La primera temporada de funcionament dels cursos per adults impartits a Vil.la Flora, ha finalitzat amb èxit. El dijous 19 de juny, el regidor de Cultura i Comunicació, Òscar Figuerola, va lliurar els certificats d’aprofitament als alumnes que hi han participat.
Figuerola s’ha mostrat molt satisfet pel grau d’acceptació d’aquest nou equipament: “Per nosaltres, Vil.la Flora és un centre cívic que hem de consolidar en els propers quatre anys. Està dissenyat com a centre d’informació cultural i juvenil, de suport a les entitats i com a centre de formació permanent a tot el poble”.
En el marc d’aquest últim element i dins de les polítiques de formació de base per als canetencs de sempre i pels que acaben d’arribar, l’Òscar Figuerola va lliurar els certificats de tres tipus de curs:
Curs d’acollida a nouvinguts. Amb 15 preinscrits es van lliurar 9 certificats d’aprofitament. Aula de mares nouvingudes del col.legi Misericòrdia. Aquesta va ser una experiència pilot de les polítiques d’integració. Amb 12 preinscrites es van lliurar 11 certificats emesos pel CEDEC.
Curs de català bàsic.Amb 52 preinscrits es van lliurar un total de 26 certificats
Taller d’accés a les noves tecnologies.Informàtica bàsica. S’han realitzat 12 tallers amb un total de 20 preinscrits i s’han lliurat 14 certificats.
Òscar Figuerola ha estat el regidor d’Ensenyament els últims dos anys, tasca que ara passarà a desenvolupar la regidora Sílvia Tamayo.
Ajuts de la Diputació de Barcelona per realitzar l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Dosrius
El dia 2 de juliol de 2003, registre d´entrada 2815, la Diputació de Barcelona, concretament l´Àrea de Cooperació, ens va notificar la concessió d´un ajut de 24.040,00 euros, per realitzar un inventari del Patrimoni arquitectònic del municipi de Dosrius.
La inquietud de molts veïns i veïnes del nostre municipi per a la conservació d´indrets i edificis emblemàtics del nostre terme, que formen part de la seva identitat, ens ha portat a iniciar un inventari del nostre patrimoni arquitectònic i natural, per tal de poder-lo catalogar i posteriorment elaborar un Pla Especial.
Adreçats a l´Àrea de Cooperació de la Diputació de Barcelona, per demanar suport tècnic i econòmic, ens ha estat notificada la concessió de l´ajut esmentat en aquest escrit.
La Diputació de Barcelona contractarà els tècnics que, conjuntament amb les Àrees d´Urbanisme, Medi ambient i Cultura, els tècnics municipals i un col·lectiu de veïns i veïnes del nostre municipi, treballaran, colze a colze, per consensuar, al màxim possible, el contingut d´aquest inventari i posterior Pla Especial.
Josep Jo i Munné
Alcalde
La inquietud de molts veïns i veïnes del nostre municipi per a la conservació d´indrets i edificis emblemàtics del nostre terme, que formen part de la seva identitat, ens ha portat a iniciar un inventari del nostre patrimoni arquitectònic i natural, per tal de poder-lo catalogar i posteriorment elaborar un Pla Especial.
Adreçats a l´Àrea de Cooperació de la Diputació de Barcelona, per demanar suport tècnic i econòmic, ens ha estat notificada la concessió de l´ajut esmentat en aquest escrit.
La Diputació de Barcelona contractarà els tècnics que, conjuntament amb les Àrees d´Urbanisme, Medi ambient i Cultura, els tècnics municipals i un col·lectiu de veïns i veïnes del nostre municipi, treballaran, colze a colze, per consensuar, al màxim possible, el contingut d´aquest inventari i posterior Pla Especial.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Lleuger descens dels accidents amb baixa laboral al Maresme durant els set primers mesos de l’any
Durant els set primers mesos d’aquest any, els accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme han experimentat un lleuger descens respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, s’ha incrementat de 33 a 38 el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 el nombre de víctimes mortals. En total s’han registrat 3.921 accidents el 2003 davant els 4.100 del 2002.Per sectors d’activitat econòmica, continua sent el sector serveis el que té un major índex de sinistrabilitat amb baixa laboral (fins el juliol de 2003 se n’havien registrat 1650 accidents, un dels quals -al mes de gener- va ser mortal). Segueix el sector industrial amb 1193 sinistres i també una víctima mortal el passat mes de gener. La Construcció ha tingut 994 accidents laborals i l’agricultura ha registrat en aquests set mesos 84 sinistres amb baixa laboral. Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei que depén de l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme. Per accedir a les dades detallades del 2003 (fins el mes de juliol)
Cliqueu aquí
-Per accedir a les dades del 2002
Cliqueu aquí
VII festival de Titelles a Vilassar de Mar
Els propers 3, 4 i 5 d´octubre els carrers, places i equipaments culturals de Vilassar de Mar s´ompliran de titelles amb la setena edició del Festival de Titelles Firobi. Enguany un total d´onze espectacles de companyies d´arreu de l´Estat i també internacionals formaran el cartell d´una programació que com ja és habitual combina espectacles per a grans i petits.
