La regidoria de Joventut i Dona ha donat a conèixer el programa d´intercanvis 2003. Aquest programa es basa en les relacions de diferents tipus que estableix Mataró amb altres ciutats amb les quals està agermanada o hi té alguna mena de lligam i té com objectiu intercanviar experiències i potenciar l’enriquiment entre les dues parts.
Els intercanvis, que són de caire tècnic, escolar, esportiu o cultural, es portaran a terme amb les ciutats agermanades de Créteil (França), Corsico (Itàlia) i Cehegín (Múrcia), a més de Mantova (Itàlia), Malakoff (França), Freiburg (Alemanya), Salzgitter (Alemanya), Chersterfield (Anglaterra), Auvers-sur-oise (França), Viena (Àustria), Madrid, Gävle (Suècia), Artà (Mallorca) i Otawa (Canadà). El pressupost d´aquest any és de 19.103,38 mil euros en el qual també hi ha participat l’Institut Municipal d’Educació en l’àmbit dels intercanvis escolars.
El primer intercanvi el van iniciar el passat diumenge 9 de febrer, la regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, i el regidor de Serveis Municipals i Manteniment, Fermí Manchado, a Créteil juntament amb tècnics de l´Ajuntament. Els representants municipals estaran a la ciutat francesa fins dimecres 12 visitant el servei de Parcs i Jardins, el cementiri, la deixalleria i el servei de la brossa mecanitzat i manual.
Programa d´intercanvis 2003
Créteil:
. Casal de la Gen Gran: intercanvi amb la Gent Gran, del 22 al 28 d´abril a Mataró.
. Comitè d´agermanament: intercanvi tècnic a Créteil, les dates estan per confirmar.
. CEIP Anxaneta i l´École Allezard: intercanvi escolar, del 5 al 12 de maig a Créteil i del 16 al 27 de maig a Mataró.
. Curs Espanyol Comité de Jumelage: intercanvi lingüístic, del 4 al 8 d´abril a Mataró.
. Lycée Gütenberg: intercanvi escolar, del 5 al 9 d´abril a Mataró.
. Festival de la Ville: intercanvi institucional, a Créteil durant el mes de setembre.
Corsico:
. Comissió de clubs de bàsquet: intercanvi esportiu, entre maig i juny a Corsico.
. Comissió de clubs de futbol de Corsico, Mantova i Malakoff: intercanvi esportiu, el 14 i 15 de juny a Mataró.
Cehegín:
. Setmana cultural murciana: intercanvi cultural, durant el mes de juny a Mataró.
Chesterfield:
. IES Miquel Biada i el Chersterfield College: intercanvi escolar, del 16 al 23 de març a Chersterfield i del 4 a l´11 de maig a Mataró.
Salzgitter:
. Intercanvi professional a Mataró durant el mes d´agost.
Freiburg:
. IES Puig i Cadafalch: intercanvi escolar/professional, del 7 al 12 de març a Mataró i del 5 al 12 d´abril i del 12 al 18 de maig a Freiburg.
Madrid:
. IES Puig i Cadafalch: intercanvi escolar, del 16 al 22 de febrer a Madrid i del 30 de març al 4 d´abril a Mataró.
Auvers-sur-Oise:
. IES Puig i Cadafalch i l´IES Alexandre Satorras: intercanvi escolar, del 27 de març al 3 d´abril a Mataró i del 9 al 17 de maig a Auvers-sur-Oise.
Viena:
. IES Alexandre Satorras: intercanvi escolar, entre el maig i el juny a Viena.
Gävle:
. IES Alexandre Satorras: intercanvi escolar, del 22 d´abril al 6 de maig a Mataró i del 14 al 29 de maig a Gävle.
Otawa:
. IES Alexandre Satorras: intercanvi escolar/lingüístic, durant el mes de setembre al Canadà.
Artà:
. IES Damià Campeny: intercanvi escolar, del 26 al 30 de març a Artà i del 15 al 18 de maig a Mataró.
Arenys de Mar s’aboca a la celebració de l’Any Ruyra
Arenys de Mar s’ha volgut afegir també a la celebració de l’Any Ruyra, que se celebra en ocasió de complir-se cent anys de la publicació de l’obra Marines i boscatges que el va consagrar com un dels narradors més importants de la literatura catalana, per la relació que Joaquim Ruyra i Oms (1859-1939) va establir amb la nostra vila. La casa del número 71 del rial de Sa Clavella d’Arenys de Mar, on el mestre hi passava llargues temporades, n’és testimoni. Tot i que més discretament que no pas Blanes, Girona o Barcelona, Arenys també forma part d’aquest “itinerari ruyrià” i és en aquest sentit que la vila no s’ha volgut perdre la commemoració d’aquest Any Ruyra.
