Butlletí SIAD especial novembre 2016

Us posem a disposició el butlletí que hem editat especialment amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista.

Conté informació d’actes a nivell de la comarca i Barcelona organitzats per commemorar la esmentada diada.


 

CHARY DEL MORAL LÓPEZ














































 
CHARY DEL MORAL LÓPEZ
 
 

Nascuda l’any 1956 a Sayatón (Guadalajara). Viu actualment a Arenys de Munt. Té estudis de batxillerat i és auxiliar clínica. Aficionada a la música, la lectura i l’escriptura des de fa temps. No va publicar el seu primer llibre fins el 2017.


 


  • La Caja de caracolas



 


“Entraña un gran secreto familiar para Evelyn y será el objeto clave para dar sentido a la vida de la protagonista. El lector se zambullirá dentro de las vidas de los protagonistas que viven a caballo entre Castilla la Mancha y Cataluña.”


 

















 
 
 
656 230 250chanubema@hotmail.com

El Consell Comarcal s’adhereix al Manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones

 


Tots els grups polítics amb presència al Consell Comarcal del Maresme (CiU, ERC, PSC, CUP, PP, C’s i ICV) s’han adherit al Manifest per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que aquest any se centra en la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals. 

 


MANIFEST


Avui, en el Dia internacional per a l´eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals. 


La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones. 


Ja n´hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l´estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent. 


N´estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l´exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d´haver nascut dones. 


Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem. 



  • Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l´amenaça o la coerció per sotmetre´ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l´alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d´estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment. 

  • Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre´ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

  • Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l´autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar. 

  • Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d´exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú. 

  • Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l´altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder… Ja n´hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles. 

  • Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n´hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l´audiència. Prou d´estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s´amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l´audiència: l´amor no és possessió. L´enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l´ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants. 

  • Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d´una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d´aquesta violència. 

  • Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l´assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d´explicar si l´assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. 

  • Professionals de l´audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l´entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius. 

  • Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l´estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d´imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei. 

  • Empresaris de l´oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l´assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s´esdevé en el vostre àmbit. 

  • Professionals de la judicatura, l´advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes. 


I finalment, a totes les dones: 


Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d´un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser. 


Novembre 2017

Presentació llibre “Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent”

El dia 23 de març a les 19:00, l’ecriptora argentonena Emilia Illamola Ganduxé presneta el seu llibre “Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent”, a la biblioteca de Canet de Mar.

 

Data: 2018-03-23

Núria Bravo Garcia











































 
Núria Bravo Garcia
 
 

Viu a Sant Pol de Mar. És llicenciada en Filologia Hispànica. Actualment és professora d’ESO i Batxillerat i té una consulta de teràpia familiar sistèmica.



És escriptora de faules. Està treballant en les 9 faules sistèmiques per poder-les distribuir a escoles, llibreries, biblioteques, etc.


 


  • “L’ ocellet emprenedor”. Faula sistèmica nº 8



 


“L’ ocellet emprenedor” és una faula que pertany a una col·lecció de 9 faules basades en la pedagogia sistèmica de Bert Hellinguer. Aquesta està dedicada als nens i nenes que es dediquen a cuidar de les seves mares perquè estan dèbils. El conte explica com se senten aquests nens cuidadors de les mamàs i se’ls proposa una solució per sortir d’aquest paper i poder fer el seu camí de vida.
 

















 
 
 
645382180

nbravog38@gmail.com



Pàgina de facebook


https://www.facebook.com/nuria.b.garcia


El Consell Comarcal del Maresme posa en marxa un servei de traducció per a persones nouvingudes

 


Els ajuntaments, els centres educatius, els centres de salut i altres serveis públics del Maresme que tinguin problemes per comunicar-se amb persones nouvingudes poden posar-se en contacte amb el Consell Comarcal del Maresme perquè els hi faciliti un intèrpret. L’administració comarcal ha posat en marxa un servei de traducció que té com a objectiu facilitar la comunicació dels serveis públics del Maresme amb les persones nouvingudes per tal que l’idioma no sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració.


El servei de traducció per a persones nouvingudes és una iniciativa del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme que compta amb el suport del Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Traducció i Interpretació de la Diputació de Barcelona. En aquests moments, el servei de traducció que ha posat en marxa el Consell Comarcal del Maresme compta amb una borsa de traductors que pot assegurar el traspàs d’informació a 10 llengües: alemany, anglès, àrab, francès, mandinga, rus, soninké (o sarahule), tamazight (o bereber), wòlof i xinès. Tot i això, la borsa de traductors s’anirà ampliant. les persones que en vulguin formar part, s’hi poden apuntar  
clicant aquí . Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes o sobre els serveis del Pla Ciutadania i Immigració,  
Cliqueu aquí

Servei de traducció per a nouvinguts





































PRESENTACIÓ



La finalitat d´aquest servei és facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis públics (administració local, educació, salut, etc.) i les persones nouvingudes, de tal manera que l’idioma no sigui barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració.