Una gran cercavila amb la companyia Scena Difusió i un berenar a la plaça del Círcol donaran el tret de sortida del festival que un any més comptarà amb tallers de titelles organitzats pel Firobi, gràcies a la col·laboració de diferents entitats locals, que permetran als més petits entrar de franc als espectacles de tarda, sempre això sí, que portin el seu titella a la mà.
El festival es fa realitat cada any gràcies al grup Firobi i al suport de l´Ajuntament de Vilassar de Mar. Enguany el pressupost inicial del Festival és de 16.000 euros i compta amb la col·laboració de la Fundació Sánchez Llibre.
Firobi és un grup que des de fa 26 anys es dedica a fomentar activitats culturals i lúdiques entre els infants del municipi. No només ha consolidat el Festival de Titelles sinó que ha portat l´alegria als nens i nenes amb altres activitats com el cagatió al Nadal i les contribucions en diverses festes populars i espectacles del poble.
PROGRAMACIÓ VII FESTIVAL DE TITELLES FIROBI
3 d´octubre
17.30 h Berenar del Firobi i inauguració amb la companyia Scena Difusió
Pl. del Círcol
22 h Quantum, companyia Marionetes Toni Zafra. Carpa Patronat Parroquial
4 d´octubre
matí i tarda Actuació de titellaires Nucli antic
11 h Taller de titelles Pl. Era
12 h Actuació de titelles a càrrec de Rosa Miquela Pl. d´en Rufau
13 h Animalets, companyia Galiot Pl. Era
17 h La formiga Pipa, companyia La Closca Carpa Patronat Parroquial
18.30 h Les 3 bessones i l´enigma de Gaudí, companyia Per Poc Ateneu Vilassanès
18.30 h La formiga Pipa, companyia La Closca Carpa Patronat Parroquial
21 h Sopar i espectacle amb el titellaire Mauricio Carpa Patronat Parroquial
23.00 h Cabaret Decadanse, companyia Soma del Canadà Carpa Patronat Parroquial
5 d´octubre
11.30 h En Patufet, companyia Centre de Titelles de Lleida Pl. Era
12.30 h Aventuras con Ratamarina, companyia Calidoscopio Pl . Círcol
17.30 h No em prenguis el número, companyia Teia Moner Ateneu Vilassanès
19 h Cloenda amb la companyia Scena Difusió Pl. Ajuntament
Tots els nens i nenes que portin un titella a la mà (de casa o feta als tallers) tenen entrada de franc als espectacles de tarda
PREUS ENTRADES ADULTS: 5 EUROS
PREUS ENTRADES INFANTS: 2 EUROS
{N}ESPECTACLES{N}
SCENA DIFUSIÓ
ESPECTACLE INAUGURACIÓ I CLOENDA DEL FESTIVAL
Es tracta d´una cercavila que farà participar a tothom al voltant d´un tema relacionat amb el medi ambient que pretén conscienciar sobre la importància del reciclatge.
Sinopsi: El senyor Draparola, un drapaire del segle XXI, atura el seu carro al carrer, tip de veure els residus a terra. Però els seus residus decideixen acostar-s´hi, per tal de reduir-se, reutilitzar-se i reciclar-se. Mentrestant, tots plegats canten i ballen amb el públic per celebrar-ho però el senyor Natura apareix perseguit pel senyor Fumarola. Necessita acabar amb aquest personatge fosc i contaminant que el persegueix sense treva. Per això reclama l´ajut de la gent, que tot reduint, reutilitzant i reciclant, aconseguirà acabar amb el senyor Fumarola i els seus fums contaminants.
-QUÀNTUM. Companyia Teatre Tradicional de Marionetes de Toni Zafra
Espectacle de teatre tradicional de marionetes en el qual es recullen diferents atraccions clàssiques per a solista i a on es fa referència, principalment, al món del circ i les varietats.
