Presentació del projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana al futbol federat al Maresme

 


El gerent de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, Albert Navas explicarà a tècnics i regidors municipals del Maresme el projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana que du a terme l’entitat i al qual es pot acollir el Maresme a partir del conveni signat el mes de març entre el Consell Comarcal i la Fundació.


Es tracta d’un projecte que té com a finalitat que cap nen o nena d’entre 8 i 14 anys es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques. Són, però, els serveis socials de cada ajuntament, coordinats amb el Consell Comarcal, els que han de fer les propostes d’aquells nens i nenes del seu municipi que s’hi podrien acollir per afavorir la seva integració social, lingüística i esportiva. A la reunió del dimecres, 11 de juny, Albert Navas explicarà amb detall el projecte i el paper que s’atorga als ajuntaments.

Data: 2008-06-11

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

Ho organitza: Consell Comarcal i Fundació de la Federació Catalana de Futbol

Sol.licitud del servei de traducció per a persones nouvingudes

Dades de l'entitat sol·licitant

Dades del servei sol·licitat

Persona/es usuària/es (no el/la professional) amb qui es farà el servei de traducció

Heidi Perez, feminista i lluitadora pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Avui amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (que s’escau el 17 de maig), entrevistem a Heidi Perez, la més que coneguda mataronina per la seva lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI, una lluita necessària i que va conquerint a poc a poc espai i reconeixement.

Des del gener del 2019, l’ajuntament de Mataró ha posat en funcionament el SAI, Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBI, Amb la Heidi parlem d’això i de moltes altres coses.

Qui és la Heidi Perez?

Sóc la Heidi Pérez Pérez. Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramanet fa 44 anys, però porto vivint a Mataró des de l’any 2002. Sóc llicenciada en Economia per la UB i CEO a una empresa de distribució de papers pintats per a les parets. Sóc feminista i activista pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 17103328_1588683394495036_3070503166810709142_n.jpg

El teu activisime és conegut a la ciutat de Mataró, perquè a banda de la teva lluita pel col·lectiu LGTBI, estàs involucrada en moltes altres mogudes, oi?

La meva participació associativa a Mataró va començar amb el Grupo H de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, on fèiem teatre social i de denúncia de les injustícies socials, especialment envers les dones.
També col·laboro en programes de ràdio com el programa Planeta Lletra de l’associació Planeta Lletra i condueixo actes organitzats per altres entitats.

Com comença el projecte de defensa del col·lectiu LGTBI?

La idea de crear una associació que defensés els drets del col·lectiu LGTBI em rodava pel cap des de l’any 2017, ja que trobava a faltar un espai de trobada i debat a una ciutat com Mataró que, tot i ser capital de comarca, no disposava de cap associació que recollís les demandes de les persones del col·lectiu. Hem d’assumir que la proximitat amb Barcelona, amb tot el seu potencial i tots els seus recursos, atreu a molta gent del col·lectiu que també valora l’anonimat que això comporta, però per a mi, mancava aquest espai a dins de la meva ciutat per a totes aquelles persones que no volíem anar cap a Barcelona.
Després d’un breu temps de fer projeccions de pel·lícules i debats sota el paraigües de la Vocalia de Dones de Laia l’Arquera, a qui estic enormement agraïda, em vaig trobar que l’Ajuntament començava a fer actes en el marc del Dia contra la LGTBIfòbia (17 de maig) i la festa De tots els colors pel dia 28 de juny. I va ser precisament una sol·licitud de millora d’aquesta festa per part d’en Xevi Noya la que va fer que ens possesim en contacte per parlar sobre la possibilitat de crear una associació propia amb persones LGTBI de la ciutat.
Unes quantes convocatòries obertes a tothom després d’allò, la Mar Romero, en David Domínguez, la Meritxell Calafell, en Jesús Gonzàlez, l’Olga García, en Xevi i jo mateixa, vam posar en funcionament Mataró LGTBI+.

Un projecte que ha començat amb molt bon peu, n’esteu satisfetes?

L’associació es va constituir formalment el 5 de juny de 2018 i ens vam presentar a la ciutat de Mataró el dia 26 de juny a Can Palauet, en un acte per a nosaltres molt emotiu, acompanyats  
del president i la vicepresidenta de l’associació LGTB Terrassa i d’en Quim Roqueta, president de Gais Positius i la Plataforma LGTBIcat i mataroní com nosaltres. No ens esperàvem que més de 80 persones fossin allà per conèixer-nos!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 36228290_2141255082571195_1186959421075357696_n.jpg

En gairebé aquest any de vida de l’associació no podem estar més contents i contentes de la rebuda i acolliment dels mitjans de comunicació, les institucions i la ciutadania en general. Especialment orgullosos estem de l’èxit de la nostra primera campanya #esportamborgull on més de 40 associacions i clubs esportius es van adherir al manifest en contra de la lgtbifòbia a l’esport i on la Regidoria d’Esports es va comprometre a fer formació específica als clubs per conscienciar i eradicar la lgtbifòbia en l’àmbit esportiu.

Quina és la situació que viuen les persones LGTBI en la nostra societat i en Mataró en concret?

Gràcies a la diagnosi portada a terme per part de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró, Totes i tots som Mataró, hem pogut fer un mapa de la situació actual de les persones del col·lectiu a la nostra ciutat i podem dir, fonamentalment, que les persones que pateixen més discriminació i situacions de més exclusió són les persones trans. Encara hi ha molt desconeixement i prejudicis envers el col·lectiu i, especialment sensibles a aquesta problemática, són les persones trans.
En general, a Mataró, les persones LGTBI  no ens sentim lliures d’expressar-nos en la nostra manera d’estimar i de mostrar-nos com som. Som molts i moltes les que ens autocensurem o amaguem aquesta part de la nostra vida. Encara no sentim que l’espai públic sigui per nosaltres, però el més greu segueixen sent les trabes administratives i les discriminacions laborals i socials que pateixen les persones trans. Mataró LGTBI+ neix amb la voluntat de crear un espai de debat i trobada entre les persones LGTBI de la ciutat, de visibilitar-nos i de conscienciar a la resta de la societat sobre la necessitat d’erradicar les discriminacions per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

Com valoreu la resposta institucional davant de les discriminacions de les persones LGTBI?

En Xavi Tort, coordinador de l’associació, sempre diu que, en política, l’amor es demostra amb pressupost i té tota la raó. Al Parlament de Catalunya es va aprovar el 2014 una Llei pionera al món per la defensa de les persones, gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i bisexuals. Però de res serveix aquesta llei si no es dota de pressupost. Hem d’instar a la Generalitat a que doti els recursos econòmics necessaris per portar a terme polítiques d’igualtat. Per aconseguir avenços en igualtat cal voluntat política, però sobretot, calen recursos que facilitin aquestes polítiques.
Actualment, a Mataró, funciona des de principi d’any, el servei d’atenció integral (SAI) per al col·lectiu LGTBI, un servei molt important per a nosaltres ja que aborda directament els nostres problemes i ens serveix com a referent de consulta, acompanyament i ajuda.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Podríem dir que, si no suficients, sí que hi ha els serveis necessaris. Potser trobem a faltar més acompanyament a famílies de menors trans, tal i com es fa a Trànsit en Barcelona, ja que poder compartir vivències amb famílies que estan vivint una situació semblant, pot ajudar molt a millorar-la.

L’avenç en la lluita pels drets i la dignitat del col·lectiu va en paral·lel amb el canvi social i de mentalitats?

No.
Aconseguir avenços en igualtat és fruit de la lluita de persones oprimides pel sistema heteropatriarcal. És la lluita d’aquestes persones la que provoca un canvi social que, tard o d’hora, es reafirma en la creació o modificació de lleis.
Això no ha d’implicar, malauradament, un canvi en la mentalitat de moltes persones. Només s’ha de veure el ressorgiment d’idees reaccionàries de partits d’extrema dreta, tant a Espanya, com a la resta del món. I, precisament per això, mai hem d’oblidar que perdre tots els drets aconseguits durant anys de lluita pot produir-se d’un dia per a l’altre. La lluita mai s’acaba, perquè quan acaba la de consecució de drets, arriba la del manteniment dels mateixos.

On estem de la Igualtat de gènere, Heidi?

Hi ha moltes persones que creuen que ja no tenim motiu de queixa, que ja hem assolit la igualtat i això no és real. Fins i tot, la vicepresidenta Carmen Calvo va dir que la Constitució Espanyola no recull la igualtat entre homes i dones com sí ho fan, explícitament, d’altres constitucions. Quan la gent diu que la Constitució garanteix la igualtat en l’article 14, els hi dic que això no és veritat. Aquest article diu que els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social, però totes sabem que això és la teoria i que, a la pràctica, sí que hi ha discriminacions per aquests motius.
I això passa perquè no podem tractar la igualtat com un compartiment apart de la resta de polítiques. Mentre no s’apliqui la perspectiva de gènere en tots els àmbits i polítiques, la igualtat real no arribarà. Perquè no té cap sentit tenir un departament o una partida pressupostària en Igualtat, si la resta de departaments no inclouen aquesta visió.
Per arribar a la equitat hem de parlar d’interseccionalitat i adonar-nos que el racisme, el sexisme, la xenofobia, la lgtbifòbia i, en general, tots els prejudicis basats en la intolerància, no es donen de forma independent, sino que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades.
Hem de tenir molt clar que quan es facin les partides pressupostàries, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat han de creuar totes i cadascuna d’elles, ja sigui economia, salut, ensenyament, cultura, via pública…
De res servirà augmentar la partida d’igualtat, si no millores el servei d’assistència sanitària a les persones trans, fas formació als funcionaris públics amb aquesta visió o inverteixes en un protocol anti-bullying a les escoles, només per posar uns exemples.

