Inici projectes estratègics Mobilitat comarcal Pàgina 2

Mobilitat comarcal

Més popular

L’1 de juny s’implantaran les primeres mesures de pacificació de la N-II al seu pas pel Baix Maresme

Alcaldes del Baix Maresme es reuneixen amb el Servei català de trànsit i amb la demarcació de carreteres de l’Estat

A partir de l’1 de juny, la circulació per la carretera Nacional II, entre Cabrera de Mar i Montgat, serà més lenta. La velocitat s’establirà en 50 km/h per als trams urbans i en 80 km/h per als interurbans. Aquesta és la primera decisió que s’ha pres des del Servei Català de trànsit i des de la Demarcació de Carreteres de l’Estat per pacificar aquesta via de comunicació i per intentar reduir l’alt índex de sinistralitat.
El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, i els representants de la Demarcació de Carreteres de l’Estat han comunicat als alcaldes del Baix Maresme i al Consell Comarcal que en pocs dies es veuran operaris refent el ferm asfaltic i modificant la senyalització horitzontal del tram de N-II comprés entre Cabrera de Mar i Montgat. Una operació que anirà acompanyada del canvi de la senyalització vertical informant dels nous límits de velocitat i de la col·locació de radars per controlar les infraccions. Aquestes mesures aniran seguides de la construcció de 8 rotondes. Les obres de la primera (a Premià de Mar) ja han començat, la segona (a la confluència amb la carretera d’Alella) es licitarà el mes de maig i abans de finalitzar el 2007 es redactaran els projectes de les 6 restants. Es calcula que a finals de 2008 ja podrien estar totes construides. Segons els estudis fets per trànsit, la implantació d’aquestes mesures provocarà que el temps per recòrrer el tram Montgat-Cabrera de Mar s’incrementi entre 5 i 8 minuts. Tot i això, el sistema de rotondes farà que els vehicles passin menys estona en parada. El president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, i el president de la Comissió de Mobilitat del CCM i alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, han valorat positivament que es comenci a actuar sobre la N-II amb mesures que millorin la seguretat d’aquesta via i que hi hagi un calendari concret d’actuacions. Entre el 2002 i el 2005 van perdre la vida 11 persones a la N-II, entre Montgat i Cabrera de Mar, i 76 més van resultat ferides de pronòstic greu. En total s’hi van produir 72 accidents, un 42% dels quals van ser col·lisions frontals, fronto-laterals i envestides laterals. També és important el nombre d’atropellaments a vianants: 11 (el 15% del total).

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

 


El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.


Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
–Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
–Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
–Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
–Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

Joan Rangel assegura que abans de final d’any el Ministeri de Foment presentarà una proposta de pacificació de l’actual N-II al seu pas pel Baix Maresme

 


El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha expressat a la Comissió de Mobilitat del CCM i al president d’aquesta administració la voluntat del Ministeri de Foment d’arribar a propostes consensuades entre totes les administracions per solucionar els problemes de mobilitat que pateix la comarca del Maresme. Rangel ha coincidit amb la delegació maresmenca en la necessitat que les noves infrastructures viàries tinguin el mínim impacte territorial i mediambiental.


La Comissió de Mobilitat del CCM, en la qual hi ha representats tots els partits polítics comarcals (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) va tornar a transmetre al delegat del govern, Joan Rangel, la necessitat de comptar amb el territori en tots aquells projectes que li afectin. Una visió que Rangel va compartir. El delegat del govern també va informar que el Ministeri estava treballant en l’estudi de la futura variant de la N-II que podria estar enllestit abans de finals d’any per tal de poder començar a redactar el projecte el 2007. En aquest punt, la Comissió de Mobilitat va comunicar a Rangel, igual que havia fet anteriorment amb el Secretari de Mobilitat de la Generalitat Manel Nadal, que el CCM posarà a disposició del Ministeri i de la Generalitat l’estudi que ha encarregat a Barcelona Regional sobre el possible traçat que hauria de tenir la variant de la N-II. Rangel també va comunicar a la delegació maresmenca que el Ministeri està estudiant diferents fórmules per millorar la circulació i pacificar l’actual N-II al seu pas pel Maresme Sud. El Ministeri compta en poder presentar aquestes propostes abans de finals del 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU, Enric Folch, representant del PSC i José Manuel López, representant del PP.

El Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, es compromet a donar caràcter d’obra prioritària a la variant de la N-II

 


El Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, s’ha compromès a donar caràcter “d’obra prioritària” a la futura variant de la Nacional II. Nadal ha rebut avui a una delegació del Consell Comarcal del Maresme que li ha fet arribar els problemes i les mancances del Maresme en matèria de mobilitat i infrastructures, així com la necessitat que totes les administracions treballin plegades per tal d´avançar, d’una manera coordinada i consensuada, en els projectes de futur.


La delegació maresmenca que s’ha entrevistat aquest matí amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follía, ha sortit força satisfeta de la reunió tota vegada que, segons ha explicat el responsable de Mobilitat del CCM, Antoni Soy, “la trobada ha servit per acostar posicionaments i arribar a principis d´acord sobre temes que hi ha sobre la taula, com ara la futura variant de la N-II”. En aquest sentit, el Secretari General de Mobilitat s’ha mostrat predisposat a acceptar la petició del CCM de què el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya consideri com a “prioritari” el trasllat de la N-II cap a l’interior. Aquesta va ser una de les  
al·legacions presentades pel Consell Comarcal al PITC . Pel que fa al traçat que hauria de tenir aquesta futura via, Manel Nadal ha valorat positivament  
la iniciativa del CCM d’encarregar la redacció d’un estudi que proposi el recorregut que hauria de tenir la futura variant . La delegació maresmenca també ha expressat la necessitat de trobar alternatives al peatge, almenys per als residents a la comarca. El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat diverses mocions al respecte. La darrera el 18 de gener de 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del CCM i Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional.

El CCM elabora un document reclamant solucions a curt, a mig i a llarg termini per als problemes de mobilitat que pateix el Maresme

{+}  

{+}
Tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) han subscrit un document en el qual es demana a les administacions central i autonòmica una planificació a curt, a mig i a llarg termini per solucionar els problemes de mobilitat que pateix el Maresme, una comarca que en els darrers anys ha augmentat espectacularment la seva població sense que aquest increment demogràfic s’hagi vist correspost amb la millora de les infrastructures viàries i ferroviàries per facilitar la seva mobilitat.


El document, que porta per títol: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” té en compta els estudis que s’han realitzat en els darrers anys que apunten a quinze-vint anys vista estabilitzar la població maresmenca en una forquilla oscil·lant entre els 420.000 i els 450.000 habitants. Fet que porta a defensar un model d’urbanització compacta que eviti la dispersió i la planificació de les infrastructures adecuades per facilitar la mobilitat de la població. En aquest sentit, el Maresme defensa una millora substancial del transport públic, tant per carretera com per tren, i la millora del sistema viari i ferroviari. el ferrocarril com el transport públic essencial  

El Consell Comarcal del Maresme entén que el futur del tren passa per tres etapes i fa propostes de millora a curt, a mig i a llarg termini. A curt termini, es demana una millora de la freqüència de pas de trens a tota la comarca, i en especial a l’Alt Maresme; una millora del Parc mòbil de trens, tot incorporant els mitjans apropiats per afavorir-ne l’accessibilitat tant als trens com a les estacions; la construcció de noves zones d’aparcament a prop de les estacions; la millora de la permeabilitat i l’accessibilitat de les zones urbanes dels municipis amb les platges i zones portuàries; i l’estudi de la doble via entre Arenys de Mar i Blanes. A mig i a llarg termini, planteja la construcció d’una variant soterrada pel centre de Mataró; Completar la duplicació a l’Alt Maresme i la construcció d’una variant (en la major part soterrada) pel centre de les poblacions del Baix Maresme; així com la construcció d’una nova línia Mataró-Granollers com a part del tren orbital de la regió metropolitana. Transport públic per carretera Es proposa l’implantació del carril Bus-Vao entre Mataró i Barcelona i l’ampliació de l’autopista amb un carril d’ús exclusiu per autobusos o bé per vehicles d’alta ocupació; millorar les línies d’autobús per facilitar l’accessibilitat al tren i a la línia 9 del metro en la seva estació de Badalona, així com la que es farà amb el “Trambesos”; la millora de la connexió amb autobús amb altres comarques veïnes, principalment amb el Vallès Oriental i amb la Selva; la creació d’estacions d’autobús als pobles de dalt; i l’establiment d’estacions d’autobús amb aparcaments associades a les noves estacions de ferrocarril dels pobles de mar. La millora del Sistema viari  

Per aconseguir una xarxa viària eficaç, s’exigeix la gratuïtat de la xarxa d’autopistes en un radi de 50 quilòmetres de Barcelona i, en especial a la C-32, com a via essencial de la regió metropolitana. Fins que això sigui possible, i com a mesura transitòria, es demana la gratuïtat per als ciutadans dels municipis del Maresme a través d’un peatge selectiu. També es demana la construcció dels accessos i sortides necessaris a la C-32; La conversió de l’A-2 (antiga N-II) en una via cívica tot traspassant als ajuntaments la seva titularitat, les competències i els recursos necessaris per a la seva conservació i manteniment; actualitzar i executar la carretera dels “sis pobles” entre Tiana i Cabrils i estudiar la viabilitat de contrucció d’un nou vial per sota l’autopista, al qual s’anomena “avinguda del mig”. A més, el document dóna suport al viaducte únic elevat al seu pas sobre el riu Tordera pel desdoblament de la N-II i la prolongació de la C-32, tot protegint la Vall de Jalpí. Finalment, pel que fa a les connexions amb altres comarques, es defensa la necessitat de connectar la C-32 amb l’A-7 a través dels accessos actualment existents i evitar l’actuació sobre altres possibles connexions que podrien malmetre espais naturals de gran interès. Aquest document ha estat presentat avui en roda de premsa pel President del CCM, Pere Almera (PSC), el Vicepresident 1r i responsable de mobilitat del CCM, Antoni Soy (ERC), el Vicepresident 2n, Llorenç Artigas (ICV), el portaveu del Grup Comarcal de CiU, Joan Carles Garcia Cañizares i el portaveu del Grup Comarcal del PPC, Josep Manuel López. Tots els grups comarcals s’han felicitat per haver arribat al consens en un tema tan trascendental per al futur de la comarca com és la mobilitat. Per accedir al document: “Posicionament del Consell Comarcal sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme.  
Cliqueu aquí

Josep Jo demana que quan s’aprovi una partida pressupostària per al rescat dels peatges es prioritzi el de la C-32

El president del CCM envia una carta al conseller Nadal i a ACESA

 


El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, ha demanat al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que prioritzi el rescat del peatge de la C-32 en el moment que es disposi d’un fons econòmic per tirar endavant aquestes actuacions.


En la carta enviada al conseller Nadal, Josep Jo recorda que la supressió del peatge de la C-32 ha estat una reivindicació històrica del Maresme i unànim de totes les forces polítiques amb presència en el Consell Comarcal. En aquest sentit, demana que si finalment els pressupostos generals de l’Estat inclouen una partida destinada a rescatar peatges de les autopistes catalanes es prioritzi el rescat del de la C-32. Josep Jo reconeix que les actuacions en els peatges ha d’estar emmarcada en un debat d’àmbit nacional, però també constata que ja fa anys que els maresmencs i maresmenques han de pagar per circular per aquesta via i remetent-se al document “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” demana a la Generalitat que s’estableixi la gratuïtat pels ciutadans dels municipis del Maresme que tenen mobilitat obligada. A banda d’això, Josep Jo també sol·licita al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que faci les gestions necessàries amb ACESA -empressa concessionària de la C-32- perquè en aquells moments en què es produeixin situacions que impedeixin circular a la velocitat permesa per la C-32 o per l’A-2 (obres, situacions excepcionals d’aiguats o de força major) s’aixequin les barreres dels peatges. peticions a ACESA Aquesta mateixa petició també s’ha enviat directament a ACESA. Josep Jo ha enviat una carta a la concessionària enn la qual li expressa el sentiment unànim de totes les forces polítiques comarcals (PSC, CiU, ERC, PP i ICV) en el sentit que, com a mínim, s’hauria de garantir la gratuïtat de l’autopista en aquelles situacions extraordinàries en què els conductors no poden circular a la velocitat permesa.

Posicionament del CCM sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme

Roda de premsa de la comissió de mobilitat del Consell Comarcal del Maresme


La comissió de mobilitat del Consell Comarcal del Maresme, formada per un representant de cadascun dels partits amb representació comarcal (PSC, CiU, ERC,ICV i PP) oferirà una roda de premsa per presentar el posicionament de les forces polítiques del Maresme i fer una valoració de la reunió mantinguda amb el secretari de mobilitat de la Generalitat, Manuel Nadal. La comissió de mobilitat està formada pel president del CCM, Josep Jo; l’alcalde de Mataró Joan Antoni Ba´ron (PSC), l’alcalde de Premià de Dalt Joan Baliarda (CiU); l’alcalde d’Alella Andreu Francisco (ERC), el portaveu del grup comarcal del PP Joan Manuel López i el regidor Ildefonso Barreras (ICV) La roda de premsa es farà es farà a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) a l’entorn de les 19.15h.

Data: 2009-02-24

El Consell Comarcal convoca els alcaldes maresmencs a una reunió per parlar de la sinistralitat de la N-II


El President del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, ha convocat els alcaldes dels municipis per on passa la carretera N-II, els membres de la Comissió de Mobilitat i els portaveus dels grups comarcals a una reunió que se celebrarà divendres, 12 de novembre, a les 12:00h per parlar de la sinistralitat a la carretera N-II. A la reunió assistirà un representant del RACC, entitat que va realitzar un estudi sobre els “punts negres” de la xarxa viària i el grau de sinistralitat de les carreteres de l’Estat. Segons aquest estudi, la N-II al seu pas pel Maresme és la que concentra més accidentalitat d’Espanya.


Les alarmants dades que s’han fet públiques sobre el contingut d’aquest estudi ha fet que el Consell Comarcal convidi a la reunió al RACC per tal que expliqui amb detall els punts analitzats i les conclusions del treball realitzat. D’altra banda, el president i els vicepresidents del CCM van mantenir la setmana passada una reunió amb l’àrea de trànsit dels Mossos d’Esquadra per conèixer també la seva opinió respecte a la situació de les carreteres maresmenques. La reunió es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada s/n de Mataró). Els mitjans interessats a prendre imatges de la reunió, podran fer-ho durant els cinc primers minuts.

Els maresmencs tindran bonificacions en els peatges de la C-32 l’any 2010


Encara s’ha de negociar de quina manera es durà a terme, però el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manuel Nadal, ha recollit la demanda feta per la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme i a partir de 2010 els maresmencs tindran bonificacions en els peatges de la C-32 al seu pas per la comarca.


Aquest és un dels compromisos que Manuel Nadal ha adquirit amb la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme amb la qual s’estan treballant

La comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme està formada per Josep Jo (president del Consell Comarcal del Maresme), Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró i representant del PSC), Joan Baliarda (alcalde de Premià de Dalt i representat de CiU), Andreu Francisco(alcalde d’Alella i representant d’ERC), José Manuel López (conseller comarcal i representant del PP) i Ildefonso Barreras (regidor de Premià de Mar i representant d’ICV.

12Pàgina 2 de 2
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats