Mayte Carreras, la mataronina que fa de l’humor una forma d’interpretar i viure la vida

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

La mataronina Mayte Carreras compta amb una carrera artística molt rica i variada, que va iniciar fa més de 30 anys en diferents “àrees” de les arts escèniques. Mayte Carreras és show-woman, actriu còmica i humorista.

El públic de Mataró ja la coneix a través d’alguns shows seus que va presentar en motiu d’actes socials com el Dia Internacional de la Dona, festes i actes de barri, etc. També ha fet gires per altres municipis del Maresme i actualment està impartint tallers teatrals a Vilassar de Mar i Dosrius (Canyamars). Us convidem a descobrir-la en aquesta entrevista.

Qui és la Mayte Carreras?

Soc  actriu, còmica professional i dinamitzadora de tallers d’interpretació. Estic dedicada des de fa més de 30 anys a les arts escèniques. 

Què et va portar al camí de les arts escèniques?

Soc administrativa de formació, però el meu amor a l’art em va portar a estudiar-ne diferents disciplines: dansa amb els seus diferents tipus (clàssica, espanyola i contemporània), Jazz, teatre, … i a més a més vaig procurar tenir coneixements de camps que em serien d’ajuda en la meva carrera artística com el PNL, el coaching, la fonètica i expressió anglesa, condicionament físic, etc. Vaig estudiar també Arts Polítiques i Ciències Dramàtiques obtenint molt bona nota en gimnàstica.

En què va consistir la teva carrera artística fins ara?

Vaig treballar de ballarina en diferents companyies,  vaig exercir també de professora de ball, de presentadora de programes com el programa “Dissabte Show” de Canal Català i el programa “A la teva bola” de Onda Rambla.

Del 2007 al 2009 vaig fer un total de 80 actuacions interpretant el personatge “la Tieta Encarnació” en el programa “Noche Sensacional” produït i dirigit per José Luis Moreno, i emès per Canal 9, Canal Sur, Murcia TV, Castilla La Mancha TV i IB3 (Illes Balears).

Per altra banda, tinc diferents shows, espectacles i comèdies teatrals que vaig presentar en gires per diferents llocs. Destaco la gira que vaig fer amb l’obra teatral “Dona i encara vols ser artista” i l’espectacle de monòlegs “Stand up Comedy”. A més de múltiples espectacles, convencions, actes socials i comèdies entre elles “Marit i muller, quin merder!”, “marit i muller… els fills i la mare que els va parir” i “Ara us ho explico”. Actualment, imparteixo tallers i cursos d’improvisació,
PNL, foniatria i veu i continuo fent gira amb les meves obres de teatre. En breu estrenarem la comèdia “Ruth i Mercè separades… i què? Amb l’actriu  Cristina Solà amb qui  compartiré escenari en aquesta esbojarrada paròdia.

També duc a terme dos tallers: un adreçat a tota aquella dona que vulgui enriquir la seva
persona, créixer interiorment i potenciar les seves actituds artístiques aprenent a ballar, cantar, interpretar , recitar… etc  de forma divertida i distesa. Es basa en aquesta simpàtica idea: “DONES TIC..Tremendament Imparables i Creatives”i porta per nom, “Nena tu ets la millor!”. L’ altre té els mateixos continguts però està adreçat a persones jubilades, o que disposen de temps lliure, el seu nom és: “ Això serà cosir i cantar “. La idea és que d’una manera fàcil, com diu la dita, treballin el ritme i la memòria. L’objectiu en els dos tallers és la motivació perquè un cop finalitzat el taller, fan una representació oberta a tothom.

Ens pots explicar de què van les teves obres?

Sí, “Ara us ho explico”, presenta el cas d’una dona a qui se li acaba d’espatllar la rentadora i treu tots “els draps bruts” com a metàfora dels seus problemes personals. Tota una bugada plena de relacions amb marits insuportables, fills impossibles, una mare que ha viscut dues guerres: la civil i la guerra amb el seu marit i, amigues impresentables. Tot un món íntim on per molt suavitzant que ella intenta posar sempre acaba “raspant”.