La celebració de l’Any Ruyra a Arenys de Mar proposa sis activitats culturals i la publicació del número 10 dels Quaderns d’Estudis Arenyencs, que portarà per títol Joaquim Ruyra i Oms i la vila d’Arenys de Mar i que es presentarà pròximament. Per recopilar tota la programació, l’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba d’editar un tríptic commemoratiu que, a més del programa d’actes d’homenatge, recull una ressenya de la relació de Ruyra i Arenys de Mar.
L’Any Ruyra a Arenys arrenca aquest divendres 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició Joaquim Ruyra. En el centenari de Marines i boscatges, que anirà precedida d’una lectura de textos de Ruyra a càrrec de Mercè Sabat, Joan Pera i Miquel Vila. En l’acte inaugural, que es farà a la sala noble del Calisay, a les 8 del vespre, hi intervindrà la comissària de l’exposició, Lluïsa Julià i Capdevila. L’exposició combina textos amb imatges de l’autor i consta de dos grans blocs: el recorregut biogràfic i l’obra. Es podrà visitar els divendres de 6 a 9 del vespre, els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre i els festius, de 6 a 9 del vespre.
Dues conferències: la primera sobre la figura de Ruyra, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària, i la segona sobre la seva relació amb Arenys de Mar, a càrrec del director de l’Arxiu Històric Fidel Fita, Josep Maria Pons i Guri; són altres de les propostes. També hi haurà tertúlia literària, de les novel·les Jacobé i altres narracions i El rem de trenta-quatre i teatre. Es representarà Un mar dins del calaix, sota la direcció de Teresa Vilardell, escenografia de Perejaume i Montse Amenós i interpretació de Fina Rius.
D’altra banda, durant tot el mes de desembre es podrà visitar a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita d’Arenys de Mar una exposició bibliogràfica de Joaquim Ruyra, que anirà acompanyada d’una guia de lectura. A més del tríptic, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha editat un punt de llibre per commemorar aquesta celebració de l’Any Ruyra a la nostra vila, que reprodueix una il·lustració d’Enric Maas.
La celebració de l’Any Ruyra a Arenys de Mar proposa sis activitats culturals i la publicació del número 10 dels Quaderns d’Estudis Arenyencs, que portarà per títol Joaquim Ruyra i Oms i la vila d’Arenys de Mar i que es presentarà pròximament. Per recopilar tota la programació, l’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba d’editar un tríptic commemoratiu que, a més del programa d’actes d’homenatge, recull una ressenya de la relació de Ruyra i Arenys de Mar.
L’Any Ruyra a Arenys arrenca aquest divendres 5 de desembre amb la inauguració de l’exposició Joaquim Ruyra. En el centenari de Marines i boscatges, que anirà precedida d’una lectura de textos de Ruyra a càrrec de Mercè Sabat, Joan Pera i Miquel Vila. En l’acte inaugural, que es farà a la sala noble del Calisay, a les 8 del vespre, hi intervindrà la comissària de l’exposició, Lluïsa Julià i Capdevila. L’exposició combina textos amb imatges de l’autor i consta de dos grans blocs: el recorregut biogràfic i l’obra. Es podrà visitar els divendres de 6 a 9 del vespre, els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre i els festius, de 6 a 9 del vespre.
Dues conferències: la primera sobre la figura de Ruyra, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària, i la segona sobre la seva relació amb Arenys de Mar, a càrrec del director de l’Arxiu Històric Fidel Fita, Josep Maria Pons i Guri; són altres de les propostes. També hi haurà tertúlia literària, de les novel·les Jacobé i altres narracions i El rem de trenta-quatre i teatre. Es representarà Un mar dins del calaix, sota la direcció de Teresa Vilardell, escenografia de Perejaume i Montse Amenós i interpretació de Fina Rius.
D’altra banda, durant tot el mes de desembre es podrà visitar a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita d’Arenys de Mar una exposició bibliogràfica de Joaquim Ruyra, que anirà acompanyada d’una guia de lectura. A més del tríptic, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha editat un punt de llibre per commemorar aquesta celebració de l’Any Ruyra a la nostra vila, que reprodueix una il·lustració d’Enric Maas.
Es crearà una Junta Comarcal de Seguretat
El Director General de la Policia, Albert Batlle, ha anunciat la propera creació d’una Junta Comarcal de Seguretat per analitzar i planificar les accions de seguretat dels 8 municipis integrats dins de l’àrea d’actuació de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Mataró. Batlle ha fet aquest anunci en el decurs de la reunió que ha mantingut avui amb l’alcaldessa de Caldes d’Estrac i els alcaldes de Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Òrrius i Dosrius. Argentona també estarà incorporada en aquesta Junta Comarcal de Seguretat.
El president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Vicenç, Miquel Àngel Martínez, ha fet una valoració molt positiva d’aquesta iniciativa. “Una clau de la seguretat és compartir la informació. Saber el que està passant en el poble veí és fonamental per poder establir polítiques de prevenció de delictes i crear un clima de seguretat ciutadana”, ha afirmat Martínez tot afegint que el Consell Comarcal “participarà en aquest nou òrgan”.