Com el seu nom indica, aquest no és un servei de mediació, sinó de traducció, i bàsicament estem parlant d´un servei d’intèrpret. No obstant, en cas que es demani una traducció escrita, aquesta serà valorada en funció dels recursos i de la dimensió del servei demanat.





OBJECTIU DEL SERVEI



Facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis públics i les persones nouvingudes.







OBLIGACIONS DELS USUARIS





SOL·LICITUD DEL SERVEI

Emplenar el FORMULARI de sol·licitud que trobareu CLICANT AQUÍ


DADES DE CONTACTE



Víctor Bassas


Tel. 93 741 16 16 (ext. 414)


A/e: pla.immigracio@ccmaresme.cat




Sol.licitud del servei de traducció per a persones nouvingudes

Dades de l'entitat sol·licitant

Dades del servei sol·licitat

Persona/es usuària/es (no el/la professional) amb qui es farà el servei de traducció

Heidi Perez, feminista i lluitadora pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Avui amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (que s’escau el 17 de maig), entrevistem a Heidi Perez, la més que coneguda mataronina per la seva lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI, una lluita necessària i que va conquerint a poc a poc espai i reconeixement.

Des del gener del 2019, l’ajuntament de Mataró ha posat en funcionament el SAI, Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBI, Amb la Heidi parlem d’això i de moltes altres coses.

Qui és la Heidi Perez?

Sóc la Heidi Pérez Pérez. Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramanet fa 44 anys, però porto vivint a Mataró des de l’any 2002. Sóc llicenciada en Economia per la UB i CEO a una empresa de distribució de papers pintats per a les parets. Sóc feminista i activista pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 17103328_1588683394495036_3070503166810709142_n.jpg

El teu activisime és conegut a la ciutat de Mataró, perquè a banda de la teva lluita pel col·lectiu LGTBI, estàs involucrada en moltes altres mogudes, oi?

La meva participació associativa a Mataró va començar amb el Grupo H de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, on fèiem teatre social i de denúncia de les injustícies socials, especialment envers les dones.
També col·laboro en programes de ràdio com el programa Planeta Lletra de l’associació Planeta Lletra i condueixo actes organitzats per altres entitats.

Com comença el projecte de defensa del col·lectiu LGTBI?

La idea de crear una associació que defensés els drets del col·lectiu LGTBI em rodava pel cap des de l’any 2017, ja que trobava a faltar un espai de trobada i debat a una ciutat com Mataró que, tot i ser capital de comarca, no disposava de cap associació que recollís les demandes de les persones del col·lectiu. Hem d’assumir que la proximitat amb Barcelona, amb tot el seu potencial i tots els seus recursos, atreu a molta gent del col·lectiu que també valora l’anonimat que això comporta, però per a mi, mancava aquest espai a dins de la meva ciutat per a totes aquelles persones que no volíem anar cap a Barcelona.
Després d’un breu temps de fer projeccions de pel·lícules i debats sota el paraigües de la Vocalia de Dones de Laia l’Arquera, a qui estic enormement agraïda, em vaig trobar que l’Ajuntament començava a fer actes en el marc del Dia contra la LGTBIfòbia (17 de maig) i la festa De tots els colors pel dia 28 de juny. I va ser precisament una sol·licitud de millora d’aquesta festa per part d’en Xevi Noya la que va fer que ens possesim en contacte per parlar sobre la possibilitat de crear una associació propia amb persones LGTBI de la ciutat.
Unes quantes convocatòries obertes a tothom després d’allò, la Mar Romero, en David Domínguez, la Meritxell Calafell, en Jesús Gonzàlez, l’Olga García, en Xevi i jo mateixa, vam posar en funcionament Mataró LGTBI+.

Un projecte que ha començat amb molt bon peu, n’esteu satisfetes?

L’associació es va constituir formalment el 5 de juny de 2018 i ens vam presentar a la ciutat de Mataró el dia 26 de juny a Can Palauet, en un acte per a nosaltres molt emotiu, acompanyats  
del president i la vicepresidenta de l’associació LGTB Terrassa i d’en Quim Roqueta, president de Gais Positius i la Plataforma LGTBIcat i mataroní com nosaltres. No ens esperàvem que més de 80 persones fossin allà per conèixer-nos!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 36228290_2141255082571195_1186959421075357696_n.jpg

En gairebé aquest any de vida de l’associació no podem estar més contents i contentes de la rebuda i acolliment dels mitjans de comunicació, les institucions i la ciutadania en general. Especialment orgullosos estem de l’èxit de la nostra primera campanya #esportamborgull on més de 40 associacions i clubs esportius es van adherir al manifest en contra de la lgtbifòbia a l’esport i on la Regidoria d’Esports es va comprometre a fer formació específica als clubs per conscienciar i eradicar la lgtbifòbia en l’àmbit esportiu.

Quina és la situació que viuen les persones LGTBI en la nostra societat i en Mataró en concret?

Gràcies a la diagnosi portada a terme per part de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró, Totes i tots som Mataró, hem pogut fer un mapa de la situació actual de les persones del col·lectiu a la nostra ciutat i podem dir, fonamentalment, que les persones que pateixen més discriminació i situacions de més exclusió són les persones trans. Encara hi ha molt desconeixement i prejudicis envers el col·lectiu i, especialment sensibles a aquesta problemática, són les persones trans.
En general, a Mataró, les persones LGTBI  no ens sentim lliures d’expressar-nos en la nostra manera d’estimar i de mostrar-nos com som. Som molts i moltes les que ens autocensurem o amaguem aquesta part de la nostra vida. Encara no sentim que l’espai públic sigui per nosaltres, però el més greu segueixen sent les trabes administratives i les discriminacions laborals i socials que pateixen les persones trans. Mataró LGTBI+ neix amb la voluntat de crear un espai de debat i trobada entre les persones LGTBI de la ciutat, de visibilitar-nos i de conscienciar a la resta de la societat sobre la necessitat d’erradicar les discriminacions per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

Com valoreu la resposta institucional davant de les discriminacions de les persones LGTBI?

En Xavi Tort, coordinador de l’associació, sempre diu que, en política, l’amor es demostra amb pressupost i té tota la raó. Al Parlament de Catalunya es va aprovar el 2014 una Llei pionera al món per la defensa de les persones, gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i bisexuals. Però de res serveix aquesta llei si no es dota de pressupost. Hem d’instar a la Generalitat a que doti els recursos econòmics necessaris per portar a terme polítiques d’igualtat. Per aconseguir avenços en igualtat cal voluntat política, però sobretot, calen recursos que facilitin aquestes polítiques.
Actualment, a Mataró, funciona des de principi d’any, el servei d’atenció integral (SAI) per al col·lectiu LGTBI, un servei molt important per a nosaltres ja que aborda directament els nostres problemes i ens serveix com a referent de consulta, acompanyament i ajuda.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Podríem dir que, si no suficients, sí que hi ha els serveis necessaris. Potser trobem a faltar més acompanyament a famílies de menors trans, tal i com es fa a Trànsit en Barcelona, ja que poder compartir vivències amb famílies que estan vivint una situació semblant, pot ajudar molt a millorar-la.

L’avenç en la lluita pels drets i la dignitat del col·lectiu va en paral·lel amb el canvi social i de mentalitats?

No.
Aconseguir avenços en igualtat és fruit de la lluita de persones oprimides pel sistema heteropatriarcal. És la lluita d’aquestes persones la que provoca un canvi social que, tard o d’hora, es reafirma en la creació o modificació de lleis.
Això no ha d’implicar, malauradament, un canvi en la mentalitat de moltes persones. Només s’ha de veure el ressorgiment d’idees reaccionàries de partits d’extrema dreta, tant a Espanya, com a la resta del món. I, precisament per això, mai hem d’oblidar que perdre tots els drets aconseguits durant anys de lluita pot produir-se d’un dia per a l’altre. La lluita mai s’acaba, perquè quan acaba la de consecució de drets, arriba la del manteniment dels mateixos.

On estem de la Igualtat de gènere, Heidi?

Hi ha moltes persones que creuen que ja no tenim motiu de queixa, que ja hem assolit la igualtat i això no és real. Fins i tot, la vicepresidenta Carmen Calvo va dir que la Constitució Espanyola no recull la igualtat entre homes i dones com sí ho fan, explícitament, d’altres constitucions. Quan la gent diu que la Constitució garanteix la igualtat en l’article 14, els hi dic que això no és veritat. Aquest article diu que els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social, però totes sabem que això és la teoria i que, a la pràctica, sí que hi ha discriminacions per aquests motius.
I això passa perquè no podem tractar la igualtat com un compartiment apart de la resta de polítiques. Mentre no s’apliqui la perspectiva de gènere en tots els àmbits i polítiques, la igualtat real no arribarà. Perquè no té cap sentit tenir un departament o una partida pressupostària en Igualtat, si la resta de departaments no inclouen aquesta visió.
Per arribar a la equitat hem de parlar d’interseccionalitat i adonar-nos que el racisme, el sexisme, la xenofobia, la lgtbifòbia i, en general, tots els prejudicis basats en la intolerància, no es donen de forma independent, sino que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades.
Hem de tenir molt clar que quan es facin les partides pressupostàries, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat han de creuar totes i cadascuna d’elles, ja sigui economia, salut, ensenyament, cultura, via pública…
De res servirà augmentar la partida d’igualtat, si no millores el servei d’assistència sanitària a les persones trans, fas formació als funcionaris públics amb aquesta visió o inverteixes en un protocol anti-bullying a les escoles, només per posar uns exemples.

Memòria SIAD-Igualtat 2018