Sinopsi: Quàntum és una exposició de la faceta més popular del Teatre de Marionetes que des de finals del segle XVIII fins a mitjan del segle XX es podia veure a carrers, places, fires i mercats d´Itàlia, Europa Central i Anglaterra. Entre els titelles es podrà veure un goril·la polar, un bufó, acròbates, crancs, esquelets…
-QUÈ FA UN COCODRIL PER LA NIT? Rosa Miquela, titellaire local
SINOPSI: En Coco és un cocodril molt tímid que li agrada anar a gronxar-se per la nit. Una història basada en el conte de Kathrin Kiss.
-ANIMALETS. Companyia Galiot
Sinopsi:
Enmig d´un bosc hi viu el Sr. Natura, el Gall serà l´encarregat de despertar-lo. Poc a poc, aniran apareixent els diferents animals que hi viuen.
-LA FORMIGA PIPA. Companyia La Closca
La companyia de titelles La Closca dóna vida als personatges d´aquesta faula de nens escrita per Pilar Casalengua i dirigida per Xavier Garcia.
Fitxa artística:
Autora: Pilar Casalengua
Manipuladores: Pilar Casalengua i Mercè Framis
Tècnic de llum i so: Sergi Nicolau
Percussió i efectes de so: Ito González
Escenografia i Direcció: Xavier Garcia
Sinopsi: La formiga Pipa està cansada de tant treballar. Un matí més, Pipa surt a continuar treballant amb les seves amigues però quan els parla dels seus somnis elles se´n riuen. Pipa decideix escapar-se del formiguer, i en la seva aventura, troba una lluèrnaga, Misto, que es perd poc després. Llavors Pipa es queda sola, cau la nit i la petita formiga s´enfronta a la seva primera nit sola i lluny del seu formiguer. Al matí següent, descobreix el pa de formiga i decideix tornar al formiguer, convençuda que la reina no ha tastat res tan bo.
-LES TRES BESSONES I L´ENIGMA DE GAUDÍ. Companyia Per Poc
Espectacle de titelles de fil basat en els personatges de les tres bessones de la il·lustradora Roser Capdevila i en la vida i obra d´Antoni Gaudí. L´espectacle tracta de donar a conèixer d´una forma divertida l´obra d´aquest arquitecte mitjançant uns personatges propers i entranyables pels més menuts que ve de la mà de la companyia Per Poc.
Fitxa Artística:
Director: Santi Arnal
Director musical: Pep Lladó
Intèrprets: Anna Fernández, Neus Mayolas i Susanna Rubio
Autor: Albert Plans
-CABARET DÉCADANSE. Companyia Soma.
Espectacle de titelles per a adults
Primer treball de la companyia Soma i amb el qual van obtenir en 1999 el Gran Premi del públic, en el festival de Montreal (Canadà).
Sinopsi:
L´espectacle condueix a un univers estrany i decadent dels cafè-teatre on es tramen intrigues entre bastidors i es viuen petits drames que adquireixen proporcions desmesurades. Format per petits números de varietats, l´espectacle està interpretat per suggestives titelles, que saben seduir amb voluptuosos moviments. Els titelles són caricatures d´autèntiques “vedettes”, amb carisma i personalitat; Conrad, el transvestit francès; Lorraine, la diva; Mauve, l´estrella; Kiko, l´amant llatí i Silba, la “cosa”, captiven els espectadors.
-EN PATUFET. Companyia Centre de Titelles de Lleida
Fitxa Artística:
Intèrprets: Jordi Pérez i Maria Santallússia
Músic: Elisabet Vallvé
Concepció i direcció: Joan Andreu Vallvé
Sinopsi:
La història i les trifulques d´un infant, menut, coratjós i despert que com a qualsevol altre infant experimenta el desig de valdre´s per si mateix i fer-se gran. I malgrat tot, En Patufet sempre és petit.
-AVENTURAS CON RATAMARINA. Companyia Caleidoscopio
Fitxa Artística:
Autor: Roberto Barra
Direcció artística: Azucena Gimeno
Escenografia: Sergio Abraín
Actors: Marta Cortel, Raúl Ortega, Azucena Gimeno, Vicente Martínez i Roberto Barra
Sinopsi:
Espectacle de teatre de carrer de gran format, participatiu i visual. De forma dinàmica i lúdica proposa una aventura interactiva per descobrir que el millor tresor és tenir un munt d´amics amb els que jugar. Per fer-ho realitat utilitza elements de gran força visual: escenaris realistes, una gran goleta pirata de 5 metres de llarg per 4 metres d´alt, màscares, inflables, gegants i l´estètica que caracteritza el treball de Caleidoscopio.
