El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va anunciar, a la seu del Consell Comarcal del Maresme, la signatura d’aquest acord que suposarà una injecció de liquiditat als ajuntaments. En el cas dels municipis de la dermarcació de Barcelona, la Diputació posarà al seu abast 200 MEUR, amb un topall per ajuntament d’entre 4 i 5 MEUR.
El Fons Extraordinari d’Ajuda Econòmica als Ajuntaments, va explicar Esteve, té “quatre coses bones: demostrem que quan les administracions treballem conjuntament es poden fer coses bones per als ciutadans; treiem pressió a la Generalitat, faciliem liquiditat als ajuntaments, i injectem al territori una quantitat de diners: a les terres de Barcelona seran 200 MEUR i entre les quatre diputacions, uns 300 MEUR. Servirà per pagar les factures que els ajuntaments devem, majoritàriament als industrials petits i mitjans i al comerç del poble. Per fer això, la Diputació s’endeutarà perquè en té possiblitats. És, en definitiva, un pla beneficiós per l’economia de cada poble“. Aquest fons és previst que s’aprovi al ple de març i que a l’abril ja es pugui demanar.
L’anunci es va fer durant la presentació del “Catàleg de suport als serveis i a les activitats locals 2012” als alcaldes maresmencs, a la seu del Consell Comarcal del Maresme. El diputat per a la Cooperació Local, Joaquim Ferrer, va explicar els detalls del catàleg, una de les “tres potes de la cooperació de la Diputació de Barcelona amb els municipis aquest 2012, juntament amb el Fons Extraordinari (que ha de servir per fer front al deute de la Generalitat amb els ajuntaments) i la xarxa d’inversions i infraestructures, que es durà a terme en col·laboració amb el PUOSC de la Generalitat“.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez, va agrair la feina de la Diputació i l’anunci del Fons Extraordinari, sobretot pel que suposarà per a les economies locals. També va valorar positivament l’acostament al territori.
El Festival L´1, 2, 3 del Pallasso, Festival de Circ de Tiana, ofereix l’art del circ i la música especialment. Nascut el 2005 a la memòria del pallasso, poeta i pedagog Joan Armengol i Moliner. El nom ve d´una explicació del propi Armengol sobre la condició de pallasso i la seva manera de crear. Per a ell, l´essència del pallasso, l´abc d´aquest ofici, es resumeix en tres passos: primer, rebre un impacte, una idea o una emoció. Segon, sentir interiorment aquest fet i, tercer, passar a explicar-ho d´acord amb el llenguatge del pallasso.
5 de juliol
Zona Poliesportiva – Exterior de la Carpa de L´1,2,3 del Pallasso
19:30h Cia. Volaquivol presenta ‘Salsa´.Quadrant coreà, quadrant aeri i acrobàcies i humor.
22h Cie. Les Dessous de Barbara presenta ‘No et fiquis això a la boca´. Acrobàcia, perxa xinesa, dansa i malabars
Divendres 6 de Juliol
Zona Poliesportiva – Exterior de la Carpa de L´1,2,3 del Pallasso
19:30h a 21:30h ‘Contes a la Haima´. Diferents personatges ens conviden a gaudir d’un seguit d’històries amb el Circ com a fil conductor.
22h Cia. Estropicio presenta ‘Torcidos´. Trapezi, equilibris acrobàtics, mà a mà i perxa xinesa
Dissabte 7 de Juliol
Zona Poliesportiva – Exterior de la Carpa de L´1,2,3 del Pallasso
19:30h a 21h Produccions Trapa presenta ‘Capses´ plenes de contes on el públic actiu esdevé narrador i escolta alhora
21h Cia Daraomai presenta ‘Pelat´ amb Joan Català de Cia. Daraomai
22h Combinat de circ, Gala 2012, amb direcció i música de De Mortimers i la participació de cia.Psirc, Ileana Pastorino, Cia. Balusca, El Petit Suís i Jeremias Fanagel
Diumenge 8 de Juliol
Zona Poliesportiva – Carpa de L´ 1, 2, 3 del Pallasso
19.30h Odoroff presenta ‘No Puede Ser´. Humor i màgia amb gust d´ensaladilla russa
Data: 2012-07-05
Lloc: Tiana
Adreça: 8 de juliol de 2012
Ho organitza: Can Boter; De Mortimers; Ajuntament de Tiana
6 de les 10 alcaldesses del Maresme van participar divendres a la tertúlia “Dones i política. La veu de les alcaldesses del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal com a tret de sortida de la celebració del seu trentè aniversari. En un amè col·loqui, totes elles es van mostrar predisposades a repetir com a cap de llista a les eleccions municipals que se celebraran l’any vinent.
El Maresme és una comarca que destaca per l’elevada participació femenina a la política local. Tal i com va avançar el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, a l’inici de l’acte, al Maresme hi ha 452 càrrecs electes i d’aquests, 174 són dones, el que representa un percentatge de participació femenina del 38,5%, gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana (35,2%). Destaquen, a més, 3 municipis amb plenaris on les dones són majoria: Alella, Cabrera de Mar i Malgrat de Mar.
En el cas de les alcaldesses la diferència és força superior. Dels 30 municipis de la comarca, 10 estan liderats per dones (33,3%), mentre el percentatge català es queda en el 18,4%. De fet, la història ja atorga un paper rellevant al Maresme en participació política femenina. A títol d’exemple, la primera vegada que les dones van poder votar a Espanya va ser en un plebiscit que es va fer a Canet de Mar el 16 d’abril de 1933.
Pel que fa a altres àmbits de la política, el Parlament de Catalunya és la institució amb més presència femenina (42,96%). En el Congrés és del 41,42% i en el Parlament Europeu del 36,6%.
De les 10 alcaldesses amb que compta el Maresme, 6 van participar a la tertúlia “Dones i política. La veu de les alcaldesses del Maresme”: Lina Morales (Cabrils), Blanca Arbell (Canet de Mar), Montserrat Candini (Calella), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Carme Ponsa (Malgrat de Mar) i Sònia Scafa (Sant Cebrià de Vallalta). Cadascuna d’elles va arribar a la primera línia de la política local per diferents camins, però totes elles es van mostrar satisfetes de la feina feta i, amb matissos, es van manifestar disposades a tornar a repetir l’any vinent com a cap de files.
Carme Ponsa, Montserrat Garrido i Lina Morales van ser les més contundents. Blanca Arbell va puntualitzar que “jo em vull presentar, però ha de decidir el partit” i Sònia Scafa va dir que li agradaria però “s’hauria de tornar a crear una agrupació d’electors”. Per la seva banda, Montserrat Candini va ser la única que encara no havia pres la decisió, però va expressar que 2 mandats es queden curts per tirar endavant un projecte polític. “Sempre he defensat dues legislatures, però haurien de ser més llargues. La dinàmica administrativa fa que els 8 anys, a la pràctica es quedin reduïts a 6 de feina efectiva”, va dir Candini. Aquest punt va generar força consens entre les participants.
També va haver-hi força sintonia, malgrat representar a diferents opcions polítiques, a l’hora de definir els principals valors que la dona aporta a la política. L’empatía i la perseverança van ser els més aclamats.
La tertúlia es va fer a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
La Diputació de Barcelona invertirà 4.458.000 euros en obres de millora de la carretera de Valldeix (Mataró), el Camí de la Riera de Teià i la carretera de Can Pruna (Dosrius). En el cas de les dues primeres, les actuacions se centraran en la seva transformació de camí en carretera. En canvi, la intervenció a Can Pruna consistirà en la millora de la seguretat vial.
Aquestes són les 3 obres que la Diputació de Barcelona ha incorporat, després de consensuar-ho amb el Consell Comarcal del Maresme, en la primera fase del Pla Zonal’20d’actuacions en camins al Maresme que té com a objectiu racionalitzar, actuar i ordenar la xarxa local de carreteres tot identificant aquells camins municipals que estan funcionant com a tals i aquelles carreteres locals que han perdut la seva funció inicial.
Les 3 intervencions a camins maresmencs començaran el quart trimestre de 2021 amb la redacció, depenent del cas, del projecte o de l’estudi informatiu.
El diputat d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons, ha explicat els detalls de cada intervenció en una reunió mantinguda al Consell Comarcal del Maresme amb l’alcalde de Teià, Andreu Bosch; l’alcaldessa de Dosrius Silvia Garrido, el regidor de Mobilitat i Via Pública i de Serveis Generals de l’Ajuntament del Masnou, Albert Alfaro, i el regidor de Verd Urbà, Espai Agrari i Forestal de l’Ajuntament de Mataró, José Antonio Ricis. En representació del CCM han assistit el vicepresident 1er, Joaquim Arnó; el conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch i la consellera delegada de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.
En paraules de Joaquim Arnó, la intervenció en aquestes tres vies de comunicació és un pas més en l’articulació de la comarca tot facilitant una mobilitat més segura.
ACTUACIONS:
CARRETERA DE VALLDEIX (Mataró) Transformació de camí en carretera Longitud: 2,21 km Inversió: 3.997.000 euros
CARRETERA DE CAN PRUNA (DOSRIUS) Millora de seguretat viària en camí Longitud: 1,23 km Inversió: 368.000 euros
CAMÍ DE LA RIERA DE TEIÀ (Teià i El Masnou) Transformació de camí en carretera Longitud: 1,78 km Inversió: 93.000 euros
Podeu consultar els detalls de cada intervenció en aquest DOSSIER
Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.
El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
