a la meva comarca que m’encanta. A part de compaginar la meva feina actual en el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme”, combino les hores de temps lliure a realitzar treballs manuals, especialment el de pintura a l’oli i, sobretot, els treballs de decoració amb flors naturals premsades.
De què et ve aquesta passió pels treballs manuals?
Sempre m’ha apassionat el món dels treballs manuals, artesanies, dibuix i pintura. Aquesta passió em ve donada per les ganes de creació que tinc i que no he pogut desenvolupar gaire quan anava a l’escola, tot i que el dibuix i la pintura eren per a mi una de les assignatures preferides i en les quals em deixaven ser una mica creativa.
D’aquests diferents tipus de treballs, a quin et dediques actualment?
A cadascuna d’elles li dedico un temps encara que de manera desigual. Pinto a l’oli a estones lliures, especialment marines que és el que més m’agrada. Una altra manualitat és la realització de peces de llana tricotades amb agulles de mitja o també de ganxet, ja sigui per fer bufandes, foulards, gorres, guants, etc.
De totes les manualitats, la decoració amb flor natural premsada és la que més m’apassiona. Penso que és aquesta on juga un paper molt important la meva creativitat real que tinc, per fer composicions florals i per la passió que sento per la natura.
Interessant, explica’ns que és això de les flors premsades?
Després de recollir flors i fulles al bosc, al camp o, simplement, comprant-ne a les floristeries, es tracta de seleccionar-les, premsar-les i condicionar-les per fer conjunts florals combinant colors i formes. La principal decoració son rams de flors combinats amb formes i colors de tal manera que encaixin perfectament amb l’objecte a decorar. Aquests objectes són de fusta com safates, joiers, caixes de diverses mides, tapes per comptadors, etc.. Algunes decoracions tenen un toc romàntic, d’altres amb tocs més atrevits de forma i color i altres que per la seva senzillesa son decoratives en qualsevol racó de la llar.
Quan va començar aquest interès per les composicions amb flors premsades?
Vaig començar a interessar-m’hi mitjançant algunes publicacions angleses que trobava a les llibreries i biblioteques entre els anys 1985-92 per tal d’estudiar quin sistema de premsat era el més adient, quin condicionament de les flors, i quins materials s’havien de fer servir. Vaig començar a realitzar les primeres proves i intentava aprendre tot el que podia i més.
Què és el que t’inspira més a l’hora de realitzar les teves obres?
La muntanya i els boscos de la meva comarca “El Maresme” i els boscos del Ripollès que son els primers que em van inspirar en aquesta activitat artesanal, i també perquè hi trobo un tipus de flors i vegetació ideal per a les composicions florals. Els meus colors de flors preferides son els blaus, els liles, ocres i vermells. Combinen a la perfecció a l’hora de decorar juntament amb el verd de les fulles.
Les flors preferides, son les roses de “pitiminí”, delfínium, pensaments, margarides, botó d’or (que es troba al bosc entre abril i maig), hortènsia, buguenvíl·lia entre d’altres. Quan vaig pel bosc o al camp per anar a buscar material vegetal, procuro preservar el medi ambient. Intento no danyar en absolut la planta, tallant els talls de manera que no es malmeti i torni a desenvolupar noves flors i fulles. Actualment també treballo amb resina, com a material per realitzar treballs de joieria amb flors naturals premsades, com collarets, medallons, anells, arracades, etc.
Venc els meus productes a amistats, familiars, veïns, i qui em coneix. A banda d’això, he realitzat exposicions i fires i últimament he creat una pàgina web on difonc la meva obra.
La meva primera exposició va tenir lloc l’any 1992 a Premià de Dalt on se’m va oferir exposar a la residència per a gent gran “La Benèfica”. Vaig exposar 40 quadres amb diferents decoracions florals, i va tenir un èxit que no m’esperava. Em va motivar per seguir endavant amb la meva passió. Després he anat participant en exposicions i fires entre els anys 1992-2006 a diferents pobles: Barcelona, Girona, Mataró, Pineda de Mar, Calella, Mollet el Vallès, Camprodon, Ribes de Fresser, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt.
T’ha estat fàcil donar-te a conèixer i vendre el teu producte?
