Susana Hernández

















































 
SUSANA HERNÁNDEZ
 
 

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha col•laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. És novel•lista especialitzada en la novel•la negra i policíaca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novel•la negra per «Cuentas pendientes», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femení Rebeca Santana per “Contra las cuerdas”, el premi Novel·la Curta Sant Adrià 2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi “Mujeres” Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A més de diversos premis de relat i poesia.


 


  • La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià 2005/ LcLIbros 2013)

  • La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  

  • Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)

  • Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel•la Festival València Negra 2013

  • Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel•la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».

  • La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)

  • La Puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)


  • Los Miércoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)




 

Contra las cuerdas


El infierno está en él. La Tierra y el cielo en ninguna parte ” 


 




















 
 
 

www.susanahernandez.wordpress.com


https://es.wikipedia.org/wiki/Susana_Hern%C3%A1ndez_(escritora)


Susana Tortosa i Tudela

















































 
SUSANA TORTOSA I TUDELA
 
 

Nascuda l’any 1969 al Masnou, on viu actualment. Treballa com a informàtica i administrativa a assegurances Catalana Occident. És escriptora de relats i contes infantils.


 


  • LA PORTA TANCADA, 2014

  • GÀRBERIN,  2015 (INFANTIL)

  • EL TEU SOMRIURE DINS EL COTXE DEL COSTAT, 2016


 

Mar de llençols, del llibre “El teu somriure dins el cotxe del costat


“Un mar diferent


On ficar-se ben endins


I només dormir.


Sóc un cuc cargolat, una formiga o un paquet arrugat. Tot és fosc i tinc fred, no vull saber on sóc, no vull saber qui sóc. No hi ha llum dins aquest embolcall i només m’escalfa la pròpia respiració. Les mans a la cara e, tapen el que no volen veure els ulls”. 


 




















 
 
 
677974665Susannatortosa@hotmail.com

https://www.facebook.com/susanna.tortosatudela


www.lasirenadelscontes.blogspot.com


María Luisa Picado Silva




















































 
MARÍA LUISA PICADO SELVA
 

Nascuda a Valencia de Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu a Cabrils. 


És novel•lista. Té publicats dos llibres. Va guanyar els premis  Memòria de Dona, 2º Premi, 2001 per l’obra “Ultreia” (ajuntament de Cabrera de Mar i diputació de Barcelona) i el mateix premi, categoría premi especial al tema tracta per l’obra “Dos vidas” l’any 2002.


 


  • María, la frontera y el camino. 2012

  • Camino Negro. 2015


 
 

















 
 
 
651596798

isabel@angelsfortune.com


editionsisabel@angelsfortune.com


Margarida Colomer i Rovira














































 
MARGARIDA COLOMER I ROVIRA
 
 

Nascuda l’any 1944 a Vilassar de Mar, va viure des de petita a Mataró i més tard es va traslladar a Argentona on viu actualment. Ha estudiat magisteri i és llicenciada en història per la UAB. És professora de ciències socials i historiadora especialitzada en la història contemporània de la comarca del Maresme. Ha estudiat entre altres el moviment cooperatiu i la lluita obrera, especialment la de les dones.


L’octubre del 2003, va guanyar el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per l’Institut de Ciències Socials d’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa-Manual Parés i Maicas.


 


  • Cooperativisme i Moviment Obrer. Editat per Alta Fulla el 1986.

  • El Barri Pla d’en Boet. Editat Ed Generalitat de Catalunya, 1995

  • Guerra Civil i Revolució a Argentona (1936-1939). Ed Aixernador, 1990.

  • Josep Calvet i Móra. Ed. Ajuntamenr d’Argentona, 1996.

  • Guerra Civil a Mataró. Ed Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006

  • Joventuts Socialistes de Catalunya.  Ed Nous Horitzons, 2007.

  • La Postguerra a Mataró. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

  • Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista. Ed Voliana Edicions,2015.

  • També ha participat amb articles en la revista Anthròpos i l’Avenç.



 


Guerra Civil a Mataró, 1936-1939


“A dos quarts de nou del vespre del dia 24 de juliol de 1942, Joan Peiró va ser afusellat al camp de tir de Paterna amb sis cenetistes més. Un amic en va recollir les despulles perquè no fos dipositat a la fossa comuna i el va enterrar en un nínxol que acabava de comprar. Des del 26 de juliol de 1989 les restes reposen en el cementiri de Mataró.” (pàg.292)


 




















 
 
 
mcolomerrovira@gmail.com

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1661612


https://www.amazon.com/Margarida-Colomer-i-Rovira/e/B001K1140I


https://directa.cat/margarida-colomer-durant-postguerra-dona-te-un-posit-historic-de-lluita-obrera-ja-ha-apres


Magda Bertran i Fita























































 
MAGDA BERTRAN I FITA
 
 

Nascuda l’any 1962 a Arenys de Mar, on viu actualment. És escriptora d’assajos de diferents tipus: històrics, costumistes, … i d’altres de caire més científic. És narradora i poeta.


És llicenciada en Ciències de la Informació i va estudiar tres anys de Filologia Catalana. Treballa com a periodista free-lance en temes mèdics i científics, col•laboradora editorial, traductora i correctora.


El 2009 va guanyar el premi de la Mostra Literària d’Arenys de Mar de narrativa amb la narració “El Dant de nou al purgatori” i l’ Accèsit de poesia amb el recull Via Làctia, 202.


 


  • “Cáncer: la respuesta ignorada”, editorila Betran Fita, 2005

  • “Perfumes y aceites esenciales”, 2001

  • “Rondalles i Cançons de la Riera de Sobirans”, junt amb Albert Estengre, 2014

  • “Història Certa dels Set Cels”, llibre de contes. 2017

  • “Via Làctia, 202”, recull de poesia, 2009


 
Història Certa dels Set Cels

“Mentre se’n va cap a l’hotel recorda una contalla que li va explicar son pare. Va dir-li que al desert, sovint, el caminant assedegat creu veure una gran bassa d’aigua, brillant com un mirall. El caminant fa via vers l’oasi però està cada cop més i més lluny. La bassa no és real, és un miratge i seguint-lo, seguint-lo, el caminant s’ha extraviat”. 





Via Làctia, 202    


“Aigües de Mart,


aigües antigues, eòniques,


quina secreta vida alimentareu?


Quines flors s’emmirallaren en els vostres rierols?


Quins estranys vaixells


Van solcar els vostres mars?”


 




















 
 
 
magda.bertran@gmail.com


Lola Casas Peña














































 
LOLA CASAS PEÑA
 
Foto feta pel fotògraf MayZircus
 

Nascuda l’any 1951 a Mataró on viu fins l’actualitat. És mestra de primària i assistent tecnico-sanitari. És escriptora i autora d’un gran nombre de contes infantils i poemes adreçats a infants i joves.  Durant la seva trajectòria ha publicat prop d’una vintena de poemaris per a lectors d’entre 6 i 12 anys.


Actualment coordina la tertúlia “Llegim” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, tertúlia adreçada a joves lectors.


“Una altra de les particularitats de la trajectòria de Casas com a docent ha estat el seu interès pel cinema, que l’ha portat a produir quatre migmetratges protagonitzats pels seus propis alumnes de l’Escola Camí del Mig: “Ostres, quina nit!”, “Windows”, “Aquí hi ha morro”, “The Roulf. Terror a l’escola!”. Aquestes pel•lícules han estat guardonades amb diversos premis”. (Fons Viquipèdia)


 



  • Més de 50 obres publicades.


    L’última, “Mentides?”, Ed. El Cep i la Nansa, 2017.




  • Bestioles animades, Ed. El Cep i la Nansa, 2018.





 


Botons


Dins del calaix de costura,


(procurant no fer cap nosa)


la mare guarda uns tresors


dins d’una capseta closa.


Els tresors són fets de nacre,


de tons suaus o virolats,


prenen forma arrodonida


i amb dos o quatre forats.


He agafat la capseta


i he escampat els tresors.


La taula ha quedat clapada


d’estrelles de tots colors.


 




















 
 
 
630 52 23 26lolacasas51@gmail.com

http://www.lolacasas.com/wordpress/


https://ca.wikipedia.org/wiki/Lola_Casas_Pe%C3%B1a



Lola Andrade Olivié




















































 
LOLA ANDRADE OLIVIÉ
 
 

Nascudaa l’any 1957 a Galícia. Viu al Masnou des de fa uns vint anys. És Llicenciada en Filologia Hispànica i treballa de coordinadora de tallers d’escriptura. És novel•lista, va publicar dues novel•les: “plagio” y “lo que no se dice”.


 


  • “Plagio”, editorial Maikalili, 2004

  • “Lo que no se dice”, Editorial Linkgua, 2014

  • Madre e hija de Casablanca a Vigo, Pensódromo, 2018


 

Lo que no se dice


“Hasta que un día, sin saber cómo, sientes un impulso desatado, una cólera que te sube por los vasos sanguíneos hinchándote las venas de pura rabia… entonces sientes que serias capaz de cometer el acto más brutal y salvaje”.


 




















 
 
 
lola_andrade@telefonica.net

http://diarimaresme.com/2014/lola-andrade-escriure-es-preguntar-se-coses/


https://youtu.be/KGU80A0LOc8


http://lolaandradelaberinto.blogspot.com.es/



https://www.facebook.com/lola.andradeolivie


Lita Palomera Salvador














































 
LITA PALOMERA SALVADOR
 
 

Nascuda l’any 1965 a Mataró on viu actualment. És poeta. Va escriure dos poemaris fins ara, un d’ells encara no està editat.


 


  • 7 receptes de cuina i una carta d’amor, Obra autoeditada.

  • Sinapsi,  poemari no editat



 


Esperant


“Ha preparat el sopar. Avui ha comprat peix i l’ha fet al forn, amb patates i ceba, com a ella li agrada. Ha anat fent temps, ja ha endreçat la cuina i ha parat la taula, però ella no baixa. A la nevera, fa estona que es refreda aquell vinet blanc i afruitat que torna dolça la nit. Decidit a no esperar més, puja les escales i s’acosta silenciós a l’habitació pel passadís. Ella és al lavabo, la porta està entreoberta i no l’ha sentit arribar. Discretament, ell, l’observa: Ella, es desmaquilla sense pressa. Es passa el cotó per la pell del rostre tot dibuixant circuits, recorre les galtes i l’oval mirant-se al mirall, aturant-se en descobrir qualsevol imperfecció que el temps va deixant, potser, un pèl fora el camí de la seva cella…Ell, mirant-la, entra subtilment en la intimitat de cada un dels seus gests. Que ella pugui anar fent, amb el seu tarannà distret, mentre ell es delecta amb la gràcia amb què belluga els dits en tocar-se la cara.Empeny un xic més la porta -Vida (en veu baixa) –el sopar està a punt. Ella, es gira amb la mirada amorosa i li regala un somriure. S’acosta, li posa els braços al coll i li besa els llavis. -Ara baixo, amor meu. Hum, quina olor que fa!”


 




















 
 
 
litapalomera@gmail.comOlordemandarina.wordpress.com

Laia Noguera i Clofent














































 
LAIA NOGUERA I CLOFENT
 
 

Nascuda l’any 1983 a Calella on viu actualment. És poeta, filològa i músic, llicenciada en Filologia Catalana. Va guanyar diferents premis per les seves obres: Caure (Edicions 62, 2011), premi Ausiàs March 2011; Triomf (Columna, 2009), premi Miquel de Palol 2009; No et puc dir res (Viena, 2007), premi de Poesia Martí Dot 2006; Tel•lúria (dins Bellesa ferotge: Fonoll, 2006), VII Premi Literari Joan Duch 2005; Fuga evasió (Pagès Editors, 2003), XXXXIX Premi de Poesia Recvll 2003 i L’oscultor (Galerada, 2002), XXXVIII premi de poesia Amadeu Oller 2002. 


 
Poesia


  • Amor total. Santa Coloma de G.: Tanit, 2016.

  • Qué extraña ventana (escrit i publicat en castellà). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2016.

  • Rius soterrats(amb gravats de deu pintors). Cardedeu: Petjades d’Art/edicions, Estudi d’Art Jordi Aligué Anna Bellvehí, 2011.

  • Caure. Barcelona: Edicions 62, 2011.

  • Parets. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.

  • L’U(amb fotografies de Fiona Morrison). Tarragona: Erola Editors, 2010.

  • Triomf. Barcelona: Columna, 2009.

  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2009.

  • No et puc dir res. Barcelona: Viena, 2007.

  • Tel•lúria (dins Bellesa ferotge). Juneda: Fonoll, 2006.

  • Incendi. Barcelona: Cafè Central, 2005.

  • Fuga evasió. Lleida: Pagès editors, 2003.

  • L’oscultor. Cabrera de Mar: Galerada, 2002.


Teatre


  • Ah! Barcelona: Edicions Poncianes, 2013.

  • Disputa de l’ase (amb Albert Mestres). Barcelona: ReMa 12, 2009.



 


COM UN ARBRE


Perquè tot forma part de la vida


i no és necessari decidir.


Pots viure deixant que les coses


es facin, s’expressin.


Et pots desplegar en el paisatge,


el paisatge que ets tu,


que és un miratge de tu,


i no fa falta res més.


Perquè totes les coses són la mateixa:


els altres, el cos, les paraules,


les excuses, els problemes,


els misteris per resoldre,


els rius que passen


i no tornen.


Pots deixar de decidir


què és bo i què és dolent.


A poc a poc.


Cal fer-se a poc a poc.


Com un arbre.


 




















 
 
 

https://laianogueraclofent.wordpress.com/


https://laianoguera.wordpress.com/


https://www.facebook.com/laianoguerawriter


https://itsworditblog.wordpress.com/


Gemma Martí O´Toole




















































 
GEMMA MARTÍ O’TOOLE
 
 

Nascuda l’any1981 a Tordera . Actualment viu a Enfield (Londres). És narradora i poeta. 


Llicenciada en Comunicació Audiovisual (Pompeu Fabra 2003). Actualment és cap de continguts a www.greatbritishchefs.com.


Va guanyar el premi Hospital Sant Joan de Déu 2011 pel llibre « La Puça Russa ».


 


  • Projecte Martingales (Exposició de microrrelats a Cal Tarrassà, Tordera, 2011)

  • La Puça russa (La Galera, 2012)

  • Mots, Brots i Gargots (Exposició de poemes il•lustrats, Jardí Botànic de València, 2012). Més info: http://www.jardibotanic.org/culturaicomunicacio.php?id=573

  • La Caixa del port (A Buen Paso, 2013)


 

Puça Russa


La Polina és la meravellosa puça russa que és l’estrella del circ d’en Penkov, un patró malcarat i que maltracta els artistes. No se salva ningú, de la seva despòtica direcció, ni els malabaristes, ni el mag, ni els pallassos, ni els trapecistes. Ni l’estrella del circ, la Polina que, cada vespre d’actuació, toca l’acordió i enamora els espectadors. Fins que arriba un dia que…


 




















 
 
 
gjmarti@googlemail.com