L’Espai Capgròs acollirà, el proper dia 29 de maig a les 19’30h, una exposició de l’artista Marga Riera titulada “Les dones del cotó”.
La obra està inspirada en el llibre “Silenci dels telers” d’Assumpta Montellà.
Més informació aquí:
Exposisció “Dones del cotó” a l’Espai Capgròs (Mataró)
Presentació del llibre “Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural”
El Consell Comarcal del Maresme acollirà demà la presentació del llibre: “Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural” que recull tota una sèrie de relats explicats per la mediadora intercultural Badia Bouia i escrits per la pediatra i presidenta de l’Associació de Mediadors interculturals “vine amb mi”. L’acte està organitzat conjuntament pel servei comarcal de Ciutadania i Immigració i pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (Siad) Maresme.
Els relats ens transmeten les vivències de 12 persones, majoritàriament dones, que han vingut del Marroc a la recerca d´una vida millor i que es troben sense recursos, sovint desemparades i.de vegades limitades en la seva llibertat per valors socioculturals propis de la seva comunitat. A través d´aquestes vivències, també ens apropem a l´experiència de la mediadora intercultural davant d´uns casos força complexes.
Tal i com expressa Voliana Edicions “alguns relats ens transporten a la infància i la joventut d´aquests homes i dones a l´entorn rural del Marroc, abans de passar l´estret. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol•linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d´una font”.
El Consell Comarcal considera que aquest llibre é molt valuós donat que fa referència a aspectes que s’han treballat a la Taula de treball “dona d´origen estranger”, impulsada conjuntament amb l´Ajuntament de Mataró.
L´acte tindrà lloc el 4 de juny, a les 17:30h, a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.
Hi participaran les autores Anna Cabot i Badia Buya i l´editor Jordi Solé Camardons de l´Editorial Voliana.
L´aforament és limitat i per aquest motiu us demanem que confirmeu prèviament l´assistència al correu electrònic siad@ccmaresme.cat.
Data: 2015-06-04
Bàrbara Barriera Folcrà
 |
| BARBARA BARRIERA FOLCRÀ |
 |
 |
Nascuda a Valencià l’any 1980. Actualment, viu al Masnou. Va estudiar el grau superior de Dietètica i Nutrició i ara està estudiant el grau universitari de psicologia. És narradora i assagista que publica tot el que escriu al seu blog personal o en revistes digitals. Va guanyar el “Premio Dardos” 2015 – WordPress de reconeixement a la dedicació, creativitat i esforç per a la creació i gestió d’un blog i el premi “The very inspiring blogger award” 2015 – WordPress. |
 |
|
 |
Relat “Semilla” |
“Y ese miedo que yace en los corazones de aquellos que no saben amar debe de transformarse. El amor conlleva la aceptación de ese lado oscuro que habita en sus espíritus. El amor, Blanca, es una semilla que habita en todos los corazones y brota cuando los pensamientos, sentimientos y el cuerpo forman uno. Cuando la consciencia brilla en el Universo sagrado formando parte de él. Esto, querida humana, es lo que deseabas escuchar. Siéntelo y haz brotar tu semilla en ese hogar al que algunos llamáis Mamá Tierra. Ella te está esperando.” |
 |
 |  |  |
| 664335166 | barbara.sarriera@gmail.com | https://elcorazondesisika.com/ |
Dia de l’Alliberament LGTBI a Alella.
Dia 22 de juny De 18.30 a 21.30h Diversos espais d´Alella (Plaça de l´Ajuntament, Porxada del Mercat Municipal, Can Lleonart…) “Dóna veu al desig”. Performance a l’espai públic en commemoració del Dia de l’Alliberament LGTBI (lesbianes, gays, transexuals, bisexuals i intersexuals). A càrrec de Les Mireies. Preu: gratuït. 21.30h Plaça de l´Ajuntament Cinema a la fresca “Pride”, acte gratuït.
Data: 2017-06-22
Tipus d’acte: -5-9-
Eines per una comunicació no sexista
Ahir va tenir lloc, al centre cívic Cabot i Barba (Mataró), la sessió formativa sobre la comunicació no sexista organitzada pel Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament del Masnou.
La sessió va anar a càrrec de Marta Selva historiadora i professora universitària, i secretària de l’Observatori de les dones als mitjans de comunicació.
Davant de la detecció d’un ús cada cop més sexista del llenguatge (en les seves diferents formes) als mitjans d comunicació, l’Observatori va crear una eina que permet saber si una notícia, imatge, cançó, publicitat, … són portadores de missatges discriminatoris cap a la dona o no. Aquesta eina es pot consultar i utilitzar AQUÍ.
Aquesta sessió és la primera que s’ofereix sobre el tema al Maresme. Hi van participar una quinzena de dones que treballen voluntària o professionals a mitjans de comunicació: programes de ràdios municipals, tècniques de gabinets de comunicació dels ens locals i periodistes.
