Rosa Roca Riera




















































 
ROSA ROCA RIERA
 
 

Nascuda l’any 1956 a Mataró  on viu actualment. És llicenciada en Filologia Catalana, mestra de Secundària i traductora. 


 


  • Amb els cabells de punta (contes infantils). Editorial Cruïlla

  • Fil de gegant (conte infantil) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

  • Muntanyes russes (novel•la juvenil). Voliana edicions.

  • Jardí mineral. Poemes i cristal•litzacions, amb la ceramista Antònia Palau. 4 volums (Llibre d’artista).


Traduccions:



  • Llibres del dr. Michel Odent (editorial OBstare): El bebé es un mamífero, El nacimiento en la era del plástico, Las funciones de los orgasmos, Nacimiento y la evolución del Homo Sapiens. A l’editorial “La liebre de marzo”: La cesárea, ¿problema o solución?

  • Abdourahman A. Waberi, Pasaje de lágrimas. (editorial Baile del sol)


 

Muntayesrusses, pàg. 22,23


“Bé, doncs, canvio de rotllo definitivament. Parlem del Dimitri.


Per començar, no et desesperis, que ahir vaig tenir  notícies seves. Tal com ho sents! No voldria fer-te mal explicant-ho, però és que és molt fort i penso que ho has de saber. Des que vam acabar l’ESO i va canviar d’escola que no l’havia vist més. Però ahir me’l vaig trobar al Dover. Jo hi havia quedat amb la Raquel per fer deures i berenar. Al final la nena no es va  presentar i ni em va enviar un trist missatget per dir-m’ho. I jo era allà encara esperant-la quan veig que entra ell, i jo que sí que el crido, perquè no emveia. Es va posar vermell com un tomàquet però va venir de seguida cap a la taula on jo era. S’asseu, i comença amb allò típic de què, com va? Què és de la teva vida, ja se sap. I jo, que vols prendre res? i tota la pesca. Em sembla que es va quedar molt tallat. De seguida em va preguntar per tu, no t’ho perdis, era lògic, no? Em sembla que devia pensar: com que tard o d’hora sortirà el tema, més val agafar el toro per les banyes i engaltar-li la pregunta sense miraments. I jo que li contesto que continues a París, tal com ja sap, i que estàs mol tratllada perquè no et diu ni ase ni bèstia. El tio va i es queda mut. Sort que amb aquestes porten el café amb llet i vam tenir un respir, que si no… Ja, diu. És que… (i jo penso, a veure quina excusa s’inventa aquest, ara) és que no val la pena donar-li expectatives, això nostre no té cap futur. Tio, així què? (li etzibo jo) després de quatre anys? tu canvies de sentiments com de camisa? I ell: no m’ho posis més difícil, Fàtima. Torno a Rússia d’aquí a ben poc. Què més vols que et digui? I jo, sense immutar-me: bé, unes vacances no van malament a ningú… però ell va i em planta a la cara: no, les ganes. M’hi quedo, sembla ser que per sempre. “


 




















 
 
 

http://www.voliana.cat/descarregues/muntanyesrusses/guia_didactica_muntanyes_russes.pdf


#OrgullMaresme 2024: Activitats programades per ajuntaments i entitats

En aquest espai anirem penjant totes les activitats que programen els ajuntaments i les entitats del Maresme per celebrar l’edició 2024 del Dia de l’Orgull.

Des del Consell Comarcal del Maresme us animem a participar-hi i promocionar totes les activitats a les xarxes amb el hastag:

#OrgullMaresme

Activitats organitzades a la Comarca

Kahdija Aghrib, una activista per convenciment

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Quan nomenes la Kahdija Aghrib a Arenys de Mar, pocs seran els que diran que no la coneixen, la majoria dirà: “ha treballat amb mi en tal entitat”, “ha participat amb mi en tal formació”, “he assistit a un acte que ha coorganitzat”, i és que la Kahdija és una autèntica activista. Ha treballat en entitats de gent d’origen nouvingut, però també destaca la seva presència en entitats, formacions i grups de caire més autòcton o d’interès general de la societat.

Al SIAD Maresme, vam conèixer la Kahdija quan l´any 2011 es va impulsar la Taula de Treball sobre la Dona d´Origen Estranger conjuntament amb el Servei de Ciutadania i Immigració. Aquesta Taula es va crear amb l´objectiu de debatre entre diferents agents associatius i tècnics/ques sobre les necessitats de les dones d´origen estranger i planificar un full de ruta per al foment de la seva autonomia com a “ciutadanes de ple dret”. AQUÍ podeu veure les conclusions.

La seva participació i les seves aportacions han estat molt valuoses. Per altra banda, hem comptat amb la seva col·laboració en la difusió d´actes i formacions que hem anat oferint  per a les dones d’origen estranger d’Arenys de Mar. Aquesta entrevista la hi vam fer abans de saber que marxava a Londres per motius personals. Des d’aquí, li desitgem molta sort!!

Qui és la Kahdija Aghrib?

Sóc del Marroc,vaig arribar aquí l´any 1987, estic divorciada i tinc 43 anys.

 A què et dediques a nivell professional?

Sóc Mestre de Reiki, mediadora comunitària en la resolució de conflictes i formadora de tallers de memòria per a la gent gran.

Has dit que ets del Marroc i vas arribar molt jove aquí, quin tipus d´experiència migratòria t´ha tocat viure?

Vaig emigrar del meu país d´origen a l´edat de 14 anys. Això comporta moltes dificultats ja que venia d´una etapa de creixement iniciat com a alumna de secundària al meu país. En arribar aquí, el primer xoc amb el que em vaig trobar és que no puc continuar els meus estudis. Se´m va trencar la meva trajectòria formativa regular estant encara als seus inicis, només tenia l´opció de l´Aula d´Adults per aprendre l´idioma i després ja a buscar feina.

Vaig exercir moltes feines, vaig fer de cangur, d´atenció a gent gran, vaig vendre peix al port amb el meu pare que comprava peix als pescadors i el revenia, i amb 16 anys ja havia treballat a la residència de salut mental d´Arenys de Munt. Va ser una experiència difícil i enriquidora a l’hora. Veia que la societat d´acollida no està preparada per rebre immigrants, faltaven molts recursos destinats a fer més fàcil la integració de la gent nouvinguda.

L´imaginari autòcton està habitat per conflictes històrics i se´m feia difícil constatar que, per els d´aquí, era la descendent dels moros que va portar Franco. Veia que els prejudicis cap a la població nouvinguda s´intensificaven quan es tractava de la població d´origen marroquí quan, en canvi, constatava que el meu col·lectiu és format per gent inofensiva, oberta, amb ganes de conèixer l´altre i ser bons ciutadans. La meva constatació final és que encara no podem parlar d´una país d´acollida sinó, que és només un país de recepció. Hi ha una llei d´acollida molt bona, però no hi ha personal preparat i format per implementar-la.

Però bé, a mesura que la gent et va coneixent, es comença a esvair la idea que tenien de la població nouvinguda i a apreciar les habilitats que tens com a persona i a acceptar-te com un més al seu entorn. També he de destacar com a aspectes positius que aquí hi ha més possibilitats de trobar feina, de formar-te sense importar l´edat que tinguis, hi ha més seguretat, més accés a la informació, menys corrupció i més transparència política que al Marroc per exemple.

Qui coneix la khadija sap que és una dona molt participativa i que forma part de moltes associacions i grups. Se´t veu a tot arreu, en totes les mogudes i activitats i darrere de moltes formacions i actes que es porten a terme sobretot a Arenys de Mar, però realment, ningú o molt poca gent sap a quantes entitats pertanys. Ens ho pots explicar?

Sí, el tema associatiu sempre m´ha apassionat i sempre he cregut que bona part de les solucions dels nostres problemes passa per l´acció social, així que des de fa bastants anys, inverteixo bona part del meu temps a col·laborar com puc en diferents entitats.
En conèixer la realitat de les dones que venen del Marroc, el 40% d´elles són analfabets, vaig pensar en crear un espai de dones, va ser així com va néixer el 2007 l´associació catalana-marroquina. Va tenir seu primer a la mesquita, però l’actitud masclista d´alguns dels seus integrants em va portar a fer-li lloc en un local llogat on jo oferia classes de Reiki i reflexologia podal. Oferíem classes d´àrab a les dones i als seus fills per respondre a una necessitat que tenien, a més de fer trobades sobre diferents temes. Feia falta sacsejar una mica les mentalitats i encoratjar les dones a que vagin a l´escola d´adults per estudiar català. Amb la regidoria d´Igualtat vaig començar a col·laborar en campanyes i actes. Aquesta va ser la porta d´entrada al món associatiu “autòcton” i així vaig entrar a formar part de l´associació de dones per la Igualtat d´Arenys de Mar ara farà 13 anys, amb la qual encara col·laboro com a vocal de la Junta.
El 2010 vaig cofundar amb un grup de persones de diferents orígens l´associació Viu i Conviu. Arran de la crisi social, vaig notar la necessitat de participar en donar suport a accions que contribuirien a disminuir l´impacte de la crisi sobre les persones en situació de pobresa. Vaig fer de voluntària a la Creu Roja, en el banc d´aliments i en el “07” per a la gent gran. Sense oblidar que durant sis anys, vaig col·laborar en les Ampes de les escoles com a mare.

També estàs animant un programa de ràdio en l’emissora d’Arenys de Mar, oi?

Sí, fa 8 anys que condueixo el programa “Mediterrània” en la ràdio d´Arenys de Mar. Un programa que tracta temes diferents d´actualitat i on participen persones de diferents orígens. Va ser una finestra més des de la qual em comunicava amb la ciutadania d´Arenys i feia arribar la meva veu i la d´altres persones expertes en diferents temes.

Què ens pots dir de la teva experiència en l’àmbit polític?

És una experiència relativament recent ja que fa 4 anys que formo part del partit polític Iniciativa per Catalunya- Els Verds, d’Arenys de Mar. En les passades eleccions municipals em vaig presentar.

Era la cinquena en la llista i encara que no sabia si guanyaríem o no, però era una manera també de normalitzar la presència de persones d’altres orígens en l’àmbit polític a part d’exercir un dret i al mateix temps una obligació perquè tenir veu i vot en el món de la política, sigui dins de partits o dins dels governs, ajuda a transmetre les necessitats dels immigrants i la visió d´una persona nouvinguda envers la societat.

Com valores la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat?

S’han aconseguit molts drets, però encara queda molta feina per fer sobretot en l´erradicació de la violència masclista. Encara la tenim molt present i hem de treballar molt per posar-hi fi.

 Conclusió final

Caldrà buscar eines per seguir treballant per a totes les persones siguin d´on siguin i vinguin d’on vinguin i des de l´administració ho han de tenir molt present i penso que moltes vegades no ho fan.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Manifestació nocturna contra la Violència Masclista a Sant Andreu de Llavaneres

L’Associació SiDona de Sant Andreu de Llavaneres organitza una manifestació nocturna per denunciar la Violència Masclista. Recordem, són 70 dones les que han estat assassinades a l’Estat Espanyol a mans d’homes segons femicio.net.

 

Data: 2019-09-20

Lloc: Plaça de la Vila

Ho organitza: Associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres

30 autores paticipen a la Fira d’Escriptores del Maresme que es fa dissabte a Calella

 

La Plaça de l’Ajuntament de Calella acollirà dissabte, 10 de novembre, la Fira d’Escriptores del Maresme que reunirà 30 autores de la comarca. Al llarg del matí, les escriptores posaran a la venda les seves obres, signaran llibres i es compartiran fragments literaria. La Fira, organitzada pel Consell Comarcal  i l’ajuntament de Calella, estarà amenitzada musicalment per la cantant mataronina Zirena i per l’actuació artística itinerant “el quartos de la Virgínia” a càrrec de Núria de Calella. 

PARTICIPANTS A LA FIRA D’ESCRIPTORES DEL MARESME 
Carme Colomer (Arenys de Munt) Carme Rovira (Arenys de Mar) Maria Teresa Bertran (Arenys de Mar)
Carme Lafay (Arenys de Mar) Emília Illamola (Argentona) Margarida Colomer (Argentona)
Maria Català (Mataró) Eva Bassó (Mataró) Lola Andrade (El Masnou)
Susanna Tortosa (El Masnou) Maribel Montero (Pineda de Mar) Montse Assens (Premià de Dalt)
Maria Lluïsa Picado (Premià de Dalt) Isabel Verdú (Premià de Mar) Maria Sanplà (Vilassar de Dalt)

Núria Martí Constans (Calella)

Susanna Hernàndez  (Alella) Lali Ribera (Alella)
Fina Llorca (Alella) Maribel Puente (Canet de Mar) Raquel Gámez (Premià de Mar)
Eva Lleonart (Sant Pol de Mar) Núria Parera (Sant Andreu de Llavaneres) Silvia Lagarda (Argentona)
Elisenda Guiu (El Masnou) Montse Pellicer (Malgrat de Mar) Anna Cabot (Argentona)
Magda Bertran (Arenys de Mar) Montse Romero (Mataró) Rosa Rica (Mataró)

PROGRAMA
10:00h – 10:30h INAUGURACIÓ DE LA FIRA
  • Ajuntament de Calella
  • Consell Comarcal del Maresme

10:30h – 14:00h

PRESENTACIÓ DE LLIBRES I LECTURES amenitzades per actuacions musicals de la cantant mataronina Zirena

11:30h – 12:30h

ACTUACIÓ ARTÍSTICA ITINERANT: “Els quartos de la Virgínia”, a càrrec de Núria de Calella
Durant tot el matí: parades de llibres a la Plaça de l’Ajuntament amb la presència d’escriptores que signaran exemplars i interactuaran amb el públic
ORGANITZEN:  COL.LABOREN:
 
 
 
 
 

L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).

Enquesta de valoració de la jornada sobre el dol migratori

Aquest qüestionari té l’objsectiu de conèixer la teva opinió en relació a la jornada sobre el dol migratori que ha organitzat el Consell Comarcal del Maresme.

Agraïm que dediquis uns minuts a complimentar-lo, doncs les opinions dels assistents a les nostres accions formatives ens resulten molt valuoses per tal de millorar el nostre servei.

Gràcies per la teva col·laboració

28 de maig Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones

El Dia Internacional d´Acció per la Salut de les dones es remunta a la V Trobada Internacional de “Mujer y Salud de San José”, Costa Rica, el 1987.
Aquesta trobada es va organitzar amb la finalitat de fer visible la desigualtat de les dones en l´àmbit de la salut, donant a conèixer els diferents aspectes de la salut d´homes i dones des d´una perspectiva de gènere. En aquesta trobada es va fent públiques les demandes de les dones i la necessitat d´un compromís de les administracions per afavorir-les.


Partint de la premissa que les malalties són comunes a tothom, la medicina convencional ha estat donant un tractament igual o neutral independentment de les diferències entre sexes. Aquesta percepció ha comportat que habitualment s´adopti el masculí com a model i es diagnostiquin de manera incorrecta algunes malalties en moltes dones. El estudis posen de manifest que existeixen diferències entre dones i homes en la manera d´emmalaltir com en l´evolució d´algunes malalties.  Amb el temps es va fent cada vegada més evident que els símptomes de les mateixes malalties són diferents entre homes i dones  i l´existència de malalties pròpies a les dones i que pateixen per la seva condició de gènere (rols, conductes i comportaments que desenvolupen dones i homes, no només per factors biològics).


Per tant, s´imposa una visió diferent en l´àmbit de sanitat a la salut de les dones i sobretot una representació equitativa de les dones en el diferents àmbits d´investigació clínica, assajo clínics, ….

Per saber-ne més, mireu aquests enllaços:

http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.351404635dde900639a72641b0c0e1a0/?vgnextchannel=27c7b3c5a5b8d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=27c7b3c5a5b8d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.diba.cat/documents/233376/233762/dones-descarrega-publicacions-reflexions04-pdf.pdf

http://www.caps.cat/dones-i-salut.html

Espectacles i teatre-fòrum.

El Diari de la Martina


Un text dramàtic que gira al voltant de Martina, una dona treballadora que dins del seu matrimoni no se li reconeix ni valora el seu treball i genera conflictes envers el seu marit masclista. Obra de teatre per programar al NOVEMBRE, enmarcat dins del dia Internacional contra la violència de gènere. Una història senzilla, intensa i intemporal capaç de transmetre un missatge emocional i crear debats interns en cada un dels espectadors. 


 


Dades de contacte: Albert Casas: albert_87_casas@hotmail.com


Diferents formats de teatre fòrum de l’entitat  Impactat 


L’entitat Impacta’t ofereix tres activitats de teatre-fòrum al voltant de la violència masclista:


– Els paranys de l’amor romantic a l’adolescència


– Una reflexió sobre l’assetjament sexual


– Violència de gènere i família


 


Dades de contacte: impactat@gmail.com / 617001952




Aquest espectacle tracta sobre les microviolències en els missatges publicitaris. És una peça de 20 minuts de durada amb un posterior debat conduït per una psicòloga especialitzada en gènere.


La Lucía, l’Olivia, la Daniela i la Martina són quatre amigues de tota la vida que es van conèixer de nenes i han viscut juntes moltes coses. La universitat, les primeres feines, les primeres parelles, les segones, els reptes professionals de la Daniela, l’embaràs de la Martina, els preparatius de boda de l’Olivia… I amb el pas del temps, cada cop és més difícil poder-se trobar les quatre, però avui la Lucía fa 30 anys i han organitzat un bon Sopar de les Princeses!


 


Dades de contacte:

e-mail: info@laportadefusta.com

Tel: 699025032

Sol.licitud del servei de traducció per a persones nouvingudes

Dades de l'entitat sol·licitant

Dades del servei sol·licitat

Persona/es usuària/es (no el/la professional) amb qui es farà el servei de traducció