-NO EM PRENGUIS EL NÚMERO. Companyia Teia Moner
Fitxa Artística:
Disseny personatges: Montse Baquès
Il·luminació, so i músiques: Miquel Espinosa
Construcció: Montse Baquès i Teia Moner
Interpretació i manipulació: Teia Moner
Direcció: Miquel Espinosa
Sinopsi:
L´espectacle és una reconciliació amb el món de les matemàtiques perquè ens demostra que és possible parlar d´una matemàtica divertida. Teia Moner fusiona amb aquest espectacle la ciència de les matemàtiques amb la poesia. Ens endinsa en els càlculs a través d´històries plenes d´humor, humanitat i poesia, sempre amb un fons matemàtic al qual es pot entrar amb plaer i satisfacció. L´espectacle està realitzat amb titelles i actors. Els protagonistes són els números i les accions són les operacions matemàtiques.
Una gran cercavila amb la companyia Scena Difusió i un berenar a la plaça del Círcol donaran el tret de sortida del festival que un any més comptarà amb tallers de titelles organitzats pel Firobi, gràcies a la col·laboració de diferents entitats locals, que permetran als més petits entrar de franc als espectacles de tarda, sempre això sí, que portin el seu titella a la mà.
El festival es fa realitat cada any gràcies al grup Firobi i al suport de l´Ajuntament de Vilassar de Mar. Enguany el pressupost inicial del Festival és de 16.000 euros i compta amb la col·laboració de la Fundació Sánchez Llibre.
Firobi és un grup que des de fa 26 anys es dedica a fomentar activitats culturals i lúdiques entre els infants del municipi. No només ha consolidat el Festival de Titelles sinó que ha portat l´alegria als nens i nenes amb altres activitats com el cagatió al Nadal i les contribucions en diverses festes populars i espectacles del poble.
PROGRAMACIÓ VII FESTIVAL DE TITELLES FIROBI
3 d´octubre
17.30 h Berenar del Firobi i inauguració amb la companyia Scena Difusió
Pl. del Círcol
22 h Quantum, companyia Marionetes Toni Zafra. Carpa Patronat Parroquial
4 d´octubre
matí i tarda Actuació de titellaires Nucli antic
11 h Taller de titelles Pl. Era
12 h Actuació de titelles a càrrec de Rosa Miquela Pl. d´en Rufau
13 h Animalets, companyia Galiot Pl. Era
17 h La formiga Pipa, companyia La Closca Carpa Patronat Parroquial
18.30 h Les 3 bessones i l´enigma de Gaudí, companyia Per Poc Ateneu Vilassanès
18.30 h La formiga Pipa, companyia La Closca Carpa Patronat Parroquial
21 h Sopar i espectacle amb el titellaire Mauricio Carpa Patronat Parroquial
23.00 h Cabaret Decadanse, companyia Soma del Canadà Carpa Patronat Parroquial
5 d´octubre
11.30 h En Patufet, companyia Centre de Titelles de Lleida Pl. Era
12.30 h Aventuras con Ratamarina, companyia Calidoscopio Pl . Círcol
17.30 h No em prenguis el número, companyia Teia Moner Ateneu Vilassanès
19 h Cloenda amb la companyia Scena Difusió Pl. Ajuntament
Tots els nens i nenes que portin un titella a la mà (de casa o feta als tallers) tenen entrada de franc als espectacles de tarda
PREUS ENTRADES ADULTS: 5 EUROS
PREUS ENTRADES INFANTS: 2 EUROS
{N}ESPECTACLES{N}
SCENA DIFUSIÓ
ESPECTACLE INAUGURACIÓ I CLOENDA DEL FESTIVAL
Es tracta d´una cercavila que farà participar a tothom al voltant d´un tema relacionat amb el medi ambient que pretén conscienciar sobre la importància del reciclatge.
Sinopsi: El senyor Draparola, un drapaire del segle XXI, atura el seu carro al carrer, tip de veure els residus a terra. Però els seus residus decideixen acostar-s´hi, per tal de reduir-se, reutilitzar-se i reciclar-se. Mentrestant, tots plegats canten i ballen amb el públic per celebrar-ho però el senyor Natura apareix perseguit pel senyor Fumarola. Necessita acabar amb aquest personatge fosc i contaminant que el persegueix sense treva. Per això reclama l´ajut de la gent, que tot reduint, reutilitzant i reciclant, aconseguirà acabar amb el senyor Fumarola i els seus fums contaminants.
-QUÀNTUM. Companyia Teatre Tradicional de Marionetes de Toni Zafra
Espectacle de teatre tradicional de marionetes en el qual es recullen diferents atraccions clàssiques per a solista i a on es fa referència, principalment, al món del circ i les varietats.
Sinopsi: Quàntum és una exposició de la faceta més popular del Teatre de Marionetes que des de finals del segle XVIII fins a mitjan del segle XX es podia veure a carrers, places, fires i mercats d´Itàlia, Europa Central i Anglaterra. Entre els titelles es podrà veure un goril·la polar, un bufó, acròbates, crancs, esquelets…
-QUÈ FA UN COCODRIL PER LA NIT? Rosa Miquela, titellaire local
SINOPSI: En Coco és un cocodril molt tímid que li agrada anar a gronxar-se per la nit. Una història basada en el conte de Kathrin Kiss.
-ANIMALETS. Companyia Galiot
Sinopsi:
Enmig d´un bosc hi viu el Sr. Natura, el Gall serà l´encarregat de despertar-lo. Poc a poc, aniran apareixent els diferents animals que hi viuen.
-LA FORMIGA PIPA. Companyia La Closca
La companyia de titelles La Closca dóna vida als personatges d´aquesta faula de nens escrita per Pilar Casalengua i dirigida per Xavier Garcia.
Fitxa artística:
Autora: Pilar Casalengua
Manipuladores: Pilar Casalengua i Mercè Framis
Tècnic de llum i so: Sergi Nicolau
Percussió i efectes de so: Ito González
Escenografia i Direcció: Xavier Garcia
Sinopsi: La formiga Pipa està cansada de tant treballar. Un matí més, Pipa surt a continuar treballant amb les seves amigues però quan els parla dels seus somnis elles se´n riuen. Pipa decideix escapar-se del formiguer, i en la seva aventura, troba una lluèrnaga, Misto, que es perd poc després. Llavors Pipa es queda sola, cau la nit i la petita formiga s´enfronta a la seva primera nit sola i lluny del seu formiguer. Al matí següent, descobreix el pa de formiga i decideix tornar al formiguer, convençuda que la reina no ha tastat res tan bo.
-LES TRES BESSONES I L´ENIGMA DE GAUDÍ. Companyia Per Poc
Espectacle de titelles de fil basat en els personatges de les tres bessones de la il·lustradora Roser Capdevila i en la vida i obra d´Antoni Gaudí. L´espectacle tracta de donar a conèixer d´una forma divertida l´obra d´aquest arquitecte mitjançant uns personatges propers i entranyables pels més menuts que ve de la mà de la companyia Per Poc.
Fitxa Artística:
Director: Santi Arnal
Director musical: Pep Lladó
Intèrprets: Anna Fernández, Neus Mayolas i Susanna Rubio
Autor: Albert Plans
-CABARET DÉCADANSE. Companyia Soma.
Espectacle de titelles per a adults
Primer treball de la companyia Soma i amb el qual van obtenir en 1999 el Gran Premi del públic, en el festival de Montreal (Canadà).
Sinopsi:
L´espectacle condueix a un univers estrany i decadent dels cafè-teatre on es tramen intrigues entre bastidors i es viuen petits drames que adquireixen proporcions desmesurades. Format per petits números de varietats, l´espectacle està interpretat per suggestives titelles, que saben seduir amb voluptuosos moviments. Els titelles són caricatures d´autèntiques “vedettes”, amb carisma i personalitat; Conrad, el transvestit francès; Lorraine, la diva; Mauve, l´estrella; Kiko, l´amant llatí i Silba, la “cosa”, captiven els espectadors.
-EN PATUFET. Companyia Centre de Titelles de Lleida
Fitxa Artística:
Intèrprets: Jordi Pérez i Maria Santallússia
Músic: Elisabet Vallvé
Concepció i direcció: Joan Andreu Vallvé
Sinopsi:
La història i les trifulques d´un infant, menut, coratjós i despert que com a qualsevol altre infant experimenta el desig de valdre´s per si mateix i fer-se gran. I malgrat tot, En Patufet sempre és petit.
-AVENTURAS CON RATAMARINA. Companyia Caleidoscopio
Fitxa Artística:
Autor: Roberto Barra
Direcció artística: Azucena Gimeno
Escenografia: Sergio Abraín
Actors: Marta Cortel, Raúl Ortega, Azucena Gimeno, Vicente Martínez i Roberto Barra
Sinopsi:
Espectacle de teatre de carrer de gran format, participatiu i visual. De forma dinàmica i lúdica proposa una aventura interactiva per descobrir que el millor tresor és tenir un munt d´amics amb els que jugar. Per fer-ho realitat utilitza elements de gran força visual: escenaris realistes, una gran goleta pirata de 5 metres de llarg per 4 metres d´alt, màscares, inflables, gegants i l´estètica que caracteritza el treball de Caleidoscopio.
-NO EM PRENGUIS EL NÚMERO. Companyia Teia Moner
Fitxa Artística:
Disseny personatges: Montse Baquès
Il·luminació, so i músiques: Miquel Espinosa
Construcció: Montse Baquès i Teia Moner
Interpretació i manipulació: Teia Moner
Direcció: Miquel Espinosa
Sinopsi:
L´espectacle és una reconciliació amb el món de les matemàtiques perquè ens demostra que és possible parlar d´una matemàtica divertida. Teia Moner fusiona amb aquest espectacle la ciència de les matemàtiques amb la poesia. Ens endinsa en els càlculs a través d´històries plenes d´humor, humanitat i poesia, sempre amb un fons matemàtic al qual es pot entrar amb plaer i satisfacció. L´espectacle està realitzat amb titelles i actors. Els protagonistes són els números i les accions són les operacions matemàtiques.
Trenta professionals participen a les jornades de geriatria organitzades a Arenys de Mar
Trenta persones han assistit avui a la sala noble del Calisay a les jornades de formació geriàtrica organitzades per la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament d’Arenys de Mar i l’Organisme Autònom Local (OAL) Residència Geriàtrica. Sota el títol Higiene postual i tranferències en geriatria, les jornades s’han adreçat a professionals del camp de la geriatria i també a famílies que tenen malats a casa amb un alt grau de dependència.
Durant cinc hores, una de teòrica i quatre de pràctica, el fisioterapeuta i osteòpata Àlex Miranda, del centre Arenys Nou i treballador de la residència municipal, ha explicat als assistents com millorar la qualitat assistencial de la gent gran i com economitzar esforços per part del cuidador. El curs es repetirà el 12 de novembre i és totalment gratuït. Per inscriure’s a les pròximes jornades, cal adreçar-se a la Residència Geriàtrica (93 792 00 98).
L’Ajuntament i l’OAL Residència Geriàtrica volen donar continuïtat a aquesta primera iniciativa amb la programació de més cursos de formació relacionats amb el camp de la geriatria i l’atenció a la gent gran que s’oferirant de manera periòdica durant l’any.
Durant cinc hores, una de teòrica i quatre de pràctica, el fisioterapeuta i osteòpata Àlex Miranda, del centre Arenys Nou i treballador de la residència municipal, ha explicat als assistents com millorar la qualitat assistencial de la gent gran i com economitzar esforços per part del cuidador. El curs es repetirà el 12 de novembre i és totalment gratuït. Per inscriure’s a les pròximes jornades, cal adreçar-se a la Residència Geriàtrica (93 792 00 98).
L’Ajuntament i l’OAL Residència Geriàtrica volen donar continuïtat a aquesta primera iniciativa amb la programació de més cursos de formació relacionats amb el camp de la geriatria i l’atenció a la gent gran que s’oferirant de manera periòdica durant l’any.
Mataró ja pot gaudir del nou tram del passeig Marítim
Les obres fetes entre el CN Mataró i el Port suposen una inversió de 3,5 milions d´euros
El Ministeri de Medi Ambient ha acabat les obres de construcció del passeig Marítim, que han afectat 650 metres del tram central del litoral mataroní i a la platja més gran de la ciutat, la del Varador. La Ministra de Medi Ambient, Elvira Rodríguez, ha presidit aquest matí l’acte oficial d’inauguració, acompanyada de l’alcalde, Manuel Mas, i de la delegada del govern a Catalunya, Susanna Bouis.Les obres, que van començar el juny del 2002 i han afectat el tram del passeig comprès entre el CN Mataró i el Port, han estat executades per Audeca-Ploder i representen una inversió de 3.527.600,75 euros.
El projecte ha consistit en la construcció i estabilització d’un passeig marítim dotat de palmeres i nou arbrat, mobiliari i serveis específics per als usuaris de la platja. El passeig té una amplada mitjana de 25 metres i la major part de la zona transitable per als vianants és de sauló, tot i que s’ha construït també una vorera de paviment dur que separa el passeig de la calçada de circulació dels vehicles.
L’accés a la platja es pot realitzar des del passeig per cinc punts diferents amb rampes i passarel·les, els traçats dels quals tenen continuïtat si es miren sobre el plànol de la ciutat amb cinc carrers del casc urbà situat a l’altre costat de la via del tren i de la carretera N-II. Concretament, aquests accessos es troben situats al final de cada una de les prolongacions visuals dels carrers de Jaume Balmes, de Sant Joan, de Sant Pere, de Jordi Joan- i del pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí, que l’Ajuntament va construir fa un parell d’anys com a avançament a les obres del passeig Marítim i amb la intenció de garantir una bona connexió de la zona marítima amb la ciutat.
Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel·la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal·lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que encara no estan instal·lats, presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l’hivern, es destinaran a establiments de gelats o orxateries.
Al costat de cada un dels cinc grups d’escales i rampes hi ha una petita grada i s’intentarà mantenir el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d’esports, jocs, o altres activitats a l’aire lliure.
Una de les novetats de les obres és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que intenten concedir un aspecte més feréstec a aquesta franja litoral. La zona de dunes està situada entre les 5 passarel·les de fusta abans esmentades i, per facilitar el passeig entre elles, també s’han col·locat algunes passarel·les suplementàries distribuïdes de manera transversal.
Un altre dels aspectes que el projecte de construcció del passeig marítim ha inclòs també és el tractament viari de l’accés subterrani de vehicles conegut popularment com el Cargol. Les obres han consistit en modificar el traçat d’aquesta sortida/entrada de vehicles i en la construcció d’una petita rotonda que suavitza la incorporació dels vehicles al passeig, evitant el gir de 90 graus que abans presentava aquesta intersecció.
El fòrum de seguretat vial organitzat per l´ajuntament de Mataró recull les opinions d´uns 90 participants
Amb motiu de la celebració el passat dia 7 d’abril del Dia Mundial de la Salut dedicat aquest any a la seguretat vial, el Servei de Benestar Social, Salut i Consum es va adherir a la celebració amb l’organització d’un fòrum per tal de recollir les inquietuds, valoracions i suggeriments dels ciutadans sobre els accidents de trànsit i la seva prevenció.
El fòrum, que va estar obert del 16 de març al mateix 7 d’abril, es va fer mitjançant el web municipal i va rebre unes 90 intervencions. Els participants han expressat les seves opinions en temes com el comportament dels conductors i els vianants, els controls i la normativa i la mobilitat.
Així, les qüestions més tractades han estat:
. Les senyalitzacions: poc respecte als senyals de trànsit, necessitat de millorar la seva ubicació i la seva visibilitat.
. Tolerància zero: és una bona mesura preventiva però es valora en contra quant que es considera que cada persona coneix el seu nivell de tolerància.
. S’incideix en la contaminació acústica causada per les motos.
. Bandes transversals limitadores de velocitat: per una banda se’n demanen més però per una altra es veuen com un risc.
. Multes als vianants infractors: hi ha més opinions favorables que en contra.
. Major exigència als conductors de motocicletes de poca cilindrada: que disposin de carnet.
També, els participants del fòrum han expressat les seves demandes:
. Més zones d’aparcaments, especialment per a bicicletes.
. Més carrils bici i respecte per als ciclistes.
. Més mesures de control sobre els infractors.
Els participants també han fet un esment general quant a la necessitat de fer un esforç conjunt tant per part de les institucions com dels propis usuaris per tal de poder reduir l’elevat nombre de víctimes dels accidents de trànsit.
En el Pla municipal de salut de Mataró 2003-2006, els accidents de trànsit han estat considerats un dels problemes prioritaris de salut pública.
El fòrum, que va estar obert del 16 de març al mateix 7 d’abril, es va fer mitjançant el web municipal i va rebre unes 90 intervencions. Els participants han expressat les seves opinions en temes com el comportament dels conductors i els vianants, els controls i la normativa i la mobilitat.
Així, les qüestions més tractades han estat:
. Les senyalitzacions: poc respecte als senyals de trànsit, necessitat de millorar la seva ubicació i la seva visibilitat.
. Tolerància zero: és una bona mesura preventiva però es valora en contra quant que es considera que cada persona coneix el seu nivell de tolerància.
. S’incideix en la contaminació acústica causada per les motos.
. Bandes transversals limitadores de velocitat: per una banda se’n demanen més però per una altra es veuen com un risc.
. Multes als vianants infractors: hi ha més opinions favorables que en contra.
. Major exigència als conductors de motocicletes de poca cilindrada: que disposin de carnet.
També, els participants del fòrum han expressat les seves demandes:
. Més zones d’aparcaments, especialment per a bicicletes.
. Més carrils bici i respecte per als ciclistes.
. Més mesures de control sobre els infractors.
Els participants també han fet un esment general quant a la necessitat de fer un esforç conjunt tant per part de les institucions com dels propis usuaris per tal de poder reduir l’elevat nombre de víctimes dels accidents de trànsit.
En el Pla municipal de salut de Mataró 2003-2006, els accidents de trànsit han estat considerats un dels problemes prioritaris de salut pública.
El Maresme Nord a debat en un acte que se celebrarà el 21 de juny a Pineda de Mar
El Pla Estratègic Maresme 2015 continua recorrent la comarca per captar l’opinió i expectatives de tots els agents que actuen en el territori i de la ciutadania en general. El proper debat territorial se celebrarà a Pineda de Mar el dimecres 21 de juny i se centrarà en el Maresme Nord.Els ciutadans dels municipis de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt estan cridats a participar en el debat territorial que organitza el Consell Comarcal del Maresme en el marc dels treballs del Pla Estratègic Maresme 2015. L’acte, que tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pineda de Mar a les 19:00h, estarà copresidit per Joan Morell, alcalde de Pineda de Mar, i per Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt. Altres alcaldes de la resta de municipis del Maresme Nord estan confirmant també la seva assistència. Aquest és el segon debat territorial que s’organitza sota el paraigües de Maresme 2015, el pla estratègic que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu de dibuixar una visió de futur de la nostra comarca compartida per les administracions públiques, els agents econòmics, els agents socials i la ciutadania. El debat de la Vall de la Tordera En el primer debat territorial, que es va celebrar la setmana passada a Tordera, alguns dels assistents van expressar el seu escepticisme sobre la utilitat d’aquest Pla. L’ecosociòleg Ramon Folch va explicar que “està en l’essència mateixa de l’acció política, el disposar d’estratègies que guiïn després les tasques d’administració del territori i que estiguin, a més, en sintonia amb uns objectius traçats prèviament per les prioritats dels ciutadans” i va afegir “si no es té un Pla per governar, no s’està fent política, sinó que simplement s’està administrant i gestionant els recursos municipals”. A aquest debat hi van assistir una setantena de persones -entre elles els alcaldes de Tordera, de Palafolls, de Santa Susanna i de Malgrat-. En el decurs de l’acte, es va destacar la manca de coordinació interadministrativa i la poca relació existent entre ajuntaments veïns i es va coincidir en el fet que encara que l’autonomia municipal és un valor que s’ha de conservar, és fonamental aprofundir en obtenir majors quotes de coordinació. “Tenir uns objectius clars, ben estructurats i definits permetrà fer-se fort en moments on toqui reivindicar i poder explicar les demandes del territori a administracions superiors”.
L’atur al Maresme continua creixent i situa la taxa de desocupació en el 15,5%
El mes de novembre ha tornat a deixar males noticies al Maresme pel que fa a l’evolució de l’atur. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Localdel Consell Comarcal, durant el mes de novembre la xifra de persones sense feina s’ha incrementat en 976 i la taxa d’atur s’ha situat en el 15,5% de la població activa.
Novembre s’ha tancat amb un rècord de persones aturades al Maresme. Concretament 34.981. Aquesta xifra situa la comarca en una taxa de desocupació del 15,5%, per sobre de la de la província de Barcelona que s’ha estabilitzat en el 14,11% i de la mitjana de Catalunya que, tot i haver crescut un 0,2%, és del 14,16%. Segons publica l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en el Report d’atur corresponent al mes de novembre, la desocupació ha crescut més entre el col·lectiu d’homes que entre el de dones. Del conjunt de persones aturades, 18.073 són homes i 16.908 dones. Tot i els nombres absoluts, la taxa percentual d’atur femení és superior a la del masculí. Entre les dones és del 17% i entre els homes del 14,3%. La desocupació ha crescut en tots els sectors, però es detecta un increment més destacat en les activitats econòmiques vinculades amb els serveis. En concret, en les activitats de les llars (augment del 11,76%) i a l’hostaleria (increment del 9,81%). Pineda de Mar ja supera el 20% de taxa d’atur Pel que fa als muncipis, només s’han detectat lleugeres disminucions de l’atur en 7 municipis: Cabrera de Mar. Argentona. Arenys de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. Pineda de Mar és el municipi del Maresme amb una taxa d’atur més elevada i l’únic de la comarca que supera el 20%. Concretament´, té una taxa d’atur del 20,86%. Li segueix Tordera amb un 19,42%, Mataró amb un 18,84% i Malgrat de Mar amb un 18,54%. També superen la mitjana comarcal els municipis de Calella (17,16%), Canet de Mar (16,08%). Podeu accedir a més dades, consultant el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Clic aquí per a pdf Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població
El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.
Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior.
De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.
Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.
Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.
Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí