L’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes promouen la literatura escrita per dones

La presidenta de l´Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, han signat aquest matí un conveni que té per objectiu potenciar la literatura catalana escrita per dones.

Més informació en el següent enllaç:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=273300&idioma=0&departament=33&canal=34

Actes per commemorar el Dia Internacional del col·lctiu LGTB

El Dia Internacional de l’Orgull LGBT, és un dia de lluita que té lloc el 28 de juny per sensibilitzar la societat sobre la diversitat sexual i promoure el respecte cap als col·lectius amb inclinacions sexuals diferents. Commemora els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc el 1969 a Nova York.

El 2014, es va aprovar a Catalunya la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia o llei contra l’homofòbia.La llei té com a finalitat “promoure les condicions per tal que, els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals –LGBT–, així com dels grups dins els quals aquestes s’integren, siguin reals i efectius, facilitant la seva participació i representació en tots els àmbits de la vida social, i remoure els estereotips que afecten negativament a la percepció social de les persones LGBT”, preàmbul.

Diputació de Barcelona ha posat en marxa una campanya de comunicació, bàsicament digital, per donar suport als ajuntaments en la commemoració d’aquest dia.

 

Al Maresme i a Barcelona, s’organitzen alguns actes per commemorar aquest dia reivindicatiu. A continuació, trobareu la informació d’alguns d’aquests actes:

Mataró:

L’ajuntament de Mataró en col·laboració de diverses entitats organitzat un seguit d’actes per commemorar el dia. En aquest enllaç els trobareu, http://www.mataro.cat/web/portal/ca/sites/LGTBI/index.html

Concentració dimarts 28 de juny

 

Barcelona:

Diputació de Barcelona

Jornada de presentació dels resultats de la diagnosi de la situació dels municipis en relació les polítiques LGTBI i àmbits d’actuació del Pla Tipus. A l’espai Francesca Bonnemaison. c/Sant Pere més baix, 7. Barcelona. Cal inscrpicó prèvia en aquest enllaç

PROGRAMA PREIDE BARCELONA:

En la web PRIDE Barcelona, estan els actes que es duran a terme a Barcena amb motiu d’aquesta diada.

http://www.pridebarcelona.org/ca/programa-por-dias/

Montse Assens Borda




















































 
MONTSE ASENS BORDA
 
 

Nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.


 


  • Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

  • Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

  • Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero

  • A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

  • 7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

  • El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

  • I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.


 

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC


El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.


Les mans fosques i encreuades


albiren lluny de mi


i un crit de desesper es dispara


a l’altre costat del foc.


Res! Encara res.


Cap resposta respira inútilment.


Tancats dins la pell de la vida,


restem endormiscats


esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.


Clar i fosc es dibuixa el dia


mentre caminem sobre l’escorça hivernal


d’una carcassa de lloguer.


GLOPS DE NIT. Editorial Germania




“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;

i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”


 

















 
 
 
montseassens@gmail.com

www.brisalls.com


Twitter: @brisalls


facebook.com/montse.assens


Actes contra la violència envers les dones

Comencen avui en diferents municipis actes i accions per commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Consulteu els programes AQUÍ

Data: 2017-11-15

Lloc: Diferents municipis de la comarca

Ho organitza: Diferents ajuntaments i entitats de la comarca

Inauguració Exposició Frente al Espejo

L’exposició Frente al espejo, un conjunt de fotografies que recull les dinàmiques creades per dones immigrades des dels seus negocis, està de gira per tres municipis del Maresme, en el marc dels actes del 8 de març.
– Malgrat de Mar del 05 al 12 de març.
– Caldes d’Estrac del 12 al 16 de març
– Canet de Mar del 20 al 24 de març.

Igual que a Malgrat de Mar, a Canet de Mar, l’exposició serà inaugurada amb la participació de la comissària Silvia Llanto que explicarà el context del projecte i de la Núria Viñas amb una xerrada sobre el projecte microcrèdits solidaris a dones de la comarca. L’inauguració tindrà lloc el dia 20 de març a les 18:30 a la sala cultural Ramón de Capmany.

Aquesta acció ha comptat amb el suport de l’ajuntament de Mataró i del Consell Comarcal del Maresme.

 

Data: 2018-03-20

Lloc: Sala Cultural Ramón de Capmany (Canet de Mar)

Vull formar part de la Guia d’escriptores del Maresme

Per formar part de la Guia d’escriptores del Maresme que publica el Servei d’Atenció a la Dona del Consell Comarcal del Maresme cal que ens feu arribar el següent formulari

Els immigrants residents al Maresme poden presentar a les OTG de Mataró i Pineda la documentació per a la renovació dels permisos de treball i de residència

 


El Consell Comarcal del Maresme, a través del Servei Comarcal d’Integració dels Immigrants, informa que des del passat 5 de juliol les OTG de Mataró i de Pineda fan la recollida de la documentació necessària per a les renovacions dels permisos de treball i de residència. Per tant els immigrants que viuen a la comarca ja no cal que es desplacin fins a les instal.lacions del Govern Civil de Barcelona per fer les tramitacions.


La recepció de la documentació es realitza en horari de tarda (de 15 a 19 h.). Per a més informació sobre la documentació a presentar podeu adreçar-vos a les oficines de CITE i AMIC, les quals estan realitzant un servei d´informació en motiu d´aquesta recepció. Per a més informació: OTG de Mataró: C/ Sant Josep Oriol, 25; 937905608
-OTG de Pineda: C/ Sant Joan I, s/n (Can Gelpí); 937670550
-CITE: C/ Castanyos, 120 (Mataró); 937415340 C/ Riera, 31 (Pineda); 937670529
-AMIC: Plaça de les Tereses, 17 (Mataró); 937904446 C/ Unió, 40 (Premià de Mar)

Servei del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració




























OBJECTIUS



Aplicar i desenvolupar el Pla territorial de ciutadania i immigració amb la voluntat de facilitar la plena integració dels col•lectius d’immigrants en el teixit social dels diferents municipis de a comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l’exclusió social, la igualtat d’oportunitats, i l’accés als recursos col•lectius i serveis públics existents a la comarca. La funció del Pla és bàsicament donar suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a les noves situacions que els planteja l’acollida i la integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Gestiona, entre d’altres, el servei d´acollida itinerant i el de mediació intercultural, assessora sobre les bones pràctiques que cal portar a terme per donar resposta a les necessitats i demandes que el fet migratori genera en àmbits com l’educació, la salut, l’habitatge o la vida associativa, Servei d´acollida itinerant, promou accions de sensibilització i capacitació, formació a professionals, etc.




USUARIS



Ajuntaments, escoles, serveis públics, associacions i particulars.




FUNCIONAMENT



Coordina i gestiona totes les actuacions derivades de l’aplicació a la comarca del Pla territorial de ciutadania i immigració. Exemples: detectar les necessitats que genera la immigració i fer propostes d’actuació a curt i llarg termini; fer una diagnosi de la realitat migratòria i analitzar qualitativament les dades obtingudes; gestionar l’oferta formativa que reben els professionals que atenen les persones que provenen de contextos culturals diversos; facilitar l’adequada comunicació intercultural entre els professionals de les institucions de la comarca i les persones nouvingudes d’origen estranger; promoure actuacions entorn l´acollida i la gestió de la a diversitat, etc.




ORIGEN



Conveni del Consell Comarcal i els ajuntaments del Maresme amb el departament de Benestar i Família de la Generalitat.





.

Sílvia Llanto, una dona orgullosa dels seus orígens

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

No es considera una activista, però sí una dona compromesa. La Sílvia LLanto va arribar a Mataró provinent de Perú l’any 2008. Orgullosa de ser “peruana, xola i tossudament humana” treballa per desmuntar mites sobre la immigració.

És creadora incansable d’espais i projectes des d’on difon valors de respecte, solidaritat i humanisme, investiga contínuament com interactuen les dones en l’espai social i en la poesia ha trobat la seva “taula de salvació”. 

Qui és la Silvia Llanto?

El meu nom és Silvia Llanto Cadenas, vaig néixer a la Hisenda Paramonga envoltada de canyissars i del so de la mar, l’estiu del 67. Sóc peruana, però abans de res paramonguina, orgullosa de ser-ho ja que la història del meu poble és la història de la meva família. Paramonga és un poble que es va crear gràcies a la feina dels primers migrants arribats des del Carreró d’Huaylas a la finca costanera, és el primer districte industrial del Perú. Som un poble obrer i jo estic orgullosa de ser filla d’un obrer. 