A la reunió mantinguda avui a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mataró, els alcaldes i els comandaments policials han pogut intercanviar opinions sobre diferents temes relacionats amb la seguretat ciutadana i l’evolució de la diferent tipologia de delictes.
Òrrius
ÒRRIUS | |||
MUNICIPI: Extensió: 5.6 KM2 HABITANTS: 702 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Plaça de l’Esglèsia, 5 C.P.: 08317 TEL.: 93 7971455 FAX: 93 7560673 WEB: www.orrius.cat
| ||
| MUNICIPALS 2015 | ALCALDE: Jordi Rull i Claus (ERC) | |
Mataró estrenarà aquest estiu el nou accés al Port des de la Porta Laietana i el nou tram del passeig Marítim
L´alcalde, Manuel Mas, ha visitat les obres de construcció del nou accés al Port des de la Porta Laietana i també les que s´estan fent actualment al passeig Marítim, entre l´espigó del Port i el Centre Natació Mataró.
La primera de les obres la realitza l´empresa COMSA per encàrrec del Consorci del Port ( format per Generalitat i Ajuntament) i la segona l´està executant l´empresa PLODER per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient.
Les dues actuacions, que representen una inversió de més de 10 milions d´euros al front litoral, està previst que estiguin enllestides durant el mes de juliol.
El nou accés per a vehicles i vianants des de la Porta Laietana
Les obres consisteixen en la creació d’un gran pas subterrani per a vehicles i vianants per sota la via del tren i la prolongació del vial fins a la instal·lació portuària. Consta d´una calçada per a vehicles amb doble sentit de circulació i una amplada i radi de curvatura suficients per al pas de vehicles articulats, autobusos i transports d´embarcacions amb una altura útil de 5,50 metres (superior al gàlib mínim de les carreteres i autopistes).
L´accés parteix de la rotonda de la Porta Laietana, que comunica amb l´avinguda d´Ernest Lluch (antiga avinguda del Port) i la trama urbana de Mataró, la carretera N-II, l´autopista C-32 (abans A-19), i l´autopista C-60 (Mataró-Granollers). Des d´aquest punt, es fa descendir la rambla central de l´avinguda (que forma part del sector terciari i de serveis d´El Rengle) per passar per sota de les vies de ferrocarril i accedir al port a través d´una franja litoral que s´urbanitza creant un passeig marítim de vianants protegit amb les defenses marítimes adequades i on s´han plantat ja 75 palmeres.
També s´està construint un pas de vianants segregat amb escales i rampes apte per a persones amb problemes de mobilitat i bicicletes. El pas soterrat disposarà d´un sistema de bombes amb grup electrogen propi per tal d´evacuar les aigües en cas de pluges intenses sense veure´s afectat pels talls del subministrament elèctric. També comptarà amb pantalles d´impermeabilització per evitar la filtració de l´aigua del mar.
Les obres es van iniciar el gener de 2002 i estan finançades pel Consorci Port de Mataró, format per l´Ajuntament i el Departament de la Generalitat, i té un pressupost de 6,25 milions d´euros. L´objectiu del projecte és el de donar un impuls a aquesta important infrastructura esportiva, turística, pesquera, comercial, industrial i d´oci.
El nou passeig Marítim
El tram del passeig Marítim comprès entre el CN Mataró i el Cargol també està actualment en obres. El projecte de construcció del passeig el porta a terme el Ministeri de Medi Ambient, amb una inversió d´uns 3,9 milions d´euros, i ha incorporat moltes propostes realitzades per l´Ajuntament motivat perquè el primer projecte existia des del 1994 i s´havia d´adequar als nous requisits mediambientals.
Així, les principals novetats introduïdes en el nou projecte afecten a la zona d´intersecció entre l´obra del passeig i la sorra de la platja. Mentre al projecte inicial preveia que la construcció d´unes grades longitudinals de ciment molt llargues, aquesta idea ha estat substituïda per la construcció d´una escullera de roques. El desnivell creat serà d´un parell de metres i, sobre de l´escullera, està previst la construcció d’una mena de banc baix i longitudinal d´obra.
L´accés dels usuaris de la platja a la zona de sorra es canalitzarà a través de cinc grups de rampes i escales, que es troben situades al final de cada una de les prolongacions visuals d´alguns dels carrers de la ciutat que baixen cap a mar -Jaume Balmes, Sant Joan, Sant Pere i Jordi Joan- i del nou pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí.
Les prolongacions visuals dels carrers es fan paleses en el tractament del sòl del passeig, que només estarà asfaltat en aquesta mena d´eixos imaginaris. La resta del passeig, que tindrà una amplada d´entre 20 i 30 metres segons el tram, serà de sauló i comptarà amb vegetació: palmeres a les zones de delimitació i altres tipus d’arbres a la zona central.
Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel.la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal.lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l´hivern, es destinaran a la instal.lació d´establiments de gelats o orxateries.
Al costat de cada un dels cinc grups d´escales i rampes es farà una petita grada i es mantindrà el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d´esports, jocs o altres activitats a l´aire lliure.
Una de les novetats més destacables de les modificacions introduïdes en el projecte és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que concediran un aspecte més ferèstec a aquesta franja litoral. Aquestes dunes estaran situades entre les 5 passarel.les de fusta abans esmentades i per facilitar el passeig entre elles també es col.locaran algunes passarel.les suplementàries distribuïdes de manera transversal. Les dunes no estaran situades davant les petites grades, per mantenir aquests terrenys lliures per a les activitats que es programin.
Un altre dels canvis importants del projecte és el tractament viari a la sortida del Cargol. Es modifica el traçat d´aquesta sortida/entrada de vehicles, que ja no realitzarà l´entrega al passeig amb un angle de 90% sinó que ho farà a través d´una petita rotonda suplementària que suavitzarà el traçat viari de la intersecció.
La primera de les obres la realitza l´empresa COMSA per encàrrec del Consorci del Port ( format per Generalitat i Ajuntament) i la segona l´està executant l´empresa PLODER per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient.
Les dues actuacions, que representen una inversió de més de 10 milions d´euros al front litoral, està previst que estiguin enllestides durant el mes de juliol.
El nou accés per a vehicles i vianants des de la Porta Laietana
Les obres consisteixen en la creació d’un gran pas subterrani per a vehicles i vianants per sota la via del tren i la prolongació del vial fins a la instal·lació portuària. Consta d´una calçada per a vehicles amb doble sentit de circulació i una amplada i radi de curvatura suficients per al pas de vehicles articulats, autobusos i transports d´embarcacions amb una altura útil de 5,50 metres (superior al gàlib mínim de les carreteres i autopistes).
L´accés parteix de la rotonda de la Porta Laietana, que comunica amb l´avinguda d´Ernest Lluch (antiga avinguda del Port) i la trama urbana de Mataró, la carretera N-II, l´autopista C-32 (abans A-19), i l´autopista C-60 (Mataró-Granollers). Des d´aquest punt, es fa descendir la rambla central de l´avinguda (que forma part del sector terciari i de serveis d´El Rengle) per passar per sota de les vies de ferrocarril i accedir al port a través d´una franja litoral que s´urbanitza creant un passeig marítim de vianants protegit amb les defenses marítimes adequades i on s´han plantat ja 75 palmeres.
També s´està construint un pas de vianants segregat amb escales i rampes apte per a persones amb problemes de mobilitat i bicicletes. El pas soterrat disposarà d´un sistema de bombes amb grup electrogen propi per tal d´evacuar les aigües en cas de pluges intenses sense veure´s afectat pels talls del subministrament elèctric. També comptarà amb pantalles d´impermeabilització per evitar la filtració de l´aigua del mar.
Les obres es van iniciar el gener de 2002 i estan finançades pel Consorci Port de Mataró, format per l´Ajuntament i el Departament de la Generalitat, i té un pressupost de 6,25 milions d´euros. L´objectiu del projecte és el de donar un impuls a aquesta important infrastructura esportiva, turística, pesquera, comercial, industrial i d´oci.
El nou passeig Marítim
El tram del passeig Marítim comprès entre el CN Mataró i el Cargol també està actualment en obres. El projecte de construcció del passeig el porta a terme el Ministeri de Medi Ambient, amb una inversió d´uns 3,9 milions d´euros, i ha incorporat moltes propostes realitzades per l´Ajuntament motivat perquè el primer projecte existia des del 1994 i s´havia d´adequar als nous requisits mediambientals.
Així, les principals novetats introduïdes en el nou projecte afecten a la zona d´intersecció entre l´obra del passeig i la sorra de la platja. Mentre al projecte inicial preveia que la construcció d´unes grades longitudinals de ciment molt llargues, aquesta idea ha estat substituïda per la construcció d´una escullera de roques. El desnivell creat serà d´un parell de metres i, sobre de l´escullera, està previst la construcció d’una mena de banc baix i longitudinal d´obra.
L´accés dels usuaris de la platja a la zona de sorra es canalitzarà a través de cinc grups de rampes i escales, que es troben situades al final de cada una de les prolongacions visuals d´alguns dels carrers de la ciutat que baixen cap a mar -Jaume Balmes, Sant Joan, Sant Pere i Jordi Joan- i del nou pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí.
Les prolongacions visuals dels carrers es fan paleses en el tractament del sòl del passeig, que només estarà asfaltat en aquesta mena d´eixos imaginaris. La resta del passeig, que tindrà una amplada d´entre 20 i 30 metres segons el tram, serà de sauló i comptarà amb vegetació: palmeres a les zones de delimitació i altres tipus d’arbres a la zona central.
Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel.la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal.lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l´hivern, es destinaran a la instal.lació d´establiments de gelats o orxateries.