La III trobada d’escriptores del Maresme reuneix una setantena de persones
Escriptores, bibliotecàries, editors i editores, regidores i regidors, alcaldes i alcaldesses, representants d’entitats i amants de la literatura en general van assistir a la III Trobada d’escriptores del Maresme que aquest any ha fet un reconeixement molt especial a la trajectòria literària de Teresa d’Arenys. La Trobada d’escriptores és un espai d’intercanvi, de reconeixment i de visibilitat de les dones que es dediquen a la literatura a la comarca.
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va donar la benvinguda a les assistents i les va encoratjar a continuar “regalant-nos les seves obres”. L’acte, amenitzat per la cantautora mataronina Zirena va donar visibilitat a les autores que darrerament han publicat llibre. Van ser les pròpies escriptores les encarregades de compartir amb el públic fragments de les seves obres.
Van llegir Sílvia Tarragó Castrillón (del llibre ‘L´amor a la lectura´), Maria Sanplà (del llibre ‘el Silenci de les cases´), Maribel Puente Fernández (del llibre ‘La Niña mala´), Maria Luisa Picado Silva (del llibre ‘El Último camino´), Montse Assens (del llibre ‘Bugada´), Eva Ramirez (del llibre ‘Te escucho en verso´), Lali Rivera (del llibre ‘A Punt´), Susana Hernandez (del llibre ‘Males decisions´), Raquel Gámez Serrano (del llibre ‘A la seva pell´), Emílla Illamola Ganduxe (del llibre ‘Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amort pendent´) i Maria català Serra (del llibre ‘Els amors fan l´amor´).
Aquesta tercera edició de la Trobada d’escriptores del Maresme, tenia una protagonista molt especial: l’arenyenca Maria Teresa Bertran Rosell, coneguda com a Teresa d’Arenys. La seva obra, la seva trajectòria literària i la seva lluita per seguir endavant malgrat les adversitats que ha hagut d’afrontar a la vida han fet de la Teresa d’Arenys un personatge entranyable, molt estimat i molt respectat.
L´ecriptora i investigadora literària masnovina Fina Llorca Antolin va ser l’encarregada de fer una aproximació a l´obra de la Teresa d´Arenys, posant especial èmfasis sobre la seva obra poètica. Les escriptores Marta Pera i Isabel Verdú van posar veu a dos sonets escrits per la Teresa d´Arenys ‘Dionis´ de Versos de vi novell i ‘Aquest´ de Hores.
Per últim la Teresa d´Arenys ens va regalar una intervenció on va retre homenatge als Mestres: Josep Vicenç Foix, Fèlix Cucurrull i altres.
Aquesta III Trobada d’escriptores del Maresme el va cloure l´actriu mataronina Montse Alvarez amb el monòleg ‘Àngel de la Llar´ de la Maria Aurèlia Capmany, de la qual aquest any es commemora el centenari del seu naixement.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
El futbol com a espai integrador social, cultural i lingüístic
El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche han signat un conveni de col·laboració que té com a finalitat que cap nen o nena maresmenca es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques.El Consell Comarcal del Maresme s’ha convertit en el primer consell comarcal que ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació i Federació Catalana de Futbol per facilitar l’accés dels nens i nenes amb pocs recursos econòmics a la pràctica del futbol federat. Aquest és un projecte adreçat als menors d’entre 8 i 14 anys que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol va impulsar fa dues temporades i que consisteix en subvenionar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè els seus fills puguin fer front a les quotes de l’esport federat. L’objectiu és fer del futbol un element d’integració i cohesió social tot fomentant l’ús de la llengua catalana. Aquest projecte, segons ha explicat la consellera delegada de Serveis a les Persones del CCM, Montserrat Candini, encaixa amb la línia d’actuació “Un Maresme Inclusiu” impulsada des del Pla Estratègic Maresme 2015 que intenta evitar la dualitat social a la societat maresmenca. Amb la col·laboració entre les dues entitats, el Consell Comarcal del Maresme farà de pont entre els serveis socials dels ajuntaments i la Fundació perquè en el moment que es detecti un cas susceptible de poder-se acollir al projecte ho pugui fer. Actualment, segons ha explicat Jordi Roche, a la comarca del Maresme ja hi ha 33 nens i nenes que juguen en 11 clubs de la comarca gràcies a l’ajut que reben.
Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil
Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.
Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.
Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.
Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.
Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.
Data: 2019-11-23
Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba
Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró
Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h
Tipus d’acte: -8-
Milene Moraes, una emprenedora entusiasta
Milene Moraes és una arenyenca d’origen brasiler que va aterrar a Catalunya l’any 2007.
Venia, com moltes altres persones emigrades, a estudiar (ella és llicenciada en Filologia Anglesa i Portuguesa i té diplomatura de Dret).
Un cop aquí, es va trobar amb moltes traves i dificultats per aconseguir el seu somni. De manera que es va limitar a estudiar el castellà i a buscar feina. La seva voluntat i persistència la van portar a aventurar-se per diferents camins de superació fins que es va sentir realitzada en el món de l’emprenedoria.
Milene, com vas viure aquest aterratge no tan fàcil?