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és silvia_llanto.png

Vaig viure envoltada d’història, una història viva. La meva mare, el meu pare, la meva àvia… tots tenien una història per explicar i jo vaig ser la dipositària d’aquestes històries. La meva àvia va ser un exemple per a mi, pertanyia a aquesta generació fundadora. Va patir com molts i va ser valent com tots.  Tot i quedar-se vídua, va treure endavant els seus fills i mai va renunciar a la seva identitat. Ella va portar sempre la roba que caracteritza una serrana: polleres, trenes llargues, barrets i el bell quítxua ancatxino. 

Els meus avis paterns van creuar els Andes, en els anys 30, per buscar un futur millor a la finca costanera. I jo, l’any 2008, vaig sortir del meu país amb el meu fill menor cap a aquestes terres. Es pot dir que segueixo l’estela familiar. He iniciat també el camí de retorn dels meus avantpassats hispans perquè el meu país, com deia José María Arguedas, és un país de totes les sangs. I el món és així un món on conflueixen totes les sangs, cap millor que una altra.

Una història emocionant i plena de lliçons de vida. Com ha estat la teva trajectòria migratòria?

Vaig arribar-hi gràcies a la reagrupació familiar i des del primer moment vaig prendre consciència de la meva nova condició. Havia deixat de ser Silvia Llanto per convertir-me en una immigrant. Em vaig adonar en el mateix moment que tramitava el visat i em van donar el NIE. Vaig viure aquest procés legal migratori, com si passés per un escorcoll policial, em va semblar totalment injust, com si l’oficina d’immigració tingués com a objectiu, no donar-me els papers, perquè jo era culpable d’alguna cosa, aquesta cosa, que no s’expressa però se sent. És com una mena de racisme institucional. Crec que des d’aquest moment vaig saber que havia de fer quelcom. He heretat de la meva àvia l’orgull de les meves arrels.  Estic orgullosa de ser peruana, índia, xola, tossudament humana. Llavors crec que la immigració ens obliga a reconstruir-nos i estic encara en aquest procés de reconstruir.

Vens amb una motxilla ben carregada d’inquietuds personals i compromís envers la societat i la humanitat. A part de la teva experiència familiar vital i els esdeveniments del teu país natal, et dediques a altres temes més acadèmics, oi?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Silvia_Llanto.JPG

Vaig estudiar Literatura a la Universitat Major de Sant Marc, em vaig dedicar a la docència en el Perú,  l’ensenyament és la meva vocació, gaudeixo ensenyant i la meva passió és escriure. He escrit contes i he obtingut un que altre premi. Vaig publicar fa un parell d’anys el meu primer poemari ‘Línies de Flotació’, tinc un poemari per a nens il•lustrat per editar i un nou llibre de poemes titulat ‘Poemes de la vida quotidiana’. La poesia és i sempre serà la meva taula de salvació, em va ajudar a integrar-me a Mataró, al teixit cultural i associatiu al meu barri.

A l’any següent d’arribar, vaig veure una invitació a un recital de poesia al barri de Cerdanyola i òbviament vaig ser-hi, necessitava escoltar poesia, finalment em vaig integrar com a sòcia a l’Associació Cultural de Cerdanyola, en què segueixo fins al dia d’avui, participo en els seus recitals de poesia i amb ells he organitzat cinemes col·loquis, he portat pel·lícules interessants que tracten de temes, polítics, socials, culturals, tractant sempre de despertar la consciència de la gent, si no remous l’ànima de la gent no passa res.

A nivell polític, com et defineixes?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Sóc una dona d’esquerres, sóc un ésser polític, sempre ho he estat, des de petita era quotidià parlar de temes polítics a la taula familiar, no m’eren aliens els termes sindicat, vaga, democràcia i també aquesta odiosa paraula: traïció. 

 Recordo la desil·lusió del meu pare quan el candidat del partit amb el que simpatitzava va trair tot l’ideari. Particularment sóc molt crítica, desconfio de tots els ismes: nacionalisme, capitalisme, socialisme. Vaig viure el temps del terrorisme al meu país, vaig viure la crisi dels 90, vaig viure el temps de la reconciliació nacional, vaig llegir amb llàgrimes als ulls, el text de la Comissió de la veritat, vaig viure en un país on hi ha persones que importen i altres no, m’indignen les injustícies i mai he tingut por de dir el que penso, ni de fer el que considero legítim. Per això, quan en el Centre Cívic de Cerdanyola ens van convidar a ser agents anti rumors, vaig participar-hi activament, perquè considerava que era el meu deure com a dona i com a immigrant acabar amb aquest racisme existent a l’estat espanyol i allí va ser quan em vaig plantejar la possibilitat de fer un programa de ràdio. La meva tesi parteix de que es desconfia del que no es coneix, per això, creia necessari que es realitzés un programa per donar a conèixer el treball dels immigrants llatins, desmuntar mites, rumors, en el cas de Sudakía Style, això es va anar ampliant, el meu programa es va convertir en un espai on es podia reivindicar qualsevol tema i on convergien artistes i amics de camí i lluita.

No em considero una activista, però sí una dona compromesa. Tinc l’exemple de dones fortes en la meva família, la meva àvia, la meva mare, que era una dona que des de jove com a part de la seva fe cristiana, va realitzar molta tasca social i que en els anys de crisi, va organitzar el got de llet al meu barri, va ser una de les fundadores de la Federació nacional de dones al meu poble, que estava vinculada a la Federació de Vila del Salvador, de Lima, per la meva casa van passar líders comunals, dones del poble valuoses, amb sabers ancestrals, el meu primer contacte amb el feminisme va ser aquest, no el de l’acadèmia.

Parla’ns una mica de tants de projectes prometedors que vas desenvolupar,  desenvolupes  o tens la intenció de dur a terme en un futur.

M’interessa molt investigar sobre les dones i com interactuen en l’espai social, com generen xarxes, modifiquen la ciutat, hi ha una geografia humana i femenina molt potent, amb particularitats i peculiaritats.  L’any passat vaig exposar un treball fotogràfic anomenat ‘Frente al espejo’,  va ser una experiència molt gratificant que m’agradaria que es conegués a la comarca. Realment m’interessa el subjecte femení, som creadores de vida i donadores de sabers. x He participat en col•loquis.  El 2010 vaig participar com a ponent a la xerrada: “De rabones a ciutadanes” en Areny de Munt, en ella plantejava la importància de les dones en temps de crisi i com la reconversió dels rols assignats per la societat patriarcal ha permès l’equitat abans negada. Fins ara no he pogut exposar aquest tema a Mataró, sent la ciutat on resideixo i m’és difícil que m’hi acceptin idees o ponències. No em tenen en compte, i menys podria viure d’això a Mataró, que de segur hauria d’impartir-la desinteressadament. Jo segueixo creant, sóc un ésser pensant, em considero una dona creativa, bona comunicadora i sobretot positiva. x Aquest any voldria dedicar-me més a explicar contes, és una faceta que m’agradaria explotar, el meu primer tema són contes negres que inclouen cançons afro-latino-americanas i contes propis. Tinc com a projecte també, dinamitzar un taller de lectures feministes: contes, i novel•les escrites per autores poc difoses però potents. x Inicio l’any 2018, participant en el Dia Mundial per la Pau, amb una trobada interreligiosa en el qual participo com a membre de l’Església de Jesucrist dels Sants dels últims dies. La meva fe s’alimenta diàriament, és una fe amb obres que abraça a tothom. x

Si has de triar un missatge a transmetre a la societat ‘d’acollida’ en relació amb les persones que un dia van deixar la terra natal per ser unes més d’aquí, quin seria?

No som tan diferents, tenim els mateixos sentiments i el mateix anhel de justícia universal, per tant, si volem fer algun canvi en aquesta societat l’hem de fer junts, perquè aquesta és també la nostra casa, la nostra llar.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.

Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina

 

Data: 2018-12-15

Lloc: Restaurant Mas Nadal, Sant Andreu de Llavaneres

Ho organitza: Associació Si Dona