PRESENTACIÓ | |
A través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració donem suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l´acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Aquest reforçament, però, no és contradictori amb la tasca dels diferents ajuntaments que gestionen directament plans o accions municipals, sinó que es tracta d´una eina de recolzament en la gestió de les polítiques de ciutadania i immigració. El fet d´incidir en el concepte de ciutadania el basem en el criteri de residència, incidint en la funció integradora, inclusiva i socialitzadora, tot tenint en el seu horitzó la voluntat de garantir una igualtat d´oportunitats i una equiparació de drets entre tots els ciutadans, a la vegada que també té en compte els reptes que actualment planteja la immigració. | |
OBJECTIUS DEL PLA | |
Objectiu general | Contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l´exclusió social, la igualtat d´oportunitats, i l´accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca. |
Objectius específics |
|
QUÈ FEM? | |
El Pla l’estructurem en les següents línies d’actuació:
Algunes de les línies d’actuació es poden concretar en altres activitats no previstes, en funció del desenvolupament de cadascuna de les línies d’actuació, i sobretot, com a resultat del procés progressiu de participació i implicació dels diferents agents socials. | |
ON ENS PODEU TROBAR? | |
Pla Territorial de Ciutadania i ImmigracióContacte: Víctor Bassas SeguraCàrrec: Tècnic de polítiques migratòries Telèfon: 93 741 16 16 (ext. 414) Fax: 93 757 21 12Correu electrònic: pla.immigracio@ccmaresme.cat |
Pla de Ciutadania i Immigració del Maresme
Kahdija Aghrib, una activista per convenciment
Quan nomenes la Kahdija Aghrib a Arenys de Mar, pocs seran els que diran que no la coneixen, la majoria dirà: “ha treballat amb mi en tal entitat”, “ha participat amb mi en tal formació”, “he assistit a un acte que ha coorganitzat”, i és que la Kahdija és una autèntica activista. Ha treballat en entitats de gent d’origen nouvingut, però també destaca la seva presència en entitats, formacions i grups de caire més autòcton o d’interès general de la societat.
Al SIAD Maresme, vam conèixer la Kahdija quan l´any 2011 es va impulsar la Taula de Treball sobre la Dona d´Origen Estranger conjuntament amb el Servei de Ciutadania i Immigració. Aquesta Taula es va crear amb l´objectiu de debatre entre diferents agents associatius i tècnics/ques sobre les necessitats de les dones d´origen estranger i planificar un full de ruta per al foment de la seva autonomia com a “ciutadanes de ple dret”. AQUÍ podeu veure les conclusions.
La seva participació i les seves aportacions han estat molt valuoses. Per altra banda, hem comptat amb la seva col·laboració en la difusió d´actes i formacions que hem anat oferint per a les dones d’origen estranger d’Arenys de Mar. Aquesta entrevista la hi vam fer abans de saber que marxava a Londres per motius personals. Des d’aquí, li desitgem molta sort!!
Qui és la Kahdija Aghrib?
Sóc del Marroc,vaig arribar aquí l´any 1987, estic divorciada i tinc 43 anys.
A què et dediques a nivell professional?
Sóc Mestre de Reiki, mediadora comunitària en la resolució de conflictes i formadora de tallers de memòria per a la gent gran.
Has dit que ets del Marroc i vas arribar molt jove aquí, quin tipus d´experiència migratòria t´ha tocat viure?
Vaig emigrar del meu país d´origen a l´edat de 14 anys. Això comporta moltes dificultats ja que venia d´una etapa de creixement iniciat com a alumna de secundària al meu país. En arribar aquí, el primer xoc amb el que em vaig trobar és que no puc continuar els meus estudis. Se´m va trencar la meva trajectòria formativa regular estant encara als seus inicis, només tenia l´opció de l´Aula d´Adults per aprendre l´idioma i després ja a buscar feina.
Vaig exercir moltes feines, vaig fer de cangur, d´atenció a gent gran, vaig vendre peix al port amb el meu pare que comprava peix als pescadors i el revenia, i amb 16 anys ja havia treballat a la residència de salut mental d´Arenys de Munt. Va ser una experiència difícil i enriquidora a l’hora. Veia que la societat d´acollida no està preparada per rebre immigrants, faltaven molts recursos destinats a fer més fàcil la integració de la gent nouvinguda.
L´imaginari autòcton està habitat per conflictes històrics i se´m feia difícil constatar que, per els d´aquí, era la descendent dels moros que va portar Franco. Veia que els prejudicis cap a la població nouvinguda s´intensificaven quan es tractava de la població d´origen marroquí quan, en canvi, constatava que el meu col·lectiu és format per gent inofensiva, oberta, amb ganes de conèixer l´altre i ser bons ciutadans. La meva constatació final és que encara no podem parlar d´una país d´acollida sinó, que és només un país de recepció. Hi ha una llei d´acollida molt bona, però no hi ha personal preparat i format per implementar-la.
Però bé, a mesura que la gent et va coneixent, es comença a esvair la idea que tenien de la població nouvinguda i a apreciar les habilitats que tens com a persona i a acceptar-te com un més al seu entorn. També he de destacar com a aspectes positius que aquí hi ha més possibilitats de trobar feina, de formar-te sense importar l´edat que tinguis, hi ha més seguretat, més accés a la informació, menys corrupció i més transparència política que al Marroc per exemple.
Qui coneix la khadija sap que és una dona molt participativa i que forma part de moltes associacions i grups. Se´t veu a tot arreu, en totes les mogudes i activitats i darrere de moltes formacions i actes que es porten a terme sobretot a Arenys de Mar, però realment, ningú o molt poca gent sap a quantes entitats pertanys. Ens ho pots explicar?
Sí, el tema associatiu sempre m´ha apassionat i sempre he cregut que bona part de les solucions dels nostres problemes passa per l´acció social, així que des de fa bastants anys, inverteixo bona part del meu temps a col·laborar com puc en diferents entitats.
En conèixer la realitat de les dones que venen del Marroc, el 40% d´elles són analfabets, vaig pensar en crear un espai de dones, va ser així com va néixer el 2007 l´associació catalana-marroquina. Va tenir seu primer a la mesquita, però l’actitud masclista d´alguns dels seus integrants em va portar a fer-li lloc en un local llogat on jo oferia classes de Reiki i reflexologia podal. Oferíem classes d´àrab a les dones i als seus fills per respondre a una necessitat que tenien, a més de fer trobades sobre diferents temes. Feia falta sacsejar una mica les mentalitats i encoratjar les dones a que vagin a l´escola d´adults per estudiar català. Amb la regidoria d´Igualtat vaig començar a col·laborar en campanyes i actes. Aquesta va ser la porta d´entrada al món associatiu “autòcton” i així vaig entrar a formar part de l´associació de dones per la Igualtat d´Arenys de Mar ara farà 13 anys, amb la qual encara col·laboro com a vocal de la Junta.
El 2010 vaig cofundar amb un grup de persones de diferents orígens l´associació Viu i Conviu. Arran de la crisi social, vaig notar la necessitat de participar en donar suport a accions que contribuirien a disminuir l´impacte de la crisi sobre les persones en situació de pobresa. Vaig fer de voluntària a la Creu Roja, en el banc d´aliments i en el “07” per a la gent gran. Sense oblidar que durant sis anys, vaig col·laborar en les Ampes de les escoles com a mare.
També estàs animant un programa de ràdio en l’emissora d’Arenys de Mar, oi?
Sí, fa 8 anys que condueixo el programa “Mediterrània” en la ràdio d´Arenys de Mar. Un programa que tracta temes diferents d´actualitat i on participen persones de diferents orígens. Va ser una finestra més des de la qual em comunicava amb la ciutadania d´Arenys i feia arribar la meva veu i la d´altres persones expertes en diferents temes.
Què ens pots dir de la teva experiència en l’àmbit polític?