Al costat de cada un dels cinc grups d´escales i rampes es farà una petita grada i es mantindrà el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d´esports, jocs o altres activitats a l´aire lliure.
Una de les novetats més destacables de les modificacions introduïdes en el projecte és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que concediran un aspecte més ferèstec a aquesta franja litoral. Aquestes dunes estaran situades entre les 5 passarel.les de fusta abans esmentades i per facilitar el passeig entre elles també es col.locaran algunes passarel.les suplementàries distribuïdes de manera transversal. Les dunes no estaran situades davant les petites grades, per mantenir aquests terrenys lliures per a les activitats que es programin.
Un altre dels canvis importants del projecte és el tractament viari a la sortida del Cargol. Es modifica el traçat d´aquesta sortida/entrada de vehicles, que ja no realitzarà l´entrega al passeig amb un angle de 90% sinó que ho farà a través d´una petita rotonda suplementària que suavitzarà el traçat viari de la intersecció.
Ampliació de la nova escola de Dosrius
L’ampliació de l’escola del Pi va endavant, ja que el 9 d’octubre es va acabar el termini per presentar propostes per realitzar l’obra d’ampliació, consistent en convertir l’escola d’una línia en dues línies, això vol dir dues aules per classe a més de les aules especials de ciclomotricitat, d’informàtica, biblioteca, aules de reforç, …
El dia 14 d’octubre ha estat el dia assenyalat per obrir les propostes de les empreses constructores que s’han presentat per fer aquesta ampliació.
Un cop realitzat el contracte amb l’empresa adjudicatària tindran 12 mesos per fer les obres i el pressupost que valora aquesta ampliació és d’1.008.244,17 euros.
Esperem que a principis del 2005 l’escola del Pi tingui 18 aules per fer les classes correctament, i també les sales necessàries per donar serveis complementaris a tota aquesta tasca tan important que és l’ensenyament a tots els nens i nenes de pàrvuls i primària.
El dia 14 d’octubre ha estat el dia assenyalat per obrir les propostes de les empreses constructores que s’han presentat per fer aquesta ampliació.
Un cop realitzat el contracte amb l’empresa adjudicatària tindran 12 mesos per fer les obres i el pressupost que valora aquesta ampliació és d’1.008.244,17 euros.
Esperem que a principis del 2005 l’escola del Pi tingui 18 aules per fer les classes correctament, i també les sales necessàries per donar serveis complementaris a tota aquesta tasca tan important que és l’ensenyament a tots els nens i nenes de pàrvuls i primària.
Correu electrònic per a tothom a Canet de Mar
L’Ajuntament de Canet de Mar t’ofereix la possibilitat de tenir una adreça electrònica de correu de forma gratuïta. Aquest servei, ens l’ha facilitat Diputació de Barcelona i dóna adreces electròniques amb el subdomini canetdemar.lamalla.net.
Per utilitzar el servei només cal que hi entris. Recorda que pots consultar-ho des de qualsevol ordinador connectat a Internet.
Per utilitzar el servei només cal que hi entris. Recorda que pots consultar-ho des de qualsevol ordinador connectat a Internet.
Pilar González Agàpito assumeix les competències d´Interior i Hisenda a l’ajuntament de Mataró
L’alcalde, Manuel Mas, va signar ahir els decrets que reorganitzen el cartipàs municipal arran de la renúncia voluntària de la regidora Consol Prados, que el passat 15 de gener va acomiadar-se en el Ple.
Consol Prados havia estat cinquena tinent d’alcalde, membre de la comissió de govern, consellera delegada d’Interior i Hisenda, presidenta de l’Àrea de Serveis Centrals i presidenta de la Mesa de Contractació de l’Ajuntament. Des del 14 d’octubre del 2003 i, a causa de la seva segona maternitat, les competències de Prados en matèria d’Interior i Hisenda havien estat atorgades provisionalment per l’alcalde al regidor Ramon Bassas.
Els nous acords de l’alcalde impliquen els següents canvis:
Delegació de competències
Pilar González Agàpito assumeix des d’ahir les competències d’Interior i Hisenda i la presidència de la Mesa de Contractació de l’Ajuntament. Aquestes competències se sumen a les que ja tenia delegades des de començament de mandat com a primera tinent d’alcalde, membre de la comissió de govern i consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals.
Reordenació de 3 tinents d’alcalde
-Ramon Bassas és nomenat ahir cinquè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és conseller delegat de Seguretat i Prevenció, president de l’Àrea de Via Pública i membre de la comissió de govern.
-Arcadi Vilert és nomenat sisè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és, a més, conseller delegat d’Urbanisme, i membre de la comissió de govern.
-Fermín Manchado és nomenat setè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és, a més, conseller delegat de Mobilitat.
Substitució a la comissió de govern
Fermín Manchado substitueix des d’ahir Consol Prados a la comissió de govern.
Consol Prados havia estat cinquena tinent d’alcalde, membre de la comissió de govern, consellera delegada d’Interior i Hisenda, presidenta de l’Àrea de Serveis Centrals i presidenta de la Mesa de Contractació de l’Ajuntament. Des del 14 d’octubre del 2003 i, a causa de la seva segona maternitat, les competències de Prados en matèria d’Interior i Hisenda havien estat atorgades provisionalment per l’alcalde al regidor Ramon Bassas.
Els nous acords de l’alcalde impliquen els següents canvis:
Delegació de competències
Pilar González Agàpito assumeix des d’ahir les competències d’Interior i Hisenda i la presidència de la Mesa de Contractació de l’Ajuntament. Aquestes competències se sumen a les que ja tenia delegades des de començament de mandat com a primera tinent d’alcalde, membre de la comissió de govern i consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals.
Reordenació de 3 tinents d’alcalde
-Ramon Bassas és nomenat ahir cinquè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és conseller delegat de Seguretat i Prevenció, president de l’Àrea de Via Pública i membre de la comissió de govern.
-Arcadi Vilert és nomenat sisè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és, a més, conseller delegat d’Urbanisme, i membre de la comissió de govern.
-Fermín Manchado és nomenat setè tinent d’alcalde. Des del començament de mandat és, a més, conseller delegat de Mobilitat.
Substitució a la comissió de govern
Fermín Manchado substitueix des d’ahir Consol Prados a la comissió de govern.
L’ACA desviarà el clavegueram d’Arenys de Munt perquè no saturi la xarxa d’Arenys de Mar
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat s’ha compromès amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar a posar-se mans a la feina per desviar el clavegueram d’Arenys de Munt, que ara connecta amb el col·lector de la Riera. És una de les conclusions de la reunió que va mantenir dijous l’alcalde, Miquel Rubirola, amb tècnics de l’ACA.
En la trobada, Rubirola va exposar amb detall la denúncia efectuada pels abocaments de residus industrials al clavegueram. L’ACA va anunciar que la depuradora es podrà inaugurar cap a final d’any ara que s’han superat esculls d’última hora. També es va repassar la canalització pendent als carrers Andreu Guri i de l’Església, al rial del Bareu i al rial de Sa Clavella. A més, l’alcalde va demanar que s’estudiï el cobriment de 150 metres dels 200 que hi ha descoberts en el tram de la Riera d’entre el carrer Santa Clara i el pont de Lourdes.
El primer tema que Rubirola va plantejar va ser la problemàtica del clavegueram i de les pudors del tram final de la Riera. L’alcalde va demanar que la canalització de la Riera no s’utilitzi com un clavegueram encobert i va exposar la intenció de tapar els forats per on ara vessen les aigües residuals quan la canonada està saturada. També va explicar fil per randa la denúncia que ha formulat el consistori arenyenc perquè s’investiguin els abocaments de residus industrials a la xarxa. En aquest punt, va destacar la importància de desviar el clavegueram d’Arenys de Munt cap a la depuradora -una petició que l’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, ja va formular el juliol de 2002-i l’ACA va estar d’acord a tirar endavant el projecte. En segon lloc, Rubirola va sol·licitar a l’ACA que estudiï el cobriment de 150 dels 200 metres que hi ha descoberts en el tram de la Riera que va del carrer de Santa Clara al pont de Lourdes.
Canalització de carrers
La reunió també va servir per posar sobre la taula en quin moment es troben els projectes de canalització de diferents carrers adjacents a la Riera. Pel que fa al carrer Andreu Guri, que l’ACA financia al 100%, les obres de soterrament de les aïgues pluvials estan a punt -s’han adjudicat a l’empresa Elecnor- però abans de posar-les en marxa el nou equip de govern vol revisar el sistema que es farà servir. L’alcalde ha manifestat també que abans que comenci l’actuació hidràulica vol tenir lligada la urbanització superficial que s’hi haurà de fer a continuació i que, segons els tècnics, està pendent de concretar.
En quant al rial de sa Clavella, l’ACA va comunicar a l’alcalde que el projecte de canalització del tram superior ja està redactat i que ara s’ha d’elaborar el del tram que uneix el carrer Hospital amb la Riera. També van parlar del carrer de l’Església, que en aquest cas l’ha d’assumir l’Ajuntament. Rubirola va assegurar que serà una prioritat dels pressupostos municipals de l’any que ve.
Finalment, els tècnics de l’ACA van confirmar que la redacció del projecte de canalització del rial del Bareu està molt avançat. Del tram inferior, se n’encarrega l’ACA, que ha delegat l’actuació a l’empresa Iberinsa, i del tram superior es farà càrrec la promotora de la nova urbanització de la zona del Bareu, Felipromo. L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va aclarir que aquesta canalització disminuirà el cabal hidràulic en cas de tempesta però va dir que el rial mantindrà cert risc en cas de rierada. Segons preveuen els tècnics, el tram final d’aquest rial, a tocar de l’N-II, continuarà tenint un espai obert o bé enreixat.