Marit i muller, quin merder!”  és una divertida comèdia que reflecteix, en clau d’humor, la vida d’una parella amb les seves discussions i reconciliacions, els seus records i fins i tot les seves infidelitats. Una hora i mitja de batusses matrimonials per no parar de riure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.
Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Marit i muller i els fills…la mare que els va parir!” (segona part de Marit i muller) és un viatge generacional pel món dels pares, els fills i les seves relacions amb tot el que això significa: educar-los, dialogar, pactar i conviure … des que són petits fins que arriben a grans … i amb una mica de sort marxen de casa.

I a punt d’estrenar el mes de Març -2017: “Ruth i Mercè separades ..i què?” La Ruth és una dona de 50 anys a qui acaben d’acomiadar de la feina, i desnonen de casa seva, motiu per el que se n’haurà d’anar a viure a casa de la seva amiga Mercè, 10 anys més jove que ella, vital, tronera i esbojarrada que la ajudarà a fer el pas en aquesta nova etapa de la seva vida. Juntes resolen els seus conflictes de forma divertida mostrant-nos un ventall de situacions còmiques i hilarants!

Hi ha alguna filosofia darrere d’aquestes obres, vols transmetre alguns missatges concrets?

Totes elles tenen un denominador comú, l´humor com a forma d’interpretar i viure la vida. Com deia el Mestre “Gila”: sense l´humor la meitat de les coses no es dirien. Es una bona eina per poder ser crític amb tot el que ens envolta. Passar-ho pel filtre de l’humor et permet anar més enllà i ser “políticament incorrecte”, obrir la caixa de Pandora, desvincular-te dels prejudicis. A més, estic convençuda que l´humor pot convertir-se en el teu aliat davant la vida i t’ajuda a resoldre qualsevol adversitat amb més força i coratge.

Quin és el grau de connexió o desconnexió entre les teves obres i el feminisme?

La connexió és plena, ja que en totes i cada una d´elles hi ha una visió femenina, (que no feminista), un pensament que abandera una actitud com a dona: “Tot el que ens proposem ho aconseguim perquè les dones som generoses, lluitadores, constants, vitals, sensibles a tot i a tothom, tenim empatia, resiliència, sabem riure’ns de nosaltres mateixes si és necessari, i estimar-nos al mateix temps amb bogeria, i gràcies a la oxitocina podem estimar incondicionalment.

I si caiem tres vegades ens aixequem quatre. Aquestes son les meves conviccions. La meva mirada femenina  i el segell que porten cada una de les meves obres.

Valoració de la trajectòria personal.

Sempre gratificant, doncs no hi ha res millor que l’agraïment del públic quan els fas riure i oblidar els problemes per una estona. I dura i complicada perquè cada vegada és més difícil viure de l’art escènic. Hi ha poques subvencions per poder realitzar o dur a terme nous projectes, uns impostos massa alts que no ens permeten poder viure en moltes ocasions d’aquest mitjà.

El món del còmic, de l’humorista, del pallasso, està més reconegut si ets home, perquè per alguna raó sociocultural sempre ha hagut un percentatge molt alt d’homes humoristes en comparació amb les dones còmiques. Cada vegada les dones anem guanyant territori, però segueix aquesta visió discriminatòria. 

Maria Planas Camacho














































 
Maria Planas Camacho (Maria Sanplà)
 
 

Nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. Té estudis en Filologia catalana. És correctora oral i tipográfica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literària i especialista en conferències sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’Accèsit premi novel•la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans. 


 



  • El silenci de les cases. Ed. Pagès.2017





 


Mai no és ahir


“Segona mort d’en Manel


En Manel va tornar al mas del Revolt després d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.


El seu fill també era mort, havia mort petit com un cuc .


L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pàl•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren més clars de com els recordava ell. L’Aurora també havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres,  la del seu petit.


L’Aurora i en Manel es van conèixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera  vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fúria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit. 


Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.


L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que és un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora també; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.


L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. Després poc a poc la fa aixecar i l’abraça. Pel camí fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. Més tard l’Aurora s’asseu, ell també, al seu costat. En Manel s’adona que no és mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, és a casa i l’estava esperant. També existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conèixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camí del safareig. 


S’asseuen al pedrís mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot és silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva. 


En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serà casa seva. Al costat  nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, només per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes més, veïns. Els homes cuiden en Manel, cada dia més feble. L’Aurora  també el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.


No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaça per dintre i poc a poc s’ofega. 


—Em sap greu Aurora. Sí l’haguéssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols  li explica amb deteniment com coïa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, té els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”


 

















 
 
 

Facebook Maria Sanplà (amb foto).


Mariasanpla.blogspot.com


twiter






Autocurs: Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Edició tancada. Nova convocatòria setembre 2024

Programa

Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives. L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació sexual o expressió de gènere són manifestacions greus i persistents de les violències masclistes i, juntament amb d’altres discriminacions en relació a l’edat, l’origen o procedència, la pertinença ètnica o la diversitat funcional, vulneren el drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.

El Consell Comarcal del Maresme i la majoria d’ajuntaments han aprovat un protocol d’intervenció contra l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de gènere.

El protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament és una eina concreta que, d’una banda, estableix mesures preventives per tal d’evitar qualsevol situació d’assetjament al loc de feina i que, d’altra, proporciona un procediment que facilita la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva, garantint la reparació de la persona o persones que les han patides.

Microcurs

Aquest curs s’adreça al personal del Consell Comarcal del Maresme i als ajuntaments de la comarca. Inclou l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i l’assetjament laboral.

Objectius:

– Sensibilitzar sobre les violències masclistes en l’àmbit laboral

– Oferir eines per fer front a l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral.

Dades del curs

TítolAssetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
DescripcióL’assetjament laboral i sexual en el treball afecta a prop d’un 15% de les persones treballadores i repercuteix tant en la persona que ho pateix com en el clima laboral de les empreses. En aquest microcurs explicarem les diferències entre assetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. També veurem les seves conseqüències, algunes pistes per detectar conductes que puguin constituir assetjament i pautes d’actuació. Aquest microcurs s’ha realitzat en col·laboració amb Laia Papiol i Bartolí, politòloga, especialista en polítiques públiques amb perspectiva de gènere i Anna Sellarès i Cirach, sociòloga especialista en desigualtats i polítiques socials.  
ObjectiuIdentificar l’assetjament laboral (assetjament psicològic).
Reconèixer l’assetjament sexual i per raó de sexe en el treball.
ContingutsAssetjament Assetjament laboral o mobbing
Causes de l’assetjament laboral
Els grups de poder intern
Variables que poden originar l’assetjament laboral
Etapes de l’assetjament laboral
Víctimes de l’assetjament laboral
Conductes que permeten determinar l’assetjament laboral
Assetjament subtil
Entre l’assetjament i l’abús
Efectes en les víctimes
Què pot fer l’empresa?
Què cal fer en cas d’assetjament laboral?
Assetjament sexual
Assetjament per raó de sexe
Elements bàsics de l’assetjament
Assetjament ambiental
L’assetjament condicionat
Grups d’atenció especial
Conductes d’assetjament més habituals
Seqüència d’un assetjament sexual
Recomanacions per prevenir i actuar davant l’assetjament sexual
La responsabilitat de les empreses
Desigualtat de gènere Conseqüències de l’assetjament sexual a la feina
Què poden fer les empreses?
La llei i el procediment de prevenció
Passos que cal seguir després de detectar una situació d’assetjament sexual
Estudi de l’Agència Europea de Drets Fonamentals
Nombre de continguts72
Hores2 hores (tot i que el curs es pot fer en menys o més temps si així es desitja)
MetodologiaAquesta formació es realitzarà a través del mòbil a través l’App Snackson o a través de l’ordinador en la pàgina web www.snackson.com. La persona inscrita rebrà un correu electrònic previ a la data d’inici de la formació amb un enllaç per activar el seu compte. Haurà d’establir una contrasenya i posteriorment descarregar i accedir al curs amb el seu email i contrasenya. Els continguts consten de material didàctic en petites píndoles que es van alliberant de forma diària en els dispositius mòbils de cada persona participant. Aquest material es presenta en esquemes, text i vídeos de curta durada. Si la persona usuària té activades les notificacions en el seu telèfon, se l’informarà mitjançant una notificació push al moment que hi hagi nou contingut disponible. Per a una adequada comprensió i assimilació dels continguts que componen el curs és convenient que l’alumne/a dediqui temps diàriament, realitzant d’aquesta forma un seguiment de la formació adequada, la qual cosa li permetrà un major aprofitament.
AvaluacióLa persona que realitzi el curs haurà de completar un mínim del 80% del curs. Durant el curs es realitza una avaluació continuada en forma de preguntes de consolidació de tipus test.

Xerrada a Calella: “El col·lectiu LGTBI a l´Àfrica. Una altra realitat”.

Amb motiu de la diada de l’Orgull LGTBI, Calella organitza la xerrada “El col·lectiu LGTBI a l’Àfrica. Una altra realitat”.
Organitza:
Associació de Dones Africanes de l’Alt Maresme i Comunitat Feminista.
Col·labora:
Ajuntament de Calella.

 

Data: 2019-06-28

Lloc: Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Calella

Tipus d’acte: -7-

Abordatge de la violència envers les dones durant el confinament

 

La violència masclista no enten de confinaments. Les dones es poden trobar confinades amb els seus agressors. La seva integritat física corre més perill que abans. Per la qual cosa, s’han pres mesures per donar resposta a situacions de violència masclista.

  • Reforç de l’atenció telefònica i per correu electrònic:

Es reforça el recurs d’atenció telefònica en violència masclista 900 900 120 amb més personal. A més, s’ha habilitat un número de watsap per missatgeria instantància i una adreça de correu on es poden enviar missatges de mail.

 

  • Campanyes per donar suport a les dones en situació de violència masclista

Establiment segur contra la violència masclista: L’Institut Català de les Dones conjuntament amb la Policia de la Generalitat i Mossos d’Esquadra engeguen una campanya que incita comerços i farmàcies oberts durant l’estat d’alarma a ajudar les dones que hi acudeixen per comprar. Es tracta de trucar per les dones si verbalitzen situacions de violència.

 

Pla de contingència contra la violència masclista engegat pel Departament d’Interior: aquest pla pretén concienciar la societat i fer-la particípe de la denúncia de situacions de violència masclista o demèstica.

 

  • Nou telèfon d’atenció al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

 

Cine Fòrum “In this world”

Objectius:

Entendre el concepte de les migracions humanes i el perquè d’aquesta necessitat tan complexa.

Conèixer i respectar altres maneres de fer, actuar i viure, tenint en compte els nostres prejudicis.

Continguts:

El dol migratori.

La necessitat de migrar.

Conceptes relacionats al punt anterior: discriminació, racisme, valors, por, amistat i vulnerabilitat.

Material emprat:

Pel·lícula “In this world” (Michael Winterbottom, 2002)..


Metodologia:

Metodologia:

  1. Breu presentació de la pel·lícula.
  2. Introducció de la situació migratòria al nostre país.
  3. Subratllar els conceptes a tractar i comentar els exposats a la pissarra:
    1. Discriminació.
    1. Racisme.
    1. Valors.
    1. Por.
    1. Amistat.
    1. Vulnerabilitat.
  4. Veure la pel·lícula.

Debat amb el grup.

Durada: 2 hores

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de DVD
  • Haver realitzat prèviament la sessió 5, anomenada “El dol migratori”.

II Fira de la lactància i la criança a Canet de Mar

Serà a: Canet de Mar, a la Plaça universitat (just davant del CAP) i al costat, a l’Escola de teixits, el dia 14 d’octubre. Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l’Ajunatment de Canet de Mar.

Descarregueu el programa aquí

 

Data: 2018-10-14

Lloc: Canet de Mar

Kahdija Aghrib, una activista per convenciment

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Quan nomenes la Kahdija Aghrib a Arenys de Mar, pocs seran els que diran que no la coneixen, la majoria dirà: “ha treballat amb mi en tal entitat”, “ha participat amb mi en tal formació”, “he assistit a un acte que ha coorganitzat”, i és que la Kahdija és una autèntica activista. Ha treballat en entitats de gent d’origen nouvingut, però també destaca la seva presència en entitats, formacions i grups de caire més autòcton o d’interès general de la societat.

Al SIAD Maresme, vam conèixer la Kahdija quan l´any 2011 es va impulsar la Taula de Treball sobre la Dona d´Origen Estranger conjuntament amb el Servei de Ciutadania i Immigració. Aquesta Taula es va crear amb l´objectiu de debatre entre diferents agents associatius i tècnics/ques sobre les necessitats de les dones d´origen estranger i planificar un full de ruta per al foment de la seva autonomia com a “ciutadanes de ple dret”. AQUÍ podeu veure les conclusions.

La seva participació i les seves aportacions han estat molt valuoses. Per altra banda, hem comptat amb la seva col·laboració en la difusió d´actes i formacions que hem anat oferint  per a les dones d’origen estranger d’Arenys de Mar. Aquesta entrevista la hi vam fer abans de saber que marxava a Londres per motius personals. Des d’aquí, li desitgem molta sort!!

Qui és la Kahdija Aghrib?

Sóc del Marroc,vaig arribar aquí l´any 1987, estic divorciada i tinc 43 anys.

 A què et dediques a nivell professional?

Sóc Mestre de Reiki, mediadora comunitària en la resolució de conflictes i formadora de tallers de memòria per a la gent gran.

Has dit que ets del Marroc i vas arribar molt jove aquí, quin tipus d´experiència migratòria t´ha tocat viure?

Vaig emigrar del meu país d´origen a l´edat de 14 anys. Això comporta moltes dificultats ja que venia d´una etapa de creixement iniciat com a alumna de secundària al meu país. En arribar aquí, el primer xoc amb el que em vaig trobar és que no puc continuar els meus estudis. Se´m va trencar la meva trajectòria formativa regular estant encara als seus inicis, només tenia l´opció de l´Aula d´Adults per aprendre l´idioma i després ja a buscar feina.

Vaig exercir moltes feines, vaig fer de cangur, d´atenció a gent gran, vaig vendre peix al port amb el meu pare que comprava peix als pescadors i el revenia, i amb 16 anys ja havia treballat a la residència de salut mental d´Arenys de Munt. Va ser una experiència difícil i enriquidora a l’hora. Veia que la societat d´acollida no està preparada per rebre immigrants, faltaven molts recursos destinats a fer més fàcil la integració de la gent nouvinguda.

L´imaginari autòcton està habitat per conflictes històrics i se´m feia difícil constatar que, per els d´aquí, era la descendent dels moros que va portar Franco. Veia que els prejudicis cap a la població nouvinguda s´intensificaven quan es tractava de la població d´origen marroquí quan, en canvi, constatava que el meu col·lectiu és format per gent inofensiva, oberta, amb ganes de conèixer l´altre i ser bons ciutadans. La meva constatació final és que encara no podem parlar d´una país d´acollida sinó, que és només un país de recepció. Hi ha una llei d´acollida molt bona, però no hi ha personal preparat i format per implementar-la.

Però bé, a mesura que la gent et va coneixent, es comença a esvair la idea que tenien de la població nouvinguda i a apreciar les habilitats que tens com a persona i a acceptar-te com un més al seu entorn. També he de destacar com a aspectes positius que aquí hi ha més possibilitats de trobar feina, de formar-te sense importar l´edat que tinguis, hi ha més seguretat, més accés a la informació, menys corrupció i més transparència política que al Marroc per exemple.

Qui coneix la khadija sap que és una dona molt participativa i que forma part de moltes associacions i grups. Se´t veu a tot arreu, en totes les mogudes i activitats i darrere de moltes formacions i actes que es porten a terme sobretot a Arenys de Mar, però realment, ningú o molt poca gent sap a quantes entitats pertanys. Ens ho pots explicar?

Sí, el tema associatiu sempre m´ha apassionat i sempre he cregut que bona part de les solucions dels nostres problemes passa per l´acció social, així que des de fa bastants anys, inverteixo bona part del meu temps a col·laborar com puc en diferents entitats.
En conèixer la realitat de les dones que venen del Marroc, el 40% d´elles són analfabets, vaig pensar en crear un espai de dones, va ser així com va néixer el 2007 l´associació catalana-marroquina. Va tenir seu primer a la mesquita, però l’actitud masclista d´alguns dels seus integrants em va portar a fer-li lloc en un local llogat on jo oferia classes de Reiki i reflexologia podal. Oferíem classes d´àrab a les dones i als seus fills per respondre a una necessitat que tenien, a més de fer trobades sobre diferents temes. Feia falta sacsejar una mica les mentalitats i encoratjar les dones a que vagin a l´escola d´adults per estudiar català. Amb la regidoria d´Igualtat vaig començar a col·laborar en campanyes i actes. Aquesta va ser la porta d´entrada al món associatiu “autòcton” i així vaig entrar a formar part de l´associació de dones per la Igualtat d´Arenys de Mar ara farà 13 anys, amb la qual encara col·laboro com a vocal de la Junta.
El 2010 vaig cofundar amb un grup de persones de diferents orígens l´associació Viu i Conviu. Arran de la crisi social, vaig notar la necessitat de participar en donar suport a accions que contribuirien a disminuir l´impacte de la crisi sobre les persones en situació de pobresa. Vaig fer de voluntària a la Creu Roja, en el banc d´aliments i en el “07” per a la gent gran. Sense oblidar que durant sis anys, vaig col·laborar en les Ampes de les escoles com a mare.

També estàs animant un programa de ràdio en l’emissora d’Arenys de Mar, oi?

Sí, fa 8 anys que condueixo el programa “Mediterrània” en la ràdio d´Arenys de Mar. Un programa que tracta temes diferents d´actualitat i on participen persones de diferents orígens. Va ser una finestra més des de la qual em comunicava amb la ciutadania d´Arenys i feia arribar la meva veu i la d´altres persones expertes en diferents temes.

Què ens pots dir de la teva experiència en l’àmbit polític?

És una experiència relativament recent ja que fa 4 anys que formo part del partit polític Iniciativa per Catalunya- Els Verds, d’Arenys de Mar. En les passades eleccions municipals em vaig presentar.

Era la cinquena en la llista i encara que no sabia si guanyaríem o no, però era una manera també de normalitzar la presència de persones d’altres orígens en l’àmbit polític a part d’exercir un dret i al mateix temps una obligació perquè tenir veu i vot en el món de la política, sigui dins de partits o dins dels governs, ajuda a transmetre les necessitats dels immigrants i la visió d´una persona nouvinguda envers la societat.

Com valores la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat?

S’han aconseguit molts drets, però encara queda molta feina per fer sobretot en l´erradicació de la violència masclista. Encara la tenim molt present i hem de treballar molt per posar-hi fi.

 Conclusió final

Caldrà buscar eines per seguir treballant per a totes les persones siguin d´on siguin i vinguin d’on vinguin i des de l´administració ho han de tenir molt present i penso que moltes vegades no ho fan.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Eines per una comunicació no sexista

Ahir va tenir lloc, al centre cívic Cabot i Barba (Mataró), la sessió formativa sobre la comunicació no sexista organitzada pel Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament del Masnou.
La sessió va anar a càrrec de Marta Selva historiadora i professora universitària, i secretària de l’Observatori de les dones als mitjans de comunicació.

 


Davant de la detecció d’un ús cada cop més sexista del llenguatge (en les seves diferents formes) als mitjans d comunicació, l’Observatori va crear una eina que permet saber si una notícia, imatge, cançó, publicitat, … són portadores de missatges discriminatoris cap a la dona o no. Aquesta eina es pot consultar i utilitzar AQUÍ.

Aquesta sessió és la primera que s’ofereix sobre el tema al Maresme. Hi van participar una quinzena de dones que treballen voluntària o professionals a mitjans de comunicació: programes de ràdios municipals, tècniques de gabinets de comunicació dels ens locals i periodistes.