Raquel Gámez Serrano














































 
RAQUEL GÁMEZ SERRANO
 
 

Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció per la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. Va treballar vuit anys com a cap de vendes en una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya en un programa de qualificació professional inicial. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicà Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, el 2017 Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), i el 2018, No diguis res, novel·la per la qual va guanyar el certàmen València negra 2019. Des de fa tres anys també imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del blog EN CLAU DE NEGRE. 


 


  • Los versos de Cira, 2012

  • Els contes guerxats,  2014

  • A la seva pell (Llibres del Delicte), 2016

  • Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), 2017

  • No diguis res, (Llibres del delicte), 2018



 



Fragment de A la seva pell:


“I si no et visiten, ets tu i la trena, tu i el talego, tu i la presó. Cap esperança en forma de notícia que empenyi les hores del dia a córrer més ràpid. Aquest és un dels llocs on la veritat de fora mor perquè neixi una mentida només entrar. Una mentida que em nega. Els murs empresonen o alliberen consciències segons on siguis dins o fora d’ells. Tot és present. Saps que demà i que tota la resta de dies seran semblants. Però que en sigui conscient no vol dir que no esperi res més. Quina edat tindré quan s’acabi el calvari? Cinquanta-cinc, cinquanta amb sort? Ja no tindré fills. Qui els voldrà tenir amb mi? M’han robat el dret. Què n’he de fer, de tota la vida que tinc entre les mans? Què n’he de fer, de la por i dels ulls de ximple que et deixen després d’haver-te violat l’esperit? I és tanta la desesperança que a de vegades penso que fins i tot és preferible la malaltia. La malaltia en general, com un remei contra la mort, perquè t’avisa, el prepara i fins i tot crea una pietat en la teva persona que ni la voldries, de tanta. Però jo sí que l’exigeixo, la pietat, i només veig els ulls de la jutgessa, inexorables, fugint dels meus perquè havia de sentenciar el que s’afigurava d’ella, perquè era tard i l’estaven esperant a casa, perquè va veure davant d’ella un perdedor i no estava disposada a jugar. Ulls rígids com venciments d’hipoteques innegociables. Jocs de paraules quan la partida de la vida te l’han guanyat.”


 

















 
 
 
raquelgserrano@gmail 



https://enclaudenegre.blogspot.com.es/p/els-meus-llibres.html


Vilassar de Mar contra la violència masclista

Dia 25 de novembre 11-13: Exposició de l’alumnat de batxillerat més taller a càrrec del grup feminista Histèrica Lilith (Biblioetca Municipal Ernest Lluch). Dia 26 de novembre 17:30: La Marina i el somni de volar. Teatre a càrrec de la Cia NS danza. Sala Roser carau 19:00: Concert solidari a càrrec de les Violines (Bar de Mar) 30 de novembre 19:00: Concentració contra la violència masclista. Acompanyament musical amb violí a càrrec de Nuria Pinyol. Plaça de l’Ajuntament

Data: 2017-11-25

Maria Planas Camacho














































 
Maria Planas Camacho (Maria Sanplà)
 
 

Nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. Té estudis en Filologia catalana. És correctora oral i tipográfica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literària i especialista en conferències sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’Accèsit premi novel•la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans. 


 



  • El silenci de les cases. Ed. Pagès.2017





 


Mai no és ahir


“Segona mort d’en Manel


En Manel va tornar al mas del Revolt després d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.


El seu fill també era mort, havia mort petit com un cuc .


L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pàl•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren més clars de com els recordava ell. L’Aurora també havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres,  la del seu petit.


L’Aurora i en Manel es van conèixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera  vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fúria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit. 


Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.


L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que és un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora també; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.


L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. Després poc a poc la fa aixecar i l’abraça. Pel camí fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. Més tard l’Aurora s’asseu, ell també, al seu costat. En Manel s’adona que no és mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, és a casa i l’estava esperant. També existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conèixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camí del safareig. 


S’asseuen al pedrís mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot és silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva. 


En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serà casa seva. Al costat  nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, només per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes més, veïns. Els homes cuiden en Manel, cada dia més feble. L’Aurora  també el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.


No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaça per dintre i poc a poc s’ofega. 


—Em sap greu Aurora. Sí l’haguéssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols  li explica amb deteniment com coïa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, té els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”


 

















 
 
 

Facebook Maria Sanplà (amb foto).


Mariasanpla.blogspot.com


twiter






Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

 

L´Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa  la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s´acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l´advocacia, psicologia i l´atenció social, o al 112 en cas d´emergència.

