El passat dia 14 de maig es va celebrar a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la primera sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere.
L’acte va comptar amb la participació de professionals de serveis com els Serveis Socials, Cossos de Seguretat, Salut i Igualtat de la comarca.
Es va dividir en dues intervencions, la primera sobre el context del pacte i les seves mesures a càrrec de l’advocada del SIAD Maresme, Jennifer Alvarez i la segona sobre recursos adreçats a víctimes de la Violència de gènere contemplats en el Pacte a càrrec de Elsa Salgado, tècnica en gestió i resolució de prestacions del sistema de la seguretat social, i altres Administracions públiques. 

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presenta com un consens institucional en la lluita contra la violència masclista amb una mirada que amplia el ventall de violències envers les dones més enllà de la violència en l’àmbit de la parella, incloent-hi també les violències exercides cap a les dones trans.

Amb això el pacte s’inspira del conveni d’Istanbul amb la finalitat de millorar i actualitzar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de Gènere. Tot i que a efectes legals, encara és la llei imperant en l’àmbil judicial i ajuts estatals i recursos estatals. Mentrestant a Catalunya les altres violències masclistes, més enllà de l’àmbit de la parella, venen contemplades en la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

El Pacte inclou un seguit de mesures/recomanacions distribuïdes en 10 eixos: Sensibilització i prevenció, la millora de la resposta institucional, perfeccionament de l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, l’assistència i protecció dels menors, l’impuls a la formació dels diferents agents, el seguiment estadístic, les recomanacions a les administracions públiques i altres institucions, la visualització i atenció d’altres formes de violència contra les dones, el compromís econòmic i el seguiment del pacte.
Una de les finalitats de l’acte és retornar als municipis la competència que tenien en violència masclista, que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Adminsitració Local (LRSAL), aprovada el 2013, havia eliminat de la nòmina establerta en l’article 25 de la Llei de Bases de Règim Local. Els Ajuntaments van rebre a començament d’any dotacions econòmiques per dur a teme accions contra la violència masclista als seus municipis.
Com a novetats realcionades amb l’atenció a les dones s’hi troben: el dret al reconeixement de la condició de víctima de violència masclista amb informes dels serveis que atenen la dona sense que hi hagi denúncia, assistència psicològica a menors amb només el consentiment matern, incrementar l’atenció a les víctimes en les zones rurals, entre altres.
I en temes d’ajuts socials per a víctimes de violència de gènere es recullen les següents:

• Estudiar l’actual sistema d’ajuts de la Renda Activa d’Inserció i de l’article 27 de la LO 1/2004, per millorar la situació de les dones víctimes sense ocupació, i avaluar la seva substitució per un subsidi d’atur de sis mesos de durada, que s’ampliarà per períodes semestrals prorrogables, sempre que les persones beneficiàries continuessin complint amb els requisits per continuar percebent. Aquests ajuts es finançaran amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
• Garantir una prestació a tots els orfes i òrfenes per violència de gènere a través del reconeixement exprés (a efectes de la generació del dret a la pensió d’orfandat) de que la mare causant víctima de violència de gènere sigui considerada en alta o situació assimilada a la d’alta; i aplicar un increment de fins al 70% de la base reguladora en el cas que la mare sí complís els requisits mínims de cotització, quan els ingressos de la unitat familiar de convivència se situessin per sota del 75% del Salari Mínim Interprofessional.

 
  

 
La salut està íntimament lligada a les condicions de vida i als rols de gènere i aquests són diferents i desiguals entre dones i homes.

Les desigualtats sanitàries, segons l’OMS, són aquelles desigualtats evitables en matèria de salut entre grups de població d’un mateix país, o entre diferents països. Aquestes iniquitats són el resultat de desigualtats en el si de les societats i entre societats. A més les condicions socials i econòmiques, i els seus efectes en la vida de la població, determinen el risc d’emmalaltir i les mesures que s’adopten per evitar que la població emmalalteixi, o per tractar-la. 

El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciències de la salut. La data del 28 de maig.

El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domèstics, i en les condicions globals de salubritat.

Enllaç a diferents recursos web i documentació relacionats amb la salut de les dones.

Un dels impactes de gènere que està tenint és que moltes dones, i els seus fills i filles, estan obligades a conviure amb el seu agressor, alhora que els serveis d’atenció especialitzada estan patint una reconfiguració, donat també la situació d’excepcionalitat. Per això, s’han reforçat els recursos d’atenció telefònica des de les institucions per donar resposta a les necessitats que puguin sorgir.

Enllaç a la campanya

Cartell de la Dipuatció de Barcelona.

 

 
Els poetes del Maresme (Voliana edicions, febrer 2019) és una recopilació de poetes de la comarca, del segle XVI fins el 31 de desembre del 2000. 

Amb paraules d’en Carles Duarte i Montserrat que en va fer el pròleg “el llibre dibuixa un mapa literari prou ric del Maresme i ens ajuda a descobrir els escriptors que hi ha darrere de noms de biblioteques, d’escoles, de premis literaris, de carrers”.