Al principi tot era molt més planer. L’economia als anys noranta era forta i les persones reconeixien el treball artesanal en les diverses fires a les que exposava i compraven artesania. En temps de crisi, als anys 2007 fins als 2014, les dificultats han estat moltes. Les persones reconeixen favorablement el treball artesanal pero no es venia. Molta assistència a les fires i/o exposicions, peró resultats molt negatius. Hi ha hagut anys de desmotivació personal perquè t’adones que la teva creació és molt valorada, però et desmotiva fer-ne de noves perquè no es venen. També les administracions ho han posat difícil, ja que abans no es demanava tanta documentació per obtenir el carnet d’artesà/na. Ara és complicat, ja que només reconeix l’artesania si vius d’ella i si pagues els impostos (IAE). Les tramitacions i peticions de documentació per obtenir-lo es fa molt complicat i no simplifica gens la seva obtenció. És a dir, si ho fas com a hobby, és molt més difícil introduir-te en les exposicions i fires, ja que a la gran majoria de municipis ens trobem que se’ns demana el carnet d’artesà per poder exposar.
Com valores tot aquest camí de creativitat que vas recórrer?
Els treballs decoratius em permeten innovar en materials i nous dissenys. La innovació és un factor essencial per a la meva artesania creativa. Sempre estic pensant en nous productes per decorar i, a la vegada, han de ser objectes útils per a la llar. Cada artesà té la seva pròpia creativitat, estil i idees diferents. Això fa que cap dels meus treballs sigui idèntic. Totes les decoracions son totalment diferents. Entre els anys 2007 i 2014, vaig tancar parèntesi en aquesta etapa de creació de conjunts florals, ja que la feina i els estudis durant aquests anys no em van permetre seguir amb aquesta activitat. Vaig enyorar-ho molt. Ara torno a recuperar el temps perdut, no puc deixar ni oblidar aquesta activitat tant encisadora per a mi. És tant gratificant aquesta artesania que m’agradaria donar-me a conèixer més, i sobretot al meu país per la particularitat dels meus dissenys. El meu somni és que em coneguin només veient qualsevol objecte decorat per mi, pel seu color, forma, senzillesa i elegància. Sempre he pensat que seria interessant donar a conèixer aquesta artesania a d’altres persones que vulguin aprendre-la. Només necessitaria que alguna entitat hi estigués interessada en que donés cursos. És una manera de no estressar-me i no pensar en res més que ser creativa per uns instants i plasmar-ho damunt de l’objecte a decorar.
Sempre hem sentit a dir que les dones es dediquen més que els homes a la creativitat artesanal, és així?
Tot i que m’he trobat amb molts homes artesans, penso que hi ha moltes més dones que realitzen artesania, potser per l’àmplia sensibilitat que tenim en la decoració a la llar i potser també per l’educació. La gran majoria d’artesanies, ja sigui, pintar, decorar, cosir, està fet molt més per les dones, i l’artesania més de tipus constructiu segueix essent realitzat pels homes (ceràmica, ferro, treballs en fusta….etc).
Moltes gràcies per aquesta entrevista Núria. Et desitgem molta sort!
Gràcies a vosaltres!
Entrevista feta per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.
Data: 2018-12-17
Lloc: Consell Comarcal del Maresme, Mataró.
Adreça: http://www.ccmaresme.cat/siad
Adreça: 10 hores (dies 17 i 18 de desembre)
Ho organitza: Associació Dones pel futur
Preu: Gratuït
Tipus d’acte: -8-
 |
| MARIA TERESA MORA I VILA |
 |
 |
Nascuda a Calella, l’any 1953. És llicenciada en Geografia i Història. Es va dedicar a la història sobretot la història local de Calella i de Malgrat de Mar. Va guanyar el XXV Premi Iluro de monografía històrica, concedit per la Caixa Laietana |
 |
|
Extracte de l’estudi: Societat i economía. Calella 1737-1758 “Analitzant les ocupacions que tenia la gent de la vila, s’observa que el gruix de la població es dedicava, en els dos anys estudiats a les feines del camp i del mar. Pero aquests dos grups no es mantingueren estables durant aquest període. En el primer any, els dos grups ocupaven un percentatge molt similar de gent, mentre que en el segon any, el grup de la marina va augmentar i es posa al davant. Pero aquest no va ser l’unic canvi: també hi hagué canvis qualitatius. Així en el grup de l’agricultura es por observar com d’un any a l’altre el nombre de jornalers disminueix de forma espectacular: si l’any 1737 eren 51, el 1758 pasen a ser només 4. Aquest fet esta en contraposició al que era la tendencia generalitzada al Principat d’anar cap a una major proletarització al camp. Dins del grup de la marina el canvi més significatiu va ser la desaparició dels remitgers, és a dir d’aquells pescadors que anaven a parts en els guanys de la pesca, i l’augment dels mariners. Aquest canvi, pero, creiem que va ser només de nom i no suposava un canvi qualitatiu” |
 |
 |  |  |