Memòria SIAD-Igualtat 2018

 

Accés al material de divulgació LGTBI

Les entitats, associacions, serveis que vulguin accedir als vídeos i material pedagògic LGTBI han d’enviar la petició mitjançant el següent formulari.

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Carme Colomer, la poesia sense lligams

Parlem amb la Carme Colomer, la poeta homenatjada a l’edició 2020 de la Trobada d’escriptores del Maresme.

Qui és la Carme Colomer Planas?

Vaig néixer a Arenys de Munt on resideixo actualment. Estic jubilada i soltera.

Als set anys vaig perdre la vista a causa d’un glaucoma. Això va fer que hagués d’anar al col·legi que la Caixa tenia a Barcelona.

Vaig aprendre Braille i allí vaig començar els estudis escolars i també de solfeig i piano.

Més tard, vaig superar les proves dels nivells B, C i D de català.

A nivell professional, em vaig dedicar pràcticament a la docència amb els nens i nenes cecs. En tancar-se l’escola on ensenyava, vaig fer de telefonista al Centre Cultural de la Caixa.

Quan vas començar l’experiència d’escriure, que encara dura?

Quan vaig assolir el nivel D de català, el meu professor em va dir que havia fet un canvi important i que havia d’anar més enllà dels estudis escolars. Va ser llavors que vaig fer tres cursos ”Aprendre a escriure” a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona).

És així que vaig començar a escriure en prosa i una mica de poesia. Més tard vaig apuntar-me a cursos de poesía que feien a l’ONCE. I d’aquesta manera em vaig trobar immersa en la creació literària.

Què et va decantar per la poesía i no pas per la prosa?

Quan escrivia contes, històries etc, vaig acabar adonant-me que trobar un inici, una trama i un final atractiu era molt complicat i la poesia em donava la llibertat d’expressar-me sense lligams, de deixar aflorar els sentiments sense cap condicionament i m’hi vaig trobar molt a gust.

“he organitzat 16 recitals amb diferents temàtiques”

Més enllà d’escriure, ets una activista cultural. Quins actes organitzes?

A Barcelona, per la primavera, al llarg d’una setmana es respira poesia per tots els racons i l’acte final es fa al Palau de la música. Això em va inspirar a fer un recital al Centre Moral d’Arenys de Munt.

Ho vaig proposar i em varen obrir les portes de bat a bat perquè entrés la poesía. Això va ser el 2004, des de llavors he organitzat 16 recitals cadascun amb un tema diferent. També hi  hem incorporat la música que li dona molt de relleu. Intentem fer-ho amb tota la dignitat posible i el públic ens ha recolzat sempre.

Quan els feu?

Els solem fer en primavera i està obert a tota classe de públic.

El fet de ser cega ha condicionat la teva activitat cultural?

No, de cap manera. La invidència mai ha sigut un obstacle. Potser, m’atreviria a dir que fins i tot m’ho ha facilitat en algun aspecte.

Per exemple, cada vegada que he muntat una recitació he dit com volia el muntatge. Mai m’han posat pegues. Si m’han convidat a participar en un acte m’han facilitat l’accés a les coses que necessito.

M’han tractat amb tota naturalitat, acceptant les limitacions que tinc.

I a nivell creatiu, que hi té a veure la ceguesa?

El fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar.

El Maresme està present en la teva poesia?

Jo no tinc cap poema que parli del Maresme. No tinc costum d’escriure sobre llocs  concrets. Però sí que el Maresme té suficients elements per poder escriure prosa o poesía: el mar, les flors, els poblets, els racons íntims, aquell arbre centenari… i més i més. Vosaltres que la gaudiu ho sabeu millor que jo, però igualment m’inspira.

“jo mateixa assumeixo la despesa de l’edició dels meus llibres”

Ens pots parlar dels premis que has guanyat?

Sí, és cert, em vaig presentar a alguns concursos: La mostra literaria d’Arenys de Munt, Concurs Sant Joan de l’ONCE, El Roc Boronat de l’ONCE, el Concurs Miquel Martí i Pol de CCOO, el Concurs de poesia Josep Sabaté i Massa de Pineda de Mar, el Concurs A.W. Iris-Sol-Casaggemas de Badalona, el Racó poètic en viu de Palafrugell…

Parla’ns dels llibres que has publicat Carme

Tinc quatre poemaris  publicats: A peu eixut, sobre les aigües del temps; Pessics de sal; Proclama de llums i ombres i Enforcall de dubtes i certeses.

Qui publica els teus llibres?

Jo mateixa, no hi ha cap editorial darrere. Excepte el primer llibre pel qual vaig rebre una ajuda econòmica de l’ONCE . Vaig assumint jo mateixa les despeses que deriven de la publicació de la resta de llibres.

I a on els podem trobar?

Enlloc, excepte a la biblioteca pública d’Arenys de Munt i, possiblement, la d’Arenys de Mar. Jo en tinc pocs exemplars i no estan a la venda.

Finalment Carme, què penses de ser l’escriptora homenatjada en el marc de la V Trobada d’Escriptores del Maresme?

Doncs, encara al·lucino i em pregunto: com és això? Per què a mi?

Promoure la creació literària és preciós i fer-ho pensant amb les dones, meravellós.

I que porti el nom d’una dona és perfecte, què es pot desitjar més? Gràcies i endavant sempre!!!…

La violència masclista i la diversitat sexual i de gènere

El Consell Comarcal del Maresme convoca per al proper 30 de juny un espai de reflexió i debat a l’entorn de la violència masclista i la diversitat sexual i de gènere. Es farà en format online i serà presentat per la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero.

Intervindà la tècnica de recerca de la Fundació Surt Nagore Gartzia.

Aquest acte, que s’emmarca en la programació del mes de l’Orgull, va adreçat principalment a personal de la xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista de la comarca, dels SAIs de la comarca i d’entitats d’Igualtat i LGTBI)

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

#OrgullMaresme 2022: Activitats programades per ajuntaments i entitats

En aquest espai anirem penjant totes les activitats que programen els ajuntaments i les entitats del Maresme per celebrar l’edició 2022 del Dia de l’Orgull.

Des del Consell Comarcal del Maresme us animem a prticipar-hi i promocionar totes les activitats a les xarxes amb el hastag:

#OrgullMaresme

Tanmateix, us animem a participar en el Concurs de Relats per la Diversitat Sexual i de Gènere que organitza el Consell Comarcal del Maresme.


ACTIVITATS ORGANITZADES PEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME


ACTIVITATS ORGANITZADES A LA COMARCA

Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar

Cabrils
Caldes d’Estrac
Calella
Dosrius
El Masnou

DIMARTS 28 DE JUNY a les 23.15 h
Platja d’Ocata
Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+
A càrrec de Jordi Petit, amb l’acompanyament d’Allioli Olé.
Ho organitza: Ajuntament del Masnou.

Mataró
Montgat
Òrrius

Palafolls

Pineda de Mar
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Iscle de Vallalta

Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt

Santa Susanna
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt

L’Institut Català de les Dones atorga una subvenció de 12.000 euros al Servei de Suport als EBASP en violència domèstica

El president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera i la presidenta de la Junta de Govern de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva han signat un conveni de col·laboració, segons el qual el CCM rebrà una subvenció de 12.000 euros per impulsar la feina que realitza el Servei de Suport als EBASP (Equips Bàsics d’Assistència Social Primària) en violència domèstica. Aquest servei dóna suport i recolzament als serveis socials dels ajuntaments de la comarca de menys de 20.000 habitants en l’atenció i seguiment dels casos de violència de gènere.


El Servei de Suport als EBASP en violència domèstica del Consell Comarcal del Maresme té un doble objectiu. D’una banda, posar a disposició dels professionals dels serveis socials tota la informació i els recursos necessaris per tal que puguin detectar, atendre i actuar quan detecten un cas de violència dins de l’àmbit familiar. I de l’altra, que tots els municipis disposin d’un Protocol d’Emergència Social en Violència Domèstica.

Des del Servei del Consell Comarcal també s’ha arribat a acords amb entitats per tal de disposar d’un centre d’acollida i donar suport jurídic i psicològic a les víctimes.

La subvenció rebuda per part de l’Institut Català de les Dones servirà per reforçar les línies d’actuació d’aquest Servei que està finançat pel CCM.