Per contactar amb el SIAD Maresme: 667 182 781  // siad.maresme@ccmaresme.cat

 

El CCM ofereix un pla de formació per a treballadors municipals que treballen en temes relacionats amb la immigració

El proper Consell Comarcal del Maresme ja té a punt la nova programació de formació Gestionar l´oferta formativa als professionals de la comarca per atendre adequadament les persones que provenen de contextos culturals diversos.

Presentació dels recursos sobre diversitat i refugi al Maresme

 

El Consell Comarcal organitza una jornada per explicar als responsables polítics i tècnics dels ajuntaments del Maresme com accedir i quins beneficis aporten als municipis 3 recursos sobre diversitat i refugi. Concretament, es presentaran: el Servei de convivència, diversitat i participació ciutadana de la Diputació de Barcelona; els diferents vessants del Programa català de Refugi i el programa de refugi estatal a través de la visió i experiència de Creu Roja. Per assistir-hi cal inscripció prèvia a través d’ AQUEST FORMULARI

La Jornada, que es farà el dimecres 9 de maig a la Sala de Plens del Consell Comarcal abordarà pormenoritzadament aquests 3 programes:


1. Servei de convivència, diversitat i participació ciutadana de la Diputació de Barcelona: donar a conèixer els productes i serveis que oferim des del Servei, explicant els principals canvis en les polítiques de convivència, diversitat i drets civils, amb aquest esquema:

 Nous reptes, nou model de treball. Com treballem?

 Què oferim? Catàleg de Serveis: suport econòmic, suport tècnic i suport material.

 Formació.

 Generació de coneixement: grups de treball, guies, jornades.

 Orientacions i informació complementària.


2. Actualitat de funcionament del Programa Català de Refugi: Habitatge, Mentoria, Renda Garantida i el Programa d’Universitaris refugiats: Programa del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, engegat per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania amb l’objectiu de reforçar les vies de col·laboració i treball comú entre les administracions i aconseguir una acollida equilibrada al conjunt del país.


3. El programa de refugi estatal a través de la visió i experiència de Creu Roja, que actualment està gestionant un centre d’acollida a Mataró, i que tractarà:

 Conceptes bàsics vinculats al refugi i la normativa reguladora – Procediment de Protecció Internacional.

 Contextualització del Programa d’atenció de persones refugiades de Creu Roja – Marc estatal d’atenció.

 Projecte d’acollida i integració per a sol·licitants i beneficiaris de Protecció Internacional (objectius, fases i model i metodologia).

 Programa “Itineraris d’inserció laboral per a la millora de la empleabilitat destinat a persones sol·licitants i/o beneficiaris de protecció internacional.


ORDRE DEL DIA DE LA JORNADA:


10:00h  Presentació de l’acte, a càrrec de Jordi Mir, conseller delegat de l’àrea de Benestar Social.

10:05h  Recursos oferts pel Servei de convivència, diversitat i participació ciutadana de la Diputació de Barcelona.

11:00h  Descans

11:30h  Actualitat del funcionament del Programa Català de Refugi.

12:45h  El programa de refugi estatal a través de la visió i experiència de Creu Roja.


Núria Vilardell, passió pels treballs manuals

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Núria Vilardell és una maresmenca enamorada de la seva comarca i, principalment del seu entorn natural. És als boscos del Maresme on, mentre passeja amb el seu gos, troba la inspiració per canalitzar la seva creativitat.

Treballa al Consorci de Promoció Turística del Maresme, però les seves inquietuds artístiques l’han portat a descobrir diverses manualitats. Ara, la seva passió és la decoració d’objectes amb composicions de flors naturals premsades.

Qui és la Núria Vilardell?

Nascuda a Mataró el 21 de febrer de 1962. He viscut a Mataró (El Maresme) fins al 2008 i vaig marxar a viure durant set anys a Pineda de Mar (El Maresme). Actualment, i des de fa dos anys i escaig, visc a Malgrat de Mar (El Maresme). Sempre he estat arrelada a la meva comarca que m’encanta. A part de compaginar la meva feina actual en el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme”, combino les hores de temps lliure a realitzar treballs manuals, especialment el de pintura a l’oli i, sobretot, els treballs de decoració amb flors naturals premsades. 

De què et ve aquesta passió pels treballs manuals?

Sempre m’ha apassionat el món dels treballs manuals, artesanies, dibuix i pintura. Aquesta passió em ve donada per les ganes de creació que tinc i que no he pogut desenvolupar gaire quan anava a l’escola, tot i que el dibuix i la pintura eren per a mi una de les assignatures preferides i en les quals em deixaven ser una mica creativa. 

D’aquests diferents tipus de treballs, a quin et dediques actualment?

A cadascuna d’elles li dedico un temps encara que de manera desigual. Pinto a l’oli a estones lliures, especialment  marines que és el que més m’agrada. Una altra manualitat és la realització de peces de llana tricotades amb agulles de mitja o també de ganxet, ja sigui per fer bufandes, foulards, gorres, guants, etc.

De totes les manualitats, la decoració amb flor natural premsada és la que més m’apassiona. Penso que és aquesta on juga un paper molt important la meva creativitat real que tinc, per fer composicions florals i per la passió que sento per la natura.

Interessant, explica’ns que és això de les flors premsades?

Després de recollir flors i fulles al bosc, al camp o, simplement, comprant-ne a les floristeries, es tracta de seleccionar-les, premsar-les i condicionar-les per fer conjunts florals combinant colors i formes. La principal decoració son rams de flors combinats amb formes i colors de tal manera que encaixin perfectament amb l’objecte a decorar. Aquests objectes són de fusta com safates, joiers, caixes de diverses mides, tapes per comptadors, etc.. Algunes decoracions tenen un toc romàntic, d’altres amb tocs més atrevits de forma i color i altres que per la seva senzillesa son decoratives en qualsevol racó de la llar.

Quan va començar aquest interès per les composicions amb flors premsades?

Vaig començar a interessar-m’hi mitjançant algunes publicacions angleses que trobava a les llibreries i biblioteques entre els anys 1985-92 per tal d’estudiar quin sistema de premsat era el més adient, quin condicionament de les flors, i quins materials s’havien de fer servir. Vaig començar a realitzar les primeres proves i intentava aprendre tot el que podia i més.

Què és el que t’inspira més a l’hora de realitzar les teves obres?

La muntanya i els boscos de la meva comarca “El Maresme” i els boscos del Ripollès que son els primers que em van inspirar en aquesta activitat artesanal, i també perquè hi trobo un tipus de flors i vegetació ideal per a les composicions florals. Els meus colors de flors preferides son els blaus, els liles, ocres i vermells. Combinen a la perfecció a l’hora de decorar juntament amb el verd de les fulles.

Les flors preferides, son les roses de “pitiminí”, delfínium, pensaments, margarides, botó d’or (que es troba al bosc entre abril i maig), hortènsia, buguenvíl·lia entre d’altres.  Quan vaig pel bosc o al camp per anar a buscar material vegetal, procuro preservar el medi ambient. Intento no danyar en absolut la planta, tallant els talls de manera que no es malmeti i torni a desenvolupar noves flors i fulles.  Actualment també treballo amb resina, com a material per realitzar treballs de joieria amb flors naturals premsades, com collarets, medallons, anells, arracades, etc.

  • Comercialitzes el producte que elabores o només ho fas per entreteniment?

Venc els meus productes a amistats, familiars, veïns, i qui em coneix. A banda d’això, he realitzat exposicions i fires i últimament he creat una pàgina web on difonc la meva obra. 

La meva primera exposició va tenir lloc l’any 1992 a Premià de Dalt on se’m va oferir exposar a la residència per a gent gran “La Benèfica”. Vaig exposar 40 quadres amb diferents decoracions florals, i va tenir un èxit que no m’esperava. Em va motivar per seguir endavant amb la meva passió.   Després he anat participant en exposicions i fires entre els anys 1992-2006 a diferents pobles: Barcelona, Girona, Mataró, Pineda de Mar, Calella, Mollet el Vallès, Camprodon, Ribes de Fresser, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt.

T’ha estat fàcil donar-te a conèixer i vendre el teu producte?

Al principi tot era molt més planer. L’economia als anys noranta era forta i les persones reconeixien el treball artesanal en les diverses fires a les que exposava i compraven artesania.  En temps de crisi, als anys 2007 fins als 2014, les dificultats han estat moltes. Les persones reconeixen favorablement el treball artesanal pero no es venia. Molta assistència a les fires i/o exposicions, peró resultats molt negatius. Hi ha hagut anys de desmotivació personal perquè t’adones que la teva creació és molt valorada, però et desmotiva fer-ne de noves perquè no es venen.   També les administracions ho han posat difícil, ja que abans no es demanava tanta documentació per obtenir el carnet d’artesà/na. Ara és complicat, ja que només reconeix l’artesania si vius d’ella i si pagues els impostos (IAE). Les tramitacions i peticions de documentació per obtenir-lo es fa molt complicat i no simplifica gens la seva obtenció.  És a dir, si ho fas com a hobby, és molt més difícil introduir-te en les exposicions i fires, ja que a la gran majoria de municipis ens trobem que se’ns demana el carnet d’artesà per poder exposar. 

Com valores tot aquest camí de creativitat que vas recórrer?

Els treballs decoratius em permeten innovar en materials i nous dissenys. La innovació és un factor essencial per a la meva artesania creativa. Sempre estic pensant en nous productes per decorar i, a la vegada, han de ser objectes útils per a la llar.  Cada artesà té la seva pròpia creativitat, estil i idees diferents. Això fa que cap dels meus treballs sigui idèntic. Totes les decoracions son totalment diferents.  Entre els anys 2007 i 2014, vaig tancar parèntesi en aquesta etapa de creació de conjunts florals, ja que la feina i els estudis durant aquests anys no em van permetre seguir amb aquesta activitat. Vaig enyorar-ho molt. Ara torno a recuperar el temps perdut, no puc deixar ni oblidar aquesta activitat tant encisadora per a mi.  És tant gratificant aquesta artesania que m’agradaria donar-me a conèixer més, i sobretot al meu país per la particularitat dels meus dissenys. El meu somni és que em coneguin només veient qualsevol objecte decorat per mi, pel seu color, forma, senzillesa i elegància.  Sempre he pensat que seria interessant donar a conèixer aquesta artesania a d’altres persones que vulguin aprendre-la. Només necessitaria que alguna entitat hi estigués interessada en que donés cursos. És una manera de no estressar-me i no pensar en res més que ser creativa per uns instants i plasmar-ho damunt de l’objecte a decorar. 

Sempre hem sentit a dir que les dones es dediquen més que els homes a la creativitat artesanal, és així?

Tot i que m’he trobat amb molts homes artesans, penso que hi ha moltes més dones que realitzen artesania, potser per  l’àmplia sensibilitat que tenim en la decoració a la llar i potser també per l’educació.  La gran majoria d’artesanies, ja sigui, pintar, decorar, cosir, està fet molt més per les dones, i l’artesania més de tipus constructiu segueix essent realitzat pels homes (ceràmica, ferro, treballs en fusta….etc).

Moltes gràcies per aquesta entrevista Núria. Et desitgem molta sort!

Gràcies a vosaltres!

Entrevista feta per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.

Acte Dia de la Dona: presentació del llibre “Femení i singular” a Vilassar de Mar

L’Aula de Música i la llibreria Índex de Vilassar de Mar presen el llibre “Femení i singular” de Víctoria Palma.

 

Data: 2019-03-01

Lloc: la Roser Carrau- Espai Cultural Can Bisa

Ho organitza: Aula de Música i Llibreria Índex de Vilassar de Mar

Tipus d’acte: -12-

Xerrada a Calella: “El col·lectiu LGTBI a l´Àfrica. Una altra realitat”.

Amb motiu de la diada de l’Orgull LGTBI, Calella organitza la xerrada “El col·lectiu LGTBI a l’Àfrica. Una altra realitat”.
Organitza:
Associació de Dones Africanes de l’Alt Maresme i Comunitat Feminista.
Col·labora:
Ajuntament de Calella.

 

Data: 2019-06-28

Lloc: Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Calella

Tipus d’acte: -7-

Campanya #Esportamborgull, a Mataró

 

L’associació LGTBI Mataró amb el suport de l’ajuntament de Mataró engega la campanya #Esportamborgull durant aquesta setmana que coincideix amb el Dia Internacional de la Lluita contra la lgbtifòbia en l’esport. Incita les entitats esportives i les clubs a donar suport a la campanya a través de les següents accions:

– Fer una foto del vostre equip, i etiqueteu-la amb #esportamborgull i @matarolgtbi

– Pujar a les vostres xarxes socials alguna publicació que tingui relació amb la campanya, i etiqueteu-la amb #esportamborgull i @matarolgtbi.

– Llegir el manifest durant el partit o competició que tingui lloc aquesta setmana i adherir-s’hi.

– Participar d’alguna de les formacions que ofereix l’ajuntament de Mataró a les entitats esportives de la cuitat  dimarts 25 de febrer i dijous 27 de febrer de 19-21h. S’ha de confirmar assistència a lamador@ajmataro.cat