És un llibre realitzat gràcies al treball de dos autors i una autora, en diferents etapes: Isidre Julià Avellaneda (Mataró, 1922 – 2011), Josep Lladó i Pascual (Argentona, 1933) i Emília Illamola Ganduxé (Argentona, 1953).

El llibre conté un conjunt de 199 poetes entre els que han publicat llibres i els que no han publicat cap llibre però que efectuaven alguna activitat literària i/o han estat premiats. També hi trobem poemes d’autors i autores més destacades.

I què hi ha des les poetesses del Maresme?

Alella (3), Alella (3,) Arenys de Mar (5), Argentona (3), Cabrera de Mar (2), Caldes d’Estrac (1) , Calella (6), Canet de Mar (1), Malgrat de Mar (2), El Masnou (1), Mataró (13), Pineda de Mar (4), Premià de Dalt (2), Premià de Mar (2), Teià (1), Tiana (1), Tordera (1), Vilassar de Dalt (2), Vilassar de Mar (2). Destaca també el nombre important de dones rapsodes que van il·luminar la vida literària del Maresme fent nombrosos recitals, aplegades en L’Esbart de Poesia que fou acollit per Òmnium Cultural, la fundadora del qual fou Mercè Sala, nascuda a Ripoll. La primera poetessa recollida per Julià i Lladó en la primera part del llibre és Mercè Clavell i Masuet, Mataró (1899-1989), Però n´hi han d’anteriors: Mercè Pujadas i Botey, Caldes d’Estrac (1880-1972) i Dolors Monserdà i Vidal, Argentona (1845-1919) Mostra poètica de Dolors Monserdà Lo retorn La tartana s´és vinguda Los infants ja hi salten dins Adéu siau, esplais alegres Dels clars dies de l´estiu! D´Aquell aplec de belleses, Avui, no en resta altre encís Que els pilots de fulles seques Que el vent passant fa cruixir. La verdor de camps i vinyes Poc a poc s´ha esgrogueït; I les flors ja no hi gallegen Per les vores dels camins. Ja no es veu penjar dels arbres Lo fruit ros i el flonjo niu; Sols dins son pelló de punxes, La castanya hi branda humil. Per entre boires polsoses Resten planures i cims; I el poblet i la parròquia S´esfumen sota un cel gris. Tot s´esborra; tot s´allunya; Tan sols entre mig dels pins, S´esguarden les parets blanques De l´ermita del sant crist. Del sant crist que tantes voltes He pregat per los que estim… Que al braç de la jove mare M´hi deixa veure un nou fill. Poema extret de les pàgines 132-133 del llibre.

 

El SIAD Maresme ofereix una formació per a professionals, entitats i col·lectius que organitzen actes festius, Se centrarà en la prevenció, detecció i actuació envers les violències masclistes en espais d´oci.
Les violències masclistes són l´expressió més punyent de la desigualtat estructural per raó de gènere en la que vivim. Les manifestacions d´aquestes violències les trobem en múltiples formes en el nostre dia a dia. Afortunadament les successives lleis -la Ley de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género,  i després la llei catalana del Dret de les dones  per la eradicació de la violència masclista- han anat ampliant progressivament el concepte facilitant la identificació per part de la ciutadania de les diverses violències que vivim les dones i les persones amb gèneres no normatius.

Si posem el focus en les violències que es produeixen en els contextos d’oci nocturn, les violències sexuals són unes de les manifestacions més invisibilitzades de les violències masclistes. Les dones i les persones LGTBI, són objecte de diverses manifestacions de la violència sexual en els espais públics. Aquesta realitat redueix la llibertat de moviments de les dones i les persones LGTBI, i condiciona que habitem les ciutats i l’espai públic sense ser ciutadanes de ple dret. Observem també que les denúncies i demandes han augmentat exponencialment en els últims anys. Per exemple l’últim informe de l’Hospital Clínic del 2018 assenyala que la demanda d’atenció en aquest dispositiu a les agressions sexuals s’ha doblat des de l’any 2005 passant de 170 a 351. El 62% de les persones víctimes tenien menys de 25 anys.

És per això que resulta imprescindible abordar aquesta qüestió des dels municipis atenent a la urgència i importància de la situació. Així mateix, l’arrel masclista d’aquestes violències fa que l’abordatge requereixi una mirada de gènere i feminista. A continuació us presentem una proposta formativa que faciliti la incorporació d’aquesta mirada feminista en algunes figures clau en aquests espais d’oci.

Objectius general

 Comprendre que són les violències masclistes i com es manifesten.

 Generar un espai de reflexió i compartir experiències en relació a la prevenció de les violències masclistes en espais d’oci.

 Aclarir conceptes claus: violències sexuals, violències masclistes, agressió i assetjament, consentiment, etc.

 Reflexionar i donar eines sobre com incorporar la perspectiva de gènere en la construcció i disseny dels espais festius.

Continguts de les sessions

 Presentació de la formació i de les persones assistents

 La construcció social del gènere

 Què són les violències masclistes i com es manifesten

 Pautes d’intervenció i protocols d’actuació

 Construcció d’espais d’oci igualitaris des de la perspectiva feminista

 Conclusions, avaluació i tancament de la sessió