No em vaig deixar vencer per la tristesa, jo sóc de naturalesa combativa. Així que em vaig arromangar i em vaig posar a treballar on sigui. No vaig treballar d’allò que desitjava i pel qual vaig estudiar, però amb tot vaig tenir la sort de trobar bones feines.
En què vas treballar?
Vaig començar treballant en un bar cultural i al mateix temps donava classes d’anglès amb empreses que ofereixen classes d’idioma. Després d’un temps treballant al bar, em van començar a encarregar l’organització d’esdeveniments, cosa que m’agradava molt.
Però no tot va ser flors i violes. Em van estafar en una de les empreses perquè treballava sense contracte. Va ser quan vaig conèixer el meu marit i em vaig casar amb ell. Vam venir a viure a Arenys de Mar. Vaig viure una època de maltractaments que em va frenar la vida. Després de la separació, vaig tornar a treballar a Barcelona en l’àmbit de l’estètica. M’hi vaig quedar fins al moment en el qual vaig conèixer el món de l’emprenedoria.
Com et vas endinsar en aquest món?
Primer vaig viure una expriència curta de treball per compte propi obrint un restaurant amb altres persones.
Aquesta experiència no va tenir èxit. Després, una persona de la qual era clienta em va iniciar en aquest món. Vaig començar la meva aventura en el comerç electrònic: botiga online, telecomunicació, energies (renovables?), etc. Venia serveis de necessitat bàsica i productes de cura personal. Amb el temps em vaig convertir en distribuïdora.
La franquícia em va facilitar les eines tecnològiques necessàries per desenvolupar la meva feina: oficina virtual, eines de màrqueting, suport tècnic, atenció al client, el kit d’inici i la formació necessària per gestionar totes les operacions.
Llavors entenc que tens un lloc web?
Sí, tinc una pàgina web. Però ja no ens dediquem tant a vendre a productes perquè els serveis són els que generen els ingressos residuals. Així que treballo per tenir clients als quals recomano que canviïn de compania de llum, seguro, telefonía móvil i seguretat domèstica mitjançant comparacions de factures d’una compania a l’altra. Es fa el client un cop i es cobra tots els mesos de per vida mentre sigui client nostra.
També treballo perquè altres persones puguin ser també distribuidores, creo una xarxa de persones distribuidores. Estem inscrites en tots els òrgans que autoritzen la venda directa. Vaig estar un any estudiant i observant, els meus estudis de drets em van permetre entendre com funciona tot el tema.
La via de contacte amb el públic i amb la xarxa és Facebook, lindelkin, Instagram i l’entorn immediat. La xarxa la constitueixen més dones que homes.
I com evoluciona la teva nova feina?
Molt bé, la meva botiga està en 26 països del món. Cobro cada mes un sou (variable però el rebo cada mes) a més de comissions per treball en equip, la rapidesa i l’ampliació de la xarxa. Cada cop que la xarxa creix, cobro més i si recomano un producte, també.
Per crear xarxa, organitzo allò que s’anomena PBR (personal bisness,…). Són trobades de petit comitè (de tu a tu).
Però jo et vaig veure (en fotos) en trobades grandioses. Què era allò?
Ah, sí! També participo d’esdeveniments formatius i informatius de creixement personal, projectes i desenvolupament amb pla de compensació (¿) tant com a formadora com, com a participant.
Si anem a traduir aquesta feina teva en números, de què estariem parlant?
Tinc més de 100 clients, i una vintena de socis: 15 en Colòmbia, 2 en Mèxic, 2 en Espanya i la cosa està creixent.
Quina valoració fas de tot això?
És un treball que m’enriqueix molt com a persona. M’ha ajudat a créixer molt i m’ha demostrat que crear és possible. També m’és molt gratificant veure que ajudo a altres persones, especialment a les dones, sobretot aquelles que volen emprendre i no saben com. Hi ha un perfil de dones que requereix molt de suport per tirar endavant la seva vida que són les dones amb càrregues familiars i amb una certa edat. Combinar la feina amb la vida familiar és difícil. Una manera de fer-ho és l’autoocupació.
Tu també participes del projecte microcrèdits solidaris, oi?
Sí, hi participo des del vessant emprenedor perquè m’ajuda el fet de participar en els networking per donar-me a conèixer i vendre el meu producte. També m’agrada participar de la dinàmica de grup i donar-nos suport mútuament les dones que en formem part.
Formo part de la xarxa Mujeres emprendedoras por el mundo, som més de 200 dones arreu del món.
Com a dona d’origen estranger et vas trobar amb obstacles en el teu procés emprenedor?
Hi ha problemes que compartim totes les dones que volem emprendre en una societat bastant patriarcal encara, però hi ha d’altres que només els patim les dones que venim de fora. Ens toca lluita constantment per la regularització de la situació administrativa, contra els prejudicis que limiten molt el procés de creixement, el no reconeixement i valoració. Es fa més cas a una dona d’aquí que a una dona que ve d’un altre país. Si has fracassat en un projecte això et marca més i reps poca ajuda en general. Ara puc dir que sí que rebo suport i recolzament i em sento molt ben acompanyada.
I realitzada!
Sí!
Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD