L’1 de juny s’implantaran les primeres mesures de pacificació de la N-II al seu pas pel Baix Maresme

Alcaldes del Baix Maresme es reuneixen amb el Servei català de trànsit i amb la demarcació de carreteres de l’Estat

A partir de l’1 de juny, la circulació per la carretera Nacional II, entre Cabrera de Mar i Montgat, serà més lenta. La velocitat s’establirà en 50 km/h per als trams urbans i en 80 km/h per als interurbans. Aquesta és la primera decisió que s’ha pres des del Servei Català de trànsit i des de la Demarcació de Carreteres de l’Estat per pacificar aquesta via de comunicació i per intentar reduir l’alt índex de sinistralitat.
El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, i els representants de la Demarcació de Carreteres de l’Estat han comunicat als alcaldes del Baix Maresme i al Consell Comarcal que en pocs dies es veuran operaris refent el ferm asfaltic i modificant la senyalització horitzontal del tram de N-II comprés entre Cabrera de Mar i Montgat. Una operació que anirà acompanyada del canvi de la senyalització vertical informant dels nous límits de velocitat i de la col·locació de radars per controlar les infraccions. Aquestes mesures aniran seguides de la construcció de 8 rotondes. Les obres de la primera (a Premià de Mar) ja han començat, la segona (a la confluència amb la carretera d’Alella) es licitarà el mes de maig i abans de finalitzar el 2007 es redactaran els projectes de les 6 restants. Es calcula que a finals de 2008 ja podrien estar totes construides. Segons els estudis fets per trànsit, la implantació d’aquestes mesures provocarà que el temps per recòrrer el tram Montgat-Cabrera de Mar s’incrementi entre 5 i 8 minuts. Tot i això, el sistema de rotondes farà que els vehicles passin menys estona en parada. El president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, i el president de la Comissió de Mobilitat del CCM i alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, han valorat positivament que es comenci a actuar sobre la N-II amb mesures que millorin la seguretat d’aquesta via i que hi hagi un calendari concret d’actuacions. Entre el 2002 i el 2005 van perdre la vida 11 persones a la N-II, entre Montgat i Cabrera de Mar, i 76 més van resultat ferides de pronòstic greu. En total s’hi van produir 72 accidents, un 42% dels quals van ser col·lisions frontals, fronto-laterals i envestides laterals. També és important el nombre d’atropellaments a vianants: 11 (el 15% del total).

El model turístic centra el debat dels municipis del Maresme Nord, en el marc del Pla Estratègic Maresme 2015

 


Els municipis d´Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Calella, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Santa Susanna han participat en el primer debat territorial que organitza el Pla Estratègic Maresme 2015 al Maresme Nord. Amb una vuitantena d´assistents, turisme i medi ambient van ser els temes recurrents i a l´entorn dels quals va girar bona part del debat que es va celebrar a la sala de plens de l´ajuntament de Pineda de Mar.


En sintonia amb els objectius del projecte Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal, administracions locals i agents socials, econòmics i culturals dels 8 municipis del Maresme Nord van abordar els seus objectius de futur en un interessant debat en el qual es va constatar una vegada més la necessitat de treballar plegats i unir esforços com a única via per aconseguir superar els reptes de futur. En paraules de l´economista Pere Lleonart: “si no ni ha consens i lideratge, cap negociació amb administracions superiors podrà tirar endavant”. El turisme i el medi ambient van ser els dos temes estrelles a l´entorn dels quals va girar el debat. L´empresari hoteler Pere Aragonés va posar sobre la taula la manca de sól, un dels principals problemes amb els quals, al seu entendre, es troba el sector a l´hora d´impulsar una renovació de les infrastructures i equipaments turístics que ja han quedat envellits. També va apostar per integrar l´oferta turística del Maresme sota la marca “Costa de Barcelona” o “Platges de Barcelona” per tal d´aprofitar el potencial d´atracció internacional de la ciutat comtal. La directora de l´Escola Universitat del Maresme que imparteix els estudis de turisme, Mar Isla, va aportar un nou element de reflexió: “El turisme no són només els alemanys que venen en autobús; el sol i la platja… hi ha un turisme creixent de cap de setmana que vol una bona qualitat en tota la seva estança. Per tant, s´ha de considerar la qualitat del comerç, dels serveis, dels productes de la terra i, en general, urbanística”. La intervenció dels alcaldes En el debat, els alcaldes de Sant Cebrià i de Sant Pol van incidir en els inconvenients del model turístic de sol i platja i en els avantatges del nou model turístic emergent. Entre d´altres temes, es va plantejar també la conveniència de considerar també municipi turístic a aquells que, tot i no disposar d´oferta hotelera, disposin d´infrastructura i d´atractius turístics. En aquest sentit, l´alcalde de Calella va defensar un canvi radical de visió en relació amb el turisme que, segons va dir, “més que en crisi, es troba en evolució” i va defensar que “per a la promoció d´un determinat municipi és fonamental comptar tant amb els recursos i atractius propis, com amb aquells dels que disposen els municipis veïns”. I l´alcalde d´Arenys de Munt va posar sobre la taula el valor estratègic del sòl, donat que les activitats turístiques de qualitat, i altres, tendeixen a ser extensives i per tant requereixen dotacions importants de sòl. Tot i les limitacions financeres dels municipis, Hem d´invertir per incrementar el patrimoni de sòl públic?, es va preguntar. El president del Consorci Costa del Maresme i alcalde de Cabrera, Carles Rocabert, també va explicar les línies de treball del Consorci per promocionar la comarca i que segueixen algunes de les estratègies apuntades: turisme de qualitat, promoció de l´oferta complementària, turisme de proximitat….etc. Per a més informació, podeu consultar el web
http://www.maresme2015.net

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

 


El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.


Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

La Diputació de Barcelona escull el Pla Estratègic Maresme 2015 com a Bona Pràctica

  


El Pla Estratègic Maresme 2015, impulsat pel Consell Comarcal amb el suport dels ajuntaments del Maresme, ha estat incorporat per la Diputació de Barcelona al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local perquè representa “una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals”


El
Banc de Bones Pràctiques dels governs locals
és un servei impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i els ajuntaments de la província de Barcelona que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l’àmbit local. El Pla Estratègic Maresme 2015, que es va començar a definir el 2005, té com a principal objectiu conservar i millorar la qualitat de vida dels habitants del Maresme i aconseguir que el territori sigui atractiu tant per als residents com per a les empreses. En la seva marca promocional és “Maresme, estil propi” ja s’intenta reflectir la singularitat del territori i la seva capacitat per afrontar els reptes de futur sense perdre la identitat d’una comarca reconeguda a nivell intern i a nivell extern per les seves bondats (clima, situació geogràfica, capacitat d’empenta…). El punt de partida va ser la fase participativa que va durar 2 anys (fins el 2007). En aquest període de temps, ajuntaments, entitats, agents socials i econòmics i experts van fer una anàlisi de la situació que vivia el Maresme en aquell moment i van redactar un projecte de futur compartit per caminar plegats cap a “El Maresme que volem”. El pla d’actuació del Maresme 2015 es concreta en 7 línies estratègiques en les quals s’hi incorporen els projectes de treball concrets. Aquestes línies són: 1.- Un Maresme AMB Barcelona
-2.- Un Maresme + ACTIU
-3.- Un Maresme novament EMPRENEDOR
-4.- Un Maresme INCLUSIU
-5.- Un Maresme REordenat
-6.- Un Maresme RESTAURAT
-7.- Un Maresme amb ESTIL PROPI Des de la seva implementació el 2008 amb la creació de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015, s’han dut a terme o estan el fase d’execució 44 accions de 14 projectes. Destaca l’impuls del Challenge Costa de Barcelona-Maresme que promociona la comarca dins de l’esfera turística esportiva; el disseny, planificació i finançament de l’estesa de fibra òptica pel Maresme; l’elaboració de Cartes del Paisatge, la creació d’un catàleg de patrimoni cultural del Maresme……etc.

Joan Rangel assegura que abans de final d’any el Ministeri de Foment presentarà una proposta de pacificació de l’actual N-II al seu pas pel Baix Maresme

 


El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha expressat a la Comissió de Mobilitat del CCM i al president d’aquesta administració la voluntat del Ministeri de Foment d’arribar a propostes consensuades entre totes les administracions per solucionar els problemes de mobilitat que pateix la comarca del Maresme. Rangel ha coincidit amb la delegació maresmenca en la necessitat que les noves infrastructures viàries tinguin el mínim impacte territorial i mediambiental.


La Comissió de Mobilitat del CCM, en la qual hi ha representats tots els partits polítics comarcals (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) va tornar a transmetre al delegat del govern, Joan Rangel, la necessitat de comptar amb el territori en tots aquells projectes que li afectin. Una visió que Rangel va compartir. El delegat del govern també va informar que el Ministeri estava treballant en l’estudi de la futura variant de la N-II que podria estar enllestit abans de finals d’any per tal de poder començar a redactar el projecte el 2007. En aquest punt, la Comissió de Mobilitat va comunicar a Rangel, igual que havia fet anteriorment amb el Secretari de Mobilitat de la Generalitat Manel Nadal, que el CCM posarà a disposició del Ministeri i de la Generalitat l’estudi que ha encarregat a Barcelona Regional sobre el possible traçat que hauria de tenir la variant de la N-II. Rangel també va comunicar a la delegació maresmenca que el Ministeri està estudiant diferents fórmules per millorar la circulació i pacificar l’actual N-II al seu pas pel Maresme Sud. El Ministeri compta en poder presentar aquestes propostes abans de finals del 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU, Enric Folch, representant del PSC i José Manuel López, representant del PP.

Els socis del projecte TICs i Turisme presenten les diagonosis turístiques del seu territori a través d’una videoconferència transcontinental

Dimarts, 27 de juny. Horari de tarda a Europa i de matí a Amèrica Llatina. Els 4 socis europeus i els 9 socis llatinoamericans del projecte Aplicación innovadora de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs) en el desarrollo de territorios turísticos emergentes, que coordina el Consell Comarcal del Maresme, seuen davant de l’ordinador amb el resultat de les anàlisis turístiques dels seus respectius territoris en suport multimedia.


A les pantalles, comencen a aparèixer les imatges de totes les persones que intervindran. Es fan proves de so i comença la primera videoconferència transcontinental que permetrà compartir informació a tots els socis del projecte.

La videoconferència, realitzada sobre una plataforma de e-learning, va ser un èxit i onze dels tretze socis del projecte TICs y Turismo van poder presentar on-line a la resta de membres les conclusions dels treballs que han realitzat fins ara.

Aquest és un projecte liderat pel Consell Comarcal del Maresme que s’emmarca en el programa URB-AL de cooperació descentralitzada amb Amèrica Llatina de la Unió Europea. Consisteix en dissenyar, a partir de la realitat turística de cada un dels territoris un pla de comercialització dels seus productes turístics més enllà de la utilització convencional de les noves tecnologies.

Treball on-line
La primera fase del treball ha consistit en l’elaboració d’una diagnosi turística de cada territori, una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), la definició d’un objectiu turístic per als propers anys i el disseny de les estratègies per assolir-lo. La videoconferència intercontinental va ser el suport utilitzat per compartir la informació amb tots els socis del projecte. Amb presentacions multimedia de suport que compartien en temps real tots els participants, els representants de cada territori van explicar de viva veu, un rere l’altre, les conclusions a les que han arribat, mentre es podien veure tots els assistents a través de webcams. Per dur a terme aquesta prova es va comptar amb el suport tecnològic de l’empresa Nexo-Tech.

El Consell Comarcal va presentar els treballs realitzats pel Consorci de Promoció Turística del Maresme en el marc del Pla Estratègic Maresme 2015. Par ampliar informació cliqueu aquí.

TICs y Turismo, que té un pressupost total de 406.000 euros -dels quals la Unió Europea en finança 250.000 (el 61,58%) i la resta l’aporten les 13 ciutats/territoris participants- va començar el juliol de 2005 i acabarà a finals d’aquest any.  Tècnics dels 13 territoris participants visitaran el Maresme del 12 al 14 de juliol i participaran en unes trobades de formació que impartiran experts de l’Escola Universitària del Maresme (EUM).

Els socis europeus del projecte TICs i Turisme són: la província de Treviso a Itàlia, Vila Real de Santo Antonio de Portugal, la Diputación de Badajoz i el mateix Consell Comarcal del Maresme. Els 9 socis llatinoamericans que hi participen són: les ciutats de Junín i Pergamino d´Argentina, els departaments de Río Negro i Tacuarembó a l´Uruguai, els municipis de Chorrillos y Pueblo Libre del Perú, la ciutat de Puerto Montt a Xile, el municipi de Choluteca a Hondures i la illa de Vieja Providencia de Colòmbia.

El Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, es compromet a donar caràcter d’obra prioritària a la variant de la N-II

 


El Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, s’ha compromès a donar caràcter “d’obra prioritària” a la futura variant de la Nacional II. Nadal ha rebut avui a una delegació del Consell Comarcal del Maresme que li ha fet arribar els problemes i les mancances del Maresme en matèria de mobilitat i infrastructures, així com la necessitat que totes les administracions treballin plegades per tal d´avançar, d’una manera coordinada i consensuada, en els projectes de futur.


La delegació maresmenca que s’ha entrevistat aquest matí amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follía, ha sortit força satisfeta de la reunió tota vegada que, segons ha explicat el responsable de Mobilitat del CCM, Antoni Soy, “la trobada ha servit per acostar posicionaments i arribar a principis d´acord sobre temes que hi ha sobre la taula, com ara la futura variant de la N-II”. En aquest sentit, el Secretari General de Mobilitat s’ha mostrat predisposat a acceptar la petició del CCM de què el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya consideri com a “prioritari” el trasllat de la N-II cap a l’interior. Aquesta va ser una de les  
al·legacions presentades pel Consell Comarcal al PITC . Pel que fa al traçat que hauria de tenir aquesta futura via, Manel Nadal ha valorat positivament  
la iniciativa del CCM d’encarregar la redacció d’un estudi que proposi el recorregut que hauria de tenir la futura variant . La delegació maresmenca també ha expressat la necessitat de trobar alternatives al peatge, almenys per als residents a la comarca. El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat diverses mocions al respecte. La darrera el 18 de gener de 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del CCM i Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional.

Neix el  portal maresme.cat

El Consell Comarcal gestionarà els seus continguts

El proper 15 de desembre, tal i com es va informar al darrer Consell d’Alcaldes, el Consell Comarcal activarà el portal maresme.cat, un projecte del Pla Estratègic Maresme 2015 que té com a objectiu dotar la comarca d’una pàgina web on els residents, els visitants o els possibles inversors trobin la informació necessària.


Maresme.cat vol esdevenir la pàgina web de referència de la comarca a l’hora de trobar tots aquells projectes, estudis o informes que afectin el Maresme des de diferents vessants: institucions, territori, economia, turisme, cultura, ciutadania i benestar, educació i esport i lleure. A més, es poden trobar els projectes que està executant el Pla Estratègic i els projectes de futur que s’emmarquen en les línies estratègiques del Maresme 2015.

Maresme.cat fa una clara aposta també per la blogosfera maresmenca amb un apartat on, categoritzats en diferents àmbits, s’aniran incorporant els enllaços als blocs dels maresmencs i maresmenques. D’aquesta manera es vol presentar la comarca a partir de les opinions, reflexions, idees i propostes que molts maresmencs i maresmenques pengen a la xarxa.

Maresme.cat és un ambiciós projecte que tot just començarà a caminar el 15 de desembre amb uns continguts mínims que s’aniran completant amb la recerca pròpia que farà el Consell Comarcal i amb les aportacions d’informacions i de documents d’interès que facin els ajuntaments. Com tota pàgina web, serà un projecte viu i en constant evolució.

El CCM elabora un document reclamant solucions a curt, a mig i a llarg termini per als problemes de mobilitat que pateix el Maresme

{+}  

{+}
Tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) han subscrit un document en el qual es demana a les administacions central i autonòmica una planificació a curt, a mig i a llarg termini per solucionar els problemes de mobilitat que pateix el Maresme, una comarca que en els darrers anys ha augmentat espectacularment la seva població sense que aquest increment demogràfic s’hagi vist correspost amb la millora de les infrastructures viàries i ferroviàries per facilitar la seva mobilitat.


El document, que porta per títol: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” té en compta els estudis que s’han realitzat en els darrers anys que apunten a quinze-vint anys vista estabilitzar la població maresmenca en una forquilla oscil·lant entre els 420.000 i els 450.000 habitants. Fet que porta a defensar un model d’urbanització compacta que eviti la dispersió i la planificació de les infrastructures adecuades per facilitar la mobilitat de la població. En aquest sentit, el Maresme defensa una millora substancial del transport públic, tant per carretera com per tren, i la millora del sistema viari i ferroviari. el ferrocarril com el transport públic essencial  

El Consell Comarcal del Maresme entén que el futur del tren passa per tres etapes i fa propostes de millora a curt, a mig i a llarg termini. A curt termini, es demana una millora de la freqüència de pas de trens a tota la comarca, i en especial a l’Alt Maresme; una millora del Parc mòbil de trens, tot incorporant els mitjans apropiats per afavorir-ne l’accessibilitat tant als trens com a les estacions; la construcció de noves zones d’aparcament a prop de les estacions; la millora de la permeabilitat i l’accessibilitat de les zones urbanes dels municipis amb les platges i zones portuàries; i l’estudi de la doble via entre Arenys de Mar i Blanes. A mig i a llarg termini, planteja la construcció d’una variant soterrada pel centre de Mataró; Completar la duplicació a l’Alt Maresme i la construcció d’una variant (en la major part soterrada) pel centre de les poblacions del Baix Maresme; així com la construcció d’una nova línia Mataró-Granollers com a part del tren orbital de la regió metropolitana. Transport públic per carretera Es proposa l’implantació del carril Bus-Vao entre Mataró i Barcelona i l’ampliació de l’autopista amb un carril d’ús exclusiu per autobusos o bé per vehicles d’alta ocupació; millorar les línies d’autobús per facilitar l’accessibilitat al tren i a la línia 9 del metro en la seva estació de Badalona, així com la que es farà amb el “Trambesos”; la millora de la connexió amb autobús amb altres comarques veïnes, principalment amb el Vallès Oriental i amb la Selva; la creació d’estacions d’autobús als pobles de dalt; i l’establiment d’estacions d’autobús amb aparcaments associades a les noves estacions de ferrocarril dels pobles de mar. La millora del Sistema viari  

Per aconseguir una xarxa viària eficaç, s’exigeix la gratuïtat de la xarxa d’autopistes en un radi de 50 quilòmetres de Barcelona i, en especial a la C-32, com a via essencial de la regió metropolitana. Fins que això sigui possible, i com a mesura transitòria, es demana la gratuïtat per als ciutadans dels municipis del Maresme a través d’un peatge selectiu. També es demana la construcció dels accessos i sortides necessaris a la C-32; La conversió de l’A-2 (antiga N-II) en una via cívica tot traspassant als ajuntaments la seva titularitat, les competències i els recursos necessaris per a la seva conservació i manteniment; actualitzar i executar la carretera dels “sis pobles” entre Tiana i Cabrils i estudiar la viabilitat de contrucció d’un nou vial per sota l’autopista, al qual s’anomena “avinguda del mig”. A més, el document dóna suport al viaducte únic elevat al seu pas sobre el riu Tordera pel desdoblament de la N-II i la prolongació de la C-32, tot protegint la Vall de Jalpí. Finalment, pel que fa a les connexions amb altres comarques, es defensa la necessitat de connectar la C-32 amb l’A-7 a través dels accessos actualment existents i evitar l’actuació sobre altres possibles connexions que podrien malmetre espais naturals de gran interès. Aquest document ha estat presentat avui en roda de premsa pel President del CCM, Pere Almera (PSC), el Vicepresident 1r i responsable de mobilitat del CCM, Antoni Soy (ERC), el Vicepresident 2n, Llorenç Artigas (ICV), el portaveu del Grup Comarcal de CiU, Joan Carles Garcia Cañizares i el portaveu del Grup Comarcal del PPC, Josep Manuel López. Tots els grups comarcals s’han felicitat per haver arribat al consens en un tema tan trascendental per al futur de la comarca com és la mobilitat. Per accedir al document: “Posicionament del Consell Comarcal sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme.  
Cliqueu aquí

Els socis llatinoamericans i europeus del programa TICs y Turismo, que lidera el Consell Comarcal, visiten el Maresme

Durant 3 dies, el Maresme esdevindrà lloc de trobada dels socis del projecte transcontinental Aplicación innovadora de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs) en el desarrollo de territorios turísticos emergentes que lidera el Consell Comarcal del Maresme. Aquest projecte s’emmarca en el programa URB-AL de cooperació descentralitzada amb Amèrica Llatina de la Unió Europea.


El projecte té com a objectiu dissenyar, a partir de la realitat turística de cada un dels territoris, un pla de comercialització dels seus productes turístics més enllà de la utilització convencional de les noves tecnologies. Compta amb 4 socis europeus (la província de Treviso a Itàlia, Vila Real de Santo Antonio de Portugal, la Diputación de Badajoz i el mateix Consell Comarcal del Maresme) i 9 socis llatinoamericans ( les ciutats de Junín i Pergamino d´Argentina, els departaments de Río Negro i Tacuarembó a l´Uruguai, els municipis de Chorrillos y Pueblo Libre del Perú, la ciutat de Puerto Montt a Xile, el municipi de Choluteca a Hondures i la illa de Vieja Providencia de Colòmbia).

En aquesta segona trobada,que ha començat avui, els socis destinaran els matins a rebre formació per part de professors de l’Escola Universitària del Maresme especialistes en turisme i a la tarda coneixeran diferents indrets de la comarca i seran rebuts per alcaldes i regidors d’ajuntaments del Maresme.

El programa de visites és el següent:

Dimecres, 12 de juliol

  • 13:30h.- Recepció a l’ajuntament de Mataró per part de l´alcaldessa accidental, Pilar Gonzàlez-Agàpito. Hi assistiran també el president del Consell Comarcal del Maresme Pere Almera, el president del Consorci Costa del Maresme Carles Rocabert, el coordinador del projecte i gerent del Consell Comarcal del Maresme, Eladi Torres.
  • 14:30h.- Visita a peu pel centre de Mataró i dinar en el restaurant Caminetto.
  • 18:40h.- Recorregut en autobús per la primera línia de costa (municipis de Malgrat, Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella)
  • 20:30h.- visita a la platja Garbí de Calella
  • 21:30h.- Sopar en el restaurant Cal Tio Joan de Calella.

Dijous, 13 de juliol

  • 14:30h.- Visita-dinar a la cooperativa Alella Vinícola. Hi assistirà l’alcalde d’Alella Andreu Francisco
  • 16:30h.- Visita a Cal Jonc d’Alella.
  • 17:00h.- Visita al Parc Serralada Litoral
  • 19:30h.- Visita guiada a la Fundació Palau (Museu Picasso) de Caldes d’Estrac i petit recorregut modernista.
  • 20:30h.- Visita a les instal.lacions de l’hotel Colon
  • 21:00h.- Sopar en el restaurant Marola de Caldes d’Estrac.

Divendres, 14 de juliol

  • 14.00.- Cloenda de les jornades a càrrec de la Directora General de Turisme de la Generalitat, Isabel Galobardes a les aules 11 i 13 de l’Escola Universitària del Maresme
  • 15:00h.- Visita a les instal·lacions turístiques de rucs del Corredor (Dosrius)
  • 15:30h.- Dinar al restaurant Can Rimblas de Dosrius
  • 17:00h.- Visita a les instal.lacions del Bosc Vertical i visita al Pou de Glaç.
  • 20:00h.- Visita al teatre modernista del Casino del Masnou.
  • 21:30h.- Sopar en el restaurant del Casino del Masnou
  • 23:30h.- Visita a les instal·lacions del port del Masnou.