La depuradora, a final d’any
També hi ha bones notícies en relació a les obres de la depuradora, que Arenys de Mar compartirà amb Arenys de Munt i amb Canet de Mar. Els tècnics de l’ACA van explicar a l’alcalde arenyenc que la previsió és que la planta s’inauguri entre final d’aquest any i principi del 2004. L’alcalde ha assenyalat que el calendari d’obres s’ha endarrerit perquè hi havia un problema amb l’accés de camions fins a les instal·lacions. Eren uns terrenys privats i fa tot just uns dies s’ha arribat a un acord amb els propietaris.
En la trobada, Rubirola va exposar amb detall la denúncia efectuada pels abocaments de residus industrials al clavegueram. L’ACA va anunciar que la depuradora es podrà inaugurar cap a final d’any ara que s’han superat esculls d’última hora. També es va repassar la canalització pendent als carrers Andreu Guri i de l’Església, al rial del Bareu i al rial de Sa Clavella. A més, l’alcalde va demanar que s’estudiï el cobriment de 150 metres dels 200 que hi ha descoberts en el tram de la Riera d’entre el carrer Santa Clara i el pont de Lourdes.
El primer tema que Rubirola va plantejar va ser la problemàtica del clavegueram i de les pudors del tram final de la Riera. L’alcalde va demanar que la canalització de la Riera no s’utilitzi com un clavegueram encobert i va exposar la intenció de tapar els forats per on ara vessen les aigües residuals quan la canonada està saturada. També va explicar fil per randa la denúncia que ha formulat el consistori arenyenc perquè s’investiguin els abocaments de residus industrials a la xarxa. En aquest punt, va destacar la importància de desviar el clavegueram d’Arenys de Munt cap a la depuradora -una petició que l’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, ja va formular el juliol de 2002-i l’ACA va estar d’acord a tirar endavant el projecte. En segon lloc, Rubirola va sol·licitar a l’ACA que estudiï el cobriment de 150 dels 200 metres que hi ha descoberts en el tram de la Riera que va del carrer de Santa Clara al pont de Lourdes.
Canalització de carrers
La reunió també va servir per posar sobre la taula en quin moment es troben els projectes de canalització de diferents carrers adjacents a la Riera. Pel que fa al carrer Andreu Guri, que l’ACA financia al 100%, les obres de soterrament de les aïgues pluvials estan a punt -s’han adjudicat a l’empresa Elecnor- però abans de posar-les en marxa el nou equip de govern vol revisar el sistema que es farà servir. L’alcalde ha manifestat també que abans que comenci l’actuació hidràulica vol tenir lligada la urbanització superficial que s’hi haurà de fer a continuació i que, segons els tècnics, està pendent de concretar.
En quant al rial de sa Clavella, l’ACA va comunicar a l’alcalde que el projecte de canalització del tram superior ja està redactat i que ara s’ha d’elaborar el del tram que uneix el carrer Hospital amb la Riera. També van parlar del carrer de l’Església, que en aquest cas l’ha d’assumir l’Ajuntament. Rubirola va assegurar que serà una prioritat dels pressupostos municipals de l’any que ve.
Finalment, els tècnics de l’ACA van confirmar que la redacció del projecte de canalització del rial del Bareu està molt avançat. Del tram inferior, se n’encarrega l’ACA, que ha delegat l’actuació a l’empresa Iberinsa, i del tram superior es farà càrrec la promotora de la nova urbanització de la zona del Bareu, Felipromo. L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va aclarir que aquesta canalització disminuirà el cabal hidràulic en cas de tempesta però va dir que el rial mantindrà cert risc en cas de rierada. Segons preveuen els tècnics, el tram final d’aquest rial, a tocar de l’N-II, continuarà tenint un espai obert o bé enreixat.
La depuradora, a final d’any
També hi ha bones notícies en relació a les obres de la depuradora, que Arenys de Mar compartirà amb Arenys de Munt i amb Canet de Mar. Els tècnics de l’ACA van explicar a l’alcalde arenyenc que la previsió és que la planta s’inauguri entre final d’aquest any i principi del 2004. L’alcalde ha assenyalat que el calendari d’obres s’ha endarrerit perquè hi havia un problema amb l’accés de camions fins a les instal·lacions. Eren uns terrenys privats i fa tot just uns dies s’ha arribat a un acord amb els propietaris.
Comencen les obres de millora de l´accés a la ciutat per Mataró Oest
La setmana del 17 al 21 de març, està previst que comencin les obres de millora de l´accés a la ciutat des de l´autopista C-32 per Mataró Oest.
Concretament, els treballs afectaran el ramal d´accés des de l´autopista (coneguda en aquest tram com a ronda de Mataró) fins a la rotonda de la plaça França. L´objectiu d´aquestes obres és millorar l´entrada a la ciutat dels vehicles provinents de l´autopista i facilitar més fluïdesa del trànsit als que han de baixar per la Via Europa.
Les obres les executarà l´empresa Construcciones JA Barbany, SL durant aproximadament 5 mesos i tenen un pressupost de 481.443,26 euros, que pagaran l´Ajuntament i l´empresa concessionària de l´autopista, ACESA.
El projecte inicial de l´obra es va aprovar en la Comissió de Govern l´abril de 2002 però s´ha hagut de modificar recentment amb l´objectiu d´introduir-ne alguns canvis a petició de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, que és la titular de l´autopista. Les millores introduïdes faran possible que els vehicles que arribin a l´accés disposin, des de la sortida del pont, de dos carrils per entrar a la plaça França.
Aquesta actuació forma part d´un paquet més ampli de projectes relacionats amb l´autopista que estan destinats a millorar els accessos a la ciutat i que inclouen, per exemple, l´ampliació de la connectivitat al nus anomenat de Mata-Rocafonda o els vials de comunicació del sector dels Turons. L´Ajuntament, la Generalitat i la concessionària d´autopistes Acesa treballen actualment en la línia d´aconseguir una solució al conjunt.
Detalls de les obres
Els treballs consistiran en la construcció del carril addicional, de manera que l´accés de vehicles provinents de l´autopista en direcció (Barcelona-Girona) serà doble.
L´únic carril existent a hores d´ara conservarà bona part del seu traçat, amb la particularitat que permetrà el gir complet a la rotonda i també la desviació per la Via Europa.
El nou carril, que quedarà situat a la dreta de l´existent, serà únicament per als vehicles que hagin de baixar per la Via Europa, que es calcula que són un terç dels que entren a Mataró per aquesta via. La Instensitat Mitjana Diària (IMD) en hora punta, és a dir, entre les 19 i les 20 hores, és d´uns 1.200 vehicles en aquest punt de la xarxa viària.
Canvis als semàfors
Les obres implicaran també el canvi del semàfor i del pas de vianants existent a la Via Europa, a tocar de la plaça França, que es traslladarà més avall, a l´alçada del carrer Pere Bombardó.
Per altra banda, s´instal·larà un nou semàfor regulable a la plaça França, que només serà per als vehicles i que servirà bàsicament per ser activat des de la seu de Via Pública en cas de ser necessari interrompre puntualment la circulació a la rotonda per donar prioritat a l´entrada de vehicles des de l´autopista.
Concretament, els treballs afectaran el ramal d´accés des de l´autopista (coneguda en aquest tram com a ronda de Mataró) fins a la rotonda de la plaça França. L´objectiu d´aquestes obres és millorar l´entrada a la ciutat dels vehicles provinents de l´autopista i facilitar més fluïdesa del trànsit als que han de baixar per la Via Europa.
Les obres les executarà l´empresa Construcciones JA Barbany, SL durant aproximadament 5 mesos i tenen un pressupost de 481.443,26 euros, que pagaran l´Ajuntament i l´empresa concessionària de l´autopista, ACESA.
El projecte inicial de l´obra es va aprovar en la Comissió de Govern l´abril de 2002 però s´ha hagut de modificar recentment amb l´objectiu d´introduir-ne alguns canvis a petició de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, que és la titular de l´autopista. Les millores introduïdes faran possible que els vehicles que arribin a l´accés disposin, des de la sortida del pont, de dos carrils per entrar a la plaça França.
Aquesta actuació forma part d´un paquet més ampli de projectes relacionats amb l´autopista que estan destinats a millorar els accessos a la ciutat i que inclouen, per exemple, l´ampliació de la connectivitat al nus anomenat de Mata-Rocafonda o els vials de comunicació del sector dels Turons. L´Ajuntament, la Generalitat i la concessionària d´autopistes Acesa treballen actualment en la línia d´aconseguir una solució al conjunt.
Detalls de les obres
Els treballs consistiran en la construcció del carril addicional, de manera que l´accés de vehicles provinents de l´autopista en direcció (Barcelona-Girona) serà doble.
L´únic carril existent a hores d´ara conservarà bona part del seu traçat, amb la particularitat que permetrà el gir complet a la rotonda i també la desviació per la Via Europa.
El nou carril, que quedarà situat a la dreta de l´existent, serà únicament per als vehicles que hagin de baixar per la Via Europa, que es calcula que són un terç dels que entren a Mataró per aquesta via. La Instensitat Mitjana Diària (IMD) en hora punta, és a dir, entre les 19 i les 20 hores, és d´uns 1.200 vehicles en aquest punt de la xarxa viària.
Canvis als semàfors
Les obres implicaran també el canvi del semàfor i del pas de vianants existent a la Via Europa, a tocar de la plaça França, que es traslladarà més avall, a l´alçada del carrer Pere Bombardó.
Per altra banda, s´instal·larà un nou semàfor regulable a la plaça França, que només serà per als vehicles i que servirà bàsicament per ser activat des de la seu de Via Pública en cas de ser necessari interrompre puntualment la circulació a la rotonda per donar prioritat a l´entrada de vehicles des de l´autopista.