![](/ARXIUS/2017/SIAD/ESCRIPTORES/extracte.png)
Del bloc “Idó”
“Per què continues així?
T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar.
Finalment em dius
-És el que s’espera de mi.
I a mi m’agradaria poder fer-me líquida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador, que espera una resposta que no sé donar-te, i fer-te una abraçada intensa, perquè no et sentis tan sol, estimat amic.
-M’hi vaig comprometre -continues.
I després d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:
-Per tota la vida.
Tens raó. Et vas comprometre.
Ningú t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sí, t’estimo, vull ser el teu home per sempre.
Ningú et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes més coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries més tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa il•lusió arribar. Que et faria pànic que els vostres fills es facin grans, perquè tens por de perdre el que més fermament us ha unit durant tants anys.
I tot i així, t’hi hauries casat, ho sé del cert, perquè sé que l’estimes, i molt.
… Ningú és tants anys infeliç al costat d’una persona si no és que se l’estima”.
|