El 19,4% de les llars del Maresme estan ocupades per persones que viuen soles

 


L’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal ha extret informació de l’estudi elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les característiques de les llars de la comarca a partir del cens de 2001. Segons aquestes dades, des de 1996 el nombre de llars al Maresme ha augmentat el 20%. El 2001 hi havia 127.148 habitatges. Mireu la gràfica d’evolució (document excel)  
Cliqueu aquí .


De les més de 127.000 llars, el 27,3% estan formades per 2 membres, i el 22,6% per tres membres. Cal remarcar però, el fet que el 19,4% de les llars a la comarca siguin unipersonals. De fet, la llar unipersonal ha estat la tipologia que ha sofert un major increment des de 1996, passant de representar el 15% al 19% l´any 2001, i registrant una variació del 54% respecte de l´any 1996. Per altra banda, el seu pes varia força d´uns municipis a uns altres; així, mentre a Caldes d´Estrac representen el 28,70%, a Tiana només representen l´11´70%. D’altra banda, el 44% són llars ocupades per tres o quatre membres, i les llars de més de 5 membres representen menys del 3%. Per veure la situació de l’habitatge a cada municipi del Maresme, consulteu la gràfica, (document excel)  
Cliqueu aquí El 81% de les llars al Maresme són en propietat D’altra banda i pel que fa al règim de tinença de l’habitatge, segons les dades del Cens 2001 publicades aquest mes per l´Institut Nacional d´Estadística, el 81% de les llars al Maresme es tenen en propietat (103.285). D´aquestes, el 52% estan totalment pagades, el 42% tenen hipoteca, mentre el 6% han estat heretades. Només el 14% de les llars del Maresme estan llogades. Consulteu la gràfica, municipi per municipi, (document excel)  
Cliqueu aquí .

www.e-xarxa.com : l’espai de la teva empresa a Internet

El 14 de març de 2003 es va presentar el web www.e-xarxa.com, un espai adreçat a les petites empreses, els professionals i els comerços dels municipis de Cabrils, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. L´objectiu del nou portal és promoure la interrelació entre les empreses i l´administració pública, esdevenir una eina de desenvolupament econòmic local dins d’un entorn globalitzat, fomentar l’ús d’internet per part de les empreses i dinamitzar el teixit empresarial.


L’acte de presentació, celebrat al Centre de Dinamització Socioeconòmica de Premià de Mar (antiga fàbrica del Gas), va comptar amb la presència de la alcaldessa de Premià de Mar, Mª Jesús Fanego, l’alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigues i l’alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera. Com a representant de Cabrils va assistir el regidor de Promoció Econòmica, Xavier Baylach. Tots quatre van assenyalar la necessitat d’incidir en la dinamització empresarial així com en la importància de col·laborar entre els municipis.

Durant l´acte de presentació es va signar el conveni de col·laboració en la gestió i el impuls conjunt del portal, un projecte que va ser iniciat per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i que ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Contingut del portal
Es poden classificar en tres grans blocs:
1- En primer lloc, trobem els de tipus informatiu (secció informació): notícies, articles, agenda, cursos, ajuts i subvencions, enllaços d’interès…
2- En segon lloc, podem trobar una sèrie de serveis d’utilitat, com ara la Guia d’Empreses i Comerços (on qualsevol empresa dels quatre municipis pot aparèixer anunciada, amb una descripció dels seus productes o serveis, fotos i dades de contacte), la secció d’Anuncis i Contactes comercials, la de Recursos Útils (transports, subministraments i avaries, agències de viatges, esport i lleure, urgències, etc.) o la Borsa de Treball, (on les empreses poden inserir ofertes de treball per a ser publicades al web i/o ser gestionades pels Serveis Locals d’Ocupació i les persones que cerquen feina poden posar un anunci).
3- Per últim, hi ha un tipus de continguts de caràcter d’interrelació i participatiu, entre els que destaca el fòrum, amb consultoris temàtics dinamitzats per consultors experts. Actualment està en funcionament el fòrum de Qualitat i el de Medi Ambient, així com un genèric sobre el web. És previst crear-ne més sobre diverses temàtiques d’interès empresarial.

