Xerrada sobre coeducació

Objectiu

Sensibilitzar les dones sobre la importància d’educar els nens i nenes per igual i sobre els principis d’igualtat en la diferència

Contingut

Breu explicació sobre la diferència entre sexe i gènere
Obrir el debat sobre els aspectes en què s’educa d’una manera diferent a nens i nenes
Explicar les conseqüències en el futur d’una educació diferenciada i demostrar que es tracta d’una discriminació
Desmuntar tòpics i prejudicis entorn “l’ésser dona” i “l’ésser home” i com la coeducació no perjudica els valors humans i els femenins

Metodologia

Visualització del material multimèdia: “Dones del nord, dones del sud” 
Visualització d’imatges de referència
Debat
Exposició de continguta associats a la coeducació

Durada

Entre 1:50 i 2 hores

Formadora

Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme

Cost

Gratuït

“Dones poetes de la Maresma”, la poesia maresmenca en clau femenina

Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.

El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.

El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.

Activitats al Maresme contra la violència envers les dones

Els municipis del Maresme programen activitats a l’entorn del Dia Internacional contra les violències envers les dones. Recollim en aquest espai la programació que ens han fet arribar ajuntaments i entitats.

Activitats organitzades al Maresme

Declaració institucional del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia

El 17 de maig se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, data que coincideix amb la de la decisió presa per la Organització Mundial de la Salut al 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals.

La societat espanyola ha experimentat molts avenços positius en les darreres dècades pel que fa respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar com un dels valors positius d’una societat democràtica.

Amb l’aprovació del matrimoni igualitari a l’any 2005, Espanya es va convertir en el tercer país del món a legalitzar-lo i en un referent en el reconeixement de les persones LGBTI+ a nivell internacional.

Tot i això, si fem una mirada breu al món veurem que hi ha seixanta-nou països on ser homosexual encara està penat amb presó, sancions econòmiques o fins i tot pena de mort. I nou d’aquests seixanta-nou països condemnen específicament també les expressions diferents de gènere, per la qual cosa les persones trans* i de gènere no conforme estan completament criminalitzades.

A part d’aquestes dades oficials, hi ha països on encara que formar part del col·lectiu LGBTI+ no està penat oficialment, socialment està molt mal vist i les persones del col·lectiu eviten viure de manera publica la seva sexualitat, identitat o expressió de gènere, ja que fer-ho pot suposar un perill a la seva integritat física i moral.

Segons la macroenquesta realitzada el 2019 per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 48% de les persones LGTBI+ no s’atreveix a agafar de la mà en públic la seva parella, i un terç no s’atreveix a anar a determinats llocs per por.

L’informe sobre delictes d’odi, confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, i que anualment presenta el Ministeri de l’Interior, any rere any alerta sobre l’elevat índex de delictes d’odi motivats per l’orientació sexual i la identitat de gènere, reals o percebudes, de les víctimes, sent aquest motiu, en l’actualitat, el segon més representat en les estadístiques de delictes d’odi al nostre país.

A nivell autonòmic, Catalunya ha estat històricament pionera en la defensa dels drets LGBTI+ a l’Estat espanyol. Les primeres associacions LGBTI+ van sorgir a Catalunya als anys setanta, coincidint amb la primera manifestació a Barcelona l’any 1977 per la despenalització de l’homosexualitat. L’any 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat en reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent el dret a l’adopció el 2005.

Catalunya ha reafirmat el compromís amb la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+, tant dins com fora de les fronteres. Aquest compromís ha estat materialitzat amb la creació de la xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral) a l’any 2017, que consta actualment amb cent catorze serveis arreu de Catalunya. Aquí, al Maresme, en tenim cinc a nivell municipal (Pineda de Mar, Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró) i al Consell Comarcal trobem el SAI Maresme, que treballa per garantir els drets, la inclusió, la sensibilització i la lluita en contra dels delictes d’odi al col·lectiu a tots els municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants que no disposin de SAI propi.

La xarxa SAI és un servei d’atenció gratuïta específicament destinat a atendre al col·lectiu i a les víctimes de delictes d’odi o de discriminació per LGTBIfòbia, així com per informar i atendre qualsevol necessitat de les persones LGTBI+ o properes. Un servei que complementa l’atenció amb el suport i assessorament jurídic i psicològic, que treballa juntament amb entitats públiques i privades, a més de amb diversos ajuntaments, i que el passat 27 d’abril la Comissió Europea va premiar amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.

Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania i posar en valor la diversitat sexual, de gènere i familiar, des del convenciment que les societats inclusives, igualitàries, solidàries i tolerants són també més fortes, saludables i resilients.

Maresme, maig de 2023

Exposició “Frente al espejo”

 

Activitats a Barcelona entorn del dia internacional contra la violència de gènere.

Activitats a Barcelona entorn del dia internacional contra la violència de gènere.

Programa d’activitats de l’associació IGMAN Acció Solidària

 

Jornada Institut Català de les Dones

 

Jornada Ajuntament de Terrassa 

Activitats de la Fundació SURT

 

Programa associació TAMAIA

 

Detecció maltractament en gent gran Secretària de la Família

 

Entitats per la igualtat del Maresme










 
 
 
 


PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ

Aproximació al Teixit Associatiu Femení de la Comarca, realitzat pel SIAD Maresme.


 

El Consell Comarcal s’adhereix al Manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones

 


Tots els grups polítics amb presència al Consell Comarcal del Maresme (CiU, ERC, PSC, CUP, PP, C’s i ICV) s’han adherit al Manifest per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que aquest any se centra en la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals. 

 


MANIFEST


Avui, en el Dia internacional per a l´eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals. 


La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones. 


Ja n´hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l´estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent. 


N´estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l´exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d´haver nascut dones. 


Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem. 



  • Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l´amenaça o la coerció per sotmetre´ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l´alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d´estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment. 

  • Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre´ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

  • Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l´autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar. 

  • Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d´exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú. 

  • Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l´altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder… Ja n´hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles. 

  • Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n´hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l´audiència. Prou d´estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s´amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l´audiència: l´amor no és possessió. L´enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l´ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants. 

  • Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d´una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d´aquesta violència. 

  • Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l´assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d´explicar si l´assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. 

  • Professionals de l´audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l´entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius. 

  • Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l´estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d´imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei. 

  • Empresaris de l´oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l´assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s´esdevé en el vostre àmbit. 

  • Professionals de la judicatura, l´advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes. 


I finalment, a totes les dones: 


Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d´un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser. 


Novembre 2017

Infuxerrada: feminisme comunitari

 
Dones Reportres organitzen avui una nova infuxerrada. Aquesta vegada tocaran el tema del feminisme comunitari amb les militants feminismes de Matagalpa, Ana Ara i Bea Huber

Data: 2018-03-21

Lloc: Bar “L’altre”, plaça Can Xammar, Mataró