Data: 2010-03-27
El Consell Comarcal posa en marxa el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Maresme
Coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de les Dones, el Consell Comarcal ha posat en funcionament el SIAD Maresme, un servei d’informació i atenció a les dones que té com a objectiu central afavorir les relacions d’igualtat entre els dos sexes.El SIAD Maresme
compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones
. Ofereix informació i atenció personalitzada a les maresmenques que necessitin suport jurídic, suport psicològic o assessoria a l´àmbit laboral, social, familiar o de parella. També oferix suport intercultural en matèria de gènere tant a les dones d’origen immigrat com als professionals dels serveis municipals. El SIAD Maresme es troba ubicat a la seu del Consell Comarcal del Maresme, però el servei també es presta de forma descentralitzada. Per tal d’acostar-se a les maresmenques usuàries, l’equip SIAD es traslladarà amb cites concertades als municipis d’Arenys de Mar i de Tordera. La consellera delegada de Serveis a les Persones Neus Serra ha explicat que amb la incorporació del SIAD a la carta del serveis del Consell Comarcal del Maresme “la nostra administració dóna un important salt qualitatiu en l’atenció a les dones. Fins ara, només ateniem a les dones víctimes de violència, ara ajudarem qualsevol maresmenca a defensar els seus drets com a dona”. El Consell Comarcal del Maresme continuarà donant suport als municipis per l’elaboració de xarxes municipals i protocols de violència de gènere i, a més, té en projecte l’elaboració d´un pla de polítiques de dones 2011-13 per als municipis que s´adhereixin al pla.
Presentació del Servei d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Maresme
El proper dimarts, 2 de març, la consellera delegada de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra presentarà als regidors i tècnics municipals el SIAD Maresme, el Servei d’Informació i Atenció a la Dona que posa en marxa el CCM amb el suport de l’Institut Català de les Dones.
El nou servei donarà informació i atenció a les dones, assessorament psicològic i jurídic i suport intercultural en matèria de gènere. Es presentarà en una reunió que tindrà lloc a la sala de Plens del CCM i en la qual també s’explicarà el disseny del Pla Comarcal de Polítiques de Dones.
Data: 2010-03-02
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda. Maresme cantonada amb Avda. Jaume Recoder)
Augmenta un 0,7% el percentatge de població estrangera empadronada al Maresme
A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres
A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal. L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors, clicant aquí
Clic aquí per a pdf Presentació del projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana al futbol federat al Maresme
El gerent de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, Albert Navas explicarà a tècnics i regidors municipals del Maresme el projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana que du a terme l’entitat i al qual es pot acollir el Maresme a partir del conveni signat el mes de març entre el Consell Comarcal i la Fundació.
Es tracta d’un projecte que té com a finalitat que cap nen o nena d’entre 8 i 14 anys es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques. Són, però, els serveis socials de cada ajuntament, coordinats amb el Consell Comarcal, els que han de fer les propostes d’aquells nens i nenes del seu municipi que s’hi podrien acollir per afavorir la seva integració social, lingüística i esportiva.
A la reunió del dimecres, 11 de juny, Albert Navas explicarà amb detall el projecte i el paper que s’atorga als ajuntaments.
Data: 2008-06-11
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Ho organitza: Consell Comarcal i Fundació de la Federació Catalana de Futbol
Joves i Immigració. Espais d’interrelació
Recull d’informació i documentació presentada a la jornada “Joves i Immigració. Espais d’Interrelació” que, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, es va celebrar el novembre de 2007.
Clic aquí per a pdf
Clic aquí per a pdf El futbol com a espai integrador social, cultural i lingüístic
El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche han signat un conveni de col·laboració que té com a finalitat que cap nen o nena maresmenca es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques.El Consell Comarcal del Maresme s’ha convertit en el primer consell comarcal que ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació i Federació Catalana de Futbol per facilitar l’accés dels nens i nenes amb pocs recursos econòmics a la pràctica del futbol federat. Aquest és un projecte adreçat als menors d’entre 8 i 14 anys que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol va impulsar fa dues temporades i que consisteix en subvenionar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè els seus fills puguin fer front a les quotes de l’esport federat. L’objectiu és fer del futbol un element d’integració i cohesió social tot fomentant l’ús de la llengua catalana. Aquest projecte, segons ha explicat la consellera delegada de Serveis a les Persones del CCM, Montserrat Candini, encaixa amb la línia d’actuació “Un Maresme Inclusiu” impulsada des del Pla Estratègic Maresme 2015 que intenta evitar la dualitat social a la societat maresmenca. Amb la col·laboració entre les dues entitats, el Consell Comarcal del Maresme farà de pont entre els serveis socials dels ajuntaments i la Fundació perquè en el moment que es detecti un cas susceptible de poder-se acollir al projecte ho pugui fer. Actualment, segons ha explicat Jordi Roche, a la comarca del Maresme ja hi ha 33 nens i nenes que juguen en 11 clubs de la comarca gràcies a l’ajut que reben.
El Consell Comarcal del Maresme i la Fundació de la Federació Catalana de Futbol signaran un conveni per facilitar la integració de persones amb pocs recursos a través de la pràctica del futbol
El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche signaran un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per facilitar que els nens i nenes de la nostra comarca que tinguin una edat compresa entra els 8 i els 14 anys, els agradi i tinguin habilitats per al futbol i visquin en un entorn familiar amb pocs recursos econòmics, puguin accedir a poder jugar en clubs federats.
Aquesta iniciativa té una finalitat d’integració social i lingüística d´aquests potencials futbolistes mitjançant l´aprenentatge del futbol amb entrenadors de parla catalana que fomentin l´ús del català.
Data: 2008-03-25
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Manifest: Avancem vers l’eradicació de la violència masclista
Aprovat pels grups comarcals del PSC, CiU, ERC, PP i IC-V
Avui, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les Diputacions, els Ajuntaments, i el Consell Comarcal del Maresme volem expressar el nostre condol per la mort de:
Cèlia, Mercedes, Maria Concepció, Dyana, Juana, Núria, Velia, Marialva, Jenifer, Shuwen, María Elena …
i de totes les víctimes de la violència masclista aquest any 2007. Una violència que atempta contra els drets humans més elementals, com és el dret a la vida, a la integritat física i a la llibertat de les dones.
Sabem que aquesta desoladora llista expressa tan sols una petita part de la magnitud del problema, doncs és un tipus de violència que no emergeix en la seva totalitat. És el crim més encobert i nombrós del món, tal com han afirmat, amb contundència, reconegudes instàncies internacionals.
Davant aquesta realitat, les institucions públiques de Catalunya tenim l´obligació d´esmerçar tots els esforços i tots els recursos per assolir la seva eradicació. I aquest compromís avui té un nou marc que és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista. Una norma legal que incorpora la veu de les dones, l´experiència del moviment feminista i les aportacions del món local, tot recollint el dret inalienable de les dones a desenvolupar la seva pròpia vida sense cap de les formes i àmbits en que pot produir-se la violència masclista. Una llei que haurà de permetre la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que perpetuen aquesta violència.
Cada cop més es fa evident la necessitat d´aprofundir en mesures de sensibilització, prevenció, detecció precoç i investigació del fenomen. Perquè entenem la política com tot allò que es fa per propiciar la igualtat efectiva de dones i homes, la llibertat, la concòrdia i evitar la violència, doncs quan hem de respondre a ella, vol dir que ja estem fent tard.
Però, al mateix temps, hem de garantir l´atenció, l´assistència, la protecció i la reparació integral de les dones que es troben en situacions de violència, tot situant el centre de la intervenció pública en l´esfera social. Una intervenció que ha de basar-se en el respecte al procés de recuperació individual de cada dona i que, al mateix temps, ha de proporcionar els recursos i dispositius necessaris que contribueixin eficaçment a la superació dels danys ocasionats per la
violència.
Les institucions públiques de Catalunya volem mostrar a l´opinió pública en general, i a les dones en particular, el nostre compromís i implicació en un treball conjunt amb tots els agents socials, ciutadanes i ciutadans i, en especial, amb els grups i entitats de dones, per avançar cap a escenaris que propiciïn una Catalunya lliure de violència vers les dones.
Novembre, 2007
El percentatge de població estrangera a la comarca del Maresme és de l’11,5%
Hi viuen gairebé 47.900 estrangers
El percentatge de població immigrada a la comarca del Maresme és de l’11,5%, més de dos punts per sota de la mitjana de Catalunya que se situa en el 13,8%. Les dades han estat recollides pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme a partir de les xifres facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració.
A 31 de desembre de 2006, els padrons dels 30 ajuntaments de la comarca del Maresme comptabilitzaven una població de 416.718 habitants, 47.888 dels quals eren estrangers. Aquestes xifres indiquen que la mitjana de població immigrada al conjunt de la comarca se situava en l’11,5%, havent augmentat en un any un 0,2%. En xifres totals, durant el 2006, la població del Maresme va crèixer en 3.878 persones, d’aquestes, 1.331 eren immigrades.
Cal tenir en compte, però, que a finals de desembre de 2005 va entrar en vigor la nova normativa, segons la qual els estrangers extracomunitaris sense permís de residència permanent han de renovar la seva inscripció al padró municipal cada dos anys i, si no la fan, automàticament són donats de baixa. Això explicaria la disminució del nombre de persones d’alguns col·lectius, com els provinents de Mali, Gunea.Bissau, República de Guinea, El Marroc, Colòmbia o Equador.
Tot i això, les xifres indiquen que els homes continuen sent part majoritària del col·lectiu de persones immigrades, però es reforça la tendència detectada els darrers anys d’un increment de la presència de dones. Concretament, el 54,5% són homes i el 45,5% dones. La presència femenina ha augmentat un 0,4% en el darrer any.
Pel que fa a la procedència geogràfica, es detecta un augment de la presència de persones originàries de la Unió Europea (721 persones més), seguides de les originàries d’Amèrica Llatina (s’ha incrementat de 414 ciutadans) i és especialment significatiu l’augment de persones originàries de Bolívia.
Municipi a municipi
Pel que fa a les dades concretes de cada localitat, Calella és el municipi que presenta un percentatge més elevat de població immigrada, un 23,3%. Li segueixen Pineda de Mar (16,8%), Caldes d’Estrac (16,3%), Sant Pol de Mar (15,4%), Mataró (14,9%) i Premià de Mar (12,5%).
A la banda baixa, es troba Tiana que és el municipi del Maresme on la presència d’estrangers és més inferior (un 2,8%). Per sota del 5% es troben Argentona i Dosrius (tots dos amb un 4,3%), Teià (4,5%), Òrrius (4,8%) i Montgat (4,9%). Vilassar de Dalt comptabilitza el 5%.
- Si voleu ampliar aquesta informació, podeu accedir-hi a la informació detallada de cada municipi i del conjunt de la comarca, clicant aquí
- El Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal té recollides les dades de població nouvinguda des de 2003. Podeu accedir-hi clicant aquí