És una experiència relativament recent ja que fa 4 anys que formo part del partit polític Iniciativa per Catalunya- Els Verds, d’Arenys de Mar. En les passades eleccions municipals em vaig presentar.
Era la cinquena en la llista i encara que no sabia si guanyaríem o no, però era una manera també de normalitzar la presència de persones d’altres orígens en l’àmbit polític a part d’exercir un dret i al mateix temps una obligació perquè tenir veu i vot en el món de la política, sigui dins de partits o dins dels governs, ajuda a transmetre les necessitats dels immigrants i la visió d´una persona nouvinguda envers la societat.
Com valores la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat?
S’han aconseguit molts drets, però encara queda molta feina per fer sobretot en l´erradicació de la violència masclista. Encara la tenim molt present i hem de treballar molt per posar-hi fi.
Conclusió final
Caldrà buscar eines per seguir treballant per a totes les persones siguin d´on siguin i vinguin d’on vinguin i des de l´administració ho han de tenir molt present i penso que moltes vegades no ho fan.
Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme
Premi a la visbilització femenina Sunsi Mora
L’associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres organitza l’acció “Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina” amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i de l’Ajuntament de Llavaneres. Aquest acte pretén reconèixer les aportacions de les dones del municipi de Llavaneres als diferents àmbits.
Les candidates al premi d’enguany són: Claudia Luna, Carmen Obregón i Salomé Royo. La votació es pot fer per facebbok en la pàgina web de l’associació Si Dona o el dia de l’acte.
L’acte, que tindrà lloc el dia 15 de desembre a les 21:00, es farà en el marc d’un sopar amanit per una actuació musical. Compatrà amb la participació del presentador d’el Telenotícies TV3, Toni Cruanyes.
Activitats diverses per commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista al Maresme
- Pressentació del Protocol Comarcal de l’Abordatge de les Violències Masclistes
- Alella
Més informació AQUÍ
- Arenys de Mar
- Arenys de Munt
- Premià de Dalt
- Mataró
- Canet de Mar
- Argentona
- Dosrius
- Caldes d’Estrac
- Vilassar de Mar
Taller de formació en prevenció de la SIDA
Objectiu
Facilitar informació sobre la prevenció del VIH/SIDA perquè puguin adoptar les mesures preventives adequades a fi d’evitar el contagi de la malaltia
Contingut
Què és la SIDA?
Víes de transmissió del VIH i mesures preventives
Què vol dir seropositiu i aspectes psico-socials de la SIDA
Modelatge de l’ús correcte del preservatiu
La prova ràpida VIH
Recursos
Metodologia
Presentació en Power Point
Durada
2 hores
Formadora
Helena Cascalló, Psicòloga Àmbit Prevenció
Cost
Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles
“Dones poetes de la Maresma”, la poesia maresmenca en clau femenina
Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.
El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.
El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.
Activitats al Maresme contra la violència envers les dones
Els municipis del Maresme programen activitats a l’entorn del Dia Internacional contra les violències envers les dones. Recollim en aquest espai la programació que ens han fet arribar ajuntaments i entitats.
Activitats organitzades al Maresme
Declaració institucional del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia
El 17 de maig se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, data que coincideix amb la de la decisió presa per la Organització Mundial de la Salut al 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals.
La societat espanyola ha experimentat molts avenços positius en les darreres dècades pel que fa respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar com un dels valors positius d’una societat democràtica.
Amb l’aprovació del matrimoni igualitari a l’any 2005, Espanya es va convertir en el tercer país del món a legalitzar-lo i en un referent en el reconeixement de les persones LGBTI+ a nivell internacional.
Tot i això, si fem una mirada breu al món veurem que hi ha seixanta-nou països on ser homosexual encara està penat amb presó, sancions econòmiques o fins i tot pena de mort. I nou d’aquests seixanta-nou països condemnen específicament també les expressions diferents de gènere, per la qual cosa les persones trans* i de gènere no conforme estan completament criminalitzades.
A part d’aquestes dades oficials, hi ha països on encara que formar part del col·lectiu LGBTI+ no està penat oficialment, socialment està molt mal vist i les persones del col·lectiu eviten viure de manera publica la seva sexualitat, identitat o expressió de gènere, ja que fer-ho pot suposar un perill a la seva integritat física i moral.
Segons la macroenquesta realitzada el 2019 per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 48% de les persones LGTBI+ no s’atreveix a agafar de la mà en públic la seva parella, i un terç no s’atreveix a anar a determinats llocs per por.
L’informe sobre delictes d’odi, confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, i que anualment presenta el Ministeri de l’Interior, any rere any alerta sobre l’elevat índex de delictes d’odi motivats per l’orientació sexual i la identitat de gènere, reals o percebudes, de les víctimes, sent aquest motiu, en l’actualitat, el segon més representat en les estadístiques de delictes d’odi al nostre país.
A nivell autonòmic, Catalunya ha estat històricament pionera en la defensa dels drets LGBTI+ a l’Estat espanyol. Les primeres associacions LGBTI+ van sorgir a Catalunya als anys setanta, coincidint amb la primera manifestació a Barcelona l’any 1977 per la despenalització de l’homosexualitat. L’any 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat en reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent el dret a l’adopció el 2005.
Catalunya ha reafirmat el compromís amb la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+, tant dins com fora de les fronteres. Aquest compromís ha estat materialitzat amb la creació de la xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral) a l’any 2017, que consta actualment amb cent catorze serveis arreu de Catalunya. Aquí, al Maresme, en tenim cinc a nivell municipal (Pineda de Mar, Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró) i al Consell Comarcal trobem el SAI Maresme, que treballa per garantir els drets, la inclusió, la sensibilització i la lluita en contra dels delictes d’odi al col·lectiu a tots els municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants que no disposin de SAI propi.
La xarxa SAI és un servei d’atenció gratuïta específicament destinat a atendre al col·lectiu i a les víctimes de delictes d’odi o de discriminació per LGTBIfòbia, així com per informar i atendre qualsevol necessitat de les persones LGTBI+ o properes. Un servei que complementa l’atenció amb el suport i assessorament jurídic i psicològic, que treballa juntament amb entitats públiques i privades, a més de amb diversos ajuntaments, i que el passat 27 d’abril la Comissió Europea va premiar amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.
Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania i posar en valor la diversitat sexual, de gènere i familiar, des del convenciment que les societats inclusives, igualitàries, solidàries i tolerants són també més fortes, saludables i resilients.
Maresme, maig de 2023
Espectacles i teatre-fòrum.
Un text dramàtic que gira al voltant de Martina, una dona treballadora que dins del seu matrimoni no se li reconeix ni valora el seu treball i genera conflictes envers el seu marit masclista. Obra de teatre per programar al NOVEMBRE, enmarcat dins del dia Internacional contra la violència de gènere. Una història senzilla, intensa i intemporal capaç de transmetre un missatge emocional i crear debats interns en cada un dels espectadors.
Dades de contacte: Albert Casas: albert_87_casas@hotmail.com
Diferents formats de teatre fòrum de l’entitat Impactat
L’entitat Impacta’t ofereix tres activitats de teatre-fòrum al voltant de la violència masclista:
– Els paranys de l’amor romantic a l’adolescència
– Una reflexió sobre l’assetjament sexual
– Violència de gènere i família
Dades de contacte: impactat@gmail.com / 617001952
Aquest espectacle tracta sobre les microviolències en els missatges publicitaris. És una peça de 20 minuts de durada amb un posterior debat conduït per una psicòloga especialitzada en gènere.
La Lucía, l’Olivia, la Daniela i la Martina són quatre amigues de tota la vida que es van conèixer de nenes i han viscut juntes moltes coses. La universitat, les primeres feines, les primeres parelles, les segones, els reptes professionals de la Daniela, l’embaràs de la Martina, els preparatius de boda de l’Olivia… I amb el pas del temps, cada cop és més difícil poder-se trobar les quatre, però avui la Lucía fa 30 anys i han organitzat un bon Sopar de les Princeses!