Les empreses interessades en formar part de la Guia d’Empreses i Comerços, han de posar-se en contacte amb els Serveis de Promoció Econòmica dels ajuntaments impulsors, o bé enviar un correu electrònic a info@e-xarxa.com . Les ofertes o demandes de treball i anuncis i contactes es poden introduir directament a través del web.

Aquesta iniciativa pretén ampliar-se posteriorment a d’altres municipis de la comarca.

Una festa medieval servirà de marc per a la celebració de la inauguració de la reforma de la Casa Gòtica (segle XVI) com a nova seu de l’Arxiu Històric Municipal d’Argentona “Jaume Clavell i Nogueras”

A l´acte hi assistiran la Sra. Carme Tort – Martorell, directora general d´Administració Local de la Generalitat de Catalunya; el Cap del Servei d´Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat, Sr. Francesc Olivé; el Cap de l´Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Sr. Carles Vicente i estarà presidit per l´Alcalde d´Argentona, Sr. Antoni Soy Casals.


Aquest edifici del segle XVI, d´estil gòtic tardà, acollirà també les noves oficines del Museu del Càntir a la segona planta i serà la seu del Centre d´Estudis Argentonins Jaume Clavell. També disposa a la seva planta baixa d´un sala d´actes amb capacitat per unes quaranta persones i la possibilitat de fer-hi petites exposicions. L´arxiu històric (sala de consulta, dipòsit de documents i espai de treball de l´arxiver) estarà situat a la planta primera de l´edifici.

L´exposició “Els boters: un ofici artesà que s´ha perdut” serà la primera que es presentarà en la sala d´actes i exposicions del nou equipament, amb motiu de la seva inauguració. L´exposició ha estat preparada per Joan Oliveras, darrer boter d´Argentona i gran coneixedor d´aquest ofici, avui gairebé desaparegut.

L´edifici i la seva reforma
L´edifici de la Casa Gòtica va ser donat al poble d´Argentona pels fills de Joan Rectoret i Rigola (1895 – 1955) qui l´havia adquirit per salvar-lo del seu estat de ruïna i dedicar-lo a usos culturals. Joan Rectoret i Rigola va morir prematurament i els seus fills el van donar a l´Ajuntament, que el va rehabilitar al llarg dels anys 60 i primers 70. Finalment, l´any 1975 l´immoble va acollir el Museu del Cantir d´Argentona, fins que el 1997 es va tancar al públic en detectar-s´hi al·luminosi en bona part de l´edifici, degut a les bigues utilitzades en la rehabilitació dels anys 70.

El 1998 es va iniciar la redacció del projecte de rehabilitació amb la intenció de destinar la Casa Gòtica a seu definitiva de l´Arxiu Històric Municipal, mentre que el Museu del Cantir, l´any 2000, s´instal·lava en un altre edifici municipal de la Plaça de l´Església. El projecte de reforma i direcció d´obres es va encarregar a l´arquitecte Xavier Petit Vila.

El gener de l´any 2000 es van iniciar les obres de rehabilitació (primera fase), per un import de 40.738 euros (6.778.233 Pts.), a càrrec del mestre d´obres d´Argentona Francesc Alsina. El novembre de 2001 s´inicien les fases segona i tercera, per un import de 200.584 euros (33.374.432 Pts.), a càrrec de l´empresa Servicios y Obras Barcelona. Finalment, el 25 d´abril de 2003 es va iniciar la quarta fase, a càrrec de la mateixa empresa, per un import de 145.862 euros (24.269.395 Pts.) Cal afegir al cost de l´obra el de l´ascensor, (21.000) euros, el mobiliari d´oficina (11.920 euros) i la primera fase dels armaris compactes d´arxiu de documents (9.010 euros)

El cost total de la reforma, entre obra i equipaments, ha estat de 450.114 euros (74.892.668 Pts.), que ha estat finançada per l´Ajuntament d´Argentona, amb un ajut per part de la Generalitat de Catalunya (PUOSC 2001) de 75.126 euros (12.500.000 Pts.), per a les fases 2ª i 3ª de l´obra.

Antecedents i formació de l’arxiu
L’Ajuntament d’Argentona disposa d’un arxiu històric municipal des de finals dels anys cinquanta, en que es varen adquirir nombrosos pergamins, plànols antics, capbreus i altres documents dels segles XIII al XVIII, que fan referència a Argentona i altres poblacions de l’antiga baronia dels senyors del Castell de Burriac.

Progressivament, el fons de l’arxiu s’ha anat ampliant amb noves adquisicions i amb els documents que s’han traslladat des de l’arxiu administratiu municipal. Destaquem els fons de l´associació « Aixernador d´Argentona », que inclou una extensa hemeroteca i els fons del jutjat de Pau d´Argentona amb documentació a partir de finals del segle XIX. També cal destacar un important fons fotogràfic, amb més de 1.000 imatges antigues de la vila.

Durant els darrers anys han estat diversos els investigadors que han realitzat treballs en base als documents de l’Arxiu Històric d’Argentona, dels quals destaquem els de Montserrat Richou sobre l’època medieval, el de Ma. Josep Castillo sobre l’època moderna i el de Margarida Colomer sobre la Segona República i la Guerra Civil, tots ells publicats.

L´arxiu històric d´Argentona té, finalment, una seu definitiva construïda pensant amb les necessitats especifiques d´un equipament d´aquestes característiques, on els estudiosos que hi facin consultes tindran totes les eines al seu abast per treure el màxim profit de la seva consulta.

La correcta conservació i seguretat de la documentació de l´arxiu ha estat un tema prioritari en la concepció de l´edifici. L´accés al dipòsit de documents es fa amb un codi secret i clau, es disposa de detectors d´intrusisme, detectors de fum, vigilància i enregistrament per circuit tancat de televisió i altres mesures de seguretat d´alta tecnologia i eficàcia. A més, la documentació es conserva en armaris compactes, sistema que suposa una protecció suplementària contra el foc i la pols, alhora que permet aprofitar al màxim l´espai disponible.

25 municipis del Maresme tindran topall en el preu del lloguer d’habitatges

La Generalitat ha anunciat que al llarg del mes de febrer entrarà en vigor la limitació dels preus del lloguer en els 140 municipis catalans declarats com a zona de mercat residencial tensionat. 25 d’aquestes localitats són del Maresme. Només queden fora Òrrius, Dosrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera.

La limitació dels preus implicarà que la quantia del lloguer dels nous contractes, un cop aplicat l’IPC, no podrà superar la del darrer contracte vigent i que el preu dels pisos que entrin de nou al mercat de lloguer, quan siguin propietat d’un gran tenidor (persona física o jurídica que tingui en propietat almenys cinc immobles), l’establirà l’índex de referència del lloc on estigui ubicat.

El Consell Comarcal celebra aquesta mesura i confia que serveixi per facilitar l’accés a l’habitatge en els municipis altament tensionats on els preus de lloguer han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania.

Les darreres dades de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) relatives al primer trimestre de 2023 situen el Maresme com la quarta comarca catalana amb lloguers més elevats (darrera el Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat). El preu de lloguer mitjà al Maresme a principis d’e 2023 era de 815 euros. Una pujada de 74,98€ respecte a 2022 en què el preu mitjà del lloguer al Maresme se situava en els 740€/mes.

A l’esfera local, 10 dels 20 municipis catalans on el preu mitjà de lloguer supera els 1.000 euros mensuals són maresmencs. Es tracta de:

  • Sant Vicenç de Montalt – 1.559,02 euros
  • Cabrils -1.521,73 euros
  • Cabrera de Mar – 1.347,50 euros
  • Santa Susanna – 1.303,33 euros
  • Alella -1.200,95 euros
  • Caldes d’Estrac – 1.175 euros
  • Premià de Dalt – 1.145,19 euros
  • Tiana – 1.088,87 euros
  • Vilassar de Mar – 1.038,48 euros
  • Montgat – 1.005,96 euros

A més, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils encapçalen la llista de municipis catalans amb un lloguer més elevat.