RODA DE PREMSA: presentació de les jornades “Els ajuntaments davant de la crisi: tres iniciatives per optimitzar i estalviar recursos públics”

El gerent del Consell Comarcal del Maresme, Eladi Torres, presentarà demà en roda de premsa les jornades “Els ajuntaments davant de la crisi: tres iniciatives per optimitzar i estalviar recursos públics” que es duran a terme els dies 20 i 21 de juny.

Aquestes jornades, organitzades pel CCM, presentaran als nous regidors/es i al personal tècnic de les administracions tres noves fòrmules: cooperació interadministrativa, racionalització de la despesa i capacitació del personal, per ajudar a afrontar els importants reptes que tindran totes les administracions, i en especial les locals, en el mandat que comença l’11 de juny amb la constitució dels nous ajuntaments.

Data: 2011-06-10

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Premià de Mar

























 PREMIÀ DE MAR



 


MUNICIPI:


Extensió: 1,9 KM2 


HABITANTS: 27.866


 (Font: INE 1/1/2016)


   



AJUNTAMENT:


ADREÇA: Plaça de l’Ajuntament, 1 


C.P.: 08330


TEL.: 93 7417400


FAX: 93 7417425




WEB  www.premiademar.cat



 



MUNICIPALS 2015


Mandat 2015-2019





 ALCALDE:


Miquel Buch i Moya (CiU)




  

Compte enrere per un Maresme lliure de peatges

Avui és un dia històric que culminarà el 31 d’agost de 2021“, així ha qualificat el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, l’anunci de licitació de l’Estudi de la mobilitat al corredor de la C-32 al Maresme amb l’alliberament del peatge. Proposta de millores i de reconfiguració viària que ha presentat el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, en una reunió mantinguda a la seu del Consell Comarcal.

El 31 d’agost de 2021 finalitza la concessió i s’alliberarà de peatges la C-32 posant punt i final a una reinvindicació històrica de la comarca i obrint un nou repte que és la reordenació de la mobilitat al seu pas pels municipis maresmencs i, especialment, el paper que ha de jugar-hi la N-II. Aquesta via actualment és la principal artèria en matèria de mobilitat gratuïta a la comarca i també un punt negre per la seva elevada sinistralitat, així com una barrera per al desenvolupament dels municipis que travessa.

Les primeres anàlisis sobre els efectes que tindrà l’alliberament dels peatges de la C-32 xifren entre 6.000 i 15.000 vehicles diaris la reducció de trànsit que tindrà la N-II, fet que permetrà pacificar aquesta via.

L’estudi encarregat per la Generalitat analitzarà la configuració viària actual i , en base a macro i micro simulacions de trànsit, posarà sobre la taula diferents propostes d’actuació per millorar la connectivitat i reconfiguració del conjunt de la xarxa viària. Isidre Gavín ha remarcat que aquest estudi aportarà una “mirada global a la mobilitat al territori” i que qualsevol proposta d’actuació serà pactada amb la comarca.

L’estudi, licitat aquesta setmana, estarà acabat en un termini de 6 mesos.

Més informació sobre l’estudi en AQUEST DOCUMENT

El futbol com a espai integrador social, cultural i lingüístic

 


El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo i el president de la Fundació i de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche han signat un conveni de col·laboració que té com a finalitat que cap nen o nena maresmenca es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques.


El Consell Comarcal del Maresme s’ha convertit en el primer consell comarcal que ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació i Federació Catalana de Futbol per facilitar l’accés dels nens i nenes amb pocs recursos econòmics a la pràctica del futbol federat. Aquest és un projecte adreçat als menors d’entre 8 i 14 anys que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol va impulsar fa dues temporades i que consisteix en subvenionar les famílies amb pocs recursos econòmics perquè els seus fills puguin fer front a les quotes de l’esport federat. L’objectiu és fer del futbol un element d’integració i cohesió social tot fomentant l’ús de la llengua catalana. Aquest projecte, segons ha explicat la consellera delegada de Serveis a les Persones del CCM, Montserrat Candini, encaixa amb la línia d’actuació “Un Maresme Inclusiu” impulsada des del Pla Estratègic Maresme 2015 que intenta evitar la dualitat social a la societat maresmenca. Amb la col·laboració entre les dues entitats, el Consell Comarcal del Maresme farà de pont entre els serveis socials dels ajuntaments i la Fundació perquè en el moment que es detecti un cas susceptible de poder-se acollir al projecte ho pugui fer. Actualment, segons ha explicat Jordi Roche, a la comarca del Maresme ja hi ha 33 nens i nenes que juguen en 11 clubs de la comarca gràcies a l’ajut que reben.

El Maresme segueix creixent i  té més de 420.000 habitants, segons les dades de població publicades per l’INE

Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.


Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.

Les dades publicades per l’INE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme demostren que la comarca continua mantenint un creixement sostingut. La població maresmenca ha experimentat un increment percentual de l’1,56%, situant-se a 1 de gener de 2008 en 420.521 habitants empadronats.

Gairebé és dóna un equilibri entre homes i dones, tot i que guanya la població femenina amb el 50,1%. El 49,9% són homes.

Pel que fa al comportament dels diferents municipis, només n’hi ha un on s’hagi registrat una pèrdua de població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%.

Per l’altra banda, Tordera, Mataró i Calella són les poblacions on hi ha un increment absolut d’empadronats superior. En concret, Tordera guanya 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més).

 

L’alcalde d’Arenys de Mar explica els reptes de futur al port en una reunió amb la confraria de pescadors

L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va explicar ahir en una entrevista amb el nou patró major de la confraria de pescadors Sant Elm, Mauricio Pulido, i el seu antecessor, Antonio Marzoa, els reptes de futur per dinamitzar el port d’Arenys i van repassar millores pendents a les instal·lacions portuàries. L’alcalde va avançar que l’Ajuntament obrirà converses durant aquest any per posar a debat tant amb els pescadors com amb la resta de sectors empresarials -nàutica, restauració…- els plantejaments del Pla Especial del Port, que marcarà la transformació de les instal·lacions durant els pròxims 25 anys. Aquesta és una de les prioritats de l’agenda de treball del nou coordinador del planejament urbanístic municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Genís Carbó, que es va incorporar ahir 1 de març al consistori.



El patró major de la confraria de pescadors Sant Elm, Mauricio Pulido, va aprofitar l’entrevista per repassar les millores que hi ha pendents al port d’Arenys i demanar a l’alcalde, Miquel Rubirola, que els ajudi a posar fil a l’agulla. Els responsables de la confraria van sol·licitar que es repari el ferm de l’accés al port, que en algun tram presenta força sots i està molt malmès, i van queixar-se de què algunes de les casetes de treball dels pescadors pateixen humitats.

L’alcalde va explicar els acords a què va arribar amb la gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez, i amb el cap de zona, Justo Nieto, amb qui es va entrevistar fa uns dies. Una de les novetats és el compromís de condicionar l’aparcament de la primera platja. Ports de la Generalitat s’ha compromès a col·locar-hi enllumenat i senyalitzar les places d’estacionament amb llambordes. Rubirola va assenyalar que s’ha descartat fer una actuació dura perquè impermeabilitzaria l’espai. En canvi, per millorar la recollida d’aigües pluvials, que s’estanquen just a l’entrada de l’aparcament, s’optarà per col·locar una reixa longitudinal.

En la reunió amb la gerent de Ports de la Generalitat també es va parlar de la seguretat al port d’Arenys i es va plantejar que els Mossos d’Esquadra assumeixin, com fins ara la seguretat, i que la Policia Local tingui responsabilitat en matèria de trànsit. Un altre repte pendent és la retirada de la dotzena de vehicles abandonats que hi ha al recinte del port. El regidor de Seguretat Ciutadana, Antoni Burcet, ha explicat que hi ha en marxa una subhasta per accelerar la retirada d’aquests cotxes, que hauran d’anar al desguàs. Finalment, tal com va explicar ahir l’alcalde en l’entrevista amb la confraria, Ports de la Generalitat ha d’estudiar la proposta del Ministeri de Medi Ambient de construir un nou espigó. Precisament ara, haurà d’analitzar-ne la viabilitat, així com la longitud i l’orientació de l’espigó.

L’atur disminueix lleugerament en 16 municipis del Maresme durant el mes de maig

Al conjunt de la comarca hi ha 226 aturats menys que el mes d’abril

  


Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme apunten un lleuger descens de l’atur al Maresme durant el mes de maig. En concret, es van regsitrar 226 persones aturades menys, principalment d’homes de menys de 45 anys que han trobat feina en el sector serveis.


El comportament de l’atur a la comarca del Maresme durant el mes de maig va ser molt similar al registrat en el conjunt de Catalunya on també s’ha detectat un lleuger descens en la xifra de persones aturades; en canvi, a la província de Barcelona la mitjana indica que el nombre de persones sense feina continua creixent. En el cas del Maresme, la reducció de l’atur es dóna només entre el col·lectiu d’homes perquè durant el mes de maig es van registrar 7 dones més aturades que a l’abril. Les xifres totals de persones aturades registrada a la nostra comarca a 31 de maig era de 31.212: 15.840 homes i 15.372 dones. La taxa d’atur al Maresme se situa en el 13,80%. Pineda de Mar (18,05%), Tordera (17,75%) i Mataró (17,28%) continuen sent els municipis amb més atur. A l’altre extrem es troben Alella amb una taxa del 7,44% i Cabrils (7,66%). Podeu accedir a les dades del conjunt de municipis del Maresme i a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Clic aquí per a pdf

L’Ajuntament d’Arenys de Mar i els veïns es coordinen per trobar solucions a les interferències del senyal televisiu

L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, i el regidor de Comunicació, Benet Maimí, han promès posar-se mans a la feina amb els veïns afectats per tractar de trobar solucions al problema de les interferències del senyal de la televisió. Es van reunir dilluns a la tarda amb una quarantena de veïns i van acordar crear una comissió de seguiment. El primer pas és trobar una empresa que diagnostiqui el problema.


En la reunió de dilluns, que es va fer a la sala de plens, l’alcalde va proposar que la comissió incorpori quatre o cinc veïns i, de fet, ja van sortir els voluntaris. Aquesta comissió farà seguiment de les novetats que vagi generant aquesta qüestió.

Miquel Rubirola va demanar als veïns uns dies per acabar d’estudiar qui redactarà un informe en profunditat sobre la problemàtica -una qüestió que la regidoria d’Urbanisme ja té sobre la taula- i va dir que tan aviat com hi hagi novetats convocaran la primera reunió de la comissió. “Serà una manera de començar a caminar”, va manifestar l’alcalde i va advertir als veïns que és una problemàtica complicada i que serà lent de resoldre.

Alguns dels veïns assistents a la reunió van explicar que fa anys que pateixen aquests problemes d’interferències i que hi ha dies que pràcticament no veuen cap canal de televisió. Els problemes s’agreugen, sobretot, en època d’estiu. El regidor de Comunicació, Benet Maimí, va comprometre’s també a buscar solucions. El primer pas, va dir Maimí a la reunió, és trobar una empresa que detecti quin és realment el problema i quines solucions s’han d’aplicar per resoldre’l.

Un estudi a fons

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, ja té sobre la taula la petició de fer un estudi més a fons per tractar de resoldre el problema de les interferències del senyal de la ràdio i la televisió. Segons ha informat l’enginyer municipal, Jordi Marsol, existeixen empreses homologades per la Generalitat que s’encarreguen de fer uns estudis en profunditat. En primer lloc, mesuren els senyals rebuts a diferents indrets de la vila.

El segon pas és portar a terme unes simulacions de cobertures a partir de la situació dels actuals repetidors i tenint present l’orografia de la zona. Per últim, fan propostes d’actuacions orientades a variar les característiques dels equips per millorar-ne l’eficàcia o proposar-ne nous emplaçaments. Un cop es disposi d’aquest estudi i segons les seves conclusions, l’Ajuntament hauria de buscar terrenys per a la implantació d’un nou repetidor i també s’hauria d’encarregar de dotar-lo d’accessos i de les instal·lacions elèctriques necessàries.

Les obres del nou CAP de Rocafonda de Mataró finalitzaran a l’estiu

Ahir, dimarts 4 de febrer, el regidor de Serveis Socials i Sanitat, Oriol Batista, i la regidora responsable del Pla Integral Rocafonda-El Palau 2001-2007, Consol Prados, van visitar les obres del Centre d’Assistència Primària (CAP) de Rocafonda, que està construint el Departament de Sanitat de la Generalitat.


El nou edifici està situat a la ronda Rafael Estrany en uns terrenys de propietat municipal qualificats com a zona d’equipaments i que l’Ajuntament ha cedit amb l’objectiu que els veïns de Rocafonda, El Palau i L’Escorxador gaudeixin d’una millor qualitat dels serveis assistencials sanitaris.

Aquest equipament donarà servei a més de 15.000 usuaris que viuen a la zona nord-oest de Mataró i està inclòs en el Pla Integral de Rocafonda-Esperança 2001-07). L’actual CAP de la zona està situat a l’avinguda Perú i les instal˙lacions han quedat petites per les necessitats dels usuaris d’aquesta àrea.

El nou immoble ocuparà 1.844 m2 d’una parcel˙la situada entre l’escola Germanes Bertomeu, les pistes de petanca de Rocafonda i la riera de Sant Simó.

El Servei Català de la Salut ha previst un edifici rectangular de planta baixa més una planta, disposat de forma perpendicular a la ronda Rafael Estrany i que s’adapta a l’orografia del terreny, que fa pendent.

L’accés del públic es realitzarà pel lateral de l’edifici que està més a prop del centre docent, des de la ronda. A les façanes laterals quedarà una zona enjardinada -s’hi conserven els 8 arbres existents i s’hi plantaran 8 de nous- que separarà el nou edifici de l’escola i de les petanques.

A la planta baixa hi haurà els espais d’administració d’atenció al públic i d’educació sanitària, el mòdul de lavabos, les escales i l´ascensor de connexió amb la planta superior, la sala d’atenció continuada, i les consultes de medecina general, pediatria, odontologia i altres especialitats, així com les respectives sales d’espera. La planta superior es destinarà a usos administratius i interns.

Signat el conveni entre l’Ajuntament d’Argentona i La Caixa per a la dotació econòmica del Premi Burriac 2003

El passat 30 d’abril, en el Saló de Pedra, es va signar el Conveni de col·laboració entre la Caixa d´Estalvis i Pensions “La Caixa” i l´Ajuntament d´Argentona per a la dotació econòmica del Premi Burriac 2003.


Van signar per part de l´ajuntament, l´alcalde Antoni Soy Casals, i per part de “La Caixa” la directora Ma. Dolors Garcia Pilan.

En aquest acte, la directora de “La Caixa” va lliurar un xec per import de 2.000 euros, import que serà lliurat a la persona guanyadora del premi, una vegada escollit.

Aquest conveni també inclou el compromís de 1.000 euros més per a l´any 2004 per a la publicació de l´obra premiada.